Una èpica que no enganxa

borinotus | 1- Politics | dimarts, 30 de juny de 2009 | 20:44h

Dissabte passat vaig anar a l’Arc de Triomf a la concentració Acte de Sobirania.

Hi vaig anar amb tren i només entrar vaig pensar que la cosa no anava gaire bé. Si vas a una manifestació amb un mitjà de transport públic que et porta directament al punt de concentració i entre el passatge no veus gent que sigui susceptible de ser entre els assistents és que la cosa no sera gaire massiva que diguem.

Arribo a destinació. Per les escales em creuo amb l’Àngel Colom però anava en direcció contraria a la sortida.
Veig que a l’Arc de Triomf hi ha gent (la majoria a l’ombra del monument tot protegint-se del sol). Una parella cantava poemes (no en recordo el nom). No ho feien malament tot i que el so s’acoblava sovint.

Després de voltar una mica (hi vaig veure un discret Carretero) vaig fer els meus càlculs: Un miler de persones. I la mitjana d’edat superior a la meva, cosa que no sembla ser símptoma d’un futur engrescador.

El programa era que a les sis començaria una marxa cap al Parlament. Com que un no és que sigui gaire pancarter però una mica d’experiència si que en té, vaig pensar que a les set encara hi seríem…Però no. A les sis van llegir el manifest de la manifestació i mentre la Núria Inglès cantava abraonadament es formava la capçalera de la marxa.

Jo havia de marxar i no em vaig poder quedar gaire més temps. Potser s’hi va afegir més temps a darrera hora en quan la marxa arrenqués però estava una mica perplex. Com és que s’aconsegueix portar més gent a Brusel·les que al centre de Barcelona?.

És una llàstima perquè la idea era bona: Com que amb la situació actual anem de cap a l’abisme cal reclamar als nostres polítics que actuïn. Prou d’anar a demanar a Madrid. La independència no es demana, es proclama i es defensa.

Molt bé. Potser hi ha mancat difusió i publicitat. Potser la divisió que ha patit la Plataforma pel Dret a Decidir es nota….

A la concentració de Brusel·les tot estava molt ben organitzat. Era un acte en el qual només hi anirien els més convençuts, els militants, i que a més poguessin desplaçar-s’hi….i va ser un èxit. Molt temps per a preparar-ho i un objectiu il·lusionador: Portem la nostra lluita al cor d’Europa!

A les dues mega-manifestacions que hi han hagut fins ara sobre aquesta qüestió (18 de febrer del 2006 i 1 de desembre del 2007) ens trobàvem que hi havia afegit alguns elements que ara mancaven i que feien que molta gent poc propensa a sortir al carrer a cridar “Independència!” s’hi afegís (Respectivament, els continus atacs contra Catalunya durant la negociació de l’Estatut i la crisi de les infraestructures).

Però després de l’esbravada tot torna a la normalitat.  I la normalitat és que en aquests actes només hi participin els convençuts. I els discursos que s’hi fan i les proclames que s’hi canten són d’ús intern. Algú, després de veure l’acte de dissabte va dir que el sobiranisme estava esgotat i que corria el risc d’esdevenir sectari. Això ho deia per les xiulades als diputats. En això no entraré (Trobo que els ciutadans tenen tot el dret a demostrar inconformitat amb els seus representants més encara quan aquests no tenen el costum de passar-hi comptes. Ja dic jo (aqui i aqui) que cal una regeneració política). Però sí que crec que cal eixamplar la base. Arribar a més gent.

I arribar a més gent implica parlar-los de coses que entenguin i que els afectin.
Si catalans de soca-rel no s’hi mouen com ho han de fer els que tenen les seves arrels fora?
No és que els nostres conciutadans d’arrels espanyoles tinguin res en contra del català (majoritàriament és així, si nó la nostra situació seria més conflictiva que a Euskadi cosa que ja agradaria a alguns, espanyols sobretot, per a justificar les seves idees delirants). No tenen res contra el català tot i no ser la seva llengua però si que serà la dels seus fills o néts (I això, fer la llengua necessària i visible socialment, depèn de nosaltres en bona mesura) i molts no és que se sentin catalans sinó que no es poden sentir de cap altre lloc perquè han nascut i viscut aquí tota la vida (Això en Paco Candel ho deia ja fa més de vint anys). Però d’això no es desprèn necessàriament que vulguin jugar-s’hi res. I si això passa a aquests imaginem als nous catalans amb arrels pakistaneses, sudamericanes… Parlem-los-hi, doncs, de coses que els afectin…

Diguem-los-hi que tots ells (tan els que són d’aquí com els que són d’allà però que passen d’aquests temes) són també victimes d’un sistema tributari injust que fa que contribueixin pagant molt i rebent serveis (Sanitat, educació, transports,….) molt per sota dels que tindrien amb un altre sistema. Diguem-los que el finançament (aquest tema que els fa badallar o canviar de canal) els afecta de ple i que si no es resol favorablement (Que serà que no) a nosaltres (i ells són també nosaltres) aquests serveis aniran encara molt pitjor. Els futur dels seus fills anirà a pitjor. Es poden sentir molt espanyols, però paguen (i són tractats) com catalans.

Fem-los saber que si són pensionistes o ja hi pensen en aquest futur un estat independent faria que les pensions augmentessin substancialment.

Que sàpiguen que ningú no els prohibirà que parlin la llengua que vulguin però que lògicament la llengua del país ha de tenir l’estatus que te qualsevol llengua nacional.

Informem-los que som al mateix vaixell. Un vaixell que ara va a la deriva.

No calen enquestes per a saber que la desafecció va creixent.  I d’això a l’independentisme hi ha només un pas. De fet, a hores d’ara quines raons poden esgrimir els partidaris de la unió amb Espanya?
Només el discurs de la por amb arguments força ingenus (vindrà l’exèrcit, serà una ruïna comercial,…), o el de projectes que, vista l’experiència, són impossibles de dur a la pràctica (Espanya federal,…) o el dels sentiments que es volen presentar erroniament com a incompatibles (Hi ha gent que te les arrels a Espanya, etc…). Cap, doncs, que a nivell pràctic pugui assegurar que ens surt més a compte ser espanyols que ser independents.

Però amb això no hi ha prou. Cal que hom trobi una traducció a la vida pràctica. Hi ha molta gent a qui l'”èpica” nacionalista no l’hi enganxa. De fet, jo en sóc un. Un cop tinguem la independència feta i consolidada no penjaré la bandera al balcó ni seguiré els partits de seleccions. Simplement vull un país normal. I ja vaig dir un cop que caldria anar amb compte en tractar la independència com una utopia i no com un projecte. Mentre aquí parlem d’Itaques el mapes s’omplen de nous colors.

De cap manera vull menystenir la feina que fa la gent com Acte de Sobirania ni vull dir que temes com la cultura i la llengua s’han de deixar de banda!. I ja se que entitats com el Cercle d’Estudis Sobiranistes i Sobirania i Progrés treballen, molt i molt bé, en el sentit que deia: Donar a conèixer els arguments socials, econòmics i de tota mena que esmentava abans. Però sembla que no arriba del tot a tots els segments de la població.

Hem vist sovint com la publicitat i el màrketing han volgut descobrir-nos (o fins i tot crear-nos) alguna necessitat per tal de convencèr-nos de vendre’ns algun producte. En el cas que parlem la necessitat ja hi és. El que falla és el posicionament del producte i que el coneixement de la marca arribi a un target de nous segments poblacionals.

Sempre he sentit dir que al nostre país hi ha bons publicistes. A veure si es nota.

Imatge extreta de http://www.elperiodico.cat

Comentaris: 1
  • Objectiu prioritari: independència
    Salvador| Adreça electrònica | dimecres, 1 de juliol de 2009 | 12:42h
    Sóc dels qui estic fermament convençut que hem d’anar cap a la independència de Catalunya. No tenim altre sortida viable. Amb l’Espanya actual no hi ha res a fer.
    No sé com ni quan ho podrem aconseguir, però hem de treballar tots junts per aconseguir-ho el més aviat possible. Seguir com fins ara que l’estat espanyol se’ns rifa, ens toreja, i només ens vol per xuclar els nostres diners, és anar cap al desastre. Cal independitzar-nos el més aviat possible.
    • Hi estem d’acord
      borinotus | dimecres, 1 de juliol de 2009 | 14:15h
      Només falta trobar la manera. Crec que una de les coses que hi fallen és fer que tothom en prengui consciència. Era la idea del meu post.
  • A Reus manxen i a Tarragona enganxen
    josepselva | dimecres, 1 de juliol de 2009 | 09:10h
    Hi ha una pega: no tenim catalitzador  i per tant, l’energia d’activació necesaria perque es produiexi la reacció ha de ser mes gran.
    Tenim manxa però no tenim pega. Quina pega!
    Ens cal una catalitzador per augmentar la velocitat de reacció i per estalviar (i no malbaratar)  energia.
    Catalins!: catalitzeu-vos, catalitzem-nos.
    Al carrer manxen i els politics no enganxen: “tatis te dramon“, que diria Xèspir.
    • Catalitzador
      borinotus | dimecres, 1 de juliol de 2009 | 14:16h
      Igual la gent acaba reaccionant quan es vegi el desastre damunt. O igual ni això…
És un treball lent
carme.laura | dimarts, 30 de juny de 2009 | 22:35h
però l’energia político-social del país al servei d’un projecte només és una, la de l’independentisme i és el que esparvera al PSC i fa dubtar CDC fins a poder decantar-la obertament a adoptar el projecte sobiranista sense ambigüitats. No hi ha cap altre opció viva i aquest és un fet nou: estem passant socialment del catalanisme al sobiranisme i aquest només pot desembocar en l’acceptació del independentisme. Cal no cremar etapes, sinó enfortir-les. C-L.
Canvi de centralitat
borinotus | dimecres, 1 de juliol de 2009 | 14:18h
Sí que es veu un canvi de centralitat com el que indiques. I tots els partits que aspiren a governar aspiren a ocupar aquest espai central de la societat.
Aquesta manifestació s’ahura pogut plantejar d’una altra manera trobo. Es podia haver esperat més temps i treballar-la per a que fos més massiva com les altres.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s