Propostes per a la llei electoral.

borinotus | 1- Politics | dijous, 12 de novembre de 2009 | 15:43h
Molta pressa els ha agafat als nostres polítics per a fer la llei electoral. Sorprenent. Sobretot quan han tingut unes dècades per a posar-s’hi.

El problema fins ara ha estat que quan algú hi feia una proposta en aquest sentit el primer que feien els partits era agafar la calculadora i veure si hi sortien guanyant o perdents als seus feus tradicionals. Si no hi veien cap benefici llavors deien que no era una proposta que represetés prou el país real…I així hem anat trampejant la qüestió fins que les aigües de l’oasi han començat a corrompre’s i tothom parla que cal una “regeneració”.

Anem a compte que les propostes que sorgeixin no siguin una manera de canviar-ho tot per a que tot segueixi igual. Malfiem-nos i exigim canvis.

Ací baix trobareu unes propostes meves que crec que caldria que el nou reglament hauria de tenir en compte per a que el Parlament resultant sigui realment representatiu. Podem perdre la confiança en un polític però no en les institucions.

Nota previa: Per acabar d’entendre el que vull dir sobre aquesta qüestió es millor llegir abans els apunts anteriors (sobretot el segòn, ja que hi ha comentaris sobre el model electoral i responc a posibles objeccions)

El temps que ens espera:Regeneració política I

El temps que ens espera:Regeneració política II

El sistema electoral que defenso és el de la representació uninominal per circumscripció. És a dir,

Catalunya quedaria dividida en 135 circumscripcions electorals (una per escó) i cadascuna tindria el seu representant directe al Parlament.

-S’hi podra presentar qualsevol ciutadà major d’edat sense necessitat que pertanyi a cap partit polític. No haurà d’ostentar cap altre càrrec institucional.

-El diputat elegit serà el que obtingui més vots. No hi haurà segona volta llevat que en alguna circumpscripció hi hagi un empat en el nombre de vots. En aquest cas la segona volta es faria només amb els candidats que han tingut el mateix nombre de vots.

-Com que cada circumscripció te la seva pròpia representació i tots els ciutadans hi poden presentar candidatura, no hi ha límit mínim de vots ni de precentatge de resultat ni de participació. L’única manera que un escó quedés buit seria que no s’hi presentés cap candidat per aquella circumpscripció.

Els candidats han d’estar censats i hauran d’haver viscut un mínim de  cinc anys seguits a la zona que pretenen representar.

El diputat que hi surti no representa a la gent que l’ha votat ni al seu partit sinó a tota la gent de la seva circumpscripció.  I per tant ha d’atendre totes les peticions, propostes i suggeriments que li facin els seus representats i portar-les amb Parlament. Amb aquest objectiu tindrà una oficina oberta als ciutadans.

-Els ciutadans que vulguin que el seu diputat porti una qüestió a debatre al Parlament caldrà que recullin un nombre de signatures  suficient (un percentatge sobre la població a determinar per llei) entre els ciutadans de la circumscripció i presentar aquesta iniciativa legislativa popular a l’oficina del seu candidat. El candidat no podrà mai refusar de portar al Parlament cap qüestió que li demanin els seus ciutadans llevat que sigui una qüestió que no sigui competència del Parlament (per exemple, un tema que pugui resoldre un Ajuntament) o que hi hagi frau en la recollida de signatures.

Els ciutadans podran recusar el seu diputat tot presentant una petició al Parlament mitjançant una iniciativa legislativa popular amb aquest objectiu. En cas que prosperés es farien noves eleccions a la circumscripció en qüestió. Els requisits que cal que compleixi aquesta ILP és que el diputat porti un mínim d’un any al seu càrrec, que no hi hagi frau en els signatures presentades, que aquestes siguin de ciutadans de la circumpscripció i que arribin al percentatge determinat per a aquests casos.

-Tots els candidats que es presentin a les eleccions han de presentar una auditoria dels seus bens i els de la seva família. Els que hi surtin elegits hauran de presentar-ne una altra en acabar la legislatura.

-Tots els candidats es presentaran a les eleccions amb un suplent que prendria el seu lloc en cas que el candidat titular no pogués fer-se’n càrrec per qualsevol causa (inclosa la de prendre possessió d’un càrrec a l’Executiu). En cas que el suplent no pogués o volgués fer-se’n càrrec o hi renunciés caldrà fer una nova votació a la circumscripció corresponent.

-Per tal de preservar la separació de poders, cap diputat ni membre del govern estarà exempt de l’aplicació de la Justícia. No hi hauria doncs immunitat parlamentària.

-Després de celebrades les eleccions tots els candidats, hagin estat triats o no, hauran de presentar un auditoria de les despeses de la campanya electoral.

-Per tal de promoure la renovació de les institucions, després de ser diputat durant un màxim de tres legislatures (seguides o alternes) cap persona podrà tornar-se a presentar com a candidat de la seva circumscripció ni de cap altra. Aquest límit es redueix al membres de l’Executiu (President i Consellers) a dues legislatures.

Posible repartiment d’escons.

Tenint en compte la població actual de Catalunya (Segons el cens del 2008 obtingut a l’Institut d’Estadística) he pensat que una posible distribució d’escons seria la que poso aquí baix. Quan dic que a una comarca li corresponen diversos escons vull dir que la comarca caldria dividir-la en tantes circumscripcions com escons.  No tinc prou coneixement del territori per a fer aquesta divisió de forma que puguem considerar justa. Potser caldria que  en el cas de les comarques menys poblades el diputat fos compartit amb alguna altra de veïna per tal d’evitar sobrerepresentació en el rati “escons/població comarca”. A més el nombre d’habitants és el nombre total, no el de ciutadans electors.
De tota manera caldria que les circumpscripcions s’anessin adequant amb el temps amb els canvis demogràfics.

(Perdó perquè les columnes “ballin” no he trobat la manera que surtin rectes!)

Comarca                    Habitants        Escons

Alta Ribagorça                     4.332          1
Pallars Sobirà                       7.446         1
Priorat                                  9.869        1
Val d’Aran                           10.194        1
Terra Alta                            12.885       1
Solsonès                              13.685       1
Pallars Jussà                        13.715       1
Cerdanya                            18.658       1
Garrigues                            20.350       1
Conca de Barberà                21.161       1
Alt Urgell                             21.942       1
Segarra                               22.337       1
Ribera d’Ebre                       23.844       1
Ripollès                               26.831       1
Pla de l’Estany                     29.645       1
Urgell                                  36.064      1
Pla d’Urgell                          36.069      1
Noguera                              39.507      1
Berguedà                            41.488      1
Alt Camp                            44.178       1
Garrotxa                             54.437      1
Montsià                               71.058      1
Baix Ebre                            81.304      1
Baix Penedès                      95.644       1
Alt Penedès                       101.758      1
Anoia                                114.810      1
Baix Empordà                    130.738      1
Alt Empordà                      135.413       1
Garraf                              140.412       2
Osona                              150.139       2
Selva                               164.646       3
Gironès                             175.148      3
Bages                               181.346      3
Baix Camp                        187.403      3
Segrià                               197.391      3
Tarragonès                        241.549      4
Vallès Oriental                   386.465      7
Maresme                           420.521      7
Baix Llobregat                   781.749    14
Vallès Occidental                862.369    15
Barcelonès                       2.235.578   41

Total Catalunya                7.364.078  135

Comentaris: 10
  • SergiSabate.cat
    Sergi Sabaté| Adreça electrònica | dilluns, 18 de gener de 2010 | 18:37h
    Gràcies per l’enllaç, Jaume. És interessant, també, la proposta que fas, però crec que li dones massa representativitat a Barcelona.
    • Gràcies a tu pel comentari
      borinotus | diumenge, 24 de gener de 2010 | 01:49h
      Bé reconec que la distribució d’escons és discutible però ja dic que no conec prou el territori per a ser equànime. Però ves per on, per aquí hi ha un altre comentari que creu que les comarques menys poblades estan sobrerepresentades….Qüestió d’opinions….
      Sigui com sigui, la distribució d’escons per a mi és relatiu. Allò que m’interesa destacar és que cada circumscripció tingui el seu propi candidat i que aquest representi tothom, no només qui l’ha votat.
  • Conseqüència
    Albert Vila | divendres, 20 de novembre de 2009 | 20:16h
    El sistema que proposes donaria el següent resultat: CiU, n escons; PSOE, 135-n; ERC, 0 escons; PP, 0 escons, i ICV, 0 escons. És aquest el Parlament que vols?
    • El sistema que proposo…
      borinotus | dilluns, 23 de novembre de 2009 | 10:31h
      -Apropa el candidat al ciutadà
      -Proposa mecanismes de control de tots els candidats i de les despeses de campanya
      -Permet que els ciutadans d’una circumscripció proposin iniciatives directament al Parlament
      -Fa la cituadania més participativa
      -Permet la retirada de confiança al diputat.
      -Afebleix el cotnrol dels aparells dels partits polítics.
      – I el més important,…Fa que els diputats no representin partits sinó tots els ciutadans de la seva circumscripció l’hagin votat o no.

      No és aquest el Parlament que vols???

      P.S.: A banda que m’hauries d’explicar el raonament a travès del qual treus la conclusió que exposes al teu comentari.

  • Ho trobo encoratjador
    Llaudal | dilluns, 16 de novembre de 2009 | 17:31h
    que des de la iniciativa privada, fora dels partits, es facin propostes en aquest sentit. Fantàstic, Jaume. Finalment, els partits han entès que es indidpensable obrir les llistes. Montilla per TV s’hi va oposar. Amb arguments mediocres, evidentment. Sembla, però, que el seu partit, el que té més sentit de poder, és a dir de control, cedirà. Aquí teniu un enllaç on tracten el tema:

    http://www.directe.cat/article/no-proposem-adoptar-el-doble-vot-per-a-les-eleccions-del-parlament-de-catalunya-17640
    Es parla de llistes desbloquejades. Què hi dius, Jaume?

    • Sistemes senzills
      borinotus | dijous, 19 de novembre de 2009 | 17:16h
      Ho veig massa complicat. I a un territori relativament petit com Catalunya no li cal un sistema tan complex com l’alemany o com l’alternativa que es proposa.
      Jo ja comprenc que els aparells dels partits no vulguin perdre influència però la qüestió principal és que qui ha d’estar representat al Parlament no són els partits sinó els ciutadans, i en aquest sentit el sistema que exposo aquesta situació la resol. El candidat elegit representa a tots
      els ciutadans del territori que representa l’hagin votat o no. Amb això
      els partits es refarien des de baix, la gent sabria qui vota (a la
      proposta dic que tot candidat ha d’haver viscuts un mínim de temps al
      lloc que aspira a representar) i hi hauria un tracte directe entre els
      diputats i els ciutadans com ara l’obligació de portar (i defensar) al
      Parlament tota iniciativa ciutadana que li arribi (que compleixi els
      requisits establerts, és clar) i la posibilitat de retirar la
      representativitat al diputat abans d’acabar la legislatura.
      Sempre
      hi haurà una bossa de gent que vota acríticament unes sigles però això
      aniria disminuint com més fem a la gent implicant-s’hi i més cultura
      democràtica hi haurà.
  • La distribució del censa s’ha de fer d’una altra manera
    Xavier Serra| Adreça electrònica | dijous, 12 de novembre de 2009 | 20:50h
    Crec que és molt interessant el plantejament. Amb tot, considero que la distribució del cens (població / territori) s’ha de fer d’una altra manera. S’ha de potenciar el valor dels votants de les circumscripcions no metropolitanes  (o sigui, han de fer falta molts més vots a BCN que a GRN, per exmeple, per a un diputat) però evitant que amb 4000 votants n’hi hagi un i que facin falta casi 200.000 per 3.
    Si es vol, es pot fer un estudi raonable (per exemple, una base de votants fruit de dividir el total de votants per 135, i després un equilibri que suposi unn +/-20 o 25%) afavorint el territori.
    Xavier. Veieu http://xserra.net/polis
    • Població/Territori
      borinotus | divendres, 13 de novembre de 2009 | 09:02h
      És un dels temes més delicats, la cerca d’aquest equilibri.
      Ja dic que potser alguna de les comarques més petites ptoser hauria de compartir diputat amb alguna comarca veïna però cal també tenir en compte altres coses com ara la representació de la diversitat territorial. Vull dir que, per exemple, per raos d’especifitat cultural i històrica la Vall d’Aran hauria de ser representada directament al Parlament tot i ser una de les menys poblades….
      I també cal tenir present que segons l’esborrany que faig el Barcelònes tidnira 41 diputats. D’acord que és la comarca més poblada però són només cinc municipis. Més població però els problemes que tinguin les seves persones no deuen ser gaire diferents i amb aquest nombre de diputats potser en tindrien prou per a considerar-s’hi representats. En canvi si fem que un sol diputat representi posem per cas els dos Pallars i l’Alta Ribagorça pot donar-se el cas que les necesitats dels diferents territoris siguin molt diferents….
      Com ja dic, la proposta només vol ser un esborrany per a començar a parlar-ne. No tinc prou coneixement de territori per a fer-hi una proposta afinada.
  • Afinant la proposta
    josepselva | dijous, 12 de novembre de 2009 | 19:51h
    Ja veig que no hi deixes lloc pels podrits polítics (també anomenats partits polítics) però a parer meu això nomès seria un gestor de voluntats.
    A mi ja em semblen be els partits com a organització, com forum de discussió, sempre que no tinguin poder.
    Si el diputat escollit pertany a un corrent d’opinió política haura de gestionar les voluntats dels electors juntament amb els principis ideològics seu partit i si se’n surt demostrara que es compatible la ideologia amb la seva praxis. Pero nosaltres tindrem l’última paraula i el podrem destituir si no compleix o no se’n surt, amb el consegüent prestigi o desprestigi del partit que representa.
    Per tant, senyors partits, vosaltres proposeu i nosaltres disposem, no pas al reves com ara. Aquesta és la perversió que ha portat a la corrupció.
    • Refer els partits
      borinotus | divendres, 13 de novembre de 2009 | 09:07h
      És lògic que la gent s’associï per a cercar fins comuns però amb propostes com aquesta els partits es refarien des de baix. No volien “regeneració”? Doncs això ho és: Tornar a generar els partits…
      Sobre la forma de destitució que apunto caldria afinar molt amb el procediment. Com que normalment els diputats no sortirien elegits amb la majoria absoluta de vots caldrà evitar propostes demagògiques com que s’uneixen els altres candidats per a fer-los caure proposant ILP cada dos per tres. Per això se m’ha acudit deixar un any “de gràcia” abans de poder-ne presentar-hi cap.

One response to “Propostes per a la llei electoral.

  1. Retroenllaç: Segle XXI “Cambalache” | Temps d'incertesa (com tots)

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s