Daily Archives: 8 Setembre 2012

Qui avui no ho hagi entés és que no ho vol entendre

borinotus | diumenge, 11 de juliol de 2010 | 01:38h

“Els crits i les pancartes dels manifestants parlaven poc d’estatut i del Tribunal Constitucional I MOLT d’independència

Quan aquesta nit he arribat a casa he posat el 3/24 i l’Esteve Soler ha obert l’informatiu amb la noticia de la manifestació i ha dit aquesta frase que expressa realment el que ha estat aquest esdeveniment.

Més endavant ja faré un post més detingudament i hi penjaré més fotos. Avui, a banda del cansament, tinc la sensació que encara no he copsat del tot el que ha estat un fet històric.

Ho voldran amagar i desvirtuar però la realitat tard o d’hora sempre surt a la llum. Un milió cent mil? Un milio i mig? Cinquanta-sis mil?!?!?!?! No entrem en discusions absurdes, només cal que vegin una foto aèria dels carrers de Barcelona(en faran cap pública?) i que cadascú hi posi la xifra que més li abelleixi….i qui tingui nasos que provi de treure més gent al carrer. Què és el que interessa realment a la gent? Quin és el camí a seguir, polítics? Ho teniu clar, ara?

Estem a punt de començar el parentesi vacacional on tot s’atura però que ningú no es pensi que al setembre tot això s’haurà oblidat.

Comentaris: 7
  • Vam suar independència
    Llaudal | diumenge, 11 de juliol de 2010 | 12:21h
    Mentre avançàvem cap a Barcelona anàvem passant autocars i autocars vinguts del sud. Era molt estimulant. Jo els saludava amb el clàxon. A Barcelona ens vam trobar les estacions de metro col.lapsades. Des de Dos de Maig vam haver de deixar passar cinc trens perquè no es podia entrar. Un cop varem baixar a Diagonal era impossible accedir a Passeig de Gràcia. Vam veure que s’havia format una mani paral.lela a la Rambla Catalunya, una mani ben farcida, i ens hi vam afegir. Un segon intent d’entrar a Passeig de Gràcia, la marxa no marxava i ens vam quedar als laterals esperant parents vinguts de Girona. Els mòbils fallaven la connexió moltes vegades. Algú sap què passava? Al cap de dues hores estàvem adolorits i rebentats. Vam sortir per Aragó en direcció Plaça Espanya; èrem molts escampats arreu. Quan a les nou vam entrar en un metro per tornar al cotxe, el vam trobar també a vessar de gent que ja deixava la mani tan cansats com nosaltres. Tota aquesta gent escampada i que va abandonar al cap de dues o tres hores no surten en el recompte. Un dia inoblidable i que, segur, tindrà repercussió, tot i que no amb la immediatesa ni amb la potència que nosaltres voldríem. Espero les teves fotos, Jaume.
    • Va ser impressionant
      borinotus | dilluns, 12 de juliol de 2010 | 14:08h
      Això de la “manifestació paral·lela” per la Rambla Catalunya ho vaig saber per les noticies en arribar a casa.  Quan vam arribar a la confluència de Pg. Gràcia/Gran Via li vam preguntar a un fotògraf que era damunt d’un plataforma en alt si s’hi veia molta gent des d’allà. Va contestar que de Passeig de Gràcia en amunt no veia el final, que si mirava a Tetuan estava tot ple i que si mirava Gran Via en sentit contrari tampoc no veia el final…i això que quan nosaltres vam arribar a aquell punt feia hores que caminàvem. El que m’estranya és no veure cap foto aeria per a veure la màgnitud de la gentada.
      Sobre els mòbils, em van comentar que hi havia “zones fosques”  on els mòbils no funcionaven. Mesura de seguretat en haver tanta gent i tanta autoritat (s’hi inhebeixen els senyals per a evitar activació d’explosius per control remot). Una mesura lògica, però que va fer que la meitat de la gent amb la que hi havia quedat no ens poguessim trobar. (Abans no hi havia mòbils i la gent es trobava hahahaha!)
  • ..//..
    rginer | diumenge, 11 de juliol de 2010 | 08:21h
    ….. i després de l’estiu, tornem-hi ! Jo també he de pensar i copsar el que vam viure ahir, amic Jaume. L’estelada, és al balcó de casa, ja ho saps …..

Un cap de setmana històric i metafòric

borinotus | 1- Politics | dissabte, 10 de juliol de 2010 | 00:48h

Portem dues setmanes amb un parell de noticies que han eclipsat qualsevol altra informació o tema de conversa: La manifestació convocada per Òmnium Cultural i el Campionat Mundial de Futbol.
I tots dos culminen aquest cap de setmana. I un representa un final i l’altre un principi.

El Mundial, acabi com acabi, deixarà per a la història la millor selecció espanyola que hi ha hagut. Selecció que compta amb més jugadors catalans que mai (i uns altres que han estat formats pofessionalment al nostre país) i que, no per casualitat, per primera vegada deixa de banda l’estil de “la furia y el coraje” i opta per la feina ben feta i el joc bonic que no és un invent català sinó holandès (per als amants del futbol recomano aquest interesant article). La metàfora: El Sr. Del Bosque és l’únic espanyol que ha entés que el millor per a Espanya és col·laborar amb el catalans tal com són i no obligar-los a actuar com no són. La resta no ha entés res. I potser era la seva darrera oportunitat. És la cirereta que marca el final d’una relació

La manifestació (Que s’espera que sigui la concentració més multitudinària que s’ha fet mai en terres catalanes) mostrarà l’inici d’una nova etapa del sobiranisme, opció que fa temps que creix i que encara no fa un any va tenir un altre moment culminant a Arenys de Munt.

Fins i tot en el cas que guanyi Espanya podeu apostar el que vulgueu que aquest segòn esdeveniment atreurà una gentada moltíssim més nombrossa que el primer. I això que és molt , però molt, pressuposar que els que celebren la victòria de la “Roha” són per norma antiindependentistes furibunds…

Que diumenge guanya Espanya? Doncs a felicitar els amics espanyols i els amics catalans amb orígens d’allà que ho vulguin celebrar …i a una altra cosa lepidòpter. Un partit de futbol no canviarà la trajectòria del projecte de país que tenim. (Poca confiança demostra pensar això, per cert)

Bé, anem al tema.

No se que els ha passat als del PSC que ja no són el que eren. Després de la barreora pressió que han desfermat per a que no sortís el lema “Som una Nació. Nosaltres Decidim” i que al capdavant anés una senyera i prou, després de la tergiversació que han fet la premsa amiga, després de tres dies donant pel cul negociant han aconseguit….que el lema hi surti per duplicat.

I un cop ja tenim contenta la quitxalla podem dedicar-nos a coses serioses com ara acabar de preparar la manifestació.

Per si algú era prou il·lús per a pensar que no era hora de reclamar la independència i que encara havia esperances de salvar l’estatut, amb un gran sentit de l’oportunitat el Tribunal Constitucional ha fet pública la sentència i ha confirmat els pitjors presagis (I encara manca que es pronunciïn sobre el recursos presentats del Defensor del Pueblo i diverses Comunitats Autònomes tant socialistes com del PP). Acabaré per pensar que la Mª Emilia Casas i els seus nois són independentistes infiltrats…

 

Bé, la manifestació comença a les sis de la tarda en la confluència Passeig de Gràcia/Diagonal (Plaça del Cinc d’Oros o del Llàpis). Més avall copio les recomanacions de tot tipus (transport, accessos, seguretat, contra la calor,..) que fa Òmnium Cultural.

No és l’única manifestació que se’n fa. Com podeu veure al mapa hi haurà concentracions també a Donosti (Euskal Herria), Tolosa de Llenguadoc (Occitània), Dublin (Irlanda), Londres (Anglaterra) i Berlin (Alemanya) a banda d’algun acte a Nova York (Estats Units) i Quito (Perú). A Palma (Mallorca) s’està fent una concentració justament ara. (Més informació aquí i aquí).

 

Encara n’hi ha que es neguen a anar a la manifestació per no coincidir amb polítics o perquè sospiten que serà presentada com un acte en suport de l’estatut. Tota opció és respectable però penso que la immeeeeeeeeensa majoria de la gent hi anirà no perquè hi vagin els polítics sinó malgrat la seva presència. I ja sabem que la premsa del règim parlarà de suport a l’estatut i al MHP Montilla i que segurament els únics que parlin del clam independentista seran ElPuntAvui …. i la caverna madrilenya (Encara que per motius ben diferents). Tant se val, serà com posar tones de maquillatge i coloret en un rostre massa decrèpit per a que sembli jove i eixerit, intents inútils que no podran amagar la realitat i faran caure (encara més) en el ridícul els manipuladors.
A més que cal tenir en compte que avui en dia la informació no és exclusiva de ningú i es pot globalitzar a gran velocitat. (Per cert, que es vol que sigui la primera marxa 2.0).

Fins a la tarda!

———————————————————————————

Recomanacions i consells sobre la manifestació

El proper dissabte 10 de juliol Barcelona acollirà una important manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol

Us trametem diversa informació d’interès davant del més que previsible allau de catalans i catalanes que es manifestaran a favor del nostre dret a decidir com a poble

 

Informacions sobre la manifestació

• La manifestació està convocada al Passeig de Gràcia amb Avinguda Diagonal, et demanem que miris d’arribar-t’hi per la banda muntanya de la ciutat. Això és, pels carrers Gran de Gràcia o la mateixa Avinguda Diagonal.

• La manifestació acabarà davant d’un escenari situat a la Plaça Tetuan amb la Gran Via de les Corts Catalanes. Aquest punt també serà el punt de trobada si hi hagués qualsevol infant perdut.

• Per accedir a la manifestació, descarta remuntar el Passeig de Gràcia ja que els carrers estaran tallats i es corre el risc de bloquejar-ne la capçalera. Es recomana emprar els carrers paral•lels a Passeig de Gràcia per a remuntar fins a l’Avinguda Diagonal.

• En cas de voler participar d’un dels blocs que es convoquen al llarg del Passeig de Gràcia, dirigeix-t’hi si us plau pels carrers perpendiculars.

• Amb les aglomeracions, és possible que el telèfon mòbil no funcioni del tot correctament. Tingues-ho present per a qualsevol necessitat.

• Un cop arribeu al final de la manifestació, se us demanarà que aneu deixant pas a les persones que portem darrera. Seguiu les instruccions que vinguin des de megafonia.

 

Informacions sobre transport públic

• Es reforçarà el servei de metro durant les hores de la manifestació i es realitzaran els desviaments necessaris de les línies d’autobusos afectades pels talls de trànsit. En tot cas, si has d’agafar el transport públic, sigues previsor o informa’t del seu estat a través dels mitjans de comunicació.

• Transports Metropolitans de Barcelona reforçarà el servei de metro. Es posaran més combois i un dispositiu especial de personal. A través de megafonia s’informarà i es recomanarà als ciutadans les millors estacions per arribar a l’inici de la manifestació.

• Pel que fa al servei d’autobusos de la ciutat, l’alteració del transport de superfície també repercutirà en un gran nombre de línies que patiran restriccions o desviaments dels itineraris habituals mentre duri la marxa.

• Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya reforçarà el seu servei a les línies metropolitanes, a partir de les 15:00 h i fins a final del servei. Les línies urbanes de Reina Elisenda (L6) i avinguda Tibidabo (L7), així­ com les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, oferiran circulacions amb horari de dia feiner, al llarg de tota la tarda i fins al final del servei. Les circulacions de la L6 , la L7,i L8 normalitzaran les seves freqüències a partir de les 22:00 h quan s’inicià el servei nocturn. La resta de línies mantindran freqüència de dia feiner fins al final del servei.

• Els serveis ferroviaris d’ADIF, per altra banda, han estat avisats per la possible afluència de passatgers que poden arribar a les estacions de pg. de Gràcia-Aragó, pl. Catalunya i Arc de Triomf.

 

Informacions sobre el trànsit i talls viaris

• Més de 200 autobusos aparcaran dissabte als carrers de l’Eixample fins que finalitzi la manifestació i recullin altra vegada els manifestants. Procura no emprar cotxe aquell dia si no és necessari.

• Si véns amb un dels autocars organitzats per la manifestació, pots trobar informació sobre els llocs d’aparcament al web www.somunanacio.cat . L’Ajuntament habilita els carrils bus dels següents carrers: c/París, c/Mallorca, c/Balmes, Pg. de Sant Joan, c/Córsega, c/Pau Claris, c/Roger de Llúria i c/Mallorca, en funció de les necessitats.

• El trànsit dels carrers de l’Eixample es veurà alterat per la manifestació, especialment a partir de les 17 hores si bé en funció del volum de gent que s’hi aplegui aquesta situació es pot avançar.

 

Informacions per la calor

• Porteu una gorra o un barret per a protegir-vos del sol. També és recomanable utilitzar ventalls o alguna cosa que en faci la funció.

• Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.

• Porteu aigua i beveu-ne sovint. Serà difícil poder-ne adquirir durant el recorregut.

• Si en teniu oportunitat, mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.

• En cas de necessitat, us recordem però que la manifestació compta amb la supervisió del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

 

Informacions sobre seguretat

• La manifestació compta amb un dispositiu de seguretat coordinat amb Ajuntament, Guàrdia Urbana, Servei d’Emergències Mèdiques i Mossos d’Esquadra.

• En cas de qualsevol indisposició durant la manifestació, es recomana desplaçar-se cap als laterals de la marxa per tal de facilitar l’accés i l’atenció dels serveis sanitaris.

• Al llarg del recorregut, dirigiu-vos a persones acreditades per la organització de la manifestació per a qualsevol problema. Elles us podran orientar en allò que necessiteu.

No afluixis, Muriel! (o si voleu: Si tu no hi vas, ells guanyen).

borinotus | 1- Politics | dijous, 8 de juliol de 2010 | 08:57h

La croada engegada per la maquinària socialista i els seus mitjans afins (ja ho diu en Partal que són dies tristos per al periodisme) està arribant a cotes de tal surrealisme que, si no fos perquè a Catalunya estem acostumats a barallar-nos per qualsevol nimiesa, seria per a posar-se a riure.

Entre les últimes i més destacades: El Periodico ha fet aquest editorial vergonyant on diu que la idea de la manifestació encapçalada per una bandera catalana era del MHP Montilla. Així ho va manifestar en la seva declaració institucional feta després de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional. Però en lloc de convocar una manifestació pròpia (com li recomana Lòpez Tena) va voler apropiar-se d’una convocatòria feta per altra gent (Òmnium Cultural en aquest cas) que feia gairebé un any que s’estava coent. També hi ha qui diu a can PSC que la manifestació no és d’Òmnium sinó del poble….haurem de deduir que, com que són els únics que hi tenen reticències, el “poble” són “ells”.

El PSC s’ha ficat en un embolic tot solet, volia sortir al carrer a defensar l’estatut retallat i s’ha trobat amb un lema que els sona massa independentista (i no diguem com els sona al PSOE…o al PP!). És el seu problema. Els hi hem de regalar la manifestació o hem de reafirmar el veritable caràcter de la marxa?

Avui es decideix si Òmnium claudica o no. Entre el comité organitzador ja hi ha qui s’ha passat de bàndol i s’afegeix a la pressió socialista. Cap sorpresa, però: UGT i CCOO.

Mentrestant una part d’independentistes (que pel que em sembla és molt minsa) dubta si anar-hi o no per a no semblar que donen suport a l’estatut o per a que després els socialistes no manipulin la informació…..

En fi, per a mi el President pot venir-hi o no, però si ve que se’l vegi envoltat d’estelades i proclames per la independència. No som nosaltres els que ens hi hem de sentir incòmodes. No els regalem el carrer encara que aconsegueixin tombar la decisió inicial d’Òmnium.

Com a contrast, hi ha espanyols no tenen cap problema en cridar vivespanyaconyiohoderoscatalufos encara que el gol el faci un català i visquin a Catalunya. Aquests sí que tenen clar el que volen. És l’altre extrem, en certa manera. Evidentment no cal ser tan simplistes en els plantejaments però tampoc cal perdre’s en matisos fútils, que ja ho deien les àvies que pensar massa és de rucs.

Aquí teniu el vídeo de l’espot d’Òmnium per a la mani:

Vós no heu convocat la marxa President!

borinotus | 1- Politics | diumenge, 4 de juliol de 2010 | 23:07h

Preten el MHP Montilla que la concentració del proper dia 10 vagi encapçalada per una senyera sense cap lema. Argumenta que aquest és el símbol que uneix tots els catalans.

Potser oblida el President que la manifestació ha estat convocada per Òmnium Cultural i no amb la intenció de fer un aplec de tots els catalans sinó per a reivindicar el caràcter nacional de Catalunya i exigir el dret de decidir.

Vol el President manipular la marxa? Potser vol crear-hi divisions abans de que se l’hi en vagi de les mans i es converteixi (com tot sembla indicar) en una jornada reivindicativa de la independència en lloc d’una protesta a la sentència del Tribunal Constitucional i reclamació de la integritat del text estatutari?

Vós no heu convocat la marxa President!

Encara més, si l’hagués convocat el Govern jo ja m’hi hauria desentés. Què vol dir que un govern faci sortir la gent al carrer? El Govern ha de treballar per a portar el país endavant. El recurs de prendre el carrer pertany al poble per a protestar i reivindicar. Els únics governs que treuen gent al carrer són les dictadures, per a mostrar al món com són d’estimats els líders.

Des que va convocar la manifestació, Omnium Cultural ha estat rebent pressions. Pel lema sobretot. “Som una Nació. Nosaltres Decidim” sóna massa sobiranista a oïdes del PSC així que han intentat des de fa ja dies que canviessin el lema per una senyera…Fins ara OC ha aguantat la pressió i com a molt va concedir que els polítics que ho volguessin marxessin en segona fila, com en una segona capçalera. Donat que qui s’està mobilitzant per la marxa són els grups i plataformes de caire independentista es corria el risc que la “segona capçalera” (i amb ella el President Montilla) quedés moooolt enrera així que tornen a la càrrega amb les seves pressions. Pressions que també deuen venir per part del PSOE suposo, que tampoc deu voler donar la impressió que un dels seus presidents “autonòmics” es vegi envoltat de crides separatistes. Si el lema ja és massa fort per al PSC, imagineu per al PSOE!!! En aquest context cal emmarcar les reaccions de la ministra Carme Chacón.

Els socialistes doncs s’han vist en un aldarull del que no saben ben bé com s’hi han involucrat, i ara no tenen ni idea com sortir-se’n. Manipulant la marxa o intentant crear-hi divisions per tal de dividir l’independentisme (que tampoc cal gaire per a això)?

Esperem que Òmnium no afluixi. La marxa no la organitza el govern sinó la gent (suposo que és això que se’n diu la “societat civil”). No cal dir que si OC claudiqués seria una gran decepció per a molts. Ja hi ha socis que adverteixen que s’hi donarien de baixa. Ho trobo lògic, i jo també ho faré arribat el cas.  Però les armes del govern són poderoses: Els membres d’Òmnium fa poc vam rebre els estat de comptes i, com sempre, podiem veure que la majoria del pressupost de l’associació no ve de les aportacions dels socis sinó de subvencions públiques….

En tot cas un suggeriment per al President: Que facin una altra marxa  el mateix dia per als que vulguin reivindicar la integritat de l’estatut  retallat i que deixin la manifestació sobiranista en pau. A veure quina té més seguiment.

Imatge: vilaweb.cat

Comentaris: 10
  • Exacte, això no és un aplec
    Llaudal | dilluns, 5 de juliol de 2010 | 21:23h
    Jo ja ho tinc tot preparat per fer els 100 kilòmetres des de Tarragona. Serà una festa independentista. Fins i tot he arreplegat uns cosins de la meva edat que mai han anat a cap mani “per por als aldarulls”. Molta gent s’està afegint al carro. Aviam si ens hi trobem tots. Roser, t’hi esperem.
  • President?
    josepselva | dilluns, 5 de juliol de 2010 | 14:27h
    Quin president?, Pepe Botella?.  Ha esgotat qualservol legitimitat.
    Omnium no sé què fara, però jo no anire a a cap mani on es reservi espai, al cap o a la cua, a polítics-trilers. Com a persones privades hi cap tothom, tractar-los com a “peronalitats” nomès és donar-los una nova oportunitat d’utilitzar-nos.
    Hi ha altres mitjans per desfer-nos del nusos gordians. Les manis ja no impresiones, en tot cas tranqulitzen conciències.

    • Serà un clam independentista
      borinotus | dilluns, 5 de juliol de 2010 | 14:32h
      Mira, et diré el mateix que he dit a alguns altres que en dubtaven. Veniu a la mani. Si veieu que esdevé un clam ad majorem Montillae gloriam gireu cua i aneu a berenar o a passejar….Si pel contrari aconseguim que sigui un clam independentista (que tal com ho veig serà així sense cap d’esforç) hi haureu posat el vostre gra de sorra. Tal com van les coses qui s’hi trobarà a disgust no serà precisament un independentista. Feu la prova.
      • Al Josep l’agafaré de l’orella
        josep_blesa | dilluns, 5 de juliol de 2010 | 18:53h
        I el portaré a redolons.

        És que el Josep és…però que mooooooolt especial !

        Caguendena, estos valencians del nord !

  • ..//..
    rginer | dilluns, 5 de juliol de 2010 | 07:12h
    ….. malaltet i nerviós, com tots els politics, tots …. i no, és clar que la manifestació no l’ha convocat el Molt Honorable President; els politics a la seva feina, els parlaments i els seus escons, i el poble a continuar apretant i sumant.
    Ja ho vaig manifestar en un comentari a en Selva, jo no hi aniré; prefereixo les petites, sense polítics, les que a l’endemà no surten a primera plana ni tampoc els díes abans, però es fan, la gent surt al carrer amb les idees molt, molt clares.
    El teu apunt, com sempre, clar i … català !
    Bon dia Jaume !

Allò que de debó interessa la gent

borinotus | 1- Politics | diumenge, 4 de juliol de 2010 | 02:34h

És ben curiós. Des de fa molt i molt de temps que els defensors de la independència hem de sentir com ens diuen (per part de gent d'”aquí” i de gent d'”allà”, des de la “dreta” i des de l'”esquerra” i també des dels “apolítics”) que això de les llibertats de Catalunya psé, que pot estar bé o malament però que a la “gent del carrer” més que la llengua o la cultura de Catalunya, el que l’interessa de debó són altres coses: com aconseguir feina o com conservar-la, com arribar a final de mes, que la sanitat funcioni, etc…

Ara, en un moment en que hi ha una crisi galopant d’abast mundial amb greus derivacions en alguns llocs com ara l’estat espanyol i, el que és pitjor, els encarregats de gestionar aquests moments difícils (quatre milions d’aturats, dèficit públic galopant, PIB que no remunta, prestacions socials en perill…) no tenen ni idea de què fer i on veus que els únics amb projectes socials i econòmics de llarg recorregut vénen del mòn sobiranista, el que hem de sentir què ens diuen és que a la “gent del carrer” el que l’interessa de debó és…la selecció espanyola de futbol!

De fet, sembla que els arguments dels defensors de la unitat d’Espanya ara estan reduïts ( a banda del “per collons” típic) a l’acatament de la legalitat i al fe que molta gent segueix la selecció…

Però efectivament, mai com ara en temps de la democràcia s’havia fet servir el “panem et circenses” per a intentar desviar el focus d’atenció de l’opinió pública. Que a Espanya animin la seva selecció és normal però a Catalunya estem patint una pressió inaudita fins ara per a informar-nos de la marxa de la “roha”. Potser, com deia, no és alié el fet que en el camp extraesportiu el primer beneficiari és el President Rodriguez Zapatero.  Tot sigui per a que la gent no pensi en altres coses o per a que senti com a propis els símbols espanyols (i no surti al carrer en demanda de segons què).

És clar que pressuposar que la gent que segueix la “roha” no es preocupa d’altres coses és, potser, pressuposar molt. I també  ho és posar el límit de la separació social en la confrontació independentistes-forofos de la selecció. M’he trobar gent no precisament espanyolista que m’argumenta el seu suport a la selecció de Del Bosque amb els arguments més curiosos i pintorescs: que la majoria de jugadors són del Barça, que fins que no tinguem selecció hem de gaudir-ne de la que tingui jugadors catalans, que no hem de barrejar futbol i política (eing?),…

Bé, cadascú que faci el que vulgui però personalment crec que  és millor ser coherent. El cansament de cervell i conciència és menor i no t’obligues a dir coses rares que no et creus ni tu.

Però la cosa és més complexa. (Quan dic “la cosa” vull dir la combinació/convivència/barreja entre els partidaris de la independència de Catalunya i els aficionats a la “Roha”). És una cosa molt tonta però alhora complexa. N’hi ha qui diu que el dia que la selecció d’Equador, (o  Argentina o Colòmbia) guanyi alguna cosa també hi haurà catalans amb orígens en aquests països que se n’alegraran i treuran les banderes al balcó… Segurament, però fins que no siguem independents no podrem equiparar aquest fet amb una penjada a un balcó d’una bandera espanyola.

Però la veritat és que és dur quedar-te al marge d’un esdeveniment mundial. Animals gregaris, els humans cerquen algú que els representi en coses com aquestes. Ni tan sols es tracta d’esport (si així fos hom en gaudiria guanyés qui guanyés si l’espectacle fos bo i en canvi tothom prefereix guanyar encara que sigui un partit avorrit) sinó de no voler quedar-se fora del que fa la massa (Encara que sigui estant-hi en contra).

Jo ho comprenc. A mi el que faci “la massa” (en tant que comportament col·lectiu sense cap projecte darrera) normalment m’importa més aviat poc i m’és relativament fàcil abstreure’m d’aquests saraus col·lectius (en el cas que ens ocupa no veig els partits i ja està, tampoc m’agrada animar el rival del meu rival) però la majoria de la gent no te aquest esperit (digues-hi esquerp, sigues-hi elitista) i molts s’autojustifiquen amb aquells arguments inversemblants.

Sigui com sigui (i tornem al tema), algú creu de debó que tota aquesta gent que a Catalunya s’alegra de les victòries esportives d’Espanya  (en tant que Espanya, sense cap més afegit) estarien en contra de la independència? N’hi hauria que sí, és clar, i si n’hi ha nostàlgics d’altres temps te’ls trobaràs aquí, però de debó algú es creu que el dia que es proclami la independència els catalans d’origen espanyol sortiran al carrer a defensar la unidad indisoluble de la patria o la oficialitat de l’espanyol? No s’ho pot creure ningú. De fet, si hem arribat on hem arribat (autogovern, immersió lingüística, etc..) i no hi ha hagut cap cataclisme social és perquè la majoria de la gent és gent “normal”…Els continus fracassos dels intents lerrouxistes com ara el PSA, Ciutadans, el propi PP,… són significatius. De fet, jo sempre he pensat que si no hem anat més enllà ha estat més per pecar de por o de prudència que no per altra cosa….

Fa poc més d’un any vaig escriure un post anomenat “Una èpica que no enganxa” on entre altres coses parlava de la necessitat de fer veure als catalans d’origen espanyol que els temes que afecten Catalunya també els afecten a ells. És un clam que compartim la majoria de sobiranistes: la Catalunya independent la farem entre tots, perquè no hi ha més remei i perquè és l’única manera de fer una societat més lliure i justa. Les victòries de la “Roha”? Bah!, D’aquí a vint anys als vostres fills i/o  néts els sonarà a cosa rància i antiga però en canvi es beneficiaran de la societat que construirem si som capaços de fer el salt endavant.

Què és el que us interessa de debó?

Comentaris: 6
  • País anormal, país d’anormals
    ABS | dilluns, 5 de juliol de 2010 | 02:46h
    A veure, volia dir-hi la meva, especialment perquè crec que s’ha de deixar d’identificar suport a la selecció espanyola amb antiindependentisme, i jo (i altres que conec) en sóc la prova.

    Sóc independentista i m’alegro (sense passar-se, moderadament) dels triomfs de la selecció espanyola, especialment quan juguen bé com ho estan fent i hi ha tants jugadors catalans (Puyol, Piqué, Capdevila, Xavi, Busquets, Cesc, Valdés) o del Barça (Iniesta, Pedro, i ara Villa). No em sento gens espanyol, em sento exclusivament català, posar una bandera espanyola al balcó seria l’última cosa que faria (una bandera espanyola a casa meva mai no serà benvinguda perquè és el símbol de la meva opressió nacional). L’explicació crec que és en part això que dius del gregarisme. Quan Catalunya sigui independent, que ho serà, ja tindré la meva selecció i a Espanya que l’animin els seus, però ara tot i que el cap em diu “passa de la selecció espanyola” el cor em fa patir amb ella. És greu, doctor?

    Crec que aquesta ambivalència la sentim molts catalans i ens trobem amb allò de la dissonància cognitiva. Però tampoc és tan difícil d’explicar: no és per “lleialtat” a Espanya, és per proximitat, la mateixa que em fa preferir que guanyin els equips europeus: vaig anar amb Holanda contra Brasil i amb Alemanya contra Argentina.

    D’altra banda, els bons resultats d’aquesta Espanya-farcida-de-catalans al Mundial de Sud-Àfrica no fan més que refermar el potencial que tindria una selecció catalana competint oficialment. Valdés; Oleguer, Puyol, Piqué, Capdevila; Cesc, Busquets, Xavi; Corominas, Bojan i Sergio García. Com a mínim a quarts de final, no? M’imagino que si no hi jugués cap català tan se m’enfotria. Sovint als meus amics estrangers els dic que vull que Espanya perdi, perquè entenguin que no sóc espanyol, però reconec que internament no és el que vull.

    En definitiva, l’argument (que es fa servir per afectar la moral de l’independentisme) que el suport a la “seleción” és prova de lleialtat a Espanya és fal·laç: la meva lleialtat a Espanya és zero. En fi, un testimoni més de la nostra anomalia nacional. Tan de bo aviat siguem un país normal (nacionalment ple) i puguem deixar de parlar d’aquestes coses.

    • Comentari aclaridor
      borinotus | dilluns, 5 de juliol de 2010 | 14:55h
      Agreixo el comentari. Com dic al post és una manera de sentir bastant generalitzada. I si bé amb els raonaments sempre es pot discutir la coherència amb els sentiments no hi ha res  a fer.
  • Jo sóc de la selecció catalana
    Futbol en català!| Adreça electrònica | diumenge, 4 de juliol de 2010 | 19:41h
    A mi no m’interessa gens la roja. Com diria una cançó, no celebraré mai una victòria estrangera.

    Jo crec que la majoria dels que s’alegren dels triomfs de la roja la independència lis importa ben poc. És més, crec que n’estaran en contra d’ella. Però bo, hi ha de tot a tot el món…

    • N’hi ha de tot
      borinotus | diumenge, 4 de juliol de 2010 | 22:15h
      entre els que s’alegren amb la roja i no he cregut mai que hi pugui haver un rebuig anticatalà en la majoria. N’hi ha graus evidentment i no és el mateix el que anima l’equip i el que fins i tot penja l’estanquera al balcó. Bé, una altra anomalia que patim per no ser un país normal suposo.
  • ..//..
    rginer | diumenge, 4 de juliol de 2010 | 06:58h
    Evidentment la ‘roha’ interessa només per aquells que ja són ‘beneficiaris’ de tot el que fa i desfà un govern d’un estat on aquí a Catalunya ens hem volem segregar. I estic d’acord amb tú, no m’ho crec gens ni mica veure un clam de ciutadans no nascuts a Catalunya o de segona generació sortir al carrer i promoure consultes per continuar éssent ‘una, sola, indisoluble’.
    El camí ja està marcat, no hi ha marxa enrere, i traquil.lament, amb intel.ligència anirem assolint el que tots volem; i ja sortirà nova gent, noves cares, noves maneres de fer politica, nou estil.
    I la teranyina silenciosa que fa anys i panys que fa la seva feina sembla que no troba continuació, o si més no, entrebancs sí que en troba.
    Bon diumenge Jaume.
    • Hem de donar a cada cosa
      borinotus | diumenge, 4 de juliol de 2010 | 22:09h
      la importància que te. Enfoquem la mirada a llarg abast si no, no ens en sortirem.