HOLOCAUST

borinotus | 2- Socials | dimarts, 27 de gener de 2009 | 19:11h

Allò que esgarrifa de l’Holocaust no és tant sols la quantitat de víctimes (xifra que ja de per si posa els pèls de punta) com el seu tractament.Totes les guerres (inclosa la Segona Guerra Mundial) són de conquesta de territori o de disputa entre enemics. Si ho mirem fredament hi veurem l’herència animal, la reminiscència de els baralles pel lideratge, el menjar o el territori. En canvi l’Holocaust va ser la voluntat de fer desparèixer races i grups socials sencers amb l’objectiu de voler millorar l’espècie.Ja n’hi havia hagut de neteges ètniques i genocidis (pensem en els armenis o en les poblacions indígenes  americanes o australianes) però cap de tan industrialment planificada. La millor definició del nacionalsocialime  és que es tracta de biologia aplicada digué Rudolf Hess. A diferència de les guerres normals aquí es tractava d’un objectiu totalment racional. Totalment humà.

Tot el que va passar no va sorgir d’un dia per l’altre. Va ser la culminació d’un llarg procés. Arrel del triomf de la Il·lustració i de la separació entre Estat i Esglèsia l’antisemitisme va agafar un caire més social. És a dir, abans hom odiava els jueus amb el pretext religiós del poble deïcida. I quan els prejudicis religiosos es van començar a deixar de banda, se’ls continuava odiant igual.

La raó d’això és alhora complexa i senzilla. En vaig parlar una mica en el meu post Identitat Europea. Si agafem un mapa d’Europa veurem que la podem dividir en tres grans zones: Llatins, Germànics i Eslaus. Que coincideixen gairebé amb una altra divisió que pugueu fer entre Catòlics, Protestans i Ortodoxes. Les zones discordants són les que han donat més problemes històricament: Polònia (eslava i catòlica, Irlanda (celta, o sigui cap dels tres grups anomenats i a més amb motla població catòlica en zona protestant), el cafarnaüm balcànic,….És una simplificació potser barroera però necessària per al que vull dir. A més tenim dos pobles que no pertanyen a cap d’aquests grups i que són, diguessim, extraterritorials: els jueus i els gitanos.

Què vull dir amb tot això? Doncs que en el fons es tracta de l’odi (o el prejudici o la incomprensió o la por…) a tot allò diferent. Quelcom estés a arreu del món i que a Alemanya van portar-ho fins a les darreres conseqüències.

Els polonesos van veure com  l’Alemanya nazi i la Unió Sovètica van pactar repartir-se el seu país i van patir la brutalitat per totes dues bandes. Els nazis va deportar per a treballar com a esclaus uns 200000 nens polonesos (el 15% del total) dels quals en acabar la guerra només en van tornar una desena part.

L’objectiu dels nazis amb els polonesos era fer-los servir com a poble esclavitzat. Segons Heinrich Himmler: “L’objectiu de l’escolarització és ensenyar-los l’aritmètica bàsica, no més enllà del número 500; escriure el nom, i la doctrina que la llei divina és obeir els alemanys…No crec que sigui desitjable que llegeixin”.

Van desfer-se de tot intel·lectual, mestre, metge,…autòcton.

Hi van morir gairebé dos milions de polonesos

Els homosexuals, donat que no volien procrear, eren un destorb per a la raça. Van ser també perseguits i tancats en camps de concentració. Es van donar casos d’alguns que van aconseguir millorar la seva situació si es deixaven castrar-se o s’avenien a tenir relacions amb una prostituta. Llavors deixaven de ser esclaus que treballaven en un camp de concentració i esdevenien obrers en una fàbrica on treballaven com a esclaus. Les lesbianes també foren perseguides però en un grau menor. Per què? Doncs perquè una dona per molt lesbiana que sigui pot procrear…de grau o per força.

Hi van morir entre 10 i 15 mil homosexuals.

Els discapacitats mentals i físics i aquells que tenien alguna malaltia hereditària foren castrats. La llei que ho permetia és de l’any 1933  i es va  proclamar per netejar Alemanya de les vides que no mereixien viure segons Adolf Hitler. Més endavant un programa d’ “eutanàsia” va portar a la mort unes 200000 persones.

Hem d’afegir també uns 100 o 200 mil maçons. Uns 10 mil testimonis de Jehovà….A banda dels opositors polítics i de presoners de guerra d’algunes nacionalitats (principalment dels països de l’est d’Europa) que no foren tractats com a tals sinó com a bestiar. A més també hi han els exiliats catalans, bascos i espanyols que van fugir del franquisme molts dels quals eren considerats apàtrides i per tant ningú no els reclamaria…

He deixat per al final els dos casos més cruels. No tan sols en la forma com en el fons. L’intent d’exterminar dues races senceres els membres de les quals no eren considerades ni tan sols persones: els gitanos i els jueus.

Porajmos

La historia del poble rom és una història de nomadisme. Des de l’Índia es van dispersar fa segles i segles. A Europa van arribar cap allà el segle XIV (A Catalunya la primera presència documentada és del 1447). Per diverses raons (forma de viure nómada, desig de manteniment de la seva personalitat o com deiem abans el simple recel a aquell que és diferent) els conflictes han estat freqüents arreu. Històricament hi ha hagut períodes de marginació, discriminació (Els gitanos foren expulsats de Catalunya el 1512) i esclavatge (a Anglaterra foren a més marcats amb una “V” al pit durant el regnat  d’Eduard VI) així com de tolerància (Praga va permetre’n la residència de forma oficial el 1523 tot i que uns pocs anys després ordres imperials ho revoquessin. A Escòcia es va permetre que els gitanos visquessin sota les seues propies lleis el 1540 però un any després ja van entrar en vigor les primeres lleis anti-gitanes tot seguint la tendència de la resta de països europeus).

A Alemanya també venia de lluny l’antigitanisme. Curiosament amb l’arribada al poder dels nazis un sector d’ideolegs d’aquest partit es va trobar en un dilema: Els nacionalsocialistes rebutjaven tot mestisatge i sentien predilecció per les races pures. Vet ací que si hi ha alguna raça a Europa que s’ha barrejat poc aquesta ha estat la del poble romaní. (Al 1938 Himmler digué que els gitanos amb barreja de sang, que tampoc eren pocs, eren els més propensos a la delinqüència). A més, el seu origen eren els confins de l’India, bressol de la raça ària.  Vistes les actuacions posteriors cal imaginar que la controvèrsia acabà ràpid: Eren una raça però inferior i si venien de l’Índia devien ser provinents de les castes més baixes.  El juny de 1936 la Unitat d’Higiene Racial va fer la proposta de considerar els rom i els afroeuropeus (També es promulgà una llei semblant contra els jueus) com a sub-humans.  Ja al 1933 una llei els va privar (a ells i als jueus) de la ciutadania alemanya. Més endavant se’ls va prohibir exercit el vot. També hi va haver un pla d’esterilització (igual que als malalts mentals i als jueus)….fins i tot a nenes de dotze anys….sense anestèsia.

Entre el 12 i el 18 de juny del 1938 tingué lloc la Zigeuneraufrämunswoche (Setmana de la neteja de gitanos). Centenars de rom i sinti són empresonats. Molts dels que no, s’uniren a la lluita de la resistència als països ocupats (Sèrbia, Eslovàquia,…)

Durant la guerra, i ja uns anys abans, els gitanos foren tancats en ghettos (en alguns casos juntament amb els jueus com a Varsovia) i en camps de concentració (rincipalment Auschwitz-Bikernau on el dia 2 d’agost de 1944 en l’anomenada Nit Gitana quatre mil persones d’aquesta etnia foren gasejats i morts.  Però també a Buchenwald centenars d’ells foren utilitzats com a conillets d’indies per a provar el Zyklon-B, un gas creat com a antipuces i que després seria utilitzat en la solució final contra els jueus. A més d’altres experiments. Tenim el testimoni d’una nena, Ceiji Stojka, que va sobreviure per haver seguit el consell de sa mare de mirar sempre a terra. Tenia uns preciosos ulls verds. Si els SS haguessin vist aquest tret tan poc habitual en una sinti no haguessin trigat a disseccionar-la.

En alguna ocasió les matances eren en boscos ja sigui afusellant-los o directament, com a molts nens, rebentant-los el cap contra els arbres.

Hom estima que al voltant de un milió i mig de gitanos foren morts. Les xifres són dificils de saber tant en aquest cas com en els altres. Els nazis  en van destruir molta informació, però a més, els gitanos és un col·lectiu que no ha interessat mai ningú. Molta gent no coneix aquest genocidi. En llengua gitana se l’anomena Porajmos (Destrucció).

Sovint s’ha culpat als jueus de voler acaparar el protagonisme de l’holocaust i d’haver oblidat a les altres víctimes. Com si ells haguessin estat els botxins!. Que n’ha fet la comunitat internacional per aquesta gent?. A més l’acusació és infundada, tant al museu de l’Holocaust de Nova York com al Yad Vashem en parlen, dels gitanos (llegiu) com de les altres víctimes.

En aquest enllaç podeu veure com les actuacions contra aquesta etnia continuen. Podreu veure per exemple que al 1976 a Txecoslovàquia va haver un pla d’esterilització dels gitanos en mon de l’humanisme socialista.

Shoah

L’antisemitisme ve de lluny. Com ja he comentat més amunt, abans els jueus eren odiats amb una excusa religiosa, quan els prejucidis d’aquesta mena van començar a decaure en una societat il·lustrada i moderna, els jueus van continuar essent odiats.

Els jueus venen a ser a la Segona Guerra Mundial el mateix que els esclaus negres a la Guerra de Secessió americana o els catalans a la Guerra del 36-39. Sense ells hagués hagut la guerra però hagués deparat viaranys diferents. El resentiment alemany per la humiliació del 1918 hagués portat a un conflicte però es va ajuntar tot amb el boc expiatori de la conspiració jueva que volia dominar el món (Encara avui en dia els argumetns antisemites són calcats al pamflet dels Protocols dels Savis de Sió, malgrat que actualment poca gent l’ha llegit). Així mateix, als Estats Units les diferencies entre un Nord modern i un Sud ancorat en ltifundis agrícoles portava a dues maneres d’entendre el país que estaven construint. La imposició del Nord comportava (no com a requisit principal però si imprescindible) l’abolició de l’esclavitud. Finalment una de les raons que van moure els militars colpistes a enderrocar la República fou la por al trencament d’Espanya (“Antes roja que rota” deien i diuen. I amb això queda clar quin és l’enemic principal i amb qui pots arribar a un cert acord). Que vull dir amb això? Que si bé en cadascun d’aquests conflictes hi van haver moltes víctimes i la repressió es feu contra totes, en el cas dels grups esmentats hi havia un factor afegit.

L’arribada dels nazis al poder va suposar la sistematització de la discriminació als jueus. Ja al Mein Kampf Adolf Hitler va exposar-ne les seves opinions. La nit dels vidres trencats   i els boicots als comerços regentats per jueus van suposar el senyal intermedi del procés que arrenca de l’antisemitisme visceral que va portar a la retirada de la nacionalitat alemanya el 1935 i la consideració d’il·legals de les relacions entre aris i jueus (a més d’unes altres 400 lleis antijueves) i que va culminar amb l’extermini de milions de persones.

És cert que hi va haver interessos afegits. Molts jueus eren comerciants o de familia benestant. Treure-se’ls de sobre suposava fer-se amb les seves riqueses però el motiu principal era el resentiment racista. Un no fa esclavitzar tota una raça només per quedar-se-n’hi els diners.

A diferència dels gitanos els jueus estaven fortament barrejats amb els alemanys aris. Una de les discussions més controvertides que van tenir els nazis va ser la d’establir qui era jueu. Fins a quantes generacions enrere sense avantpassats jueus un es podia considerar ari pur. Hom establí unes gradacions.
Això per als jueus alemanys, és clar. Per als jueus polonesos, rusos i demés no hi havia gradació que valgués.

Els jueus foren, des de uns quants anys abans de la guerra, progressivament tancats en guettos o en camps. de concentració.  Foren esclavitzats i sotmesos a les arbitrarietats dels membres de les SS. També se’ls feia servir de conillet d’indies en experiments. No va passar gaire temps en que els presoners poguessin ser considerats morts en vida. Físicament, però sobretot anímicament. La concentració massiva i animalitzada era conseqüència de no ser considerats persones. De fet, no tenien ni nom. Un nombre tatuat els identificava.
Però la finalitat era exterminar l’etnia jueva. En un principi era habitual que  es fessin trasllats a peu amb llargues marxes que feien que els més febles ja morissin pel camí o bé eren  executats a la vora d’una gran fosa comuna. La lentitud del procés i el fet que alguns soldats tinguessin problemes de conciència van fer optar per altres mitjans. Per exemple en el tancament en camions on els gasos d’escapament anaven a l’interior. Però moltes persones encara eren vives al final del procés i a més calia fer servir sistemes d’eliminació massiva. I aquí va arribar la solució final. Els forns crematoris on feien servir gasos com l’abans esmentats Zyklon B. Un cop morts els cadavers es ficaven en forns no sense abans haver-los desposseït dels cabells, les dents o alguna altra cosa que pugues servir…

Tota la persecució jueva no hagués estat posible sense l’entusiasta col·laboració de la població civil. No només alemanya. És curiós destacar com a França, un país ocupat, les lleis antisemites foren seguides amb més obediència entre la gent del carrer que a Itàlia, una país amb un règim feixista. (Potser perquè a Itàlia hi havia menys? Potser perque ja llavors allà les lleis anaven per una banda i la getn per una altra?). A les repúbliques bàltiques la població jueva va ser literalment delmada, gairebé es podria dir que no en va quedar ni un després de la guerra. A Croàcia, aliat dels nazis, la milicia catòlica ústaixa va massacrar jueus, gitanos i serbis. Sovint a cops de destral. un dels seus líders (A. Seitz) va dir “Per fi toquen les campanes. Ha arribar l’última hora per a aquests elements estrangers, els serbis i els jueus.  Han de desparèixer de Croàcia“. Encara més contundent, el capellà Dijonizije Jurivech va dir :” En aquest país no hi pot viure ningú a part dels croates. Sabem molt bé com tracta a aquells que s’oposen a la conversió al catolicisme. Personalment, jo he posat fi a provincies senceres, matant tothom: grans i petits. No tinc remordiments a l’hora de matar un nen petit si s’interposa en el camí de l’Ústaixa“. També el Gran Muftí de Jerusalem va col·laborar amb els nazis en un intent d’aturar la més que incipient  emigració jueva al madat britànic de Palestina.   (Hi han casos on es pot veure com el no tancament de els ferides de la Història fa que s’acabin obrint de manera tràgica).

Els jueus que van poder fugir es van trobar amb la incomprensió de la població d’acollida. Els anglesos o americans, per exemple, no van comprendre què passava. Com a molt van imaginar un progrom com tants n’hi ha hagut. El que passava era tan incomprensible que no van donar crèdit al que els explicaven. (I això que els jueus que van poder fugir no eren els que havien viscut en camps d’extermini). Tal com va deixar escrit un presoner a un camp de concentració “Això escapa de la comprensió humana“. A més, fins a ben entrada la guerra els alemanys amb queels anglesos tenien tracte eren militars, no  nazis endurits o SS.
Encara més, alguns sindicats anglesos es van manifestar en contra de donar refugi als jueus amb l’argument que en temps de necessitat els autòctons tenien prioritat. També va haver explosions de fúria contra d’ells després d’algun bombardeig ja que se’ls en feia responsables.

Només l’alliberament dels camps d’extermini va fer posible va fer posible el descobriment i la comprensió del que va passar. Pel que fa als jueus hom calcula que hi moriren un sis milions.

Un cop acabada la guerra ja podien tornar a casa. Però quina era la seva casa? Podria un jueu tornar a Polònia on havia vist que els seus veïns el delataven? I un jueu alemany pitjor encara. (Podriem dir que la guerra a Alemanya va tenir el carcter de guerra civil donat el nombre d’alemanys morts per alemanys). Calia trobar una nova llar.

Tot això que he explicat és al que va passar com una gota en l’oceà. No explico ni la més ínfima part.

És més. Encara ara no tenim ni idea del que va passar tota aquesta gent. L’única cosa que sabem és que segons quines circumstàncies la persona més normal pot esdevenir el botxí més sanguinari.

Caldrà doncs evitar la banalització dels termes i no utilitzar inapropiadament paraules com “holocaust”, “genocidi” o “nazi”.  No fer-ho és el primer pas per a oblidar i ja sabem que passa quan no es recorda la història i no se n’aprenen les lliçons.

Aquest post està escrit en commemoració del dia de l’Holocaust (A Israel ho fan a l’abril) Hauriem de reflexionar un moment sobre tot això siguem jueus o gentils, aris o semites, paios o gitanos, homosexuals o heterosexuals, creients o ateus…. mentre sentim un kaddish per totes les victimes.

Bibliografia:

Segona Guerra Mundial. Història de les víctimes. Joanna Bourke
The Pariah Syndrome. Ian Hancock
Gipsy Society and Culture. Shokar.
Yad Vashem.org

Comentaris: 6
  • Víctimes d’un regim democratic a Alemanya.
    Anònim | dimarts, 27 de gener de 2009 | 23:57h

    No ens hem d’oblidar que són víctimes d’un regim democratic belicista a Alemanya. I n’hi ha que subrajar ‘regim democratic belicista’ alemany.Què a més va morir en el conflicte quaranta milions de persones molt més de 6 vegades més entre civils i militars en una guerra que no tenien res a veure només amb els jueus, gitanos, invalids o homosexuals.

    • No era cap regim democràtic
      borinotus | dijous, 29 de gener de 2009 | 13:49h
      D’acord que els nazis van arribar al poder mitjançant unes eleccions (van ser el partit més votat però no van tenir la majoria absoluta de vots) però van fer un canvi de règim cap a una dictadura. I evidentment va morir més gent  a banda de les víctimes de l’holocaust però mai s’havia vist aquest intent d’acabar amb races senceres de forma tan sistemàtica i racionalitzada.
  • Anònim | dijous, 29 de gener de 2009 | 10:37h

    Tanmateix sota les llibertats i la revolució francesa és va emparar el regim imperial de Napoleó d’una caràcterísques militars devastadores semblants.

    • Característiques devastadores semblants?
      borinotus | dijous, 29 de gener de 2009 | 13:52h
      Ni Robespierra amb la guillotina ni Napoleó amb els guerres imperials van fer mai cap cosa semblant.
  • t sempre de dels armenis, passant pels indis americans fins els Hutu i tots ells . Però cap tant ben organitzat, industrial com el dels nazi alemanys.
    Anònim | dimarts, 27 de gener de 2009 | 23:14h

    Intents de genocidi al llarg de la història hi ha hagut sempre com dels armenis, passant pels indis americans fins els Hutus tots ells salvatges. Per cap tant ben organitzat, premeditat e industrial a escala com el dels Nazi alemanys.El primer lloc d’Europa on és va expulsar i perseguir els jueus on alguns es van poder refugiar a Catalunya, País Valencià o les illes substituïnt els seus cognoms per noms d’indrets i cristians, va ser al regne format pel cosins castellans Isabel i Fernando com a rei de la Corona d’Aragó i coneguts com a reis catolics i creadors de la Santa Inquisició emparats pel Consejo de Castilla per a tal fí, la llavor de les poteriors fòbies, guerres i persecusions als catalans i els intents successius de substitució de la seua llengua.

    • No deixa de ser indicatiu…
      borinotus | dijous, 29 de gener de 2009 | 14:12h

      …que la primera institució que va operar conjuntament a les corones de Castella i Aragó molt abans de la (forçada) unió política fos la Inquisició reconvertida en una eina de neteja ètnica.Hi han coses que marquen caracter.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s