Rayos y Centelles!

borinotus | 2- Socials | dijous, 7 de gener de 2010 | 15:04h

Imagineu que a l’Alemanya de la primera meitat del segle XX hagués existit un reporter, cronista o potser fotògraf reconegut que, essent testimoni de les barbaritats de la II Guerra Mundial n’hagués fet una obra que pogués ser interessant per a les generacions posteriors. Imaginem també que aquesta persona ficticia fos a més a més jueva i que per aquest motiu fos perseguit pel règim i que part de la seva obra fos destruïda o confiscada.

Imaginem també que, temps després els seus hereus volguessin vendre l’arxiu i rebessin una oferta de compra per part del govern alemany.
Imaginem que el govern alemany tingués previst portar els arxius a Nüremberg, ciutat on els nacionalsocialistes feien les seves demostracions populars més lluïdes. I que a més volguessin fer una exposició al Dokuzentrum, edifici inspirat en el Colosseu fet per Albert Speer, l’arquitecte del règim hitlerià.Hi hauria cap problema?

Doncs  segurament, no. Potser algú preferiria que els documents anessin al Yad Vashem d’Israel o a algun altre lloc. Però crec que ningú pogués deslegitimar la venda dels hereus del fotògraf al govern alemany.

Per què? Doncs perquè Alemanya fa temps que vol passar pàgina al passat. Han demanat perdó pel que va fer el règim nazi, la propaganda d’aquesta “ideologia” és delicte, s’han pagat indemnitzacions milionaries a les víctimes (malgrat que sempre hi haurà qui pensarà, sincerament, que no n’hi ha hagut prou. Però com es pot mesurar el valor del perdó i de la vergonya?),….Una tasca dificil i llarga. De fet, no va ser fins l’any passat que un canceller alemany, Angela Merkel, va visitar Israel i va parlar a la Knesset.

És més, Nüremberg, capital sentimental del règim hitlerià, te ara un carrer i un premi biennal dedicats als Drets Humans i el Dokuzentrum ara és un centre que mostra què va ser el nazisme realment.

————————————————————————————-

Com podem veure, aquest cas fictici contrasta amb un que hem vist fa uns dies per aquestes latituds.

El fotògraf Agustí Centelles va patir repressió i exili, part de la seva obra va ser destruïda o confiscada a l’Arxiu de Salamanca pel règim franquista. Un règim criminal les tropes del qual en envair Barcelona entraven a la Diagonal tot cantant “Catalan judio y renegado, pagarás lo que has causado”.

El règim actual, sorgit a la mort del dictador, malgrat no ser cap ruptura amb el passat,  no se’n considera ni hereu ni responsable del que va fer la dictadura i per tant troba que no té perquè demanar perdó a ningú per res. I tanmateix es resisteix a declarar nuls els judicis polítics com ara el del President Companys, per exemple. O justifica la documentació expoliada a Salamanca. O manté la bandera del règim anterior (un canvi d’escut no és un canvi de bandera), permet els partits polítics feixistes malgrat que els seus membres facin servir la violència ara i adés i en canvi persegueix (amb tancaments de diaris inclosos) els independentistes, l’autèntic enèmic del règim franquista (España antes roja que rota, deien),….

Més ruptura va haver a Alemanya entre el règim dictatorial i la posterior democràcia. Hagués estat molt fàcil per a ells amagar el cap sota l’ala i dir que no tenien res a veure amb aquells que manaven abans. Però no, van aceptar  (tots, govern i ciutadans ) la responsabilitat i van voler passar pàgina de debó. Un símbol de maduresa d’una societat que ha donat al món una gran quantitat de pensadors, científics, artistes i filòsofs,….

I malgrat tot, quan hom s’emprenya amb un alemany el primer insult que li ve al cap és “Nazi de merda

En canvi a Espanya, ho volen arreglar amb un “No pasa ná. Pelillos a la mar“.

Evidentment els hereus de Centelles poden fer el que vulguin amb el patrimoni familiar. I no tenien perquè sentir-se obligats a vendre al govern català si l’oferta no era bona. Però s’ha de ser força innocent per a pensar que una venda d’un arxiu històric de les característiques del de Centelles al govern espanyol és una transacció merament comercial i que el seu trasllat a l’Arxiu de Salamanca està exempt de mala llet…..

A banda d’això, menció especial mereix el fet que el Ministeri corresponent consideri que si es queda l’Arxiu aquest no pot quedar-se a Catalunya.

Imatge: Una de les fotos més famoses d’Agustí Centelles. Que en pansaria ell de que els seus descendents enviessin voluntariament esl seu treball al mateix lloc on temps enrera va ser enviada una part de la seva obra confiscada mentre ell marxava a l’exili?

Comentaris: 4
  • Tres persones discuteixen el post.
    Discussió al Facebook| Adreça electrònica | divendres, 15 de gener de 2010 | 19:51h
    Comentaris extrets del facebook:

    Jota Cayo Mario La obra del señor Centelles es y tiene que ser universal. Esa documentación, verdadera obra de arte, tiene que estar donde mejor se pueda conservar y promocionar, si es salamanca bienvenido y si no flaco favor el de la Generalitat a la cultura y historia de Cataluña. Los político no es la primera vez que se olvidan del señor Centelles (en su exilio tanto los gobiernos, también exiliados y con parte del oro todavía en su poder, de la Republica y la Generalitat no movieron un dedo por él). Atentamente un admirador del ilustre Centelles. Salud

    Jaume Ortí La veritat no se en quin sentit el fet que es porti l’obra a Salamanca la fa més universal. A banda del fet que, si has llegit el post, portar segons què a segons on te connotacions evidents.

    Jota Cayo Mario No digo que así sea…digo que la obra es universal y debe estar donde mejor se le trate. Si el mejor sitio fuese Lisboa pues allí tendría que estar. Ciertamente el simbolismo de donde se le ubique la obra puede ser importante para usted y su círculo (siempre respetable). Al igual que Núremberg fue sede de todo lo dicho por usted, también fue el altar donde se juzgo a los criminales. Yo prefiero fijarme en la obra.

    Apuntando a la triste historia de los “papeles se salamanca” estoy totalmente a favor de que retornen sus verdaderos propietarios (herederos y familiares de las víctimas del franquismo y sus acólitos, así como sindicatos, Generaliat…etc…).Salud

    Joel Molt Bé No hem de patir, m’han dit que ara jutjaran a franco a Salamanca i es veu que el volen comdemnar a mort…

    Jota Cayo Mario Buen humor…si señor. Lamentablemente aun tiene sus acólitos venerándole. Pero ya llegara el día, salamanca o Mataró pero que llegue. Salud

    Jaume Ortí Jota Cayo, al meu post jo dic que si a l’estat espanyol s’hagués sabut passar pàgina amb el franquisme com a Alemanya han fet amb el nazisme i l’Arxiu de Salamanca representés un lloc de denúncia contra el franquisme tal com el Dokuzentrum ho és del nazisme a Nüremberg, llavors el trasllat de l’arxiu Centelles allà podria agradar o no però seria legitim. Però no és així, oi?

    Jota Cayo Mario Moralmente tiene toda la razón, nada que discutir al respecto. Lástima que España no tenga la entereza de los alemanes y prefiera quedarse anclada (en muchos casos y lugares) en el siglo XIX. Entendí su post y en lo único que difiero, y en parte de acuerdo, es en lo de que los poderes públicos y políticos catalanes no hicieron todo lo posible o todo lo bien que deberían haber hecho con el asunto; evidentemente el gobierno español habrá hecho lo imposible por conseguir la obra y apuntarse un tanto, ignoro si todo ha sido “limpio”
    . De otra manera el señor Centellas no les debe nada ni a unos, ni a otros (gobierno republicano inclusive).
    Si sacamos el asunto de la “capitalidad fascista” de salamanca y sobre todo la vergonzosa “defensa del derecho de conquista”, (que se me cayeron los pepinillos al ver como un intelectual reconocido defendía esta tesis)……motivos y argumentos hay, antiguos y recientes, para dudar de la honorabilidad de dicho recinto para la obra del ilustre Centelles. Solo spero que se trate a la obra como se merece y se le rinda respeto. Salamanca también es cuna de buenos hechos y esto la honra….intentemos lavar las manchas que le quedan. Saludos

    Joel Molt Bé Parleu molt bé tots dos.
    Gràcies Jota pelsl teus comentaris i la teva visió.

    I Jaume, no sabia que l’article fos teu. Et felicito de tot cor!

    A més, la comparació Alemanya- Espanya la faig molt sovint jo. I aquesta incapacitat de passar pàgina i parlar i resoldre el passat, l’hem criticat a voltes amb amics, alemanys i tot.

    Suposo que aquí amb tans anys de totalitarismes i quaranta de feixisme ens van deixar a tots mig idiotitzats i la gent no coordina. I ho dic bastant seriosament.

    Es que si compares, fa vergonya. Ja n’he parlat en alguns fòrums, de com a Alemanya es van canviar els noms i els cognoms, no hi ha ni un Adolf ni un Hitler. Van canviar l’himne, les banderes i estandarts els van eliminar, … tot allò que dugués una connotació feixista…

    Aquí res! I tan tranquils. Al menys veure la bandera republicana amb aquesta bonica franja violeta del Jota, descansa una mica la vista, no?

    I aquella fanfàrria ridícula d’himne que fan anar? Una marxeta militar estrident i sossa… – Que no tenim compositors?

    Vaja, els mateixos símbols i massa continuisme. La transició “podria entendre’s, podria estar bé” per pacífica i continguda, però realment, no té perque significar continuisme. I ara menys que mai.

    Et felicito per l’article.

    Posteriorment en Jota em va demanar que hi afegís un darrer comentari:

    La verdad que me gustaría añadir algo sobre la diferencia entre España y Alemania (ya que una más bien fue una imposición de los aliados y tuvieron su ayuda; aquí tuvimos 40 años de adoctrinamiento franquista con el arrobamiento de EEUU * mis padres tardaron tiempo en saber que la guerra la empezó franco…tiene narizes, pero ahora ya no siguen en el engaño….todo se aregla afortunadamente)

    • Facebook
      borinotus | diumenge, 24 de gener de 2010 | 01:29h
      Això és una conversa que vam mantenir al Facebook sobre aquest post. Com que jo deia que preferia els comentaris al propi blog aquest amic ha tingut l’amabilitat de penjar-lo. Gràcies.
  • Consol…!?
    Català Disgustat| Adreça electrònica | dimarts, 12 de gener de 2010 | 14:26h
    La única esperança que veig, és que potser exportant aquestes misèries dels feixistes i la seva dictadura a les tradicionals capitals de l’espanyolisme més ranci, potser ajudarà a despertar algunes ments entre aquests retrògrades.

    Curiosament, anys enrere, a l’altra punta del món em vaig trobar una cineasta salmantina encantada de donar-me la notícia que s’havia decidit tornar l’arxiu a Catalunya.
     
    Suposo que una mica de tot també hi ha a tot arreu.
     
    Encara i que tinc entés que el trasllat  no s’ha efectuat, però. De fet fa temps que no se’n sent a parlar, oi?
     
    El que em sembla greument trist és que ara que representa que estavem fent net amb aquesta capital castellana, sembla que l’espatllarem per aquí i suposo que per tota la història. Absurd. Potser segueix la màxima que sempre han aplicat els borbons des que van entrar al tro de l’estat: – Divideix i venceràs, a partir de l’enfrontament absurd i innecessari.
     
    També fa por que amb aquest moviment vulguin silenciar i tapar les seves misèries. És evident que per Barcelona hi passa molta més gent que no per la Castella profunda i tal com van muntar l’exposició ara al Santa Mònica, te la trobaves de cara encara que no volguessis, només passejant per la Rambla mercès a l’immens rètol que van plantar amb una reproducció al mig del bulevard.
     
    Em pregunto si els venia de 200.000€ a la Generalitat Socialista, o si el Ministerio va esquitxar una mica més que els 700.000 en soborns i comissions per callar i silenciar.
     
    Considero que en tot cas és un altre exemple del que jo anomeno cultura de la misèria. Si l’estat n’oferia 700, havien d’haver anat amb un taló d’un milió i tancar l’assumpte pim-pam. Ara ens diran que venia d’aquí? Amb la pasta que es gasten només en pàgines web i altres absurds disbarats?
     
    Pel que fa a la família, trobo trista la decisió, però se’ls pot entendre: Els fills que hereden una empresa familiar o una fortuna, poden gaudir dels privilegis vitalíciament, però els dels autors?
    Tens un tresor a la família que en 70 anys li caducaran els drets. I avui en dia, amb tants mètodes per a la reproducció i difusió d’arxius audiovisuals que afavoreixen la pirateria, ni el propi autor sembla que pugui viure de la seva obra, fruit del seu treball, esforç, imaginació i talent.

    • S’han lluït tots plegats
      borinotus | dijous, 14 de gener de 2010 | 14:39h
      La Generalitat per (com tu dius) ser tan garrepa i miserable.
      L’Estat per ficar-se pel mig i portar l’arxiu a Salamanca. Podien haver triat un lloc més comprensible però portar-ho allà és tenir mala bava.
      I la família…bé, com dic al post, Que en diria en Centelles si ho pogués veure?

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s