Per la nostra dignitat

Posted on 2 Setembre 2012 | Deixa un comentari
borinotus | 1- Politics | divendres, 27 de novembre de 2009 | 16:08h

Gran rebombori l’ocasionat amb l’editorial (aquest) conjunt de dotze diaris catalans (La Vanguardia, El Periódico, Avui, Diari de Sabadell, Diari de Terrassa, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Girona, La Manyana [que deu ser una dona que fa de manyà], Segre, El Punt i Diari de Tarragona) en defensa de l’Estatut davant de l’actitud del Tribunal Constitucional.
N’hi ha qui es queixa, i amb raó, que la centralitat necessària de cercar el punt mig per tal que tothom pogués acceptar el text ha anat en detriment del sobiranisme. Cert és que l’expressió reflectida a l’article quadra amb la situació social que, avui per avui, podríem trobar expressada al Parlament però potser no la que trobem al carrer on l’Estatut ja va nèixer feble i molts pensen que cal superar aquest marc.
Hi han aspectes bastant clamorós com el fet d’esmentar el recurs presentat pel Partit Popular (deixant-lo com el dolent de la història) i en canvi no dir ni una paraula dels que al seu torn han presentat comunitats autònomes governades pels socialistes així com el Defensor del Poble (també socialista). Posats a judicar, aquest darrer és el més greu. La institució representada pel Sr. Múgica dificilment pot justificar un posicionament polític i menys quan va en contra d’una llei aprovada pel Parlament de Catalunya, les Corts Espanyoles i ratificada pel poble. És clar que potser per al Defensor del Pueblo, el poble català no és poble espanyol.

El nou Estatut pretenia resoldre el famós “encaix” de Catalunya a Espanya.  Hom deia que seria el darrer estatut: O bé resolia les relacions Catalunya-Espanya i tancava la configuració de l’estat autonòmic per sempre, o bé mostraria de forma definitiva fins a on poden arribar les dues parts i demostraria que l’encaix és impossible i caldra decidir-se. O assimilació total o independència.

Recordem que després de dures negociacions el 30 de setembre del 2005 els partits van arribar a un acord acceptat per tothom (llevat de PP i C’s). Un acord que per a un era de màxims i per a uns altres de mínims. Però un acord en definitiva que va configurar “l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya” al que Zapatero va prometre donar suport (i després negà haver dit tal cosa).  I que l’endemà mateix de la seva proclamació els socialistes catalans van posar-se al costat dels socialistes espanyols per a esmenar-lo…fins que Artur Mas va pactar una rebaixa amb Zapatero que no va ser més que una nova aixecada de camisa. I entremig de tot això boicots als productes catalans, insults, pressions i calumnies….i militars en actiu amenaçant amb cops d’estat.

O sigui que el text resultant no tenia res a veure amb l’original, el consens del 30 de setembre va anar-se’n en orris i la població va quedar confosa, cansada, desorientada i/o cabrejada. La minsa participació al referèndum ho palesa.

Per acabar-ho d’animar hi ha els recursos en contra presentats al Tribunal Constitucional que fa tres anys que estan per a resoldre de fa més de tres anys.

Tres anys discutint-ho?. Ves que no acabi essent cert el que diu aquest gag…

Sigui com sigui, ara hem de sortir al carrer a defensar pelleringues? Manifestem-nos sense eufemismes (per una vegada). Si volem dignitat i que ens respectin hem de demostrar que en som dignes. Prou demanar compassió i almoines! Actualment la dignitat vol dir independència!

Tanmateix hi ha una cosa bona en la mobilització encetada pels diaris (i secundada per moltes entitats). De cara a “allà” no hi ha gaire diferència entre la mobilització per l’estatut i les consultes sobiranistes. Per a molts (els mitjans de la caverna contribueixen molt a estendre aquesta imatge) no hi han matisos.  No hi ni encaix a resoldre ni fet diferencial. O estàs amb Espanya o ets independentista….Donada la repercusió que tot plegat està tenint en mitjans estrangers, ben conduït pot servir-nos de publicitat.

————————————————————————————-

A banda de l’estatut les noticies d’ahir també parlaven de la noticia d’un altre cadàver que, en principi, no te res a veure  però que és indicativa.

Es va fer públic que s’havia descobert el sepulcre del Rei Pere II a Santes Creus. La noticia era que el cadàver era intacte ja que no va ser profanat com ho foren els cossos de tots els altres monarques enterrats al Monestir de Poblet (com ara el del seu pare Jaume I el Conqueridor). Això permetrà fer diversos estudis (ADN, C14,…) per a verificar l’autenticitat de les restes d’aquest  altre monestir.

Bé, i com és que les tombes reials foren profanades? Tots hem sentit a dir que la reforma de Mendizabal al segle XIX per la qual es dissolien els ordres religiosos va deixar abandonat Poblet. Poc temps després hi ha haver saquejos i pillatge. Aquests són els fets i així els hem acceptat.

Ara bé, com es va podre permetre això? Malgrat que ja no hi fossin els monjos a ningú li va interessar conservar aquest patrimoni històric? Ni tan sols a la família reial espanyola? Després de tot el Monestir de l’Escorial, com a lloc d’enterrament reial, va ser creat inspirant-se en el de Poblet.
També l’Escorial va ser buidat de religiosos però no hi ha haver ni abandonament ni pillatge.

Potser consideraven que la seva família enterrada a Poblet era una mena de branca borda, o que potser no hi tenien res a veure?

Potser consideraven (reis, corts, polítics,…) que no era part de la seva història i no calia conservar-ne res i només mereixia menyspreu i oblit.

Font de la imatge: http://www.3cat24.cat

Comentaris: 4
  • Jaume, on ets?
    Llaudal | divendres, 25 de desembre de 2009 | 14:30h
    Bon Nadal! Esperem el teu regal en forma de blog. Salut!
    • A la panxa del bou
      borinotus | dimecres, 30 de desembre de 2009 | 17:24h
      Ha ha ha, no. He estat bastant desconnectat de tot. De viatges per feina i molt enfeinat. Ara tot just per Festes començo a aterrar. Salutacions i bones festes!.
  • ..//..
    rginer | dissabte, 28 de novembre de 2009 | 17:21h
    Uuuff … hi ha molt per llegir, i no sé si podré !!  Només puc dir : ‘Ho aconseguirem segur’ – independència i prou de collonades !
    M’ha agradat i molt el teu post sobre els bancs …. sempre he dit que a Euskadi hi ha molt conservador fatxenda i el dictador va rebre molt i molt d’aquesta gent ….
    Bon cap de setmana Jaume !
    • Sabaidee!
      borinotus | dilluns, 30 de novembre de 2009 | 14:20h
      Seguim les teves peripecies per les terres indoxineses. Ves amb compte per Birmània…
Aquesta entrada ha esta publicada en Blog antic. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa-hi un comentari