Manifestem-nos sense eufemismes (d’una vegada)

borinotus | 1- Politics | dilluns, 7 de setembre de 2009 | 19:47h

El proper dia 11, Diada Nacional de Catalunya, amb el lema “Som una Nació, Volem un Estat Propi” hi haurà una manifestació convocada per Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret de Decidir i Deu Mil en Xarxa per l’Autodeterminació.

Ja s’hi han adherit entitats com el Club FNEC, Catalunya Estat Lliure, la Intersindical – CSC, Sobirania i Justícia, el Cercle d’Estudis Sobiranistes, Catalunya Acció, Acte de Sobirania o el Cercle Català de Negocis.

A més, la manifestació comptarà amb l’actuació en viu de la Companyia Elèctrica Dharma i amb la participació de destacades personalitats del món de la societat i la cultura, com ara el president del Barça, Joan Laporta; els escriptors Marius Serra, Víctor Alexandre i Mathew Tree; l’historiador Enric Vila; o l’actor Sergi López…… (extret del grup de Facebook creat a efecte de promoure aquest esdeveniment)

Jo aniria a aquesta  i no a la que es fa per protestar per la setència del Tribunal Constitucional. Entre d’altres raons perquè ja hauríem de saber com funcionen aquestes coses: Si es decideix fer-la abans de la sentència són capaços de fer-la pública el dia anterior al de la manifestació i hi haurà baralles entre els convocants sobre si convé tirar-la endavant segons com interpreti la sentència cadascú. Si es decideix fer-la després són capaços de tenir-nos tres anys més esperant fins que tothom se n’oblidi i se’n passin les ganes.

I de tota manera ja te nassos que algú ens proposi de sortir al carrer en defensa d’un estatut que ha estat tractat com ho ha estat. Fem-ne una miqueta de memòria:

Primer va ser la promesa de Zapatero de respectar l’Estatut que sortís del Parlament. Promesa que després va negar haver fet.



Recordem també la burla i el menyspreu d’en Guerra. El famós ribot o sepillao

I no oblidem que el mateix dia 30/09/05 quan encara resonaven al Parlament els darrers acords d’Els Segadors després del pacte assolit, el PSC va anunciar que a Madrid es posaria del costat del PSOE (enlloc de fer costat a la part catalana) per tal d’incloure-hi les seves esmenes que no havien estat acceptades. (Tàctica cosí de Zumosol com si diguéssim).

I aquests són els “bons”, els “amics de Catalunya”. Per la seva banda, el PP va aconseguir quatre milions de firmes en contra, segons va dir. La part més troglodita va optar pel boicot. Boicot seguir de forma entusiasta i amb la complicitat d’alguns comerços.

(Entremig de tot això els partits catalans fent el prèssec com sempre. ERC que no s’aclaria amb el que havia de votar i CiU pactant a esquenes dels altres. No, si encara ens passa poc.)

Lògicament, la gent va acabar desanimada, cansada, confosa i unes quantes coses més. Un referendum amb una participació baixíssima (celebrat després d’una campanya de demagògia vergonyant) va refrendar el text. L’estatutet o estatut de la Moncloa o estatut-tururut (entre d’altres malnoms, donat que el proposat oficialment, estatut de Miravet, no va prosperar) va ser aprovat.

Finalment el PP va presentar el recurs al Tribunal Constitucional.

Bé, finalment o no, que hi ha qui encara no està satisfet i llença més llenya al foc. Fa uns dies la Conferència Episcopal Espanyola ha volgut boicotejar Mercadona per ser una empresa catalana. Finalment s’han adonat que es tracta d’una empresa valenciana (i com a tal fidel al règim) i ho han deixat estar.

Després de tot això crec que cada cop més gent te clar que no es tracta de discutir les regles de joc (el pacte Catalunya-Espanya que diuen alguns des d’aquí mentre que des d’allà neguen que hi hagi d’haver cap pacte) sinó d’estripar la baralla.

Al seu moment ja es va dir que aquest estatut seria l’últim que tindria Catalunya. Si sortia bé perquè s’arreglaria definitivament l'”encaix” de Catalunya a Espanya i si sortia malament perquè es veuria que s’havia arribat al límit i caldria doncs decidir anar per lliure.

La idea de manifestar-se per la integritat de l’estatut (la integritat que te ara, s’enten) va sorgir del President Maragall i aviat s’hi van afegir d’altres Molts Honorables tots jubilats. Amb tots els respectes, hauria agraït a ses senyories més valentia quan eren en actiu i no ara, però en fi.

Omnium Cultural ha agafat el relleu i vol convocar una manifestació massiva per tal que mostrem la disconformitat al fet que la voluntat del poble expressada a les urnes sigui retallada per un tribunal.

Amb perdó, però això a molts els sonarà a metafísica. Si el TC retalla l’estatut i la gent surt al carrer el que s’entendrà és que s’està en desacord amb la retallada (i al govern català ja li anirà bé que sembli així per a poder “interpretar la sentència”).

No crec que m’equivoqui si dic que el que cal és manifestar-se sense cap eufemisme. Ni tan sols els de “dret a decidir” ni “sobirania”. Ha arribat l’hora de dir les coses pel seu nom i tirar pel dret. La manifestació del dia 11 ja ens hi pot servir i, de moment, no cal cap altra. Sembla prou unitària i no la convoca cap força política.

Evidentment que una manifestació en el fons no és res que duri gaire més enllà d’un parell de dies si no hi ha cap acció posterior. És feina dels polítics recollir aquest clamor i actuar en conseqüència.

Com diu Vicent Partal al seu Mail Obert d’avui, sabem que aquesta setmana serà important. Per això i per la consulta d’Arenys.

Per cert, acabo de saber que l’advocat de l’estat que ha presentat el recurs contra la consulta d’Arenys va ser candidat de la Falange. Com vaig dir al meu post anterior, que els falangistes defensin la Constitució demostra el nivell de democràcia que té.

Imatge: Manifestació pel dret a decidir del febrer del 2006. Fa tres anys i mig que estem amb aquesta història.

——————————————————————————————-
Us agrada aquest blog? Podeu votar per ell als Premis Bloc Catalunya a la categoria de Blocs Personals. Només heu de clicar aquí.
——————————————————————————————-

Comentaris: 2
  • La mani del dia 11 és la bona
    Llaudal | dimarts, 8 de setembre de 2009 | 17:53h
    La fem com afirmació nacional. Completament d’acord. De cap manera s’ha de fer una manifestació en funció d’una sentència que no s’hauria de produir, ni a favor ni en contra. Cap tribunal pot imposar-se sobre la veu del poble. La sobirania popular no pot sotmetre’s a cap tribunal. I Catalunya no pot veure’s humiliada a un ribot del tot antidemocràtic. I il.legítim, per tant.  La veu del poble és la veu soprema. La nostra afirmació s’ha de fer al marge de les decisions d’un tribunal.
    Tot i així entenc que es reaccioni quan surti la sentència. Em sembla que Omnium dirigirà la protesta en el sentit que he exposat pel que he llegit a l’Avui. Més que una protesta a la sentència, una botifarrada monumental al tribunal per no haver renunciat a una ingerència tan descarada i antidemocràtica.
    Et felicito per tots els enllaços que ens ofereixes. Molt bo.
    • Omnium
      borinotus | dimarts, 8 de setembre de 2009 | 19:08h

      Jo també he llegit la posició de l’Omnium i la comprenc. Però crec que hem d’anar més enllà i deixar l’estatut de banda.

      M’alegra que t’agradi el post. Fa tres anys que és quan va començar el blog el tema del moment era l’estatut. Tinc un munt de posts i d’enllaços d’aquella època i se’m va ocòrrer fer-hi una ullada i repescar algunes coses.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s