La trista dissortada patria aquesta dels nassos.

borinotus | 5- Miscel·lània | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 15:01h
Avui diuen que toca que els blocaires homenatgem a Espriu. Doncs vinga!
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Jo no crec, pel que he vist, que la gent Nord enllà sigui tan meravellosa i genial. Millor que aquí sí que estan però res que no puguem aconseguir nosaltres si deixem de ser covards (de salvatges no crec que en siguem gaire, barroers potser sí…). Així que menys plorar i anem per feina que el senyor Espriu va fer aquests versos per a que ens en sortíssim i anessim endavant, no per a que ens recreéssim en la misèria i en la nostra mala sort.

Comentaris: 3
  • Mai no hem pogut desesperar
    Llaudal | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 16:15h
    Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut. Caldrà que digui de seguida prou i vulgui ara caminar de nou, alçat sense repòs per sempre més, alçat en poble ja l’amo de tot. (Indesinenter) Lletra sencera en un enllaç del meu bloc, cançó de Raimon inclosa. Em sembla que hem encetat el camí per a ser l’amo de tot nosaltres: la independència.
    Saps la rèplica amable de Pere Quart a aquest versos de l’Espriu?
    “Oh, que avingut estic amb la  meva / petita, esclava, poc sortosa terra, / i com em recaria d’allunyar-me’n / ponent o sud enllà, / on sembla que la gent és bruta / i eixuta, accidiosa, inculta /, resignada insolvent!” Etc…
    • No la coneixia
      borinotus | dimarts, 23 de febrer de 2010 | 08:51h
      De fet, és increïble que gent com Espriu i Pere Quart siguin desconeguts per al gran públic. En un país normal, independent o no, això no passaria.

      Havia dubtat entre fer un post sobre el “Escolta Sepharad” i diria que Sepharad no vol escoltar però finalment he triat aquest per assenayalar que la culpa no és sempre i només dels altres.

      • Hem arribat a la conclusió
        Llaudal | dimarts, 23 de febrer de 2010 | 09:55h
        que no val la pena esforçar-se perquè Sapharad ens escolti. De fet, no ho ha volgut mai: ha estat un miratge que ens hem fabricat per excés de bona voluntat. Ells l’han fet servir per obtenir la nostra ajuda quan han hagut de sortir de les dictadures (Pacte de San Sebastián i final de la dictadura franquista); llavors, nosaltres ens hem sentit redemptors d’Espanya, i ens hem volgut creure que ells entendrien les nostres aspiracions. Aviam si per fi obrim els ulls d’una punyetera vegada!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s