Diàleg (de sords) social

borinotus | 2- Socials | dimarts, 28 de juliol de 2009 | 19:19h

Com que la crisi (negada i renegada durant mesos) financera havia esdevingut econòmica i davant del risc que desemboqués en crisi social, havia arribat l’hora que el govern espanyol, els sindicats i les organitzacions empresarials unissin esforços per tal de conjurar el perill.

Teòricament el govern representa tots els ciutadans i no només les que han votat el partit que el dóna suport, els sindicats representen tots els treballadors i no només els seus (poquíssims) afiliats, i la Ceoe representa tots els empresaris i no només els (poquíssims) associats. Però a la pràctica cadascú mira per la seva parròquia i munten els numerets que munten per a major avorriment (en tots dos sentits del terme) de la majoria que no se sent representada pels seus “agents socials”.

Per una banda veiem que la gran empresa tracta com sigui de reduir el cost de “Recursos Humans” això que abans s’anomenava “Personal” (deshumanitza, que així hi ha menys escrúpols a l’hora de fer mesures dràstiques) per tal d’augmentar  els sous de grans directius. Fent una ullada a la marxa de les empreses podem deduir que els salaris a aquest nivells no estan lligats a la eficiència.

D’altra banda els sindicats miren pels privilegis (que no drets) d’apoltronats del funcionariat amb plaça de per vida i dels de grans empreses (molts delegats sindicals inclosos) que si continuen amb el seu lloc de treball és només perquè costa molt més acomiadar-los que esperar a que els prejubilin (amb càrrec als nostres impostos mentre que la majoria de jubilats tenen pensions de misèria) contribuint així a que les noves contractacions no passin de ser “temporals” i mileuristes. Solidaritat de classe, que diuen.

Mentrestant a les pimes (la majoria d’empreses ho són) els treballadors no tenen ningú que els defensi en cas d’abús o de tancament de l’empresa (ni surten a la tele ni els sindicats tallen carrers per ells) i molts petits empresaris les passen putes per aconseguir crèdit dels bancs amb l’agreujant que si tenen de clients alguna administració pública la morositat està assegurada.

I en aquestes va en ZP i diu que el diàleg s’ha trencat per la inassumibilitat de les propostes de la patronal  i es treu de la màniga una nova prestació per als aturats que es quedin sense subsidi.

Suposo que sí, que efectivament les propostes patronals eren inaceptables però en una negociació tothom comença posant damunt la taula objectius més alts dels que espera aconseguir. De fet, tot just donat per trencat el diàleg la Ceoe s’ha afanayat a matisar la seva posició…

Però tot plegat em fa la impressió de fugida endavant. L’estat espanyol és dels estats europeus que més destrucció d’ocupació genera cosa que vol dir que el mercat laboral no funciona. Alguna reforma cal fer. Quina?

Alguna cosa intermitja entre la desprotecció total del treballador i l’enganyosa mamella rajant sense fi de l’estat. El primer extrem dóna lloc a abusos i el segòn crea el desastre d’una classe que acostuma a viure del subsidi en lloc de saber adaptar-se al canvi.

Però tot canvi crea problemes, traumes i resistències dels que volen conservar la seva situació. I com bé sap Zapatero qui dia passa, any empeny i si pot anar tirant d’una guardiola cada cop més escurada potser acabarà la crisi abans que calgui afrontar cap reforma laboral. O potser li toca fer-la al PP i llavors veurem un PSOE al capdavant d’una vaga general.

I a Catalunya? Doncs a Catalunya rai. Amb el finançament que tenim nou de trinca ho tenim ja tot pagat. Segur que sortim de la crisi en un tres i no-res.

Imatge: En el fons són molt amics.

——————————————————————————————-
Us agrada aquest blog? Podeu votar per ell als Premis Bloc Catalunya a la categoria de Blocs Personals. Només heu de clicar aquí.
——————————————————————————————-

Comentaris: 23
  • pimes
    Reyes | dimecres, 29 de juliol de 2009 | 15:34h
    Tens raó, la majoria d’empreses ho són. Però no hem d’oblidar que moltes d’elles depenen de l’activitat de les grans. Això d’una banda… D’altra, caldria qüestionar-se si durant els darrers anys han sabut adaptar-se als nous temps. Certament, no estan representades en allò que anomenen “diàleg social” però, en la meva opinió, això no les converteix automàticament en víctimes de la situació actual.
    No sé si ens cal una reforma laboral perquè tot continuï igual o si ja de fa molt temps, el que cal és reformar l’activitat productiva.
    No sé si m’hauré explicat prou bé…
    • Víctimes
      borinotus | dimecres, 29 de juliol de 2009 | 18:45h
      No és clar. La culpa de la crisi és estructural i cal canviar moltes coses. Les culpes són compartides (però no a tothom per igual). He parlat de reforma laboral i això pot semblar que vulgui dir reformar només la part de l’assalariat i no és això només. Potser el terme que empres tu és més correcte.
  • “La vuelta al ruedo” sempre la fan els mateixos…
    labelendemadrid | dimecres, 29 de juliol de 2009 | 11:52h

    No sé perquè en llegir-te allò de:

    “Alguna cosa intermitja entre la desprotecció total del treballador i l’enganyosa mamella rajant sense fi de l’estat. El primer extrem dóna lloc a abusos i el segòn crea el desastre d’una classe que acostuma a viure del subsidi en lloc de saber adaptar-se al canvi”

    M’he imaginat una Corrida de Toros… i tot just he traduït:

    Alguna cosa intermitja entre la tortura i mort final del toro, i l’espectacle… El primer extrem dóna lloc a abusos i patiments, i la manca del segòn crea el desastre d’una espècie que no existiria sense “la Fiesta” (diuen) i l’avorriment d’una altre espècie que no sap divertir-se sense l’exhaltació del sadisme.

    Si, ja sé, la comparació potser no és del tot encertada, però en tots dos casos hi ha un element de la “contienda” (o “lluita de classes”, per a ser més “puristes”, o “conflicte social” per a ser més “moderns”, tant me fa…) que juga en inferioritat de condicions i obligat per les característiques del sistema (el capitalista, és clar) on la suposada “llibertat i igualtat d’oportunitats” és només una entelèquia que ens fa distreure’ns i no veure que per moltes banyes punxegudes que tingui el brau… al final sempre acaba mort,”estocado” i arrossegat per la sorra ofegat en la seva pròpia sang…

    D’entrada “te niego la mayor”: no és tracta de adaptar les regles del joc (de canviar de “tercio” i posar parapets i proteccions al toro -o al cavall- perquè no surtin ferits) sinó d’abolir les Corrides…. Potser cal ara més que mai canviar de joc…

    Però mentre continuem jugant a aquest: estic d’acord amb el que dius de la representativitat social, ni els uns ni els altres representen a ningú, i fins i tot diria que “els ninguns” tampoc no saben prou be de quin cantó els hi pertoca… Els petits “empresaris” -o autònoms- es pensen que son part d’allò que socialment s’entén com a “patronal” i s’hi posicionen malament, sense adonar-se que al cap i a la fi estan tan desprotegits com els treballadors més “pàries”

    Salut.
    Pd. Osser, et canvio encantada els dos anys sabàtics (que la meva ex-empressa i la mamella rajant de l’Estat) amb l’ajuda de les cotitzacions de tots (inclosa la meva) m’han “regalat” (“regalar” és només un dir) :-p

    • Lluita de classes?
      josepselva | dimecres, 29 de juliol de 2009 | 19:33h
      Em tremolen les orelles, ho he sentit bé? “Lluita de classes”…això em recorda els meus anys de sociologia a l’ICESB, quan molts dels que ara en parlen -potser tu mateixa- encara no havien nascut,  els teòrics del marxisme, la Marta Harneker i tota aquesta trepa…aleshores la lluita de classes era un romanticisme revolucionari.
      Avui el que es porta es la “Lluita de plaçes” (de funcionari de l’Administració és clar) pur euro-marxisme dut a la real-politik del mòmio de per vida.
      Accepto el teu oferiment i com que soc bo ens el partirem (ja et passaré el meu nº de compte per fer els ingressos durant 24 mesos.
      • Tremola, tremola, que has sentit perfectament… :-p
        Anònim | divendres, 31 de juliol de 2009 | 13:22h

        Lluita de classes, conflicte social, conflicte d’interessos, desigualtat social… uff… la llista d’eufemismes és innombrable… Li pots dir com vulguis, tant me fa. La situació no ha canviat tant…
        Si parlem de romanticismes revolucionaris (“demodés” vols dir potser?) ens podem anar encara més enrera (i suposo que per a tu llavors encara més “trasnochado” en el temps…) i no quedar-nos en els teòrics dels marxisme, molts dels quals no havien nascut encara, efectivament, quan altres teòrics (pares ideològics de la Ilustració alguns, o del liberalisme i per tant precursors del  Capitalisme, altres) ja feia alguns segles que havien dit la seva.

        No cal que et recordi que -tal com em vam dir a mi a la facultat de Sociologia també- la teorìa del liberalisme econòmic  i polític -es a dir, “el germen” del Capitalisme actual- és molt anterior al Marxisme… (Adam Smith i tota “la trepa”… son d’un segle abans de Marx)
        I és que, efectivament, uns 20 ó 30 anys després (si fa no fa, oi?) de que hi anessis
        tu, encara se’n parla a les universitats i s’estudia amb molt de respecte, fins i tot per convençuts estudiosos neo-liberals, de la teoria marxista com una de les millors anàlisi social, política  i econòmica que s’ha fet mai.

        I ningú que en sàpiga pot negar la importància i transcèndencia que va tenir i té la interpretació que Marx en va fer. Et pot agradar o no les solucions que hi proposava, pots estar d’acord o no amb la pràxi posterior i la seva teorització política o partidària… però negar i mofar-se d’un dels elements interpretatius claus del sistema capitalista i la societat industrial, no ho fan ni els més convençuts teòrics liberals d’ara ni de mai…

        Pd. Crec que no has entés l’oferiment, et canvio els meus dos anys “sabàtics” per la teva feina, però és clar: amb intercanvi de sous o percepcions monetàries inclós. O sigui que passa’m el núm. de compte que ja et passaré el meu, per fer l’intercanvi corresponent, a veure si amb el que cobro de l’atur tens per “dos de pipas”… :-p :-p (aquestes cosetes :-p són ninotets treient la llengua en senyal de bon rotllo i broma, no pensis que no! :-p)

        Una salutació revolucionaria i “trasnochà” :-p

        • La mare que el va parir…!!!
          labelendemadrid | divendres, 31 de juliol de 2009 | 13:35h
          Com és obvi, el comentari anterior no està orfe ni molt menys, la criatura té una mare que el va parir… o sigui jo. Vaja, que d’anònim res.

          Una altra salutació revolucionària i “trasnochá” :-p

          Pd. Perdó, oblidava el meu núm de compte… 0049-XXXX-XX-XXXXXXXXXX… pots anar fent els ingressos per transferència bàncaria periòdica o directament amb una imposició en efectiu mes a mes… :-p

          • Trobo que….
            borinotus | divendres, 31 de juliol de 2009 | 13:51h
            …per a ser tan marxista et vens molt ràpid al capital. No saps que el treball ennobleix?.

            Per cert, veig que malgrat tot conserves el compte del Banc S.

            ;-P

            • Per això, per això…
              labelendemadrid | divendres, 31 de juliol de 2009 | 14:44h

              Com que el treball ennobleix (malgrat que no he vist mai a cap “Noble” treballar… que no era que ho tenien prohibit o mal vist a l’edat mitjana… ) be, a l’edat mitjana i sembla que ara també…) li canvio a l’Osser els anys sabàtics que demanava (déu ser que ja es vol jubilar :-p) i jo m’hi poso a fer la seva feina, o similar, però es clar, el canvi ha de se complet, canviem sou i feina… (el número de compte era per això…)
              Si jo el que vull es treballar! Si és que no m’has entès, no m’he venut al capital, només venc la meva força de
              treball  però sense alienar-me, es a dir, conservant la consciència de
              classe… Sóc allò que se’n deia l’avantguarda del proletariat conscienciat… i no pas un lumpem proletariat… he, he, he… :-p Malgrat ara sigui només una pària aturada… 😦

              Salut i re…

              • Em sembla…
                borinotus | diumenge, 2 d’agost de 2009 | 01:31h
                …que l’amic Selva no és assalariat de vacances pagades i paga extra. Si et passa la feina t’ho hauràs de currar. Bé, ja és això la finalitat, no? Esdevenir el propi amo.
                🙂
                • Cap problema…
                  labelendemadrid | diumenge, 2 d’agost de 2009 | 10:30h
                  Jo sempre m’ho curro tot, no ho dubtis pas. Encara que em sembla que l’amic Selva “no està molt per la labor”… que encara no ha dit “esta boca es mía” i ha fet “mutis por el foro” (je, je, je)  :-p Suposo que no li deu semblar bona idea allò de canviar la seva feina -per molt fotuda que aquesta sigui- per l’atur.  O simplement no té res a dir que és molt legítim o aquest no és el lloc adient :-p  En qualsevol cas, i com que no és educat parlar de tercers quan no hi són… doncs això: per la meva part “doy la callada por respuesta” 🙂

                  Abraçades.  🙂
                  Pd. Necessito classes urgents de frases fetes en català… encara que com totes aquestes que hi he posat, les deia la meva àvia, ja m’estan be… ;-p

                  • T’ho deia perquè…
                    borinotus | diumenge, 2 d’agost de 2009 | 23:21h
                    …donaves el teu nombre de compte.

                    Bé, suposo que en Josep no haurà vist el teu repte.

                    I per les frases fetes no et preocupis. Si traduexes les que deia la teva avia potser pots trobar feina a TV3, a esports probablement.

                    • He desxifrat la XXX…
                      josepselva | dilluns, 3 d’agost de 2009 | 14:56h
                      Però la Belén pot estar tranquila, no donaré el seu nº de cte. publicament. “Treballar a l’atur” en sap tothom, però fer la meva feina (i cadascú la seva) no es tan fàcil. Com be dius no soc de sou i paga extra, tinc l’avantatge que em puc posar el sou que vulgui, però l’he de pagar jo mateix, a mes de la quota de solidaritat “autònoms”.
                      No em sap greu i no ho canviaria. La llibertat te un preu.
                      “Qui te el cul llogat no seu quan vol” (aqui tens una de les frases que demanaves, Belén.)
                      • No ho dubto pas…
                        Anònim | dilluns, 3 d’agost de 2009 | 16:10h

                        …que la teva feina (com la de tothom, suposo) no sigui tan fàcil (però aprenc ràpid, et sorprendries…) com tampoc no ho era la meva. I tanmateix et puc dir que “buscar feina” també és una feina dura… Tampoc no estava criticant pas el teu règim laboral en particular, jo també vaig estar de petita autònoma un temps i sé que vol dir. Simplement com que havies demanat un any sabàtic, doncs t’estava oferint els que tan “generosament” m’han donat a mi (i a uns quants companys més) “sin comerlo ni beberlo” (segur que n’hi ha alguna frase feta en català per aquesta expressió… però fa molta calor i encara no he dinat com per pensar ara…).

                        Potser estar a l’atur en sàpiga tothom, però a mi (i suposo que al majoria) no m’agrada gens. Per això l’oferiment del canvi de situació general, és a dir: que com tu, suposo, m’estimo més treballar que estar a l’atur i atès que tu volies descansar… :-p

                        Salut.

                        Pd. Ja t’agraeixo de tot cor que no donis el meu núm. compte (tret de que sigui perquè em facin aportacions voluntàries i solidàries ;-p ) Ja em diràs com l’has desxifrat… 😮 … que no era que et dedicaves a allò de l’energia solar? A veure si és que ets de la CIA (o la TIA qual Mortadelo i Filemon) i per això no vols canviar-me la feina… :-p

                        • Que no podrien arreglar allò de
                          labelendemadrid | dilluns, 3 d’agost de 2009 | 16:21h
                          la desconnexió i dels anònims? Vinga, apa, un comentari més només per signar el de més amunt. (Al final, estimat Borinotus, et desquadrarem les estadístiques…) :-p

                          Salut.
                          Belén.

                          • No me les miro gaire…
                            borinotus | dimecres, 5 d’agost de 2009 | 18:39h
                            les estadistiques. Vaig posar-m’hi un lector d’aquells i això ajuda a desmitificar-les quan veus que la majoria de gent hi entra per error.
  • Canvi de joc
    borinotus | dimecres, 29 de juliol de 2009 | 18:42h
    I quina alternativa proposes? L’economia dirigida ja has vist com va acabar i de fet el comerç ha estat present sempre a l’humanitat.

    El que cal fer és regular el mercat per tal que hi hagi  igualtat real d’oportunitats per a tothom. I mercat lliure real! Cosa que aquí no existeix quan la majoria de grans empreses són monopolis encoberts o oligopolis que a més només es dediquen a fer obra pública i no tenen la idea del que vol dir competir. Per això tan poques empreses tenen nassos de sortir a Europa…

    Spinoza deia que la llibertat és allà on tothom pot desenvolupar les seves capacitats i, ves per on, Marx parlava del desenvolupament omnipotencial de l’home (concepte que no veig que cap comunista reivindiqui per cert), deu sonar massa liberal). No és només mercat i economia però hi te a veure.

    • I tant que he vist i
      labelendemadrid | divendres, 31 de juliol de 2009 | 13:52h

      …veig encara, com va l’economia dirigida… dirigida pel Banc Mundial, pel FMI, pels governs de quatre (ui! quatre són massa, posem-ne una o dues) grans potències que ho controlen tot; per les grans multinacionals que espolien el tercer món; pels grans interessos financers, per.. en fi, pels de sempre… Que com tots sabem, han estat votats i escollits molt i molt democràticament, o no? (“pos como que va a ser que no!”)

      Estic amb tu (i amb Marx i amb Spinoza) amb allò del desenvolupament omnipotencial de l’home, i si no s’ha sentit a cap comunista reivindicar-ho (cosa que dubto) potser és que no s’ha parat prou atenció, o només en allò que demagògicament es vol sentir o recalcar per tal de menyspreuar-ho.

      Una abraçada.
      Pd. El debat s’està posant interessant… “como mola”! :-p

      • Correcció Fonamental…
        labelendemadrid | divendres, 31 de juliol de 2009 | 14:01h

        Una errada imperdonable en una Marxista-Feminista com jo:

        “desenvolupament omnipotencial de l’home… i la DONA!!!! Faltaria plus!!! O tanmateix, “de la dona i l’home” (tanto monta, monta tanto…)

        Salut.

  • Dirigit per quatre
    borinotus | divendres, 31 de juliol de 2009 | 13:55h
    Bé, si et queixes que el mercat es dirigit per quatre vol dir que et queixes que el mercat no és lliure. Ja anem trobant punts de contacte.
    • Contacto, con tacto…
      labelendemadrid | divendres, 31 de juliol de 2009 | 14:20h

      Anem a pams, si t’hi fixes no en parlo de mercat dirigit, si no d’economia dirigida que no és ben be el mateix, o altrament dit una cosa no implica necessariament l’altre. I si t’hi fixes també, no em queixo de que estigui dirigida, em queixo de QUI la dirigeix… o l’orienta, o l’organitza, o la regula (us poso ja els eufemismes corresponents tot sabent que a “algú” li tornaran a tremolar les orelles en sentir-ho, o llegir-ho, he, he, :-p)

      L’organització igualitaria per part del poble (agafa l’eufemisme que vulguis de la llista de mes amunt, tant me fa) de l’economia, es consustàncial a la democràcia real.  L’organització del mercat és una altra cosa i allò de “lliure”… de mercat lliure… això si que n’és un bonic i paradoxal eufemisme…

      No, crec que aquest no és un punt de con-tacte… Però tranquil, que segur que en algun punt “contactarem”, només és qüestió de tacte! he he he!!! :-p

      Salut.

      • Conspiracions
        borinotus | diumenge, 2 d’agost de 2009 | 01:33h
        No podem jugar a encara a imaginar que hi ha un grup de senyors en una habitació que regeixen els destins de tots nosaltres. Prou s’ha vist que l’economia no la control·la ningú del tot.
  • Un que escolta
    josepselva | dimecres, 29 de juliol de 2009 | 08:23h
    Jo també, com tu, he pensat que  el “desencuentro” sindical-patronal-governamental mereix un post, però m’adhereixo al teu (altres temes no em falten) perquè probablement l’hauria fet sota el mateix punt de vista que expresses.
    Un país de funcionaris amb uns sindicats que no representen a quasi ningú, però amb un protagonisme fora tota mesura i una CEOE que nomes representa a les grans empreses, ens deixa a la majoria fora de joc. Campi qui pugui.
    El setembre sera escruixidor i l’any que ve….(com ho tens per perendre’t un any sabàtic?)
    • CEOE
      borinotus | dimecres, 29 de juliol de 2009 | 18:36h
      No oblidem que l’anterior capitost de la patronal, en Cuevas (de lladres) no havia dirigit mai una empresa. En fi,…

      Any sabàtic? Quinze dies a mitjans d’agost i gràcies. hahaha!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s