Reobertura de la Fundació Antoni Tàpies.

borinotus | 5- Miscel·lània | dilluns, 8 de març de 2010 | 18:40h

Una carta rebuda per correu (ordinari que se’n diu ara, per a diferenciar-lo de l’electrònic) que contenia un plànol imprés en paper vegetal m’avisava de la reobertura de la Fundació Antoni Tàpies i de les activitats que se’n feien per a celebrar-ho.

Hi vaig anar divendres.

Vaig entrar a l’edifici dissenyat per Domènech i Montaner com a seu de l’Editorial Montaner i Simon i donava la sensació que els paletes tot just acabaven de marxar. Encara surava a l’ambient aquella atmosfera d’obra acabada de fer i pintura acabada d’assecar.

A la planta del soterrani hi havia part de la col·lecció privada de l’artista. Podem veure les diferents influències que ha tingut. Influències molt diferents de cultures molt diverses: De l’art romànic català al misticisme de Zurbaran, de figures sumeries a màscares japoneses, de l’Ars Magna de Ramon Llull a la cal·ligrafia sànscrita, de l’Antic Egipte  a l’Índia, de Joan Brossa a Franz Kline…..


….també el cinema forma part del substrat de l’artista. Hi havia exhibicions de pel·licules de Georges Méliès…

Aquest fotograma en concret és de “Le Royaume des fées” (El Regne de les fades, rodad el 1903). És impresionant veure la imaginació que posaven llavors per a fer el que ara anomenem “efectes especials”.

Amb aquest rerefons tan variat i tan ric és normal que l’artista acabi destil·lant
unes creacions que en la seva evolució poden acabar esdevenint xocants,  estranyes i incomprensibles. El creador crea, i va cremant etapes i fent camins  que ningú abans ha trepitjat (o això intenta, si més no). Per això hi han obres que només són aceptades pel gran públic temps després de la seva creació….



Molts cops el rebuig que provoca aquesta mena d’art no és sinó el rebuig a allò que no s’enten. L’evolució de l’artista ha arribat tan lluny que quan ens parla sembla que ho fa en un altre idioma.


Heu sentit algun cop un poema en un idioma desconegut? Podeu dir que us agrada o no la seva cadència o la seva musicalitat però no n’enteneu el significat.

Tanmateix podeu intentar alliberar-vos d’allo que teniu aprés i intentar veure les obres sense prejudicis. Intenteu esbrinar, amb calma i sense presses, quines sensacions us provoca malgrat que creieu que no les entengueu.

Després de tot, enteneu sempre el rerefons d’un poema, una cançó, una novel·la…? Les motivacions que va moure a l’artista (o potser a vosaltres mateixos) a fer allò de tal o qual manera?.
—————————————————————————————

La Fundació Antoni Tàpies és coneguda també per acollir una de les biblioteques més importants i completes sobre art.

No vaig poder veure el famós Mitjó a la terrassa. Era tancada i aquell dia només obrien per la tarda i amb visites guiades però si més no hi n’havia uns esborranys

I també del projecte del mateix edifici de la Fundació, com ara el Núvol i la Cadira que el corona

—————————————————————————————–

Aquesta obra, d’autor anònim, representa potser el desig de fugida de l’home contemporani. O potser una denúncia que el ritme de vida que portem ens du a un descens als inferns. Reminiscència de Dante? O Faust? Nogensmenys entre els films de Méliès que hi exhibien n’hi havia “Faust aux enfers”. Curiosament a la feina en tenim una còpia exposada. Potser és un advertiment que hauriem de tenir en compte.

——————————————————————————————

A la botiga de la Fundació hi havia, com és natural, llibres d’art, pòsters, etc…Em va cridar l’atenció que hi venguessin retallables. Els nens encara en fan? Era una manera divertida de fer manualitats.

Suposo que l’obra més vista i coneguda de Tàpies és “Les Quatre Grans Cròniques” que guarneix el saló on es reuneix el Govern.

I la seva inicial (T) en forma de creu que li fa de signatura i que acompanya la capçalera del diari Avui.

Imatges: Totes fetes per mi llevat de la del Consell de Govern que és extreta del web de la Generalitat de Catalunya (gencat.cat)

Comentaris: 8
  • ..//..
    rginer | dijous, 11 de març de 2010 | 09:52h
    M’agradat aquest apunt explicant-nos el que vas veure a la Fundació Tàpies.
    Encara que a mí el senyor Tàpies no és sant de la meva devoció. El seu art no em diu res. Gràcies, però, per aquesta informació. Les fotografíes xulíssimes.
    • Jo hi vaig sovint
      borinotus | divendres, 12 de març de 2010 | 15:04h
      Bé, sovint sovint no, que fa dos anys que estaven tancats però abans de la remodelació hi anava a veure les exposicions que s’hi feien. Hi ha sempre una part de Tàpies a dalt però a les plantes inferiors s’hi feien exposicions d’altres artistes. De vegades t’agraden, de vegades no. Com tot.
  • Gràcies
    Llaudal | dimarts, 9 de març de 2010 | 19:36h
    No podríem trobar millor presentació. Bona feina. A mi m’agrada Tàpies. Sóc dels que tu dius que ens agrada la seva música  encara que no entenguem la lletra de la cançó, com si fos en llengua estranya. Un art-objecte on allò concret, quotidià, tel.lúric  respira… No és exactament, doncs, un significat el que hi sé trobar.  Per mi la distribució dels seus objectes i símbols també reflecteix el neguit caòtic de l’home d’avui. I dintre d’aquest caos transita una harmonia subterrània, una cerca de bellesa, també pròpia de l’home d’avui i de sempre.
    • Música i lletra
      borinotus | dimecres, 10 de març de 2010 | 17:45h
      Com tots els artistes pot agradar o no però abans de jutjar cal intentar veure-ho sense prejudicis. En realitat tot és així. Coses (escultura, pintura, roba, pentinats,…)  que fa anys eren estrambòtiques ara són d’allò més normal. Els clàssics són els que perduren.
  • Magnífiques il·lustracions
    carme.laura | dilluns, 8 de març de 2010 | 19:55h
    i excel·lent la imatge del poema per a entendre l’artista. (Pujol és un admirador incondicional d’en Tàpies… sempre m’ha sorprès). Gràcies!, ha estat una magnífica introducció a la visita. Bona vesprada!.
    • Gràcies
      borinotus | dimarts, 9 de març de 2010 | 14:45h
      M’ha semblat que era un bon símil. I també he intentat posar les fotos de les obres de manera que es veiés una evol·lució.
      Sabia de la preferència de Pujol per Tàpies, és curiós ja que havia sentit sempre que l’expresident no tenia tirada per l’art…Potser no és una imatge certa.
  • Les imatges
    AnnaPortell | dilluns, 8 de març de 2010 | 19:18h
    molt boniques totes, igual que les reflexions que fas sobre l’art. No sabia que deixessin disparar fotos. Deuria ser amb permís, no?
    Una abraçada!
    • Sense flaix
      borinotus | dimarts, 9 de març de 2010 | 14:38h
      Jo no havia fet mai fotos aquí a la Tàpies però suposo que han deixat fer-ne sempre. Però això sí, han de ser fotos sense flaix. Això ho he vist en altres museus. Suposo que la llum deu fer malbé les pintures….

      M’alegro que t’hagin agradat!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s