Les dues Espanyes s’esbatussen? Doncs nosaltres a mirar.

borinotus | 1- Politics | dilluns, 3 de maig de 2010 | 18:49h

De tot això que hi ha muntat sobre el cas Garzón caldria deixar unes coses ben clares (a més de la presumpció d’innocència, és clar):

– El Sr. Garzón és jutge, i com a tal és el primer obligat a conèixer i complir les lleis.

– El judici que se li fa per voler jutjar els crims del franquisme és per prevaricació. En concret per atribuir-se la potestat de fer aquests judicis sense tenir-ne competència i perquè hi ha una llei des de la Transició que impedeix fer-los. Ens agradarà o no, però com a jutge (vegeu punt anterior) ell n’era ben conscient. (També té una causa oberta on se li acusa de haver rebut diners del Banc Santander, cosa que sigui quina sigui l’opinió que mereixi aquest jutge convindrem que no és una actuació justificable).

– Els demandants, grups d’extrema dreta, ens poden fer molt de fàstic però han fet una cosa correcta en un estat de dret: Acudir a les lleis i a la justícia.

– El problema és doncs, de lleis: El hereus del criminals poden acudir a la Justicia i els hereus de les víctimes no.

– Com deia, hi ha una llei que prohibeix jutjar els crims del franquisme. (Llei d’Amnistia promulgada el 1977). Al Parlament espanyol des de l’acabament de la dictadura el partit que més temps ha governat ha estat el PSOE i no ha canviat aquesta llei tot i haver tingut durant molts anys (del 1982 al 1996 i del 2004 fins ara) o bé majoria absoluta o bé còmoda majoria que li hagués permés trobar aliats en aquesta qüestió (partits d’esquerra, nacionalistes bascs i catalans de diverses tendències, etc…). Al govern actual no se li coneix cap intenció de promoure aquesta modificació legal. (Modificacions que tenen precedents en països com Argentina o Xile)

– Sense modificació legal cap iniciativa sortirà endavant per molt benintencionada que sigui.

– Caldrà concloure que la iniciativa del Sr. Garzón ha estat promoguda, tot i saber que no reeixeria,  per a lluïment personal tal com ho van ser altres iniciatives similars com la del cas Pinochet.

– Entrant en el terreny especulatiu podríem dir que al govern del PSOE li va bé tenir aquesta mena de saraus de voler agitar (només agitar, sense entrar a fons) el fantasma de les dues espanyes  per a no parlar de coses més coents com ara la crisi. Ja ho han fet algun cop com quan els dóna per emprenyar a la caverna catòlica de tant en tant.

– Fer servir els crims de franquisme com a cortina de fum i/o com a lluïment personal és jugar de forma miserable amb els sentiments de la gent afectada.

– Una prova que tota la moguda antifranquista és façana és el fet de la reiterada negativa a anul·lar els judicis polítics de la dictadura, com ara el del President Lluís Companys.

– La “Llei de partits” va ser una iniciativa conjunta de PP i PSOE (en algunes coses es posen ràpid d’acord) en la qual es preveia la prohibició de partits i associacions d’ideologia independentista amb l’excusa que alguna organització terrorista s’hi identificava.  És a dir, es culpabilitza no només la persona que ha comés un delicte sinó tota una organització a la que pertany  i la ideologia que la sustenta.

– La llei descrita en el punt anterior no s’ha fet servir per a actuar en contra de cap organització d’extrema dreta.

– El diari basc “Egunkaria” va ser una de les víctimes de la llei de partits. Després de set anys de prohibició i de presó els han deixar en llibertat perquè no hi ha cap raó que els vinculi amb ETA.

– Als Països Catalans i en especial al País Valencià sovintegen les accions violentes contra persones (assassinats inclosos), associacions culturals, partits polítics,….que s’identifiquin amb el catalanisme o bé que facin servir el català. Aquestes accions són fetes per grups d’extrema dreta i espanyolistes.

– El govern espanyol (recordem, del PSOE) no veu preocupants aquestes accions de l’extrema dreta. És més, les considera dintre de la normalitat democràtica.

– El jutge Garzón no s’ha mostrat mai preocupat per aquestes accions feixistes. Ans al contrari s’ha mostrat eficaç (de fet, és de les poques coses on ho és) en combatre organitzacions independentistes els membres de les quals acostumen a sortir en llibertat en no trobar cap fonament d’acusació. Les acusacions de tortures hi són habituals. En una de les ràtzies organitzades per Garzón feta el 1992 els detinguts van portar l’acusació de tortures al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Aquest va fallar en contra de l’estat espanyol per no haver volgut investigar les acusacions de tortures. Era el primer cop que aquest tribunal fallava en contra d’un estat. Els mitjans d’aquí ho han silenciat majoritariament.

– No hi ha hagut cap intel·lectual espanyol ni cap partit d’esquerres ni organització defensora dels drets humans que tant criden per causes llunyanes que hagin aixecat al veu per aquests fets.

Sembla doncs que les dues espanyes eternes es tornen a esbatussar. De moment judicialment només. Doncs nosaltres a mirar. Recordem que sovint (el darrer exemple és la cantarella de l’estatut ) les guitzes que es dirigeixen entre ells acaben colpejant el nostre cul. Ja sabeu que en baralles de família aliena val més no ficar-se si no vols sortit mal parat.

I és que tant uns com els altres només ens han respectat quan ens han necessitat.

Comentaris: 10
  • ..//..
    rginer | divendres, 7 de maig de 2010 | 17:17h
    Ben explicat i jo … m’ho miro des de la barrera …. de la placeta del costat de casa, ep males interpretacions fora !
    • Ja ho dius bé
      borinotus | divendres, 7 de maig de 2010 | 23:21h
      El símil de la barrera és encertat perquè entre uns i altres ens intenten torejar.
  • Avui ho he explicat en classe
    valldalbaidi | dijous, 6 de maig de 2010 | 19:57h
    I no ho acaben d’entendre, però. Llàstima que he vist el text després. De tota manera, els el recomanaré…

    Bona vesprada.

  • Magnífic article
    Llaudal | dimarts, 4 de maig de 2010 | 10:38h
    El que jo volia fer i no acabava d’arrodonir. Directe i complet.
    • Mostrar els fets
      borinotus | dimarts, 4 de maig de 2010 | 14:51h
      Jo feia dies que el volia fer i no sabia com enfocar-lo i al final he optat per enumerar els fets. La cosa és tan clara que es veu sola.
  • Sí, senyor!
    carme.laura | dilluns, 3 de maig de 2010 | 22:06h
    Ja s’ho faran, els qui ara l’aplaudeixen i defensen no aixecaren pas la veu per a denunciar les tortures que permeté sobre els joves independentistes catalans … D’acord amb el que hi dius, com sempre. Bona nit.
    • Ja s’ho faran
      borinotus | dimarts, 4 de maig de 2010 | 14:21h
      Efectivament, ja s’ho faran.  El problema és que entre els (suposadament) nostres hi ha més que cridaran a favor de Garzón que no pels joves independentistes. Així ens va.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s