Després de la vaga

borinotus | 2- Socials | diumenge, 3 d’octubre de 2010 | 03:49h

Els diaris de l’endemà del 29S van destacar l’èxit relatiu de la vaga: Vaga poc general deia l’Avui, Més general que sindical deia El Periódico,  Vaga sí, general no deia La Vanguardia.

També informaven dels incidents produïts entre policia i els anomenats antisistema.

Pel que vaig veure dimecres matí el trànsit de vehicles i la gent que hi havia al metro no semblava que hi hagués cap vaga general. Per no haver no hi havia cap piquet informatiu a l’entrada del metro. En arribar al centre de Barcelona la cosa anava igual. Semblava un dia normal i corrent. Encara era d’hora per a saber si els comerços obririen o no.
A mi no em va costar gaire posicionar-me en contra de la vaga. Ja ho vaig explicar al meu apunt anterior. Algú em va dir que la meva posició era injusta ja que els sindicats eren els que lluitaven pels nostres interessos i si jo no els donava suport després no era moralment acceptable que gaudís dels beneficis de la seva lluita. Això em va fer reflexionar, quantes vegades m’han ajudat els sindicats o he tret cap benefici de la seva tasca durant els  vint-i-dos anys que porto treballant? Cap ni un. Al contrari, en les ocasions on he treballat en empreses amb comitès d’empresa he hagut de cobrar el sou pelat marcat pel conveni  (una misèria pactada entre els sindicats i la patronal) i les meves perspectives era veure passar els anys i esperar que m’apugessin la categoria laboral. Vaig veure clar que em sortiria més a compte treballar en llocs on pugués negociar per mi mateix les meves condicions laborals. Així que….

Que la vaga no seria un passeig triomfal dels sindicats ho veia des de feia dies. No debades si hi ha alguna cosa encara més desprestigiada que els partits polítics, són els sindicats. Dels meus coneguts ningú no en feia  (ni tan sols els que són funcionaris, llevat dels mestres) cap d’ells per coaccions de l’empresa. Al contrari alguns feien broma (o potser no) sobre com de bé li aniria al seu quefe estalviar-se un dia de sou… No hi havia suport a ZP sinó una actitud que es resumia en la frase “Que se’n vagin tots a la merda

Vaig sortir de la feina cap allà a les sis i em vaig encaminar al Passeig de Gràcia. Al carrer Pau Claris hi havia en marxa una manifestació de la CGT que anava per lliure. No gaire nombrosa: Quatre-centes o cinc-centes persones pel que vaig veure.
Hi havia gent que pujava pel Passeig de Gràcia al lloc on es trobava la capçalera de la manifestació (Pg. Gràcia/Diagonal), força gent però tampoc una cosa massiva. D’estelades vaig veure ben poques però de banderes espanyoles (republicanes, això sí) unes quantes. Em va sobtar que al metro (Vaig entrar a  l’entrada del carrer Aragó i vaig fer el llarg passadís subterrani fins a la línia 2) no em vaig creuar amb ningú que semblés que anés a la manifestació. Anaven tots caminant? Amb cotxe?….Tot i així a Vilaweb diuen que va ser una manifestació multitudinària. Potser sí, però quina diferència amb la manifestació del 10 de juliol!!! Això si que va ser una manifestació multitudinària i massiva!
I ja que parlem d’això, veient les imatges de totes dues concerntraciós queda clar quina opció és la que mou la gent, oi? La vaga general fa mesos que fou convocada, la d’Òmnium feia temps que s’estava gestant però es va preparar en menys d’un parell de setmanes i a més no va passar cap incident remarcable!. Perquè aquesta és una altra. La batalla campal entre els antisistema i la policia. Batusses que es van produir mentre el Secretari General d’Interior es manifestava. A banda d’altres consideracions sobre la conveniència de la seva presència o no, què vol dir que un partit polític amb responsabilitat de govern estigui a favor d’una vaga?

No seré tan demàgog de culpar als sindicats d’aquests incidents, a cadascú allò que li correspon. I a ells els correspon les accions dels piquets informatius que coaccionaven comerços, transportistes, fàbriques i llars d’infants a sumar-se a la vaga. Molt al seu nivell.

Sobre els antisistema. Sembla mentida que algú encara vegi aquesta colla com una mena d’avantguarda revolucionària del poble i no se què més. De fet, a mi aquesta manera de fer em recorda altres coses. Ja m’explicareu com s’avença en la llibertat del treballador a base de saquejar comerços i cremar-ho tot. En el meu barri “obrer” no trobo gaire gent que hi simpatitzi amb aquestes actituds, ni tampoc adolescents que tinguin vocació d’okupa. A banda d’algun idealista de bona fe (Que també hi deu haver) els grups aquests són una barreja de ninyatos declassats, turisme de barricada i lumpen hereu del Cojo Manteca. I parlant del personatge, en la seva època es deia que era una mostra de la frustració de la joventut en una societat que no els oferia sortides ni futur…..el mateix que se’n diu ara vint anys llargs després….Nihilisme i prou. Destruir és molt fàcil, tothom ho pot fer, però construir…

No se, potser seria millor que els sindicats es deixessin de retòriques d’altres temps i es dediquessin a la seva tasca de defensar els interessos dels treballadors. És simptomàtic que als Estats Units els sindicats facin poques vagues però quan les fan tenen a tothom darrera i poden estar mesos plantant cara.

El dia següent a la vaga, el dijous trenta, TV3 (qui si no?) va fer un reportatge analitzant com s’havia pogut arribar a aquesta situació d’atur.
L’enllaç al vídeo és aquest.

Entre les coses que s’hi diuen hi han aquestes:

– Quan les coses a l’estat espanyol anaven bé, ja teniem el dobre d’aturats a Europa i no se’n preocupava ningú.

– Un acomiadament improcedent no hauria de ser mai acceptat. Si un treballador és improcedentment acomiadat l’empresa hauria de ser obligada a readmetre’l. No pot ser que l’estat hagi de pagar subsidi d’atur a una persona que no hauria d’haver perdut la seva feina.

– Molts empresaris han preferit no invertir en maquinària nova i en innovació sinó en contractar més treballadors de forma temporal. Això ha fet crèixer espectacularment la precarietat laboral. I la immigració

– Un treballador contractat temporalment no posa gaire interès a la feina que fa donat que sap que no s’hi quedarà.

– El nivell de persones amb estudis mitjans a l’estat espanyol és molt més baix que la mitjana de la Unió Europea.

– Ni la patronal ni els treballadors es prenen tan seriosament com caldria la formació permanent.
……..

I mentre els especialistes intenten posar-hi llum els polítics no saben què fer.
Potser és veritat que els únics que han sortit guanyant després de la jornada de vaga són els antisistema i Intereconomia.

Comentaris: 8
  • Amb la independència
    Llaudal | divendres, 29 d’octubre de 2010 | 18:12h
    no s’acabaran els problemes, però molts es reduiran a nivells mínims. És com els diners que no fan la felicitat, però déu n’hi do la tranquil·litat que donen. Com diu Laporta, l’Estat català aportarà un estat seriós al sud d’Europa. Perquè no és amb uns sindicats dòcils i sumissos que l’economia avança, tot i que en un primer moment pugui semblar-ho. Sindicats, empreses i administració en un Estat català han de renovar-se de baix a dalt. No com l’administració autonòmica que va heretar tots els vicis de l’espanyola.
    Dóna senyals de vida! Si cal fes apunts més succints.
  • Comparteixo els teus punts de vista
    Llaudal | dilluns, 4 d’octubre de 2010 | 09:42h
    I com sempre l’anàlisi exhaustiva. Les idees de TV3 que destaques les hauríem de tenir tots en compte.
    Ara toca demanar una renovació dels sindicats perquè de sindicats n’hi ha d’haver. Toca igualment insistir en millorar la cultura empresarial. És tan o més baixa que la dels treballadors: guanys immediats sense consolidació de les estructures productives.
    És la visió de país el que pot fer canviar les coses. Visió que no es quedi en la pura gestió del dia a dia sinó que l’insereixi en un  projecte de futur, consistent i ambiciós. Projecte conbebut per gent provinent del món empresarial reeixit i que estimi el país. Laporta, Tena i Uriel és el que necessitem.
    • Renovació
      borinotus | dilluns, 4 d’octubre de 2010 | 14:25h
      Efectivament cal una renovació a fons de tot el país i aconseguir de fer les coses amb visió de futur.
      La feina ben feta no te fronteres, la feina mal feta no te futur…Que ràpid que ho hem oblidat

      Sobre la teva recomanació, no clara la meva opció.

  • Matisem
    Carles | diumenge, 3 d’octubre de 2010 | 19:17h
    L’anàlisi que fas és bona, però crec que poc matisada. En primer lloc, no és incompatible, i per tant no comparable, el 10 Jl i la vaga general. Jo lluito tant pes drets nacionals com pels drets socials. Tenint en compte que la manifestació del 10 Jl era interclassista és lògic que hi hagués més gent. Amb tot, ja veuràs que qui guanyarà les eleccions- CiU- d’independentista no en té res. Això caldrà llegir-ho en clau sociològica.
    Coincideixo que cal canviar el model de sindicalisme, que hauria de ser un sindicalisme més combatiu i menys instal·lat, però alerta, perquè si fer avui un discurs gruixut antisindical és fer el joc a Intereconomia i adlàters!
    • Aclarim
      borinotus | diumenge, 3 d’octubre de 2010 | 22:45h
      La comparació entre les manifestacions les faig en el sentit que totes dues van ser convocades amb un esperit no només de protesta contra una situació actual sinó com a reivindicació d’un futur millor del que les perspectives semblen mostrar. Queda clar quina era l’opció que arrossega més gent. ja se que les eleccions les guanyarà CiU de carrer però això simplement vol dir que no hi ha una opció indepenentista que l’electoral percebi com a sòlida o seriosa i prefereix el que ja coneix i sap que ha funcionat (De fet, les eleccions sempre les ha guanyat CiU).
      Això de que la manifestació independentista fos “interclassista” no se què vol dir. De fet aquest argot és una de les coses que trobo obsoletes en els sindicats actuals. Q
      Què vol dir avui en dia “classe obrera”? Ho són els funcionaris? Els assalariats amb càrrec directiu? Els autònoms?
      I els empresaris? És el mateix el propietari d’una pime que el director general d’una gran empresa (que, strictu senso, d’empresari no te res)?
      Quin sentit te avui en dia un sindicat de classe?
      No he dit en cap moment que no ha d’haver sindicats o que aquests no serveixen per a res. Que critiqui que els actuals són ineficaços, subvencionats (=comprats) i de fosc funcionament vol dir que estic en contra que hi hagi agents que defensin els interessos dels treballadors?
      També poso a parir de tant en tant (Com tothom) els partits polítics i fora força simplista deduir-ne que penso que no són necessaris.
Com sempre
Manoli| Adreça electrònica | diumenge, 3 d’octubre de 2010 | 13:11h
Com sempre el teu bloc es genial!!!!!!!
Tens tota la raó la gent ja estem una mica cansats de se utilitzats per politics, per guanyar el poder i per els sindicats que fan el mateix, no fan res per els treballadors. Ni tan sol respecten la llibertat de la gent davant una vaga!!!!!!!!!
Cansament
borinotus | diumenge, 3 d’octubre de 2010 | 22:50h
El cansament de la gent en la “casta” instal·lada al poder és ben palpable. Encara més quan en situacions tan dificil com l’actual mostren la seva poca vàlua. El problema és que de moment no hi ha recanvi però tot arribarà.

M’alegra que t’agradi el blog.

De moment no hi ha recanvi
valldalbaidi | dilluns, 11 d’octubre de 2010 | 17:40h

tens tota la raó. I quan dius “tot arribarà”… m’agradaria pensar que ací (PV) també ens tocarà algu

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s