St. Jordi 2010

borinotus | 3- Personals | dissabte, 24 d’abril de 2010 | 18:46h
Coses a destacar d’aquest St. Jordi? Doncs potser que en ser any electoral hi ha gairebé un llibre per polític (encara que no l’hagi escrit ell com en el cas d’Artur Mas i Pilar Rahola) i dels que aspiren a ser-ho  (com ara Laporta). També molts llibres d’esportistes (El llibre sobre Dani Jarque o l’escrit per Piqué, o l’Arcadi Alibés,…).
També la casualitat que  tres ex-directors de l’Avui hagin tret llibre enguany.
Diuen que els grans triomfadors aquest any han estat els escriptors catalans. Hi ha un esclat de novetats d’escriptors d’aquí que s’han venut bé. Un bon senyal, però estaria bé que quan informessin dels rànquings dels més venut de la jornada (o de la setmana, no se quin és el període que s’hi considera) en donessin les xifres, tant en castellà com en català. Així sabrien quins són realment els llibres i autors que més tirada tenen.

Com a curiositat també podem esmentar que el diari Público hagi començat avui a publicar un suplement en català. Això sí, a l’estil condescendent de l’Espanya progre, és a dir, un suplement en català per a llegir de coses catalanes, per a saber de coses serioses com ara economia o política internacional cal llegir el diari en castellà. La seva competència (El Pais) ha contraatacat fent una sèrie de monedes catalanes. Tot molt floklòric.

Com és habitual en aquest blog, faig una llista dels llibres que he regalat i m’han regalat amb motiu de la Diada d’avui:

He regalat (a banda d’unes quantes roses):

No hi ha terceres persones d’Empar Moliner

El Asedio d’Arturo Perez-Reverte

Caillou Llibre-piano Les meves cançons favorites.

M’han regalat:

Les Benignes de Jonathan Littell

Esplendor i Glòria de la Internacional Papanates de Quim Monzó

Només socis de Ferran Torrent

El primer feia temps que volia llegir-lo. Pel que fa Monzó en sóc un fan (M’ha fet gràcia veure que el llibre l’ha dedicat a Mariz Grazia Cucinotta) i pel que fa a Torrent també és un autor que m’agrada molt i he volgut tenir primer aquest que no el seu darrer llibre (El Boulevard dels Francesos) perquè aquest era el tancament oficiós de l’anterior trilogia iniciada amb “Societat Limitada” i potser també el tancament dels seus personatges mítics (Butxana, Tordera,…) que han protagonitzat moltes altres novel·les. Sempre he pensat que si fossim en un país normal l’univers de Torrent i els seus personatges serien coneguts per tothom (com ho són per exemple el Carvalho i Biscuter de Vazquez Montalban) i els seus llibres sobre ells una sèrie de culte. Ara ja s’ha fet tard, amb Tordera jubilat, Barrera mort i Butxana retirat….

Com és habitual ahir vaig penjar la senyera al balcó i com faig des de fa uns anys la deixaré fins el dia 25 per a commemorar la batalla d’Almansa dia que enguany coincideix amb una nova onada de consultes.

Comentaris: 4
  • Amb Les benignes
    Llaudal | diumenge, 25 d’abril de 2010 | 19:35h
    m’ho vaig passar molt bé. Una visió molt autèntica del nazisme per dintre. Amb moltíssimes cares, amb molts d’itineraris personals. Molta psicologia i sociologia. Ara, et recomano una bona arrencada, que són 900 planes. I no se t’acudi mirar res del final! Encara que no t’ho sembli quan t’hi acostis, et sorprendrà.
    • Això m’han dit.
      borinotus | dilluns, 26 d’abril de 2010 | 14:34h
      A veure que tal. La grandària no em fa por que totxos més grans han caigut.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s