De tant en tant guanya la virtut i el talent

borinotus | 2- Socials | dimarts, 18 de maig de 2010 | 18:27h

Per segòn any consecutiu el Barça ha tancat una temporada triomfant, aquesta amb quatre títols.

Més enllà de l’èxit esportiu cal destacar la forma de vèncer: Treballant molt i bé, gaudint del què feien, volent millorar cada dia i sense menysprear cap rival.

Estaria bé que aquests valors que transmet Guardiola i el seu equip s’encomanessin a d’altres àmbits de la nostra societat.

Aquesta manera de fer no assegura guanyar, però fa que prengui sentit la famosa cita del Baró de Coubertin, aquella que deia era més important participar que guanyar. La niciesa en que vivim fa servir aquesta frase amb menyspreu per a ridiculitzar el perdedor, sense entendre el veritable significat: A la vida pots guanyar o pots perdre, però només si ho fas tot de forma honesta creixeràs com a persona i sabràs que al final has sortit vencedor.

Sona maco, oi? Doncs alguns per a demostrar que van de bon rotllo i que no importa guanyar o perdre canten aquella bonica cançó de tant d’èxit a les grades d’alguns estadis:

Alcohol, alcohol, alcohol alcohol, alcohol.
Hemos venido a emborracharnos
y el resultado nos da igual

Sintetitza perfectament el que alguns entenen per esport…..

S’ha parlat molt durant la temporada dels dos models tan diferenciats que representen el Barça i el Madrid. El primer nodrit de jugadors formats pel mateix club i buscant al mercat la peça que els mancava. El segòn fet a cop de talonari cercant jugadors famosos i mediàtics.

En contra d’una opinió força estesa, jo no veig malament que un club es gasti un munt de calés en reforçar-se. La comparació amb la gent que passa gana o que estem en temps de crisi la trobo falaç. Pensem que el club és una empresa i la compra d’un jugador és una inversió. De la mateixa manera que l’amo d’una fàbrica inverteix en una màquina que li procuri més rendiment i augmentar vendes (i de pas, fa moure el mercat i crear llocs de treball), un club compra jugadors en el marc d’un projecte que espera que porti beneficis. El que em preocupa no és tant a on van a parar els diners sinó, i d’això no n’he sentit gairebé res, d’on surten.

L’empresa del Sr. Florentino (ACS) és una de les constructores més importants de l’estat espanyol (i beneficiaria de molts concursos públics), però sobta que pugui disposar d’aquest excedent tan brutal en temps de tanta crisi del sector. Ja s’hi fan auditories en segons quins llocs?. Si mireu l’informe de resultats, s’ha polit en fitxatges gairebé tant com els beneficis del darrer exercici.

Hem fet molta conya (jo també) del fet que els madridistes es quedessin enguany “en blanc” (mai millor dit) . Però cal dir que allò estrany d’un projecte com el del Florentino és que fracassi. Encara que sembli el contrari, els diners no es gasten a la babalà i fer que la piloteta entri no és un joc d’atzar, sinó un projecte seriós. Dic això per a què ens anem fent a la idea que no sempre serà així…No hi ha cap Justicia Divina que faci que guanyin sempre els bons.

Per dir la veritat, la campanya del Madrid ha estat boníssima. La persecució que ha fet del Barça ha estat èpica, només cal veure la diferència de punts finals entre els dos primers i el tercer (Això també demostra que el nivell de la lliga espanyols és en general baix i que allò que interessaria de debó al Baça i al Madrid és jugar en una lliga més competitiva o que hi hagués una autèntica lliga europea).

Si el Barça continua creient que els resultats arriben no pel que són sinó pel que fan seguirà pel bon camí. I arribarà el dia que perdrà però (com s’ha vist enguany amb la Copa i la Champions) ningú no es veurà amb cor de retreure’ls res.

Menció a banda mereix l'”entorn” madridista. Enguany els que són aficionats al futbol només des que hi ha Guardiola (els de tota la vida ja ho devien conèixer) han aprés el nom d’alguns periodistes freaks de mitjans de la caverna. mesetaria I han vist tertúlies delirants i titulars de diaris que mentien descaradament. (La premsa esportiva d’aquí i d’allà has estat sempre més premsa sensacionalista que esportiva, excepció feta potser d’ El 9, però el baix to d’aquesta temporada als diaris i televisions espanyols  ha estat sorprenent i indignant). Campanyes difamatòries, escampament de rumors,…..que ara neguen que hagin dit mai. Només cal que consultin hemeroteques, tot explicant-los el significat de la paraula hemeroteca que molts d’aquests no fan servir paraules de més de tres sil·labes. Bé, Villarato, sí que la feien servir.

Neguen la crisi pròpia, l’atribueixen a factors externs o a conspiracions fetes contra ells. Glorifiquen els èxits propis i menystenen els aliens. Si perden, la culpa no és d’ells, si els altres guanyen no s’ho mereixen. Manipulen el que has dit, donen la volta als arguments. Viuen en un deliri  i es pensen els reis del món però no surten mai gaire a fora (però el provincià ets tu).

El futbol a cada lloc és un reflex de la seva societat ( I les celebracions també )

Comentaris: 6
  • D’Espanya
    Llaudal | dijous, 20 de maig de 2010 | 12:42h
    ni el futbol. En el llibre de la Gabancho Crònica de Independència es pinta un quadre molt interessant de la societat catalana als primers anys d’independència. El panorama del nostre futbol inscrit en la lliga italiana és també molt interessant. Recomano el llibre. Il.lustrador i molt amè.
    • L’he llegit.
      borinotus | dijous, 20 de maig de 2010 | 18:19h
      I en vaig fer un post.
      La vella qüestió de “I si som independents on jugaria el Barça?” és falaç. No hauria d’haver cap problema en que continués a l’espanyola però si no ho volen qualsevol lliga hi voldria aquest equip. La francesa, la italiana,….fins i tot l’anglesa que és la millor de totes. Molt d’avió però més avió és mengen els de Tenerife i Las Palmas.
  • Ahir, al meu carrer, vaig estar tota la vesprada
    valldalbaidi | dimecres, 19 de maig de 2010 | 20:15h

    escoltant com uns xiquets de Primària cantaven aqueixa cançoneta… i això que el poble és ben xicotet. Però clar els pares i les mares on són?

  • Victoria | dimarts, 18 de maig de 2010 | 19:22h
    De tant en tant és així:  guanya la virtut i el talent. Estaria bé – com dius tu – que els valors d’en Guardiola s’encomanessin a altres àmbits. Visca el Barça
    • Visca, visca
      borinotus | dijous, 20 de maig de 2010 | 18:14h
      Esperem-ho que allò de la feina ben feta no quedi només com aquell lema d’un anunci de cervesa que prenia un motiu pujolista.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s