La dignitat de dir prou.

borinotus | 1- Politics | dimarts, 15 de febrer de 2011 | 14:54h

L’any 1955 a la ciutat de Montgomery (Alabama) la Sra. Rosa Parks, una cosidora que col·laborava amb els moviments a favor dels drets dels ciutadans de raça negra, va desobeir l’ordre que li va donar el conductor de deixar lliure el seient que ocupava per tal que pogués seure un ciutadà de raça blanca.
Aquest fet va provocar un gran escàndol i va ser considerat una de les fites en la lluita per la igualtat racial als Estats Units. El dia en que els humiliats van dir “no”.

Segurament la Sra. Parks no devia ser la primera a rebel·lar-se però el fet que aquest acte es fes quan els moviments pels drets civils estaven en plena ebullició va elevar-lo a la categoria de símbol.
ElDr. Martin Luther King en va escriure el següent: L’arrest de la senyora Parks va ser el factor desencadenant més que la raó de la protesta. La raó es troba profundament implícita en el recompte d’injustícies similars. De fet, ningú pot entendre l’acció de la senyora Parks si no és adonant-se que hi ha un moment en el que s’ha de dir prou, en el qual la personalitat humana crida “Ja no puc més”

I és que malgrat el que molta gent pensa l’acte de desobediència de Rosa Parks no va ser premeditat. Segons va dir ella mateixa no va pujar a l’autobús amb ganes de cercar polèmica, simplement va asseure’s molt cansada a la sortida de la feina, només quan el conductor la va increpar va ser quan va considerar que ja n’hi havia prou.

Dissabte passat l’entrenador del Girona F.C., Raül Agné, també va dir prou. Després del partit jugat a Osca es disposava a fer la roda de premsa habitual. Una més. Però uns periodistes de  molt prejudici i poc món van encendre la guspira.

Seria desitjable que el seu gest no quedés com un heroïcitat o una anècdota.

Perquè, quan dels que van aplaudir el gest d’Agné són conseqüents a l’hora de fer servir i defensar la llengua, els drets o la dignitat de Catalunya?

Blocus track: Article de Quim Monzó a La Vanguardia sobre la qüestió.

Comentaris: 12
  • pedagogia
    Reyes | dimecres, 16 de febrer de 2011 | 07:43h

    Com la Roser, penso que no necessitem heroïcitats sinó pedagogia amb naturalitat i gestos contundents com aquest d’Agné quan calgui.
    No estic d’acord amb el Monzó quan parla de xenofòbia. La meva experiència personal fora de Catalunya i en les zones monolingües és que, senzillament, el català no es considerat una llengua de primer ordre, d’igual a igual amb el castellà (en aquest cas, millor “espanyol”), l’anglès, l’holandès o l’italià… Pedagogia i molta, molta paciència.
    Una abraçada.
    Reyes

    • Fermesa
      josepselva | dimecres, 16 de febrer de 2011 | 20:59h
      Ni Agné ni jo óm pedagogs, i si ho fòssim no perdríem el temps intentant educar a qui no vol ser educat. No deu tenir raó Monzó si parla de xenofòbia, no som estrangers en el nostre propi país, encara que de vegades ho puguem semblar. Las teva estratègia de paciència i pedagogia no ha funcionat mai.
      • Generalitzacions
        Reyes | divendres, 18 de febrer de 2011 | 08:20h

        No tot espanyol és espanyolista i et donaré un parell d’exemples: minoritàries:

        “Los malagueños piden aprender catalán en la escuela de idiomas” (20 minutos, 25-05-07)

        Crónica Villalar 2010: “El 23 de Abril comenzó con una protesta por parte de diferentes colectivos, desde ecologistas a independentistas, por la presencia del Presidente de la Junta de Castilla y León (…) La culminación de los días de fiesta y lucha llegó con un concierto en el que hubo un pequeño saludo por parte de un representante catalán de las delegaciones internacionales presentes en Villalar: Andalucía, Aragón y Catalunya.”

        “… permitirme deciros que hay nacionalismos y nazionalismos. Los primeros defienden un mundo solidario, donde las naciones se respeten, con sus lenguas, su cultura y su historia, en una palabra: internacionalismo; mientras que los otros no defienden la igualdad entre naciones, sino que les importa aumentar sus territorios, imponiendo así su cultura y su lengua a otros pueblos.(…) Ahora eres TÚ el que tienes que decidir si prefieres defender un nacionalismo que defiende unos territorios que considera irrenunciables, o un nacionalismo que busca la igualdad entre las culturas y que no trata de imponerse, es decir, un nacionalismo basado en el respeto y la solidaridad entre naciones, un nacionalismo internacionalista.” (Kaos en la Red, 15-10-07)

        Evidentment, tots aquests posicionaments polítics són respectuosos amb totes les llengües minoritàries perquè formen part de la cultura dels pobles.
        I jo em pregunto (i et pregunto, Josep)… Per què no es donen a conèixer aquests sentiments de les diferents Espanyes? Madrid no ho fa, però Catalunya tampoc.

        • Particularitzacions
          josepselva | divendres, 18 de febrer de 2011 | 13:38h
          “Madrid” sí que ho fa, però en sentit contrari. Personalment no he tingut problemes de relació amb la gent de “las españas” quan he viatjat alllà, de vegades un rebuig inicial (pel meu accent) reflex d’una prevenció inculcada,   per els mitjans españols cap el que representa Catalunya, però normalment s’ha dissolta durant la conversa.
          La “comprensió” dels españols cap a Catalunya i el que som i representem, és molt minoritària; jo ho explico si el meu interlocutor és dels que volen escoltar, però sinò, m’ho estalvio perque no he de demanar perdó de ser català. Quan la Generalitat ha volgut donar a conèixer “el fet diferencial” (expressió vergonyant) no ha servit de res.
          Com diu en Jaume, els españols estan be com estan i no volen canviar. El divorci s’imposa.
  • Una flor no fa estiu
    borinotus | divendres, 18 de febrer de 2011 | 09:23h

    Ni dues primavera.

    L’experiència de segles demostra que a Espanya la majoria de la gent serà molt maca (com a tot arreu del mòn) però que no estan per la tasca de “refundar” o “reinventar” Espanya.
    Tot intent en aquest sentit ha sortit des d’aquí i no ha tingut cap eco allà De fet, més d’un cop d’intentar posar en marxa l’invent hem acabat pitjor de com estàvem (A l’intent protofederal del segle XVIII va succeir la desaparició de la personalitat jurídica i política que van encetar els borbons, a l’intent de regeneració després del desastre de Cuba va venir la dictadura de Primo de Rivera, la República  de Macià va durar tres dies , el seu estatut va passar calvaris i boicots i  i anys després  li va succeir el franquisme,…) i fins i tot els més progressistes no s’han acabat de refiar (Recordem que Azaña va dir allò que per a una Espanya en pau calia bombardejar Barcelona cada cinquanta anys, parafrasejava Espartero que era un militar de l’ala progresista…)

    El darrer intent ha estat la teoria federal del PSC que no s’ho han cregut ni al PSOE i sobretot la gestació del darrer estatut que no va comptar amb la complicitat de ningú ni a dreta ni esquerra.

    Conclusió: Els espanyols estan molt a gust com estan tal com tenen estructurat el seu país. I els molesta que vinguin de fora (perquè nosaltres sempre hem estat “a fora”) a dir-los com s’han d’organitzar. La disjuntiva és: Ho acceptem o marxem.

    I millor que un mal matrimoni val més un divorci i ser bons veïns (o potser mals veïns però si més no cadascú serà a casa seva).

  • I contundència
    borinotus | dimecres, 16 de febrer de 2011 | 14:46h

    De pedagogia se n’ha fet  molta sempre i de paciència n’hem tingut prou.

    A mi la veritat m’és igual si a Osca o Zamora els cairem bé o malament però mentre compartim estat és una cosa que emprenya i molesta.
    El dia que siguem independents em serà encara més indiferent. Serem bons o mals veïns però cadascú a sa casa que val més això que no un mal matrimoni.

    (Ben tornada :-))

  • ..//..
    Jordi Carbonell | dimarts, 15 de febrer de 2011 | 22:51h
    I tot continuara igual. Molts criden Visc..a Catalunya, en comptes de fer quelcom per Catalunya.
    • //..//
      borinotus | dimecres, 16 de febrer de 2011 | 14:48h

      De moment l’Osca ha demanat perdó….als periodistes!!!

      I el Girona no n’ha dir res.

      Un parell d’actituds que expliquen moltes coses.

  • Thank you
    Free Web Directory| Adreça electrònica | dimecres, 16 de febrer de 2011 | 03:53h
    I am so grateful to read this such a wonderful post. Thank you for discussing this great topic. I really admire the writer for allotting their time for this impressive article.  Thank you.
    • Cagon lo puto spam
      borinotus | dimecres, 16 de febrer de 2011 | 14:49h
      A veure si els tècnics de can Vilaweb ajusten bé la porta que es colen cada dos per tres.
  • ..//..
    rginer | dimarts, 15 de febrer de 2011 | 19:51h
    Espererem i desitgem que apareguin TOTS els conseqüents i diguem ja d’una vegada per totes PROU, sense fer soroll, amb naturalitat. Dignitat, drets, llibertat i viure en català amb normalitat.
    Estic d’acord amb el símil de’n Raül Agné i la senyora Parks. Ni un ni l’altra van fer cap heroïcitat, senzillament un ja estava fart, i l’altra estava cansada després d’un dia dur de treball.
    Bon vespre !
    • Símil
      borinotus | dimecres, 16 de febrer de 2011 | 14:51h
      La idea del símil no és meva sinó que ho va esmentar un noi en un fòrum de Racó Català. Em va semblar molt encertat.
      I ho seria més si provoqués la mateixa reacció.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s