XBS i la llibertat d’expressió

borinotus | 2- Socials | dimecres, 21 de gener de 2009 | 13:58h

L’altre dia des de la Junta de la Xarxa de Blocs Sobiranistes ens vàrem veure obligats a enviar el següent escrit a tots els blocaires adherits. Crec que val la pena que reflexionem sobre la qüestió de fons i ens preguntem sobre la deriva que estem prenent tots plegats.


 
 

Sobre la XBS i la llibertat d’expressió

Hem rebut suggeriments d’alguns blocaires que ens demanen que expulsem de la Xarxa de Blocs Sobiranistes els blocs que tenen una determinada visió sobre algun tema específic. En concret sobre alguna postura determinada en el conflicte de l’Orient Mitjà que aquests darrers dies omplen els noticiaris.

Volem recordar a tothom que la XBS va néixer per aglutinar totes les formes de sobiranisme. Això te com a evident conseqüència que els diferents blocaires adherits tindran posicions diferents, divergents i contraries sobre diversos temes i  en cap cas podem ni volem censurar a cap membre les opinions que exposi al seu propi blog

Els mateixos membres de la Junta de la XBS tenen opinions contraries en moltes qüestions (fins i tot en el conflicte esmentat que ha originat la queixa rebuda) però no és tasca de la XBS posicionar-se com a entitat sobre un tema aliè o propi que no tingui com a finalitat l’avanç sobiranista.

No som ni volem ser cap partit polític ni la veu d’un únic sector del sobiranisme. Per tant, la llibertat d’expressió ens és sagrada. Volem ser una xarxa que agrupi tots els blocaires sobiranistes tinguin aquests l’opinió que tinguin.

 

Salutacions!

Suposo que queda ben clar que tant se val quines són les opinions que es consideren censurables segons els blocaires que ens han fet el suggeriment. Ni ho hem dit ni ho direm. El que ens ha de preocupar és el fet que algú vulgui demonitzar qui pensa diferent.

És curiós que, amb tots els temes calents que hem tingut a Catalunya darrerament, amb totes les polèmiques polítiques i socials que han provocat debats en el si del sobiranisme, mai ningú no ens havia demanat quelcom semblant.

És que el conflicte aquest aixeca més passions que les nostres qüestions més properes o és que la intolerància va guanyant punts entre nosaltres?. La discrepància d’opinions haurien de provocar debat i contrast de parers, no l’encesa de cap foguera! Volem anar avençant tots plegats o ens estimem més enrocar-nos en els nostres dogmes?

El més preocupant és que els peticionaris de boicot no eren, si jutgem pels seus blogs, gent que sembli precisament estúpida ans al contrari. És quan gent intel·ligent comença a tenir trets d’intolerància quan hem de reflexionar-hi. Tanmateix, algun company se’ls ha adreçat per a explicar-los la raó de la nostra decissió i sembla que ho han entés.

Un dels blocaires adherits a la Xarxa de Blocs Sobiranistes, n’Agustí Colomines, en parla avui a un article (que reprodueixo tot seguit)  a El Singular Digital


LA INTOLERÀNCIA I LA LLIBERTAT

Abans d’ahir vaig rebre una comunicació que em va sorprendre i va alegrar-me alhora. Era un correu dels responsables de la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS), a la qual estic adherit com a blocaire, per aclarir que no atendrien la demanda d’algun dels adherits per fer fora de la xarxa aquells blogs que tenen una determinada visió amb relació a una qüestió o a una altra. Esmentaven, en concret, aquells blogs que sostenien una perspectiva concreta sobre el conflicte de l’Orient Mitjà. La Junta de la XBS no deia quina era la perspectiva que havia motivat la queixa dels blocaires torquemades, però em fa l’efecte que es referia a la dels designats com a proisrealians. La bona notícia és que els responsables de la XBS s’han negat a censurar l’opinió de ningú: “Volem recordar a tothom —afirmen sense recança— que la XBS va néixer per aglutinar totes les formes de sobiranisme. Això té com a evident conseqüència que els diferents blocaires adherits tindran posicions diferents, divergents i contràries sobre diversos temes i en cap cas podem ni volem censurar a cap membre les opinions que exposi al seu propi blog […] No som ni volem ser cap partit polític ni la veu d’un únic sector del sobiranisme. Per tant, la llibertat d’expressió ens és sagrada. Volem ser una xarxa que agrupi tots els blocaires sobiranistes tinguin aquests l’opinió que tinguin”. Amén.

És d’agrair que la gent de la XBS hagi pres una decisió tan sensata, però el fet que hagin hagut de sortir en defensa de la llibertat d’expressió és realment intolerable. Internet és, per definició, un espai de llibertat, que de vegades fins i tot es descontrola, perquè, per desgràcia, l’anonimat permet difondre bestieses i difamar a cor què vols. Llegint alguns dels comentaris que es fan com a postil•la a les notícies i als articles d’opinió, la veritat és que n’hi ha per llogar-hi cadires. Però, vaja, què hi farem! Ara, el que em sembla un despropòsit és que hi hagi blocaires sobiranistes que vulguin censurar les opinions d’altres blocaires sobiranistes perquè sí, perquè els molesta que no coincideixin amb ells. La batalla opinativa sobre el que passa al Pròxim Orient és només un símptoma —un símptoma més, tot cal dir-ho— de la intolerància que gasten cert sectors polítics. Més ben dit, sectors apolítics que parlen de política amb la passió de la fe religiosa de les èpoques més obscures.

Personalment, des del referèndum de l’Estatut he tastat aquesta metzina. Es veu que només hi havia una manera de ser sobiranista. Només hi ha una línia correcta, la qual, a més, quan més estrafolària era més intransigent es tornava. Una perversitat que ha converit en traïdors a la majoria del país, que és la que va votar “sí” a l’Estatut. L’actitud inquisitorial d’aquests sectors només anava dirigida cap a una banda, contra els nacionalistes que van desencallar el sainet de l’Estatut, perquè quan ERC va decidir pactar formar un altre govern amb el partit de Zapatero malgrat ser el gran culpable de totes les trampes, molts d’aquest puristes no van dir ni piu. Es veu que hi ha qui té butlla i hi ha qui no en té. John Stuart Mill, en un llibre clàssic, Sobre la llibertat, publicat el 1858, deia que era d’esperar que haguessin passat els temps en què fos necessari defensar la llibertat de premsa com una de les llibertats indispensables contra un govern corrupte i tirànic. És evident, i la història ho demostra, que Mill estava equivocat. Sobretot perquè ell no es podia ni imaginar la funesta incidència dels totalitarismes. La llibertat d’expressió ha estat i és amenaçada constantment. I tanmateix, Mill tenia raó quan deia que “Si tota la humanitat menys una persona fos d’una mateixa opinió, i aquesta persona tingués una opinió contrària, la humanitat seria tan injusta impedint que parlés com ella mateixa ho seria si, tenint el poder per fer-ho, impedís que parlés la humanitat. La peculiaritat del mal d’impedir l’expressió d’una opinió és que es comet un furt a la raça humana, a la posteritat tant com a la generació actual.” En fi, es comet un furt a la llibertat. Ara no recordo on vaig llegir una sentida reflexió de Jorge Semprún que trobo: “La vida i la pau no són valors, la vida i la pau són instruments, el valor és la llibertat. Si jo hagués cregut en la vida i la pau, no m’hauria jugat la vida en la resistència antinazi; jo me la vaig jugar per la llibertat”.

Benvolguts amics de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, moltes gràcies i que duri. Visca la llibertat!

Comentaris: 4
¿incongruència o estic molt espessa?
Reyes | dijous, 22 de gener de 2009 | 08:10h
Per motius obvis, no em pronunciaré sobre el tema principal del teu post… Em refereixo al comentari final de l’article de Coromines: “Més ben dit, sectors apolítics que parlen de política amb la passió de la fe religiosa de les èpoques més obscures.” ¿Es refereix a algun col·lectiu concret? ¿Penses que es pot parlar de posicions apolítiques? En la meva opinió, no fer política és una altra manera de fer-la… I encara més quan si es parla de política, oi?
latrappola | divendres, 23 de gener de 2009 | 00:28h
No ho sé, però aquest matí he vist les imatges d’en Saura al Parlament (no he pogut trobar el tall de TV3, però suposo que a la web del parlament estarà la transcripció), i es defensava apel·lant als 400 nens morts de Gaza. El fet és greu, ho deia al Parlament i ho deia per justificar la seva presència a la manifestació. Evidentment si en Jaume, o jo, o tants d’altres no vam anar a la manifestació, no és perquè estiguem a favor de que morin 400 nens palestins. El senyor Saura té tot el dret del món a anar a les manifestacions que vulgui, però no té cap mena de dret de fer aquesta mena d’insinuacions de les persones que no hi van. També he escoltat ben clarament que deia que va anar a la manifestació en “contra” d’Israel. El senyor Saura no manifesta que està en contra del govern d’Israel, diu directament que està en contra d’Israel com a país. I si és així, això vol dir en contra de les persones que hi viuen, tinguin la ideologia que tinguin, i això és anar més enllà de la política.

També vaig escoltar el senyor Joan Ferran criticant el govern jueu. Va dir jueu, no va dir israelià. Ignora el senyor Joan Ferran que dins el govern israelià hi ha persones d’origen àrab? És política estar contra el govern israelià. Però és política estar contra els jueus?

Més apologia de l’odi, pots veure l’Info k, un programa informatiu dedicat al públic infantil i juvenil. Dediquen el programa d’ahir als nens palestins de Gaza. Casualitat que és el mateix dia que en Saura està donant explicacions al Parlament? Això és política? o directament adoctrinament?

http://www.tv3.cat/videos/981089/Info-K-del-21-de-gener-del-2009

En tot el reportatge no s’anomena ni una sòla vegada Hamàs. I es dóna la imatge que no hi ha cap enfrontament armat, només un atac de l’exèrcit d’Israel. És molt aclaridor que presentador comença el reportatge dient que a Gaza ja no hi queda cap soldat. I els de Hamàs que són si no soldats?

Qualsevol nen que es miri aquest reportatge quedarà amb la idea gravada de per vida que els jueus són una gent que es dediquen a assassinar nens. Voleu que els nostres infants creixin amb aquestes idees? Jo sincerament no, i ho trobo repugnant.

I més en un país on van prohibir emetre l’anunci de les seleccions catalanes, amb l’excusa que s’utilitzaven nens amb fins polítics.

El món està plè de conflictes armats, i en molts d’ells els nens prenen part directa en el conflicte. Han fet mai a info-k res semblant amb els nens del Darfur o Txetxènia? Oi que no?

R
borinotus | divendres, 23 de gener de 2009 | 14:42h
L’Agustí Colomines imagina que els que demanaven que expulsessin blcoaires eren filopalestins, també sembla que ho pensa en Jaume Renyer. Nosaltres no n’hem dit res. Potser sí era en aquest sentit, potser era en sentit contrari o potser hi havia gent de tots dos bàndols.

D’una altra banda, i pel que pregunta la Reyes, crec que en Martí t’ha contestat força bé. La famosa manifestació era clarament contra Israel (el cartell de la manifestació en demanva el boicot), en cap moment es parla de la complexitat del conflicte en el qual, tinguis les simpaties que tinguis, ningú està lliure de culpa. Si hagués estat una manifestació realment per la pau (on no s’haguessin cremat cap de les dues banderes per exemple) jo m’hi hagués apuntat.

Sobre el que dius del llenguatge jueufòbic m’ha fet recordar que vaig sentir un membre d’ERC (crec que en Bonet) per a criticar l’actitud d’en Saura li va dir… fariseu!.

En Colomines parla de “sectors apolítics”. Jo suposo que es refereix a gent no ficada en política directament com ara associacions, professionals, etc…. que hi prenen partit de manera gairebé inquisitorial.

(Nota: He afegit un nou paragràf a l’article copiat d’El Singular Digital que pel que es veu em vaig deixar de copiar.)

amb afegitó
Reyes | dissabte, 24 de gener de 2009 | 09:19h

Moltes gràcies a tots dos per les vostres explicacions.

Martí, no puc estar més d’acord amb tu en el tractament parcial que s’està fent d’aquest conflicte actual. Una anècdota personal que no sé si compartiu: vaig preguntar-li a una persona molt propera a mi si aniria a la manifestació institucional convocada al meu poble. La resposta va ser un no rotund perquè, segons ell, en una manifestació anterior es va acoll… en veure el alt grau de fonamentalisme de la gent que hi participava. Ho entenc perfectament perquè això no és incompatible amb la nostra condemna dels atacs bèl•lics contra la població civil.

Sobre la llibertat d’expressió. Malauradament i parlant en general, encara avui en dia cal defensar-la, sí. Des de duess òptiques: com diu Colomines, per la confusió amb la difamació (tot i que allò de les “bestieses” és un judici de valor com qualsevol altre) però, sobre tot, de l’autocensura.

PD No m’acaba de convèncer l’al•lusió a les paraules de Semprún… En aquest moment, les trobo fora de context.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s