Sis anys i un dia

borinotus | 2- Socials | dimecres, 2 de setembre de 2009 | 18:33h

Si el meu post d’ahir mostrava una imatge que il·lustrava el començament de la II  Guerra Mundial (ahir en feia el setantè aniversari), el d’avui en mostra una altra que il·lustra el final (formal) del conflicte amb la signatura a bord del USS Missouri (fondejat a la badia de Tokyo) de l’acord de rendició per part del Japó. Una imatge que just avui fa 64 anys.

Oficialment la guerra la duració de la guerra va ser, i sembla una sentència condemnatòria, sis anys i un dia.

Les conseqüencies del conflicte van ser devastadores. Les victimes civils van superar les militars. Hi va haver l‘Holocaust i les bombes atòmiques.  Molts països van quedar, literalment, en ruïnes. Van esclatar conflictes civils (als Balcans i a Itàlia per exemple), poblacions senceres que no entenien res del conflicte (com  les de moltes illes del Pacífic) es van veure forçats a enrolar-se en els bàndols contendents i lluitar entre ells. El nombre de victimes depèn de les estimacions que oscil·len entre 40 i 72 milions. En la seva estimació mínima la mitjana resultant superaria els divuit mil morts diaris.

Milions de persones havien estat desplaçades durant el conflicte i no volien tornar a casa seva. Moltíssims ucraïnesos que havien fugit del Holomodor no tenien la més mínima intenció de tornar a la URSS. Milers i milers de jueus no podien considerar casa seva els països on els seus veïns els havien volgut exterminar amb entusiasme. Onze milions d’alemanys van ser expulsats de les zones de cultura germana de l’Europa de l’Est. Més de cent mil dones que havien estat violades i obligades a prostituir-se per a l’exèrcit japonès van ser rebutjades a les seves terres d’origen. Tretze milions de nens (només a Europa) vagaven perduts sense ningú que se’n fes càrrec………

Imagineu l’impacte de tot això (Que lògicament és un resum molt incomplet) a l’economia o, encara més durador, l’impacte psicològic.

Entre tots els actes i monuments que s’han fet per a recordar o no oblidar destaca el que es va fer el 1986 a Harburg (Hamburg). Un curiós monument commemoratiu. Una enorme columna de 12 metres on la gent hi podia escriure els seus records de la guerra, les seves opinions o reflexions. La particularitat està en què la columna es va enfonsant al terra. Al novembre del 1993 la columna es va enfonsar del tot i amb ella els missatges de tothom que hi volgué participar. A la seva base hi ha el següent missatge en alemany, anglès, francès, rus, hebreu, àrab i turc:

Convidem els ciutadans d’Harburg i als seus visitants a que hi afegeixin el seu  nom al nostre. Amb això, ens comprometem a estar alerta. A mesura que la columna de plom de 12 metres es cobreixi de més i més nomes s’anirà enfonsant gradualment. Arribarà un dia en que desapareixerà del tot i el monument de Harburg contra el feixisme estarà buit. Llavors, només serem nosaltres els que ens podrem alçar contra la injustícia.


——————————————————————————————-
Us agrada aquest blog? Podeu votar per ell als Premis Bloc Catalunya a la categoria de Blocs Personals. Només heu de clicar aquí.
——————————————————————————————-

Comentaris: 4
  • Tampoc jo no en sabia res del monument.
    carme.laura | dijous, 3 de setembre de 2009 | 21:03h
    Una iniciativa impactant. Ja és buit, malauradament no hi ha substitut. Gràcies pels dos apunts, un recordatori necessari. El mal és estès arreu.
    • Monument
      borinotus | divendres, 4 de setembre de 2009 | 19:10h
      A mi em va estranyar que durant els vuit anys que va estar “en funcionament” no se’n parlés gaire, encara que només fos per la seva singularitat. Potser la causa és que no és emplaçat en un lloc suceptible de convertir-se en turístic.
  • Epíleg sensacional
    rginer | dimecres, 2 de setembre de 2009 | 20:33h
    Ha estat un segon post impresionant, i no en sabia res d’aquest monument commemoratiu. El missatge demolidor, però som molts els que ens alcem contra les injustícies ?
    • Jo diria que sí.
      borinotus | divendres, 4 de setembre de 2009 | 19:08h
      Que molta gent treballa amb aquest objectiu. De fet, de mica en mica el món és millor ara que en aquella època, no?

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s