El nou govern comença a navegar.

borinotus | 1- Politics | dimecres, 29 de desembre de 2010 | 19:17h
Al 1933 el nou president estatunidenc Franklin D. Roosevelt va demanar que tothom esperés cent dies abans de fer la primera valoració sobre la tasca que estava fent.  La situació era molt i molt dolenta i va considerar que amb poc més de tres mesos de treball sense massa pressió de l’opinió pública podia començar a tenir apamada la situació.

Aquesta mesura ha esdevingut costum i en molts càrrecs, rellevants  o no, públics o privats, és habitual fer referència a aquests cent dies de gràcia. Però sempre hi ha excepcions.

Una d’aquestes excepcions és la del govern de Catalunya. Encara no han començat a treballar del tot (tot just avui han fet els trapassos de poders) que ja fa dies que se’ls critica tot…

Massa pressa tenim sempre pel que es veu. I no és nou. Fa quatre anys la situació era tal que el director d’aquest diari que ens acull deia que la situació política era més confusa que mai o il·lustres blocaires expressaven en els seus sentiments aquesta mateixa confusió.

Jo mateix mostrava la meva preocupació i desencís, però després de reflexionar vaig demanar un vot de confiança al nou govern de llavors (amb tot l’escepticisme que calgui), serenitat i bon rotllo entre els blocaires.

Doncs jo diria que ara igual. Fins i tot encara més, ja que en aquest cas les urnes han estat molt més clares que fa quatre anys.

Temps tindrem de criticar les polítiques que se’n facin, la tebiesa contra els atacs espanyols o la (massa) prudència en el camí cap a la independència. Ara per ara el que podem fer és deixar-nos d’apriorismes i intentar analitzar a veure per on aniran els trets.

Mirem la foto de família del govern.  A primera fila es mostren les primeres prioritats que tindrà: Economia (Economia,  i Obres Públiques), Societat (Ensenyament i Salut), Excel·lència (Universitats, ara dit Coneixement) i sentit de país (Interior i Relacions Institucionals) o com diu el vell tango, Salut, Diners i Amor (propi).

Al centre obviament el MHP Mas i a la seva dreta la Vicepresidenta Joana Ortega i Alemany (qui a més és Consellera de Governació i Relacions Institucionals).

A l’esquerra, cosa que denota la importància que se li vol donar, el nou Conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell. Un geni dels nombres i de l’economia, de prestigi internacional.  Serà l’encarregat de posar una mica d’ordre i seny al desastre en que estem immersos i, lògicament la seva tasca serà la que més es mirarà amb lupa.
Per a mi aquest fitxatge és un dels grans encerts de Mas i això que no era la seva primera opció: havia sondejat Salvador Alemany i Mas (Pregunta de safareig: Algú sap si és família del President i/o la Vicepresidenta?) però malgrat que la seva trajectòria reflecteix que no li han tocat els càrrecs en una tòmbola (però sí gràcies a una rifa) a mi no em feia el pes que qui va ser molt de temps director d’Abertis s’encarregués de l’economia (segurament no rebaixaria els peatges!).
Més a l’esquerra de Mas, Boi Ruiz, Conseller de Salut que tindrà la tasca de fer quadrar els números a la Sanitat sense que se’n ressenteixi massa el servei. Tenint en compte que quan fou president del a Unió Catalana d’Hospitals va intentar fer que els àpats dels malalts deixessin de ser gratuïts podem tenir una idea de per on pot anar la cosa. Segur que aviat veurem alguna campanya institucional demanant seny als ciutadans a l’hora d’utilitzar els serveis de salut.
Lluís Recoder tanca la fila per aquesta banda. L’exalcalde de St. Cugat del Vallès, i per això durant gairebé tot aquest darrer quatrienni la persona amb més poder institucional de CiU, és el nou Conseller de Territori i Sostenibilitat o sigui l’antic PTOP (m’agradava aquest acrònim)  més una part de medi ambient. O sigui que sembla que la gestió d’infraestructures tindran en compte els aspectes mediambientals la qual cosa no és pas mala noticia.
A la dreta de la Vicepresidenta es troba Irene Rigau la nova Consellera d’Ensenyament càrrec al qual optava durant el darrer mandat del President Pujol però que fou finalment atorgat a la nostra co-blocaire Carme-Laura Gil així que Rigau va anar a Benestar Social (o com es digués llavors que és la conselleria a la que menys li duren els noms). La “senyo” Irene tindrà feina en aplicar la llei d’Educació i intentar que els sindicats de mestres no tornin a desenterrar la destral de guerra (quatre vagues va tenir el darrer conseller) a més d’acontentar pares i alumnes, d’aixecar el llistó d’exigència i de suportar estupideses supremes sobre el sistema d’immersió.

En Felip Puig serà l’encarregat d’aixecar la moral i millorar la imatge i l’eficàcia del mossos d’esquadra després d’haver tingut com a cap una persona més acostumada a pensar en la policia com a cos repressor que com a servei al ciutadà.  El caràcter fort del nou conseller sembla més adient al càrrec  i ja de pas podria posar ferms alguns.

A la segona filera, flanquejats pels Secretaris de Govern (Germà Gordó) i de Presidència i Portaveu (Francesc Homs) tots dos membres del pinyol més proper al President, es troben els consellers de departaments que depenen més del que decideixein des d’Espanya (Treball, Benestar, Justícia….es troba en aquest cas Agricultura?) o que se’ls deixarà actuar amb cert criteri propi (Cultura).

Ferran Mascarell ha estat el fitxatge sorpresa. Bé, sorpresa relativa que les posicions polítiques d’aquest exconseller socialista (també exsocialista ara) anaven derivant cap al sobiranisme. Això no implicava necessàriament entrar el govern de CiU però si un allunyament de la línia oficial socialista, cosa remarcable ja que els sector catalanista del PSC fins ara no passava de fer  algun estirabotet de tant en tant sense anar més enllà. A can PSC estan fets una fúria, tots menys Hereu que es treu de sobre un posible rival. Malgrat ser una “bomba” aquest fitxatge no estava previst com a primera opció: Mas havia sondejat abans la Mònica Terribes que va declinar l’oferiment. Suposo (i espero!) que això vulgui dir que valora la seva tasca al capdavant de la CCMA i que no hi haurà un relleu.

El nomenament de Mascarell ha servit per a que els partits que des de fa anys fins fa, literalment, quatre dies advertien d’un possible pacte entre CiU i PP ara alertin d’una sociovergència. Que els blocaires i opinaires aficionats fem anàlisi ssimplistes i poc acurades té certa disculpa perquè això ho fem des de fora, durant el temps lliure i amb informacions tretes de mitjans de comunicació a l’abast de qualsevol, però de polítics professionals hom espera anàlisi de més nivell encara que provinguin de gent d’ICV.
A l’esquerra de Mascarell es troba Josep Maria Pelegrí, Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (la seva targeta de visita deu ser la més gran del Govern o la que s’imprimeix amb la lletra més petita). És un estret col·laborador de Duran.

A l’altre costat del Conseller de Cultura hi és Josep Lluís Cleries que ocuparà la Conselleria de Benestar i Família. Te una llarga experiència en el món associatiu i d’allò que se’n diu Tercer Sector. En el moment delicat que vivim tindrà una tasca important, llastada per decisions i actuacions vingudes d’Espanya com la llei de dependència de bon esperit però de desastrosa posada en pràctica.

Per acabar la banda esquerra de la segona filera tenim el Conseller d’Empresa i Ocupació Francesc Xavier Mena López, el qual tindrà molta i difícil feina donada l’elevat nivell d’atur i les poques competències (reals) traspassades en aquest àmbit. Haurà de treballar a remolc o en col·laboració de la Conselleria d’Economia. Per a aquesta coordinació hi haurà un consell assessor encapçalat per l’abans esmentat Salvador Alemany.

I per últim l’altra bomba. Amagadeta en un racó (i no perquè sí) una persona que gairebé no es veu a la foto:  La Consellera de Justicia Pilar Fernandez Bozal. Fins ara no era gaire coneguda fora del seu àmbit professional i si ara ho és, és gràcies a que algú s’ha adonat que era la cap dels advocats de l’Estat quan des d’aquest organisme es va voler prohibir la consulta sobiranista a Arenys de Munt. No va portar ella la interlocutòria però va encarregar-la a l’advocat Jorge Buxadé (proper a l‘extrema dreta i col·laborador de Montserrat Nebrera) de la qual cosa va sortir un nyap ridicul segons Alfons López Tena.

Ja en surten acudits, com ara que no és d’estranyar que algú que vulgui acabar amb la llibertat d’expressió porti “morrió” de cognom….

Què busca Mas amb aquest nomenament? Segurament professionalment parlant és molt bona però calia fitxar aquesta persona en concret?.

Aventurava una anàlisi al diari Ara d’ahir (pàgina 9 de l’edició en paper però no ho he trobada en la digital) que ficant un funcionari de l’estat d’alt nivell en aquesta conselleria es podria intentar desencallar traspassos de Justícia. Com si una persona que conegués totes dues bandes pogués entendre millor la situació i, ben considerada com és a Espanya pogués pressionar amb més eficàcia.

Potser sí, però i la seva actuació a Arenys? Potser va fer el que va fer per obligacions del càrrec o per pressions de Madrid. Després de tot Saura va autoritzar manifestacions d’extrema dreta (entre elles la de la Falange a Arenys) o el mateix Alfons Lopez Tena en ser vocal del Consell General del Poder Judicial segurament que va haver d’empassar-se més d’un gripau i si hagués estat sempre conseqüent amb l’ideal independentista potser no hagués arribat a ocupar aquell càrrec…
Però tot aquest “potser” és només una suposició meva  (Em nego a raonaments simplistes del tipus “és que a CiU són fatxes”). La tasca d’aquesta consellera estarà sota sospita permanent o sigui que caldrà que Mas aclareixi què n’espera d’aquest fitxatge que a no poca gent (inclosos alguns militants de CiU) els grinyola i molt.
———————————————–

No és un govern que il·lusioni, així en conjunt.  Però tampoc Mas ha promés gaire cosa. Al contrari, només demana austeritat i eficàcia. Feina ben feta, vaja.
És una opció lògica. Els temps són difícils i cal desconfiar de qui presenta solucions màgiques per a salvar el món. Caldrà prendre mesures impopulars.

És clar que tots sabem que hi ha una decisió que aplanaria el camí. No és que ho solucionés tot d’avui per a demà però sí que faria el camí de la recuperació menys costerut. Em refereixo, és clar, a la independència.

Mas ha dit que no és hora dels impacients. Potser sí que cal una mica de calma però això no obsta que comencem a parlar-ne, oi?. Una cosa és ser un arrauxat irreflexiu i una altra no posar un tema a l’agenda.

Tanmateix ja hi ha qui se n’ha preocupat i farà que se’n parli. Solidaritat Catalana per la Independència ha celebrat el canvi de govern amb una presentació de proposta de llei per la declaració unilateral de la independència.
Aquesta actitud de marcar de prop el govern serà, espero, una actitud constant en l’etapa que ara comença. Fora bo que ERC ho secundés.

Diu el President que la navegació del nou govern no serà fàcil i que espera que els membres del nou govern no es maregin. Continua així amb els simíls mariners que ha fet servir els darres dies (“Cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra”).
Te raó i espero que arribin a bon port sobretot perquè com a ciutadà també hi sortiria guanyant, però jo hi afegiria un altre símil: Compte amb els pirates! Ens volen bormbardejar i abordar i els atacs rebuts els darrers dies repetiran d’aquí a no res. Fa temps que ens roben però ja no tenen prou amb això, ara el que volen és enfonsar-nos.

Millor anar pensant de canviar la ruta. Bé, la trajectòria d’una nau s’anomena “derrota” , així que, Capità Mas cal canviar la derrota. I per una victòria si pot ser.

Comentaris: 15
  • Gripaus espanyols
    Alfons López Tena| Adreça electrònica | dissabte, 1 de gener de 2011 | 19:55h
    Quin gripau espanyol em vaig empassar al CGPJ? Quin acte meu anticatalà em pots retreure en 7 anys de mandat al CGPJ? Cap ni un. No em facis servir de coartada per encobrir la Bozal, Mas no l’ha nomenada malgrat la seva trajectòria, sinó gràcies a ella, perquè actui contra la democràcia i la independència des de la Conselleria.
    Qui se’n va adonar que era la Cap de l’Advocacia de l’Estat que va atacar la democràcia a Arenys de Munt vaig ser jo, dilluns tarda, i des de Solidaritat vam alertar els mitjans-
    • Aclarim-nos
      borinotus | dissabte, 1 de gener de 2011 | 23:44h
      La jústicia espanyola és contraria a Catalunya. Si algú pot arribar a fer-hi carrera essent un independentista conseqüent ha de ser molt habil, tenir molta sort o haver transigit en algun moment en algun aspecte. Encara no he conegut cap independentista que hagi pogut viure cent per cent d’acord amb els seus principis. La meva suposició (perquè ja dic que és una suposició i res més) va en aquest sentit. I si no en l’ambit professional sí en el polític: L’Alfons Lopez Tena ha estat molts anys militant de CiU i com a tal ha hagut d’entomar decissions del partit no precisament independentistes…fins que ha arribat a dir prou i ha marxat.
      En cap cas no és cap retret ni molt menys. Dels que volen viure “purs” sovint he vist que viuen feliços en el seu reduit cerce però que no podem esperar gaire cosa.  De fet ja vaig mostrar el meu desig que Lopez Tena surtis elegit diputat i finalment vaig manifestar que el meu vot aniria al seu partit.

      En tot cas del meu post no es pot deduir que vull “encobrir  la Bozal” ja que en cap moment dic que estigui d’acord amb el nomenament i que caldria que des de CiU aclarissin aquest fitxatge. Ja he esmentat que no m’empasso arguments com que CiU  és fatxa o que actua en contra de la democràcia.

      Durant tot el meu comentari he parlat de l’Alfons Lopez Tena en tercera persona ja que suposo que un diputat altra feina te que  anar a cercar polèmica en un blog personal de poca difusió per  una malentés per una frase que potser no és prou ben explicada mentre des de mitjans de la caverna hi ha autèntiques campanyes en contra seva i del seu partit.

      • CGPJ-Advocacia de l’Estat
        Alfons López Tena| Adreça electrònica | diumenge, 2 de gener de 2011 | 18:09h
        Ara el tema és què feia a CDC, o la feina de diputat? Encara no ha acabat l’anterior:
        “Quin gripau espanyol em vaig empassar al CGPJ? Quin acte meu anticatalà em pots retreure en 7 anys de mandat al CGPJ? Cap ni un.”
        Encara espero rèplica.
        • No és tan dificil d’entendre
          borinotus | diumenge, 2 de gener de 2011 | 18:30h
          Algú bregat en tractar amb texts legals hauria d’entendre-ho a la primera.
          No et facis pasar per qui no ets que li estàs fent flac favor. Perquè si tu fossis qui dius que ets arribaria a la conclusió que he llençat el meu vor.

          Accepto comentaris anònims però no acceptaré més comentaris de gent que es fa passar per qui no és.

          • Espero resposta
            Alfons López Tena| Adreça electrònica | diumenge, 2 de gener de 2011 | 20:49h
            És fàcil de comprovar, tens el meu e-mail.
            La pregunta roman:
            “Quin gripau espanyol em vaig empassar al CGPJ? Quin acte meu anticatalà em pots retreure en 7 anys de mandat al CGPJ? Cap ni un.”
            Encara espero rèplica.
            • No siguis ridícul
              borinotus | diumenge, 2 de gener de 2011 | 23:00h
              Un compte de yahoo se’l pot obrir qualsevol amb el nom que vulgui. Si fossis qui dius que ets haguessis enviat un des del domini del partit o des del compte de diputat.  A més, l’autèntic altra feina te si vol respondre autèntiques acusacions (com això i això)

              El que he volgut dir ja ho he explicat abans en el meu comentari anterior on admetia que potser el que posava al post no estava ben expressat. És fàcil d’entendre per qualsevol que sàpiga llegir. No penso perdre més el temps amb un troll amb problemes de personalitat que es vol fer passar per un altre. Així que és l’últim cop que contesto i per a evitar que continuis molestant m’obligues a posar el moderador de comentaris.

              • Pregunta no contestada
                Alfons López Tena| Adreça electrònica | diumenge, 2 de gener de 2011 | 23:37h
                La resposta a les acusacions/calúmnies la vaig fer en temps i forma (carta a El País, arxiu de l’expedient sense cap sanció), ara responia a una insinuació d’haver actuat al CGPJ com la Consellera de Justícia nomenada per Mas actuava a l’Advocacia de l’Estat.
                La meva pregunta segueixes sense contestar-la.
                • Contesto
                  borinotus | dilluns, 3 de gener de 2011 | 13:49h
                  Un cop comprovat mitjançant l’intercanvi de mails que tu ets tu passo a contestar i retiro el moderador preventiu de comentaris.

                  Sóc coneixedor de les campanyes
                  que s’han fet en contra teva, en contra del teu company de partit Sr.
                  Laporta i en contra de la formació que heu creat.
                  Campanyes que sempre he considerat calúmnies més que
                  altra cosa i que no m’han fet dubtar de la tria del meu vot en els
                  darrers comicis. Com dic en un apunt del meu blog fet durant la
                  campanya electoral, per a mi unes de les principals raons per a votar
                  SI era el fet que era necessàri per a l’independentisme
                  parlamentari comptar amb algú que conegués els budells de
                  l’estat (en aquest cas el CGPJ) i que sàpigues com funciona.

                  En el meu darrer comentari feia esment a aquells articles d’El
                  País  i per a dir al meu interlocutor que altra  feina
                  tenia en Lopez Tena amb campanyes com aquella per a contestar en un
                  blog llegeixen quatre persones. Si he estat dur i fin i tot groller en
                  algun moment era perquè pensava sincerament que el meu
                  interlocutor era un farsant.

                  Sobre el que dic al meu blog:

                  El
                  que he volgut dir és que algú que és partidari d’una idea i que viu en
                  un entorn hostil si vol fer carrera  per força en algun moment ha d’actuar de manera
                  contraria als seus desitjos. Per exemple, en el cas que ens ocupa, algú
                  que vol ser independentista conseqüent ha hagut de militar durant anys
                  en un partit que no és independentista (i que pel que dieu en un altre
                  comentari  és capaç de fitxar algú perquè “vol acabar amb la democràcia
                  des de la conselleria”)  fins arribar a ocupar un càrrec en un dels
                  centres de poder de l’estat i treballar per aquest estat que no
                  reconeix i que considera enemic.

                  Aquesta
                  actuació no desmereix la seva trajectòria i ningú assenyat no el pot titllar per
                  això de “botifler” o alguna cosa semblant (al contrari, “des de dins”
                  hom pot ser més útil que no fent proclames des de la
                  comoditat de qui ho veu tot des de fora) de la mateixa manera que (com
                  dic al post) a
                  l’ex-conseller Saura no se’l pot titllar de feixista per haver
                  autoritzat manifestacions d’extrema dreta (El seu càrrec li
                  forçava a fer-ho. O això suposo. És una
                  decissió que jo vaig criticar molt però que suposo que
                  Saura no la devia fer per gust)

                  I
                  si en els dos
                  casos anteriors es pot entendre el, diguem, allunyament de l’ortodoxia,
                  pel que
                  fa a la consellera Fernandez Bozal jo deia que potser (remarco el
                  “potser” que també esmentava al post i que cerca trobar alguna
                  raó per al benefici del dubte en aquest nomenament) la seva
                  actuació en contra de
                  l’independentisme no venia de la seva pròpia opinió
                  sinó que era
                  conseqüència del càrrec que ocupava o per pressions
                  de Madrid o ves a
                  saber (a algú que no és independentista no se’l pot
                  acusar de no actuar
                  com a tal,  però potser, un altre cop potser, no pertany a
                  la caverna més retrògrada) i que malgrat això,
                  potser, el nou President hi havia vist
                  una bona professional o algú útil per a ocupar una
                  conselleria.
                  També deia que “Però tot aquest “potser” és només una suposició meva  (Em nego a
                  raonaments simplistes del tipus “és que a CiU són fatxes”). La tasca
                  d’aquesta consellera estarà sota sospita permanent o sigui que caldrà
                  que Mas aclareixi què n’espera d’aquest fitxatge que a no poca gent
                  (inclosos alguns militants de CiU) els grinyola i molt.”

                  Això
                  és el que he volgut dir i ja ho havia intentat explicar abans,
                  sense gaire èxit pel que he vist. En cap moment he volgut fer
                  una  insinuació que Lopez Tena ha   actuat al
                  CGPJ com la Consellera de
                  Justícia nomenada per Mas actuava a l’Advocacia de l’Estat.

                  Això és tot. Espero que ara estigui aclarit.

                  • Aclarit
                    Alfons López Tena| Adreça electrònica | dilluns, 3 de gener de 2011 | 20:44h

                    El motiu del comentari és que el seu post semblava relativitzar les actuacions de la sra. Bozal per unes suposades meves al CGPJ, i que vostè ho feia de bona fe, no calumniant com moltes altres persones que darrerament han engegat contra meu campanyes de difamació. La seva bona fe em va esperonar a respondre-li, perquè no va ser gens fàcil ni còmode defensar els interessos catalans al CGPJ, vaig patir tota mena de represàlies (entre elles l’expedient a què vostè es remet) i renunciar a tota mena de prebendes (el famós raspall de Madrid), i no em sembla lícit aventurar el contrari sense proves. No tots els que hi som a càrrecs públics espanyols ens venem a Espanya ni actuem contra Catalunya: la sra Bozal i molts altres sí, però jo i molts altres no.
                    Crec que està prou aclarit per tots dos. Gràcies per la seva comprensió, espero estar i que estiguem a l’alçada dels que ens han votat. Si no és així, no dubti en fer-nos-ho saber, i en criticar-nos: sense crítica no hi ha millora.

  • Avís per a navegants
    josepselva | divendres, 31 de desembre de 2010 | 10:44h
    Derrotant cap a la victòria o victorejant la derrota?
    Per precaució, no t’allunyis dels bots ni dels salvavides.

    Bona i feliç nova era, però començem desitjant-nos un bon any

  • Sentits i visió
    Victoria | dijous, 30 de desembre de 2010 | 10:54h
    Molt interessant el teu article. De fora estant, em dóna sentits i visió. Les urnes han estat clares – com dius – i els temps no són fàcils. Feina ben feta i poca demagògia és el què cal… i sentit vertader de país. Crec que tothom la farà la feina. Passes fermes cap el 2011 i no oblida mai la vida. Abraçada
  • Com que sóc
    Llaudal | dijous, 30 de desembre de 2010 | 10:41h
    dels impacients, tinc moltes ganes per veure la seva “derrota“. Durant i Lleida ja ha dit a ARA, la setmana següent del seu triomf, que abans que una “derrota” prefereix no plantejar el nou pacte fiscal. La derrota serà incomplir el compromís electoral.
    No avancem esdeveniments. A veure què passa. Jo segueixo amb la meva feina per a la independència.
    Un post riquíssim: no sé com guardes tants d’enllaços. Per a mi, fantàstic!
    • Paciència dintre de la impaciència
      borinotus | divendres, 31 de desembre de 2010 | 13:43h
      Ara de moment només podem jutjar allò que diuen, allò que sembla….
      Ja entrarem en matèria.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s