Un conflicte oblidat. Trenquem el silenci.

borinotus | 2- Socials | diumenge, 12 de juliol de 2009 | 02:05h

Fa uns mesos em demanava per què les nostres mitjans de comunicació i algunes organitzacions pacifistes o pro-drets humans que hi tenen molta presència ens informaven dia sí i dia també del que passés a l’Orient Mitjà i en canvi es silenciaven altres conflictes en els que hi havien moltes més víctimes de les que hi ha hagut i hi pot haver en les guerres arabo-israelianes en seixanta anys. Algú em va respondre que la meva demanda era demagògica i li feia riure. En fi.

Afortunadament hi ha gent que no te el riure tan fàcil i que treballa per a contribuir a trencar el silenci.

Avui parlaré del gairebé oblidat i desconegut conflicte txetxé i de la campanya Trenquem el Silenci.
Què en sabem, de Txetènia? És una república caucàsica de petites dimensions i que fa anys que mante un conflicte amb Rússia. Personalment jo no n’havia sentit a parlar mai fins que en temps de Ieltsin es va començar a parlar de les ànsies secesionistes de la Republica dels Txetens i els Inguixs (durant el temps de la URSS s’havia creat una república única per als dos pobles, poc temps després de l’inici del conflicte  Inguxetia (o Ingúxia) va tenir-ne la seva pròpia).

S’hi informava però poc i malament. En aquella època de desmembrament de l’imperi soviètic els mapes d’Euopa i Àsia es van veure esquitxats de nous colors, tants com estats nous hi sorgien. Per aquestes latituds sempre s’ha estat reticent a informar amb gaire profunditat de qualsevol esdeveniment que sembles favorable a alguna causa independentista; i si es feia era de forma desdenyosa i sempre apuntant que “són casos que de cap manera poden ser comparables a les situacions de catalana i basca“. A més Txetxènia es mostrava com una zona muntanyosa i endarrerida on vivien quatre pastors. No calia dedicar-li gaire temps. Només va resorgir una mica l’interès quan el president Dudaiev va ser mort mitjançant un missil dirigit fent servir un localitzador per a trobar el seu telèfon mòbil. Interès provocat per la espectacularitat de l’acció que semblava treta de pel·licula d’espies. Era l’any 1996 i en Miquel Calçada va dedicar al president assassinat l’edició del seu programa de TV3 “Persones Humanes“.

Des de llavors poca cosa. Al 2005 l’exèrcit rus va matar a líder independentista moderat Maskhadov favorable a una sortida negociada del conflicte. Sembla que el líder rus Putin no n’era de favorable. Ja s’ha vist  en casos com el dels ostatges en un cinema de Moscou o en de una escola de Beslan que era partidari de tirar pel dret. Corria un acudit que deia que si et segresten a Rússia val més que no et vinguin a rescatar i així tindràs més oportunitats de sortir-ne viu.

Als mitjans de per aquí s’acostumava a presentar Maskhadov com a terrorista.  A tot l’independentisme txetxè, de fet.
Als mitjans russos, en canvi, n’hi ha que volen lluitar per la llibertat d’expressió i d’informació amb el risc de la pròpia vida. El cas de l’Anna Politkovskaia (en vaig parlar aquí i aquí) és el més emblemàtic. El passat gener van ser assassinats la periodista Anastasia Bubarova i l’advocat Stanislav Markelov en ple dia i en ple centre de Moscou. N’hi han hagut més. Crims impunes que, pel que es veu, no mereixen la condemna internacional. Malgrat tot, el Tribunal Suprem rus fa uns dies ha anul·lat el judici pel crim de Polikovskaia. (Permeteu-me que , vista l’experiència, expressi el meu escepticisme sobre que això signifiqui un canvi de situació).

Segons algunes fonts el nombre de victimes del conflicte txetxé arriba a les 230000 cosa que equival a un 25% de població (!!!). Es calcula que dues-centes mil són civils.  Es fa dificil de saber donada la opacitat i la censura que impera, però en tot cas abans de les dues guerres txetxenes esdevingudes des dels anys 90 hi han esdevingut altres barbaritats. El conflicte ve de llarg, del segle XIX. Hi destaca la deportació de 480000 persones en temps d’Stalin dels quals una tercera part hi va morir.

Els txetxens són de religió musulmana sunnita. Donada la propensió de certa esquerra a vanagloriar tot el que te a veure amb l’Islam (fins i tot Hamàs, Hezbol·lah o el règim iranià) i donada la gravetat des conflicte sorprèn moltíssim aquest silenci. Cap protesta ni demanda de boicot. El dels governs europeus és igual de covard però comprensible (que no vol dir justificable!). Hi ha massa por a que els amics russos tanquin l’aixeta del gas (Llegiu Els gassos del Tsar). I les Nacions Unides? Bé, Rússia hi te dret de veto. Igual que la Xina per cert.

La Campanya Trenquem el Silenci denuncia tot això. Hi podeu entrar al seu web i trobareu informació del conflicte de Txetxenia i altres conflictes del Caucas.

Una mostra de la seriositat de la iniciativa és que no mostren una visió maniquea. Estem acostumats a que quan ens informen d’un conflicte ens presentin a uns com a persones gairebé perfectes que es veuen empeses a lluitar i matar o morir (i ens en diuen el nom, situació familiar i el cúmul de virtuts que el guarnien) i als de l’altre bàndol com els culpables sempre de tot (Si en mor algú es minimitza el drama). Una tàctica per a que uns ens resultin més propers que altres (Ja en vaig parlar al post Morts nostrats/morts aliens).

En canvi, aquí no. Aquí ens mostren els txetxens tal com són. Amb virtuts i defectes. Iguals que els russos. Es denuncia la situació que viuen i el silenci (i per tant complicitat) de la comunitat internacional.

Com totes les repúbliques de la zona els txetxens tenen un ull posat en la Turquia kemalita i un altre en el fanatisme islàmic. Val més que hi actuem aviat o ho acabarem lamentat tots.

——————————————————————————————-
Us agrada aquest blog? Podeu votar per ell als Premis Bloc Catalunya a la categoria de Blocs Personals
——————————————————————————————-

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s