Pensions

borinotus | 2- Socials | diumenge, 16 de maig de 2010 | 09:29h

El sistema de pensions hauria de permetre que arribada a una edat avençada una persona pugui retirar-se de la vida laboral sense haver de patir angúnies econòmiques.

En el sistema públic vigent els jubilats actuals reben les seves aportacions gràcies a les contribucions que fan els treballadors que són actualment en actiu i aquests les rebran de les contribucions dels treballadors futurs.

Aquesta mena de procediment és el que s’anomena sistema piramidal i funciona bé sempre i quan la base de la piràmide la formin més persones que la del vèrtex de manera que el flux de diners pugui cobrir els pagaments que cal fer. Si no és així l’estructura trontolla i la sòlida piràmide cau com un castell de cartes.

Un tal Bernard Madoff va armar-la bona per fer-se un xiringuito amb un funcionament semblant.

En descàrrec dels inventors del sistema cal dir que al seu moment aquest semblava el més lògic. La gent que arribava a l’edat de jubilació no vivia gaire anys més i la taxa de natalitat era molt alta.

Però resulta que a la gent ens dóna per viure cada cop més anys i en les societats desenvolupades les famílies tendeixen a tenir pocs fills, Un o dos (cosa que no fa augmentar la població), rarament tres (que ja es considera família nombrosa) o més.
Això fa que la piràmide d’edat vagi de mica en mica invertint-se i conseqüentment el sistema públic de pensions trontolli. L’arribada de població estrangera no inverteix la tendència.

Cal doncs replantejar-se aquest sistema públic. Com que fa temps que s’albirava el perill els diferents governs van intentar fer-hi front. A l’estat espanyol l’any 1995 es va aprovar l’anomenat Pacte de Toledo que intentava fer-hi reformes per tal de salvar-lo. Se n’ha fet una revisió enguany.

I tot i així  no se’n surten…i ara cal afegir el maldecap de la crisi. D’aquí vé la proposta que va fer el ministre Corbacho d’endarrerir l’edat de jubilació als 67 anys. Suposo que al final s’aplicarà, més que res perquè si ho han fet a Alemanya, que són els que paguen, a nosaltres no ens  hi quedarà cap més remei.

Però prendre com a mesura de lluita contra el dèficit públic la retallada de pensions és molt, molt miserable. Tant com la utilització electoralista que s’ha fet sempre dels pensionistes. Aquelles promeses d’apujar pensions i tot allò. Escoltin, si com no es cansen de dir consideren les pensions com un dret del ciutadà (i per tant una obligació de l’estat) no el facin servir com a almoina o pagament a canvi d’un vot.

És clar que això de l’edat del retir és relatiu. No és el mateix el desgast físic d’una feina de paleta o de miner que d’una feina de despatx per exemple. Però de tota manera, qui es jubila als 65 a hores d’ara? Hi ha moltes empreses (grans sobretot) que van inventar-se allò de la prejubilació per a treure’s de sobre personal que cobra massa per antigüitat (i, de pas, rellevar-lo per jovenets mileuristes amb contractes-porqueria) i així tenim un munt de gent que als 55 ja està cobrant de l’estat…No haurien de començar la reforma per aquí? Heu sentit mai un sindicat queixar-se’n? Bé, molts treballadors tampoc se’n queixen…

Sigui com sigui, el sistema actual de pensions tipus piramidal no s’aguanta. I tota reforma que li vulguin fer serà posar-hi pedaços. N’hi ha cap alternativa?

El millor seria que cada treballador s’ocupés de la seva propia jubilació. Cobraràs segons hagis cotitzat. Això evitaria el risc que algú que ha treballat tota la vida es trobi al moment del retir que no hi ha prou contribuents per a pagar-li la seva pensió. També evitaria situacions injustes que passen actualment. Donat que per al càlcul de les pensions es tenen en compte un número determinat dels darrers anys cotitzats hi ha casos de gent que ha estat treballant des dels catorze anys (a la generació de la postguerra sembla que tothom començà a treballar a aquella edat) i que tenen una pensió de misèria perquè per alguna circumstància s’han quedat sense feina els darrers anys de la seva vida laboral.

Per a fer-ho d’aquesta manera hi ha els plans de pensions privats. De fet, el govern central ja els ha recomanat algun cop. De moment, com a complement de la pensió pública i no com a substitut. Bàsicament es tracta d’un fons on el treballador fica aportacions que li seran retornades quan es jubili. Tenen molts avantatges fiscals. El problema està en que per a treure’n rendiment aquests fons s’inverteixen en actius financers. Això vol dir que hi ha un risc i en els temps que vivim més encara.

Fins fa poc temps les ofertes dels bancs sobre plans de pensions t’oferien tot un ventall de possibilitats des de fons més conservadors fins a més arriscats (Ara ja no en fan tanta publicitat). La lògica era que si tenies ja una certa edat triessis un pla conservador (invertien els teus diners en actius de poc risc) i si eres joves triessis un fons de més risc (podies perdre diners en algun moment però com et quedaven molts anys per al retir podies recuperar-lo ja que els actius on s’invertien eren recolzats per entitats sòlides).
Bé, els actius tòxics han deixat algunes entitats en evidència, mentre que d’altres més serioses no han patit gaire res. És a dir, que aquesta mena de pla de pensions no és mal sistema però has d’anar molt en compte a on deixes els diners. Depén d’on sigui potser valdria més desar-los sota una rajola.

Fa anys vaig sentir que hi havia un projecte de llei que volia fer que les empreses se’n fessin càrrec, dels sistemes de pensions individualitzats. A l’empresa on llavors treballava el gestor que ens portava el tema laboral ens va parlar d’aquesta qüestió i de les obligacions que havíem de complir. Externalització, en deia. Ens va dir que l’empresa havia de fer una aportació d’una quantitat escandalosa. Quan li vaig dir al quefe em va dir “Si la llei diu que cal fer-ho ho farem, però en dos mesos haurem de tancar” i és que, no se si els càlculs de la gestoria eren correctes o no, però allò no s’aguantava. Potser calia pagar de cop l’aportació de tothom tenint en compte la seva antigüitat?. Fos com fos, al cap d’un temps el gestor ens va dir que ens n’oblidéssim….I mai més n’he tornat a sentir a parlar. N’he buscat informació ara per a fer el post i n’he trobar alguna cosa, però no n’he tret l’aigua clara. La idea en si no em sembla dolenta.

Una altra manera seria que el treballador cotitzés per a ell mateix a travès de la seva nòmina directament a la Seguretat Social. El problema està en com compatibilitzar això amb el sistema actual. Hauria d’haver un llarg període de transició entre un i altre sistema per tal que ningú patís.

Bé, un bon embolic. Alguna cosa caldrà fer. Si la cosa segueix així els que tenen propera l’edat de jubilació no tindran problema per a cobrar (encara que sigui poc), és la nostra generació (la del baby boom dels seixanta que som un munt de gent) la que patirà per saber si tindrà pensió del sistema públic o no. Les posteriors no cal que es preocupin, que de dubte no en tindran.

En tot cas, crisi o no crisi cal afegir que mentre duri aquest sistema no hem d’oblidar el famós estudi del Centre d’Estudis Sobiranistes que deia que en una Catalunya independent les pensions serien sensiblement més altes.

Comentaris: 14
  • Set vegades set
    josepselva | dimecres, 19 de maig de 2010 | 20:54h
    La llei de Moisés establí el jubileu en 49 anys. Qui hagués estat expropiat, espoliat, esclavitzat, en el 50è any recobrava ellò pres (ell o el seus hereus) i es rescabalava la justícia de la propietat originària. L’alegria per la fi del càstig (jubilus) donà origen al jubileu (alegria) de la jubilació.
    Però com es ben sabut l’alegria dura poc a la casa del pobre i menys si aquest pobre es pensa que és ric.
    Aquesta és la qüestió: ens pensem que som rics perquè l’Estat del Benestar ens ha encolomat la il·lusoria idea que tenim i tindrem. Peró ni tenim ni tindrem, l’Estat del Benestar es una enganyifa a escala mundial (en els païssos rics, es clar) basat en la relantitzacó de l’engany que nosaltres hem volgut i acceptat.
    Quan la crisi colla i les vaques magres ho son mes cada dia sense el termini de set o set vegades set anys,  els mentiders i els volgudament enganyats (l’Estat i nosaltres) se’ns posen per corbata.
    Des de que començem a treballar tenim el temps de la nostra vida hipotecat a canvi de les alegries del consum i el dons materials que es triga mes de tota una vida apagar. El nostre saldo de temps es 0, i quan arriba la jubilació i el nostre saldo de temps hauria de ser de 100, el de diners tendeixen a 0.
    Heus ací l’engany. Tots sabem que hi haurà un moment, mes d’hora o mes tard que els diners de les pensions faran fallida, però parlem de les pensions i no de re-fundar el sistema perquè un dia això no passi.
    Que és elque tens?. És ben senzill: nomès és teu allò que no et pugin prendre.
    A veure si així cau la bena dels ulls
    • Negar les crisis.
      borinotus | dijous, 20 de maig de 2010 | 18:13h
      Veus que passa, gentil, per apartar-se de la llei mosàica?

      Bé, jo crec que un sistema de benestar social és sempre posible. Entenc com a aquest sistema el procurar una educació i una sanitat de qualitat i per a tothom, un sistema de pensions i algun avantatge més.
      El que passa és que molts s’han pensat que tot pot ser gratis i que la mamella de l’estat raja sense parar. S’ha malcriat la societat pagant coses que podia fer un per si mateix. O bé s’han tractat els ajuts com a subsidi com a modus vivendi. Conegut és el cas del PER, i l’altra dia un amic em comentava que al seu poble d’origen (a l’Aragó) ara tothom està indignat perquè aviat s’acabaran els ajuts europeus a l’agricultura que han estat rebent durant anys. Durant aquests anys tots s’han comprat cases i cotxassos però cap tractor que era del que es tractava….
      Bé, tot això són coses diferents de les pensions però té a veure en el fet que s’han gastat molts diners en coses que no calia o s’ha fet de forma inadequada i ara la cosa peta pels més febles que són els pensionistes.

      Però com deia un estat del benestar sempre és posible però cal que la gent es conscienciï que hi ha períodes de crisi inherents als cicles econòmics (i que són inevitables) així que cal estar preparat. Aquí no s’ha fet cas dels consells que el teu homònim va fer al faraó aquell de els vaques grasses i magres i així ens va. Han negat la crisi i molts s’han cregut que era veritat.

  • Xe, vosaltres que ho teniu tan a la mà
    valldalbaidi | dilluns, 17 de maig de 2010 | 19:45h
    aneu-vos-en JA… nosaltres (PV) que poguérem. No és broma ni provocació el que us dic… fins i tot, tornaria a algun institut de Catalunya (on vaig començar a fer classes fa ja alguns anyets). Salut!

    PD: És que l’informe del CES és CLARÍSSIM. Jo vaig fer-ne la prova i guanyava per tots els costats.

    • Ja vindreu
      borinotus | dimarts, 18 de maig de 2010 | 15:44h
      Jo estic convençut que el dia que assolim la independència serà molt dur per als que quedeu al País Valencià i les Illes i tindreu temps dificils. Però si nolsaltres fem les coses bé i l’estat te èxit tard o d’hora el sentiment sobiranista creixerà en aquests altres territoris. I més quan prenguin consciència que ara són ells els “paganos” amb fet diferencial.
  • En un Estat com l’espanyol
    Llaudal | diumenge, 16 de maig de 2010 | 22:38h
    tot és un enorme embolic. Després d’haver treballat 44 anys i d’haver-ne cotitzat 40 estic en jubilació parcial, aquella que acaben de suprimir de cop. Però aquesta pensió, se’m mantindrà fins quan? Amb aquest Estat no hi ha res previsible. Independència i salut!
    • borinotus | dilluns, 17 de maig de 2010 | 13:47h
      Jo he sentit a gent que va emigrar a Suïssa i Alemanya als seixanta i van treballar-hi uns quants anys i em diuen que encara en cobren pensió.
      És la diferència de tenir les coses ben muntades o que sigui tot un xiringuito que no s’agunta.
  • Dubtes
    JRRiudoms| Adreça electrònica | diumenge, 16 de maig de 2010 | 12:23h
    Un dubte: No he entès mai quant algu diu que jo estic “pagant” la jubilació dels meus pares. Que no van pagar ells la seva, de jubilació?
    Un altre, de dubte: Si un treballador es mor abans “de cobrar la jubilació”, els diners que ha pagat a l’Estat, a on van a parar?
    I un últim: Si el meu fill no en tindrà de jubilació estatal, això vol dir que el mossèn de la parròquia tampoc en tindrà, de jubilació estatal?
    Potser vaig mal pensat… Ja ho deien mons pares: “Preguntes massa, fill”.
    Jo em pensava que l’Estat era jo, però no: era Lluis XIV… Llastima!
    Atentament
    • borinotus | dilluns, 17 de maig de 2010 | 13:52h
      Doncs ho explico al post. Tal com esta muntat el sistema de cotització els treballadors actuals paguen els jubilacions actuals amb el que cotitzen actualment, les seves jubilacions se sufragaran amb els treballadors que cotitzin quan arribin al seu retir. Per tant, si un treballador mor abans de jubilar-se afecta en que deixa de cotitzar per a les pensions actuals, no futures.
      No entenc això del mossèn. Si arribés un moment en que desapareix el sistema públic de pensions se suposa que desapareixeria per a tothom.
  • Fa temps…
    Jordi Carbonell | diumenge, 16 de maig de 2010 | 10:43h
    veien el pà que s’hi donava, en vaig contractar un. I crec que és l’única manera per quan arribi l’hora, el meu poder adquisitiu no se’n ressentís. Des del Govern s’hauria d’incentivar amb molts més ajuts fiscals la contractació.
    • borinotus | dilluns, 17 de maig de 2010 | 13:55h
      A mi em sorprén veure la gent que encara no en te. El col·lapse fa temps que s’anuncia….
      I tens raó, caldria més incentius fiscals a la contractació i publicitar que és necessari fer-se’n un.
  • ..//..
    rginer | diumenge, 16 de maig de 2010 | 10:42h
    És molt complicat el tema. El sistema que tenim ara crec que no és dolent. De les empreses privades i els bancs/caixes no en tinc cap confiança, gens ni mica.
    El meu pare va treballar tota la seva vida al port, bastaix o estibador. Teníen un pla de pensions gremial, i funcionava molt bé; assistència mèdica i pensions. Encara avui la meva mare reb un petit ajut dues vegades l’any. Però quan va entrar en funcionament el sistema actual, van engollir el ‘seu’ sistema, i el meu pare va haver de treballar fins els 67 anys, per poder cobrar una pensió mínimament raonable. Treballar al moll … no en un despatx. Si hagués persistit el seu sistema gremial, hagués pogut jubilar-se als 65 tranquil.lament i cobrant més.
    Com més gent hi participi, el repartiment serà més reduït, no ? I què m’en dius de la generació dels jubilats que ara tenen entre 80 i 90 anys i les seves empreses on treballàven no pagàven les quotes dels sistema de pensions i quan es van jubilar i van començar a moure papers … no hi ha res de res …..
    Jaume, un embolic, en un món individualitzat i gens solidari. Ara, sí crec que en una Catalunya independent les pensions seríen sensiblement més altes …. si no ens surt un Millet pel mig, és clar !
    • borinotus | dilluns, 17 de maig de 2010 | 13:58h
      El problema és aquest certament: que com més gent hi hagi a repartir a menys tocarà. Sobretot si els que cotitzen són cada cop menys….

      És esfereïdor això que comentes de gent que va treballar en empreses que no pagaven les quotes dels sistemes de pensions. Deu ser molt trist arribar a una certa edat i veure que no tens res de res….

  • Crisi, incertesa i pensions
    Victoria | diumenge, 16 de maig de 2010 | 10:31h
    Bon diumenge, Jaume, el títol del teu bloc de cada pic és més real.. parentesi inclòs, és clar ;-P). Tot el que veig i escolto me fa malestruga… les mesures porroneres i precipitades… però ens en sortirem, no és vera?
    • borinotus | dilluns, 17 de maig de 2010 | 13:59h
      Sempre ens en sortim. De fet no n’hi ha cap altre remei. A nivell global vull dir, a nivell particular ja és una altra cosa.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s