Crida a la unitat (Una altra)

borinotus | 1- Politics | dimarts, 20 de juliol de 2010 | 19:01h
Aprofitarem el desconcert dels veïns (que desconcert en tenen, malgrat que ho neguin)? Sabrem aprofitar el moment per a fer una alternativa prou potent per a canviar el mapa polític al Parlament?De moment la noticia del dia (força amagada en molts mitjans per cert) és la crida de Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran a fer una gran coalició independentista (oberta a tots els partits catalans des d’UDC a les CUP) de cara als comicis de la tardor vinent.  Solidaritat Catalana per la Independència en diuen, en record de la coalició Solidaritat Catalana de principis del segle XX. Coalició de gran èxit i vida efímera, val a dir.

Ja veurem com es concreta i el ressó que te, però de moment ja tenim tres crides semblants (això que jo sàpiga). Les altres dues són les de Suma Independència i la de la Conferència Nacional del Sobiranisme.

A hores d’ara ignoro si hi ha cap projecte de confluència.  En tot cas seria desitjable que així fos.

 

Ara el que caldrà veure és qui aposta per aquesta llista unitària. Estic segur que a nivell de militants de partit hi haurà més entusiasme que entre els “aparells” i les cúpules.
Voldrà algú renunciar a un lloc de sortida segura en una llista electoral en favor de la unitat? Ja ho veurem. Amb el que costa aconseguir un lloc preferent serà difícil. Cal fer molts mèrits per arribar-hi. Mèrits no davant dels electors sinó dins del partit. Per això la majoria de la gent només coneix un parell de noms de la llista que vota.
Es podran superar maximalismes infantils? Voldrà ICV anar en la mateixa llista que “la dreta” de CiU? Arribarien al dia de les eleccions ERC i Reagrupament sense treure’s els ulls?

Bé, en sóc escèptic. I tanmateix he anat a la web de Solidaritat Catalana i m’hi he inscrit. Millor això que quedar-se a casa remugant. I en tot cas el que m’ha (com si diguéssim) convençut no ha estat Laporta (persona que no veig com a polític seriós i que ja veurem quin paper tindrà en aquesta iniciativa) sinó l’apadrinament de López Tena i Uriel Bertran, els dos caps visibles de les consultes sobiranistes i dels intents més seriosos de posar l’independentisme en marxa. Si s’hi afegís la Muriel Casalas ja seria fantàstic….

Sigui com sigui tot el que s’hi pugui dir són de moment especulacions. Si tira endavant serà el moment de ser generós i de tenir amplitud de mires.  Si s’actua de forma intel·ligent no hauria de ser impossible aconseguir 68 diputats , proclamar la independència, formar un govern en funcions que gestioni la transició i un equip de gent prou vàlida que negociï amb Espanya i Europa.

Bé, la idea és bona. A veure quant dura.

Blocus Track: No us perdeu això.

Imatge: Vilaweb

Comentaris: 8
  • Aquesta gent
    Llaudal | dimecres, 21 de juliol de 2010 | 13:59h
    em mereix confiança, però per ara no veig què poden fer i com s’ho faran. He vist el video i segueixo  a l’expectativa. Que ningú pensi que el camí de la independència serà bufar i fer ampolles. Ens hi haurem d’arremangar i de valent.
    • Així és
      borinotus | dimecres, 21 de juliol de 2010 | 18:24h
      De moment no s’hi ha apuntat ningú de pes ni cap agrupació ni partit gran….Esperem que amb el temps la cosa creixi.
  • Sense cridar, fer.
    josepselva | dimarts, 20 de juliol de 2010 | 20:46h
    Em sembla tan bona idea com les consultes que varen començar a Arenys. De fet ja he proposat als que varem treballar al meu poble en aquesta línia hi fiquem cullerada (i no pas nomès donar suport).
    Si et cau be un o altre personatge és irrellevant, me’n fot qui vagi al davant. Aixó no ha de ser un partit tradicional, sinó una Assemblea Constituent a disoldre’s un cop proclamada i gestionada la declaració d’independència.
    Et llegeixo massa condicionals. “Si tira endavant, si s’actua …” no son “ells” qui han d’actuar, amb que sàpiguen aglutinar en tenim prou. T’arremangarás?
    Només cal deixar clar als partits actuals que no els votarem, perqué tal que els aspirants a “llisters”, uns per convicció, altres per oportunisme torçin els colls
    Ara cal gestionar l’impuls de la mani del dia 10.

    • Condicionals
      borinotus | dimecres, 21 de juliol de 2010 | 18:28h
      És que ja no compro si no em demostren que el producte és bo. I qui vagi al davant no és indiferent. No és el mateix que la cara visible d’un projecte sigui López Tena que el Juantxi de Reus posem per cas.

      Si m’hi arremangaré? Si la cosa tira endavant col·laboraré en el que pugui. De moment estic en un guaitansi a veure com es concreta. Hi estic a favor però en sóc escèptic (que no derrotista)

      • Certificats de qualitat
        josepselva | dijous, 22 de juliol de 2010 | 09:18h
        Doncs be vas comprar la mani del dia 10, i els qui anaven al davant no eren pas gens fiables. Va sortir bo, però no en tenies pas garantía.
        No creus que la garantía li ha de posar qui hi creu?
        • No tergiversis
          borinotus | dijous, 22 de juliol de 2010 | 09:34h
          La mani la convocava Òmnium. Alguns van voler tergiversar-ne el significat (amb pressions sobre els organitzadors) i presentar-la com una marxa a favor de l’estatut i no com deia el lema “Som una Nació. Nosaltres Decidim”. Amb aquest lema jo hi estava d’acord.  Els que anaven al davant (alguns d’ells) no. És el seu problema, no el meu.

          Ara, però, la cosa és més seriosa que un simple lema. Es tracta d’un projecte.  Amb els objectius que tenen marcats estic completament d’acord. De fet, són els mateixos que diuen molts altres. Quina diferència hi ha entre aquests i altres candidatures, crides a la unitat i tal? La gent que la presenta i poc més.
          Quan arribi el moment en que el MHP Montilla dissolgui el Parlament i digui la data de les eleccions veurem com es posiciona tothom. Llavors jo també ho faré, però de moment no me demanis que hi cregui. De confiança en puc tenir (en aquest cas hi tinc de fet) però el concepte de fe no m’ha seduït mai.

Llistes de tothom
Josep Llorenç i Blat| Adreça electrònica | dimarts, 20 de juliol de 2010 | 19:43h
Bona tarda,

la solució és ben fàcil.

Com que el Parlament resultant només ha de tenir la utilitat, la més gran de la nostra història, de declarar la independència i, tot seguit, convocar eleccions per tenir un Parlament constituent, que estableixi la Llei de Catalunya i que organitzi un govern de gestió de cara al traspàs de poders de l’estat espanyol al català; només cal que les llistes a les properes eleccions siguin acceptades pels membres que les conformen, com a rotatòries, que cada dos mesos passin a ocupar el lloc de diputats els vuit o nou de la llista qui no hagin entrat. Al capdavall més enllà d’un any de vida no ha de tenir aquest parlament. UN MES PER POSAR-SE AL DIA I UN MES MÉS PER VOTAR COM CONVINGUI.

Amb la independència i les immediates eleccions ja poden tornar a matar-se si volen, que tot quedarà a casa i, bona gent catalana com són, no es faran gaire mal, que serem un petit país d’Europa ric i ple d’energia, i que, no ho dubteu, tindrem molta feina a fer donant suports a algueresos, bascos, gallecs, bretons, catalans del Rosselló, catalans de València, catalans de Mallorques, canaris, irlandesos, escocesos, sicilians i altres subespècies humanes.

Salut, República de Catalunya i llarga vida a tots els que desitgin la independència de la nostra terra.

Tan fàcil no és
borinotus | dimecres, 21 de juliol de 2010 | 18:30h
La teoria sí, la pràctica és una altra cosa. Moltes inèrcies i interessos creats cal vèncer.
Això de les subespècies no m’acaba de sonar bé…

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s