Cendres al cel i caos a la terra

borinotus | 2- Socials | dimarts, 20 d’abril de 2010 | 18:30h

Primer de tot, per què els mitjans parlen d’ “el volcà islandès” si te el bonic nom d ‘ Eyjafjallajöjull?. Bé, en realitat això és el glaciar i el volcà és diu Eyjafjalla ja que en islandès (qui no en sap islandès avui dia?) Ey vol dir illa, fjal és muntanya i jökull significa glaciar. La pronunciació correcta és aquesta, que deu n’hi do també.
Ara que sembla que el núvol s’està desfent i la circulació a l’espai aeri va tornant a la normalitat de mica en mica, potser és hora de fer algunes reflexions…i esperar que  no es repeteixi que aquests fenòmens no acostumen a anar sols i tot i que a Islàndia aquesta és la segona erupció d’enguany tinguem en compte que és un dels països amb més activitat volcànica del món.

Reflexionem-hi doncs. I si llegiu fins al final veureu que aquests fenòmens ja han passat algun altre cop.

Una de les coses que cal destacar ha estat la majoritària maduresa de la gent. No hi ha hagut, pel que he pogut veure, ni resignació ni enrabiades infantils sinó una voluntat de tirar endavant i buscar-se la vida. Davant de causes majors i incontrolables no es podia donar la culpa a ningú i era millor buscar solucions. Normal, però ho destaco perquè sovint sento dir que anem cap a una societat d’eterns adolescents. (Bé, potser és perquè això ha passat al nord d’Europa.  No fa gaire uns que es van quedar “pillats” pel tancament d’Air Comet van arribar a fer vaga de fam i manifestacions reclamant no el reemborsament de l’import pagat sinó que demanaven (al govern!) que els proporcionessin bitllets per anar de vacances. El més greu és que el govern hi accedí.)

Ja es valoraran les conseqüències econòmiques de tot plegat. Catastròfiques per a les companyies aèries  (ja s’han queixat de les mesures preses per massa prudents) i alguns exportadors/importadors, però fantàstiques per a d’altres sectors com empreses d’autocars….i, en un futur próxim, el turisme a Islàndia.

Tanmateix sembla que les companyies aèries en la seva gran majoria  (pel que se sap fins ara) han complert amb la seva obligació amb els drets dels passatgers estipulats en aquests casos de força major (cercar un altre transport, fer-se càrrec d’allotjament suplementari,…) fins allà on era posible . I quan la cosa ja amenaçava d’esdevenir un caos per manca de transport alternatiu hi ha qui ha optat per fer servir mitjans d’emergència com el “rescat” de ciutadans britànics per part de vaixells del seu exèrcit.

La cosa divertida ha estat quan el núvol ha travessat (tímidament) els Pirineus i la costa cantàbrica. Tocs d’alarma general! Aeroports tancats (durant unes horetes) com si el núvol fos el simple reflux d’una onada.  Ni el mapa d’Eurocontrol (Agència Europea del Control Aeri) ni d’altres similars que van mostrar els mitjans informatius no van mostrar mai una gran taca cobrint el Principat i Balears (on tots els aeroports van ser tancats). Recordem que aquesta mena de decisions les pren AENA (és a dir el govern espanyol) llevat en el cas d’aeroports i aeròdroms catalans de competència traspassada com ara Lleida-Alguarie o Sabadell. Si es pot entendre la decissió de tancar el primer per mimetisme i pel que diran, sobta la decissió de tancar l’aerodrom vallesà. Les avionetes poden (i acostumen) a volar a una alçada molt menor de la que pot veure’s afectat pel núvol de cendra….Potser algun transports d’hagués pogut resoldre per aquesta via? (El del Barça per exemple?) A Europa tampoc han funcionat avionetes volant a alçades relativament baixes?.
Sigui com sigui, potser  és que la gestió de l’espai aeri és cosa d’AENA i la Generalitat actua als aeroports com a simple gestora. Com a la Renfe, vaja.

El ministre José Blanco va comparèixer dissabte (quan ja feia uns dies que més de mitja Europa estava sense vols) com a ministre de torn semestral de la cosa i va dir que ell ho arreglaria tot (però no va donar la cara fins que va veure el núvol a les portes) Va convocar una reunió de tots els ministres europeus del ram (per videoconferència obviament) i va oferir els aeroports de la seva competència per al que calgués. Típica actitud que ja coneixem i que a l’hora de la veritat….en fi. Només cal veure com el consolat espanyol a Londres s’espolsa els problemes de sobre. (Després critiquen els nostres consolats de fireta però va ser gràcies al que vam muntar a París que es va arreglar ràpid l’afer aquells dels bombers catalans que van confondre amb etarres per no parlar espanyol mentre el govern espanyol s’ho mirava.)

Potser la reflexió més important que podem fer-hi és com quelcom que tenim per molt sòlid es ve avall per un imprevist natural i com de cómoda tenim organitzada la nostra vida que podem titllar de desastre un esdeveniment que en realitat només ens ha molestat a nivell de comoditat i de rapidesa de comunicacions sense que, afortunadament, s’hagin hagut de lamentar cap víctima. Desastre que oblidarem aviat des del nostre sofà, llevat dels directament afectats que tindran alguna aventura per a explicar.

Per cert, per si algú es pregunta si aquesta mena de fenòmens no havien passat mai cal dir que sí. Que han passat i més d’una vegada. En més o menys grau amb cada erupció deu passar. Si quan el Vesubi va sepultar Ercolano i Pompeia o quan el Krakatoa va canviar l’aspecte dels seu arxipèlag hi hagués hagut avions també haurien tingut problemes.

A continuació teniu uns exemples (n’hi ha més) de casos d’erupcions volcàniques que han provocat problemes a l’espai aeri semblants als que hem tingut aquests dies:

– El 1982 el volca Galanggung de Java va provocar un núvol de cendra  i  diversos avions van tenir problemes. El més sonat va ser el d’un Boeing 747 que anava de Kuala Lumpur a Perth els motors dels quals van resultar danyats. Va haver de planejar (o sigui volar sense motor) des del 36000 peus fins als 12500 abans de poder engegar-los de nou. Van aterrar d’emergència a Djakarta per a canviar els motors abans de proseguir viatge

– El 1989 va passar una cosa semblant a causa del volcà Redoubt a Alaska. Un vol que anava cap a Anchorage. En aquest cas els danys patits van ser menors donat que ja s’havia avisat de l’existència del núvol.  És a dir, en aquella època s’intentava “esquivar” abans que tancar l’espai aeri.

– El 1991 va tenir lloc una de les erupcions més famoses de les darreres dècades pels efectes catastrofics i de canvi climàtic que va tenir (les temperatures van baixar mig grau de forma global a tot el planeta): La del volcà Pinatubo. Els núvols subsegüents van fer imposible la navegació aeria a l’àrea de les Filipines i zones pròximes durant dies i dies.

– El 1997 l’erupció del Popocatepelt va provocar problemes amb el trànsit aeri amb destinació o origen a Mèxic. L’aeroport de Mèxic va ser tancat diverses vegades durant aquells dies.

El que sembla que ara ha esdevingut és que és el primer cop des que hi ha trànsit aeri massiu que això passa a Europa. I donat que el que passi a les Filipines i demés ens importa un rave, ens ha agafat desprevinguts.

Acabem amb humor: Ja tenim freaks que demostren que la culpa és dels Estats Units de provocar l’erupció amb no se quins foscos interessos de la mateixa manera que va provocar el terratremol d’Haiti. En fi.

Imatge: Daily Mail.

Comentaris: 4
  • Volcà Laki
    JRRiudoms| Adreça electrònica | dimarts, 20 d’abril de 2010 | 20:49h
    A la revista “Despertad” (publicada pels testimonis de Jehovà) de febrer
    d’enguany, hi ha un artícle que parla d’un volcà d’Islàndia anomenat
    Laki. Segons la publicació, a l’estiu de 1783 va haver-hi una “erupció
    continental de basalts d’inundació”, amb una fisura de la corça
    terrestre de 25 km de llarg, que va expulsar 15 km cúbics de lava.

    Possiblement,
    i arrel d’aquesta erupció i les conseqüències que va portar, els
    Kawerak, un grup esquimal del noroest d’Alaska, van estar molt a prop de
    la seva desaparició.

    Bé, és un artícle de dues pàgines, il·lustrat,
    que l’he trobat molt interessant i amb forçes dades. (He buscat
    l’artícle per la web, i no l’he trobat).

    Atentament

    • N’havia sentit a parlar.
      borinotus | dimecres, 21 d’abril de 2010 | 14:56h
      No és estrany. Islàndia es troba al mig de les plaques tectòniques euroasiàtica i americana. És una zona de fricció constant i per això hi ha tants sismes, volcans, geisers,….Diuen els que en saben que amb el temps l’illa es dividirà. És clar que a geologia parlar de “amb el temps” vol dir de desenes de milers d’anys….

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s