El noi de l’ACNUR

borinotus | 2- Socials | dilluns, 16 de febrer de 2009 | 14:37h

Fa uns dies, cap allà al vespre, caminava pel Passeig de Gràcia quan un noi abillat amb una armilla blanca amb símbols blaus de l’ACNUR i armat amb una carpeta em va barrar el pas. “Buenas tardes, ¿Sabe usted que es l’ACNUR?“.

Bona tarda. Sí. És l’Alt Comissionat de les Nacions Unides d’ajut als Refugiats“.

El seu somriure es va ampliar ostensiblement. Suposo que estava content perquè així estalviava d’explicar-me qui són i què fan i així podria anar directament al gra. Això és, demanar calés, cosa que va fer de seguida.

Home, si demaneu ajuda per a fer el paper tan galdós que vàreu fer a Srebrenica...”

¿Donde?

Srebrenica. No et sona?”

No“. I la seva cara em va convèncer que no m’estava prenent el pèl.

Doncs a Srebrenica els Cascos Blaus van deixar penjats els bosnians i com a resultat hi va haver una matança…No et sona? De debó?

No. De verdad que no

Doncs l’ONU hi va fer un bon paper allà

¡Hombre! ¡Nadie es perfecto!” (sic)

(Petita disgressió: Sembla que només recordem els assassins Radtko Mladic i Radovan Karadzic i no que els cascos blaus foren per ineptitud o connivència tan responsables com ells donat que havien de vetllar per la seguretat dels bosnians. Contrasta això amb les matances de Sabra i Xatil·la. Ningú coneix Elie Hobeika, lider de la Falange Libanesa (partit autor material dels fets) que morí sense ser-ne jutjat però tothom recorda que fou Israel i més concretament Ariel Sharon qui estava al càrrec de la seguretat del camp de refugiats i que va permetre que allò passés, per connivència o negligència).

I les denuncies a cascos blaus que violaven nenes a l’Àfrica o que les prostituïen? Això et sona? N’hi han hagut diverses denuncies els darrers anys però no se’n fa gaire publicitat

Si, bueno,…eso sí es un problema...”

I què se n’ha fet?

No lo se

Per a intentar captar suports no sembla que us informin gaire

Lo que si se” va dir ja una mica mosquejat “es que en Tindouf dependen enteramente de lo que les enviemos.…” (Tal com anava la conversa li podria haver preguntat si sabia on era Tindouf…)

Doncs si depèn de vosaltres ho tenen clar…”.Vaig dir començant a caminar.

Así pues. ¿No quieres colaborar?

Tu creus que m’has donat prou arguments per a convèncer-me’n?

Estava ben clar que només estava preparar a contestar a les típiques situacions de “Jo voldria col·laborar-hi però estem en temps de crisi…” i coses per l’estil.

Jo ja em conformaria amb que el noi aquest en arribar a casa es dediqués a buscar informació sobre allò d’Srebrenica….i que prenguès classes de llengua.

Comentaris: 2

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s