Per si no us heu assabentat, la crisi s’ha acabat (FMI dixit) però aquí….

borinotus | 2- Socials | dijous, 1 d’octubre de 2009 | 18:55h

El Fons Monetari Internacional ha fet públic avui un informe  on analitza la situació econòmica global i conclou que la recessió està arribant a la fi. Aclareix que la recuperació serà molt lenta i que els nivells de creixement són encara lluny de la situació pre-crisi. En concret, diu que la recuperació de l’ocupació trigarà (i a l’estat espanyol encara més).  L’FMI també diu que encara no és moment per a retirar els ajuts públics a l’economia però caldria començar a fer-hi un pla per a anar-los treient. Un altre detall a esmentar és que diu que els preus dels pisos encara han de baixar força  a l’estat espanyol cosa que contribueix a un cert risc de deflació….Vaja, que en definitiva diu que hi ha “brots verds” que arrelen però aniran creixen lentament i que cal regar-los bé…(L’informe aquest de l’FMI el podeu trobar en fitxer PDF al final del post)

Ja ho veurem. En tot cas, i independentment del que digui l’FMI (que també ho deixa entreveure) la sensació que domina per aquestes latituds és que aquí encara patirem. Força i força temps. Sobretot per l’erràtica política enonòmica del govern espanyol farcida d’iniciatives populistes sense solta ni volta.
Vet ací algunes perles que convé que no oblidem:

Fa un any tothom que tenia nòmina rebia quatre-cents Euros per a incentivar el consum com a compliment d’una promesa electoral. Tant se valia la situació econòmica del receptor. Un regal per a tothom ja que els diners sobraven. Crisi? Dir això era antipatriotic ja que Espanya era una economia de Champions que aviat superaria en creixement a França. (I de tota manera, per a que calia regalar diners per a incentivar el consum si anàvem tan be?)

Després va ser el dir que la banca espanyola era de les més sòlides del món mundial i que la crisi financera no hi arribaria.

Quan la cosa no es va poder disimular més (es van acabar els eufemismes de l terme “crisi”) i l’atur es va començar a enfilar es van treure de la màniga el plan E. Un munt de calés destinats a que els ajuntaments fessin obres (calguessin o no) i mantenir durant uns mesos un munt de paletes ocupats. (A Badalona he vist a la plaça Boada un cartell d’aquest que diu que s’hi destinen més d’un milio i mig d’euros, que són dos-cent cinquanta milion de pessetes, en arreglar 13 placetes…..a la plaça aquesta van canviar-hi el tobogan i prou però suposo que per aquest preu a les altres 12 deuen emparquetar i fer-hi jacuzzis públics). I quan s’acabin aquestes obres? Doncs potser la tempesta haurà escampat…..

Més tard es va anunciar que es destinarien 420 euros a tots els aturats que s’haguessin quedant sense subsidi (recordem que just ens n’acabaven de regalar 400) amb la qual cosa s’evidenciava que:

1- Una gran quantitat de gent no havia pogut trobar feina en el temps que havia estat a l’atur
i 2- Encara trigarien a poder-ne trobar i per això cal prorrogar el subsidi.

Hi va haver polèmica ja que en principi els requisits demanats per a beneficiar-se’n feia que en realitat poca gent ho pogués rebre. Per exemple, només afectava als aturats que s’haguessin quedat sense subsidi l’u d’agost però no els que ho hagussein acabat abans…Això i altres coses es van  acabar modificant. Però si no vaig errat no feia cap distinció entre un aturat de 50 anys afectat per un tancament d’empresa i el d’un jovenet que hagués treballat de cambrer de temporada.

I encara caldria esmentar perles com la gestió de la Caja Castilla-La Mancha. Un pou on han anat diners públics dels que no se’n reten comptes ( a diferència d’altres estats on han aplicat diners a entitats financeres i estan permanenment fiscalitzats).

Com que el forat s’eixamplava van decidir apujar impostos “a les rendes més altes i de forma temporal“…..Cosa que al final es vol traduir (segons el projecte de presupostos de l’any vinent) en augments de l’IVA (a banda d’altres imposots indirectes), un impost que paga tothom igual tingui la renda que tingui i que no es fa  mai variar de “forma temporal”. És més, la pujada d’impostos és una mesura que pocs estats han adoptat. I augmentar un impost com aquest te com a conseqüència una frenada  del consum, cosa contraproduent en la situació actual. (Recordem que, com he dit més amunt, l’any passat ens donaven 400 euros precisament per a incentivar el consum!).

Als presupostos de l’estat hi ha també retallades en investigació i desenvolupament i un 51% de la despesa per a fins socials (vol dir atur, no sigui que hi facin una vaga general, en canvi la llei de dependènia….en fi, deixem-ho). Pa per a avui…..

Com ja hem dit més d’un cop, el pitjor de les crisis és que qui les ha de gestionar no en tingui ni idea.

I a Catalunya? Doncs aquí rai!, amb el meravellós finançament que tenim no cal que ens preocupem de res, oi?. Per cert, la pasta quan arriba?

Altres apunts meus sobre la crisi (potser hauria d’obrir una categòria específica):

Diàleg (de sords) social
Els culpables de la crisi
Parlem d’economia (Crisi: Comentaris i uns vídeos interessants)
Parlem d’economia (Beyond The Economist)
El mercat del totxo
El món que ens espera: Temps de New Deal
L’ERO i els errors dels treballadors de la Nissan
La crisi financera va començar així (si més no en part)
Consells per a l’economia domèstica davant la crisi
Al setembre venen mal dades, car tenim les butxaques escurades

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s