Babalusa la Medusa

borinotus | 5- Miscel·lània | divendres, 14 de maig de 2010 | 13:46h

Fa molts mesos, en aquell moment del dia en que ja no dorms però no estàs del tot despert, en que els primers pensaments conscients es barregen amb els darrers somnis, em va venir al cap unes paraules que em van estar rondant pel cap tot el dia:

Babalusa la Medusa

Era com quan se’t fica al cap una cançó que has sentit no saps on i la vas tal·larejant tot el dia. Però d’on havia tret jo això?

La cosa em va tenir intrigat tot el dia fins que vaig entrar a can Vilaweb. Allà, a la secció de blogs, al llistat dels darrers apunts publicats vaig veure un que es deia exactament així: Babalusa la Medusa.

El nom del blog: L’Hidroavió Apagafocs.

En aquella època el nombre de blogs actius a Vilaweb era molt més gran que ara i era molt més difícil conèixer-los tots. Tot i així, a banda dels que ja visitava habitualment acostumava a fer alguna ullada als títols dels posts  del dia. Sabia de l’existència d’aquell blog però penso que fins llavors no havia entrat mai.

Va ser aleshores quan vaig descobrir que Babalusa la Medusa era el nom d’un relat que s’hi escrivia per capítols. (En portava ja uns quants quan vaig entrar-hi per primer cop, d’aquí que hagués vist molts cops el títol sense veure’l realment). També vaig descobrir que l’autora, la Xesca Ensenyat, era la que acostumava a deixar comentaris en altres blogs (a mi em va deixar un parell) però no amb el seu codi d’usuari sinó com a “canadair” o “X” (de Xesca, suposo). Alguns comentaris els acabava tot dient “Sóc l’Hidroavió Apagafocs”, i em semblava que eren comentaris d’una persona alegre, optimista i amant de la vida. Una vida que se li escapava però a la que volia aferrar-se. Però jo això no ho sabia.

No vaig ser gaire seguidor dels vols de l’Hidroavió però m’agradava. Llegir els seus apunts era com tenir una classe de lèxic i expressions mallorquines.

Avui fa un any vaig saber de la mort de na Xesca. Recordo que vaig assabentar-me (i quedar-me molt sorprés) llegint el blog de la Carme-Laura. Va ser llavors quan vaig ser conscient de com era de seguida i estimada.

Un any després, la coblocaire Roser ens anima a fer un post en memòria de la capitana de l’Hidroavió. Vet aquí la meva modesta contribució.

—————————————————————————————

Per cert, recordo a la festa blocaire de Vilaweb que es va parlar de fer alguna iniciativa per a homenatjar-la. D’això també farà un any el mes que ve però no he tornat a sentir-ne res més.

Comentaris: 3
  • ..//..
    rginer | dissabte, 15 de maig de 2010 | 10:44h
    La capitana ha estat llegint els apunts diversos que han anat publicant els veïns d’aquesta casa.
    Modesta, però fresca i jovial, com tots els teus posts Jaume.
    Bon diumenge.

  • Babalusa
    Victoria | divendres, 14 de maig de 2010 | 18:33h
    té intensitat i té frescor..Tota la narració: una mena de relat a una persona que potser no hi sent, és àgil, molt àgil, una allau de records, un bocí de Xesca i de Mallorca, transversal. Una besada
  • Un títol genial,
    carme.laura | divendres, 14 de maig de 2010 | 14:33h
    Babalusa la medusa, eufònic, rítmic i relliscós. Inoblidable. Un record-apunt com ets tu, sincer i net. Una abraçada.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s