Dia de record de les víctimes del Porrajmos

borinotus | 2- Socials | dilluns, 2 d’agost de 2010 | 01:04h

Fa un temps vaig dedicar un post a parlar de l’Holocaust. Tot i que vaig parlar de totes le víctimes, vaig dedicar especial atenció als jueus i gitanos.

El genocidi que van patir aquest darrer poble és anomenat Porrajmos (per a més detalls sobre aquest genocidi podeu veure aquesta pàgina).

Avui es commemora el dia del seu record, en l’aniversari dels gasseig massiu de presoners d’aquesta ètnia (unes quatre mil víctimes) en el camp d’Auschwitz-Bikernau l’any 1944.

Hom calcula que el total de persones gitanes (tant roms com sintis) mortes durant el període 1933-1945 a mans dels nacionalsocialistes és d’un o dos milions i mig. Les xifres són difícil de saber donat que els nazis van destruir molta informació i la comunitat internacional va prestar ben poca atenció a aquestes víctimes.

De fet, no va ser fins al 1982 (!) en que Alemanya, de la ma dels llavors canceller Helmut Köhl, va reconèixer el genocidi.

Tanmateix els supervivents tampoc  no havien rebut cap reconeixement per part dels vencedors de la guerra. Als judicis que es feren contra el nazisme a Nüremberg no es va convidar a cap gitano a donar-hi testimoni. Tan sols en les declaracions finals es va manifestar la seva contrarietat al fet que fos perseguit un poble inofensiu que ha donat al món gran riquesa musical. Ignorància? Cinisme? Més senzill encara: Prejudicis ancestrals.

Històricament Europa no ha entés mai aquells dos pobles milenaris que eren arreu del continent però que no pertanyien a cap lloc en concret: jueus i gitanos. Uns expulsats de la seva terra ancestral i els altres sortits de l’Índia per motius oblidats en la nit del temps. La por a allò desconegut i diferent els va fer blanc de molts odis, prejudicis i marginacions. Però així com per exemple la centenària prohibició que tenien els jueus de ser propietaris de terres els portava a ser sempre subordinats d’altres i fer feines que ningú no volia fer (com ara prestamistes) o bé dedicar-se al comerç, fins que finalment van anar excel·lint en tota aquella activitat de caire intel·lectual amb resultats que han beneficiat tothom, els gitanos no van saber, o no van poder, sobreposar-se a la situació marginal que els destinava la societat: Comerciants (sota sospita), cantants, ballarins, quiromàntics….Això entre els que es dedicaven a activitats legals o tolerades.

És més, malgrat la consciència de pertàner al mateix poble no hi ha hagut mai un intent reeixit de coordinació de lluitar pels interessos de tots els gitanos europeus. Ni tan sols un estàndard cultural (La  primera estandarització de la llengua gitana data de 1990). La manca d’una, diguem-ne, cúpula intel·lectual reconeguda o d’un suport econòmic,  ha fet que les decissions que els afectaven fossin preses per gent aliena que en el millor dels casos no els coneixia.

I ja sabem que la política que no et fas tu, posiblement la faran contra tu. Els jueus sí que van aprendre aquesta lliçó de la història. I també que un estat propi és segurament la millor manera per a que el món t’escolti (Alguns catalans això encara no els ha entrat al cap), cosa que no farà que els prejudicis i odis ancestrals desapareguin del tot. (Això els catalans fariem bé de començar a assumir-ho).

El genocidi nazi va ser (tan per als jueus com per als gitanos) el punt culminant d’una història plena de discriminació, esclavatge, marginació i progroms. Però no el punt final. A l’Europa de l’Est es va continuant esterilitzant dones gitanes durant els règims comunistes, per exemple.

Actualment, la discriminació ètnica està abolida als estats de dret. Però ja sabem que és més fàcil canviar la llei que el costum. Tanmateix, els gitanos farien bé d’aprofitar les oprotunitats que els ofereix la societat per a tirar endavant. Començant per l’educació. Fa temps que s’hi treballa per tal que els nens gitanos vagin a escola, però també és dificil canviar costums i prejudicis des d’aquesta banda.  Ja entrariem en un altre tema però l’existència de gent que vol viure al marge de la societat establerta (així ha estat sovint per bona part del poble gitano però no exclusivament) en un estat de dret ens obliga a plantejar-nos un seguit de coses: S’ha d’obligar a la integració d’aquell que vol viure al seu aire? Te dret a les prestacions socials? I les generacions següents? Quina és la frontera entre l’automarginació i la discriminació?

No va ser fins al 2005 que el Parlament Europeu va reconèixer i condemnar el Porrajmos. I l’any 2009 (l’any passat!!!) l’ONU va oficialitzar la data del 2 d’agost com a record a les víctimes del genocidi. En la seva primera edició, comunitats gitanes d’arreu del món van voler fer un acte commemoratiu a l’antic camp d’Auschwitz que es troba en sòl polonès. El govern d’aquell país va comprometre’s a contibuir-hi a sufragar les despeses. A l’hora de la veritat (que ja sabem de quin peu calcen) res de res. Sort hi va haver que se’n va fer càrrec (qui, si no?) al comunitat jueva polonesa, renovant així l’aliança que va fer que, en algun episodi de la guerra, lluitessin colze a colze contra el feixisme.

Imatge: Distintiu que identificava els presoners gitanos (“Zigeuner”) als camps nazis.

Comentaris: 5
  • ..//..
    rginer | dilluns, 2 d’agost de 2010 | 07:12h
    Necessari, molt necessari, aquest apunt teu. Els ‘Zigeuner’ sempre han estat marginats i oblidats i aquest episodi cal no oblidar-ho mai. Sempre es parla dels rics, dels poderosos que han patit discriminacions; però els pobles, els que volen viure ‘diferent’, els que no volen seguir ‘la línia’ establerta, aquests sempre són injustament apartats de la societat.
    Els aborígens australians en són un altre exemple, avui; malgrat el ‘sorry’ que va pronunciar el Govern tot just fa dos anys, els poderosos no accepten que és un poble que vol viure a la seva manera, diferent, perque pertanyen a la terra; ai, però si poséssin a la venda la seva terra on hi ha urani, o ells mateixos es convértissin en grans magnats, agents de borsa, tinguéssin bancs, diners, continuaríen éssent discriminats però ….. no tant !
    Gitanos i aborígens australians; droga i alcohol …. quina civilització els hi va posar aquesta merda a la boca ????
    • Aborigens
      borinotus | dilluns, 2 d’agost de 2010 | 14:15h
      Si algú és ric i poderós no és discriminat. No caiguem en el tòpic típic de considerar que tots els jueus eren benestants.
      Però sí que ells van tenir cert poder d’influència i la van saber aprofitar per a que l’Holocaust no caigués en l’oblit. Els gitanos, no, tal com explico.

      Esmentes els aborigens australians. Aquests encara estan pitjor si pot ser. Si jueus i gitanos eren “races inferiors”, aquests ja eren considerats animals per a més d’un. Vaig veure la noticia de l’intent de reparació del govern australià. No se si es va fer prou o no, com es por mesurar això? No ho se.

      No hauria de ser tan dificil saber compaginar la vida moderna amb la supervivència de cultures ancestrals. S’ha fet molt de mal i si la demanda de perdó és sincera hauria de ser el primer pas per a mirar al futur.

      • ..//..
        rginer | dilluns, 2 d’agost de 2010 | 16:34h
        No es caure en el tòpic …. És clar que hi han jueus rics i jueus pobres, però tots segueixen una línia establerta de vida, la que està marcada; això és el que jo volia dir.
        Pitjor són els gitanos o els aborígens australians o els indis de l’Amazònia, o tribus de Papua Nova Guinea i més d’un grup tribal de l’Àfrica; ells desitgen i volen viure ‘diferent’ i no els deixen.
        No, no es va fer prou en demanar perdó; va ser un petit, un petitíssim pas, però necessari per continuar aquesta lluita desigual.
        Amic Jaume,crec sincerament que compaginar la vida moderna amb la supervivència de cultures ancestrals no està a l’abast de la gent, d’aquest món, dit ‘civilitzat’.
        • Compaginar
          borinotus | dilluns, 2 d’agost de 2010 | 17:03h
          No ho se. Després de tot hem assolit els nivells de llibertat i realització personal més alts de la humanitat. Tenim cadavers a l’armari? I tant! Tenim una part fosca? És clar, no hi ha cap comunitat humana pura i neta!. No vull dir que no puguem aprendre d’altres cultures, al contrari, hauriem de saber deixar de mirar amb condescendència altres civilitzacions.
          No se si és posible compaginar el nostre mode de vida amb els respecte a d’altres però cal saber trobar el camí. En tot cas, pel que fa als gitanos (Que  era el que jo tenia al cap) no hauria de ser tan dificil.
          • ..//..
            rginer | dilluns, 2 d’agost de 2010 | 20:24h
            Sí, tens raó i jo també crec que no hauria de ser difícil, gens, de compaginar el nostre ‘modus vivendis’, amb respecte i tolerancia amb els gitanos, que és el motiu principal d’aquest apunt teu, i torno a dir, necessari, i molt ben escrit i que cal no oblidar aquesta ‘Z’ ..
            Bon vespre!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s