Burca

borinotus | 2- Socials | diumenge, 27 de juny de 2010 | 01:51h

Comencem pel fet que segons alguns, és un tema del que no cal parlar perquè afecta poca gent. Bé doncs, a partir de quina quantitat de persones amb burca s’ha de començar a parlar? Per la mateixa raó podriem despreocupar-nos de l’ablació del clítoris, els assassins en sèrie, o els sacrificis humans en rituals satànics …

Després hi ha qui diu que no cal crear controvèrsia amb els immigrants musulmans. Bé, la majoria de musulmanes de casa nostra no en porta de burca, o sigui que no cal que se sentin molestos per res….També és una pràctica cultural d’alguns països l’ablació del clítoris i bé que es persegueix encara que alguns immigrats es puguin sentir ofesos en les seves tradicions.

He fet servir l’expressió “pràctica cultural” per a referir-me a l’ablació del clítoris i no feia servir la ironia. Segons els DIEC cultura és, en la seva accepció 2.1, Conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble.
De la mateixa manera el burca és el reflex d’unes normes i model d’organització d’una societat determinada. Concretament la d’una interpretació molt restrictiva de la religió musulmana.

Ja sabem que aquests costums tenen més de tradicions ancestrals que altra cosa i que potser són anteriors a l’arribada de l’Islam  encara que després s’hi vulgui encabir en la interpretació de  llibres sagrats. (De la mateixa manera enlloc dels Evangelis diu que una estampeta beneïda fa miracles, existeixin persones que per ser bons cristians esdevinguin semidéus o que el sis de gener cal menjar tortell).

Sigui som sigui l’ús del burca o dels nicab és una coarció a la llibertat de la dona. Això és tan cert com el fet que suprimir-lo per decret no farà que aquestes dones siguin més lliures. Aquesta indumentària és només la mostra visible d’una forma de submissió femenina molt més profunda i complexa. I a més, quantes dones estan sotmeses a uns marits tirans i vesteixen a la manera occidental?
Tinguem en compte també que no hi ha esclau més conformat que aquell que només ha conegut la seva esclavitud. Si preguntem a les dones que duen burca o nicab si el duen per pròpia voluntat o per obligació imposada pels homes de la seva família segurament ens contestarien que el duen perquè volen, segurament afegiran  que és la manera correcta de vestir segons l’Islam i que Occident és una societat corrupta, immoral i decadent….
I és més que segur que s’ho creguin de debó que ho fan per pròpia voluntat. Encara més, els intents externs (aquesta gent viu aquí però en la seva bombolla, així que tots nosaltres som “externs” al seu cercle) d’intentar educar, integrar o intentar que prenguin consciència dels seus drets seran vistos com a ingerències agressives que poden fer que s’enroquin en allò que coneixen…

Temps al temps, les coses necessiten el seu temps. Si mireu fotografies de la immigració espanyola dels anys 60 us pot sorprendre la indumentària que portaven les dones de segons quines zones d’origen. No hi havia burques, però si molts caps tapats i vestits totalment negres. I dones de 30 anys que ja eren velles.
Les nétes d’aquestes senyores ja podien portar minifaldilla, piercings i el cabell pintat de blau però hagués estat tasca imposible intentar que les àvies fessin aquesta fila.

Estic justificant el burca? No. Estic dient que hi ha costums portats per immigrants que són difícil d’eradicar…i primer calia veure què cal eradicar i què pot conviure amb la nostra societat.
No fa tants anys el debat era sobre el mocador al cap. Ara això no escandalitza gaire gent.

El problema del burca i del nicab és un altre. És pot permetre que algú vagi cobert completament pel carrer?
No. Per qüestions de seguretat. De sempre tapar-se la cara ha estat de gent que te alguna cosa que amagar…
Cal fer una llei contra el burca? Que es faci des del punt de vista de la seguretat si hi ha por de ferir els sentiments dels maltractadors conjugals islàmics.
O potser no cal ni fer cap llei. Recordo que fa un temps es parlava de fer una llei per a penalitzar l’ablació del clítoris, vaig sentir un jurista dient que no calia, que el codi penal en vigor ja tipificava com a delicte l’amputació d’una part del cos d’un altre (que no fos per raons mèdiques evidentment), que només calia fer-ne el reglament (com impedir que s’emportessin les nenes a un altre país per a fer-hi la intervenció per exemple). No se si el jurista aquest tenia juridicament raó o no, però suposo que en el cas del burca es podria fer el mateix. Si en alguns establiments (bancs, joieries,…) prohibeixen que algú hi entri amb el casc de moto posat deu ser perquè la llei els empara. I el sentit comú també i tothom n’entén les raons, encara que això emprenyi als nois motoristes missatgers que han d’anar amunt i avall amb la moto.

Hi ha qui posa com a exemple contraposat els penitents de processons cristianes. Bé,  una cosa és que es portin disfresses en una celebració d’uns dies determinats i una altra és portar una indumentària anonimanitzadora sempre i arreu.
Un dels encerts de la nostra societat és que la religió i la societat estan separades. La religió i la espiritualitat és cosa privada de cadascú i no s’imposa a la societat en conjunt malgrat que (com el cas de l’Esglèsia Catòlica a l’estat espanyol) n’hi ha que li costa renunciar a la influència i privilegis que tenien. Certament que els islamistes radicals no pretenen que els no musulmans portin burca, però formen part d’una confessió que fa indisoluble religió i societat, treuen les lleis i normes civils interpretant escrits religiosos….Això en una societat com la nostra pot portar problemes. Els talibans volen la dona tapada i ignorant, s’han vist exemples d’atcs a nenes amb àcids o gas tòxic tan sols per no volen portar burca o voler anar a l’escola. Aquí són quatre de moment però la mateixa Junta Islàmica Catalana alerta d’un augment dels imams més radicals. On acaba la tolerància amb allò diferent si aquesta diferència implica un retrocès en drets que han costat tant d’aconseguir?.

Són preguntes incomodes que cal fer. Dir que d’això no toca parlar-ne perquè fa el joc a formacions xenòfobes és un argument suïcida. Cal parlar-ne i a fons sinó ho faran ells….El burca? El burca és només una excusa. La part més cridanera d’aquesta història, l’ham que han llençat per a que l’esquerreta tonta surti a defensar-lo. Saben que n’hi ha que el seu nivell de raonament arriba al vol de la gallina i que per a jutjar si una cosa és bona o dolenta fan servir el reductio ad Hitlerum (Si a Hitler li agradaven els macarrons, menjar macarrons és fatxa): Si la dreta ataca el burca, el burca deu ser l’hòstia de progre.

Trista època aquesta de rebel·lió subvencionada, d’anarquistes funcionaris i de burques feministes.

Imatge: ISHR

Comentaris: 10
  • Sentit comú
    JRRiudoms| Adreça electrònica | dilluns, 28 de juny de 2010 | 01:49h
    Sense voler malmetre la llibertat que hom tindria de tenir a l’hora de vestir-se, es lògic que si a un lloc es prohibeix per raons de seguretat l’entrada i/o estada amb un passamontanyes posat, amb una mitja a la cara o amb un casc integral de moto… doncs és lògic que en aquests llocs es prohibeixi també la burka.

    És de sentit comú, però clar, és el sentit menys comú.

    Endinsar-nos en filosofades tipus “perquè es vesteix d’una forma o altra”, “quin pensament té aquest o aquell altre”, és endinsar-nos en entelequies que no porten enlloc, o potser sí.

    Atentament

    (Aquest comentari el vaig posar al bloc d’en Raül Romeva, farà un parell o tres de dies)

    • borinotus | dilluns, 28 de juny de 2010 | 14:13h
      Volia fer esment també del dret a que tothom vesteixi com li roti però em sortia un post massa llarg i em desviava del tema principal. Hauria d’esmentar les normatives contradictories com ara que a Barcelona és legal anar despullat però si vens de la platja has d’anar amb samarreta….
      Cal enfocar la qüestió des del punt de vista de la seguretat efectivament. Una llei per a regularitzar això no cal ni que esmenti especificament el burka. Tanta por a que se’n parli perquè això dóna ales als xenòfobs, doncs mira, es regula i ja no se’n dirà res més i als fatxes els treus un argument trampós.
  • Quants burques
    Llaudal | diumenge, 27 de juny de 2010 | 19:12h
    veiem a EUA? Quina n’és la raó? Tots la sabem o ens la imaginem. Una altra pregunta: per què un partit polític com IC abans, en la seva fase comunista, tan contrari a tot el que feia olor de sotana, ara, per raons totalment oposades, és tan comprensiu amb la sotana-burca  de les “pobres” musulmanes? A que vénen tants de miraments i escrúpuls? Per mi el portar burca és més un problema de la gent d’aquí que dels nouvinguts. En els paisos sense tantes ànimes càndides (sempre amb por de molestar al pobret), els musulmans s’adapten i cap problema. Mitifiquen al a priori  pobre i dèbil atorgant-li uns drets diferents de la resta, fins i tot al preu de canviar la seva ideologia envers al fet religiós. A primera vista, incomprensible!
    • borinotus | diumenge, 27 de juny de 2010 | 22:21h
      Sempre m’ha semblat que l’esquerranisme de grups com IC és com un cristianisme laic. Aquest voler estar sempre al costat no de la raó sinó  “del pobre i de la víctima”  l’he sentit sempre en boca de cristians per a “evangelitzar”….
      Volent fer tot el contrari, acaben assemblant-se a allò que combatien.
      Ànimes càndides, sí.
  • No a la burka!
    carme.laura | diumenge, 27 de juny de 2010 | 15:10h
    La burka és el senyal més cridaner de la supeditació de la dona, l’equivalent al carrer del seu apartheid. Una societat demòcrata no ho pot admetre, per dignitat . (Com sempre, un bon article).
    • Així és
      borinotus | diumenge, 27 de juny de 2010 | 22:23h
      L’eliminació de la burka no implica com dic, l’alliberament de la dona però això no és, evidentment, cap argument a favor del burca.
  • Burka
    Elena | diumenge, 27 de juny de 2010 | 08:57h
    Com bé dius, el burka és un tema cultural que si es prohibeix, no farà immediatament les dones més autònomes, possiblement tant sols les allunyarà dels llocs on és prohibit i prou.
    L’altra dia algú deia: doncs si prohibim el burka per què no prohibim també els vestits de monjos i monges?
    L’autonomia de la dona és tota una altra cosa i perquè hi hagi autonomia la decisió l’haurien de prendre elles, no altra gent, em sembla que sabem prou què vol dir decidir i que decideixin per tu, doncs extrapolem-ho a altres persones.
    D’altra banda, tampoc és un tema d’immigració, ja que fas referència a l’immigració dels 60. O és que en aquest país la indumentària femenina no ha passat també per les seves fases?

    • borinotus | diumenge, 27 de juny de 2010 | 22:30h
      És un tema complex. Per a que les dones puguin decidir si volen portar burca o no cal que siguin conscients dels seus drets. Com fer-ho?

      Els vestits de monjos i monges ens poden semblar molt ridículs però no tapen la cara de la persona. És un tema diferent.
      I sí, la indumentària femenina evoluciona a la societat. De fet, no hi havia pensat, però veient l’evolució de la indumentària femenina d’una societat es pot intuir l’evolució dels drets assolits. Les dones musulmanes (o moltes d’elles) estan a anys llum del que s’ha aconseguit aquí. Ara cal no perdre terreny en aquesta qüestió (ni en altres, és clar)

  • un tema molt complex…
    Reyes | diumenge, 27 de juny de 2010 | 08:23h
    “Temps al temps, les coses necessiten el seu temps”. “… i primer calia veure què cal eradicar i què pot conviure amb la nostra societat”. Completament d’acord. També amb l’argument de la seguretat; al menys és neutre, ideològicament parlant. La qüestió de fons és, com gairebé sempre, una bona educació (en els valors occidentals?) que ja rep la segona generació d’aquests immigrants. Temps al temps… En qualsevol cas, penso que s’està fent un gra massa de tot plegat.
    • ..
      borinotus | diumenge, 27 de juny de 2010 | 22:35h
      Sí, jo en diria “valors occidentals”. N’hi ha que tenen com vergonya de dir-ho però jo no. Formem part de la societat més avençada en drets de tota la història…És una societat molt imperfecta però és la millor. Això no vol dir que mirem amb suficiència i menyspreu altres societats i segur que podem aprendre’n molt.
      I ha costat molt arribar fins aquí, i precisament un punt fonamental per assolir aquest punt va ser quan es va separar esglèsia i estat. La dreta, o part d’ella, parla de “valors cristians” però això és fer trampa. L’esglèsia cristiana ha estat tradicionalment un entrebanc per al progrés. Ara que ens n’anem desempallegant cal no anar enrere.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s