Reflexionant…

borinotus | 1- Politics | dissabte, 27 de novembre de 2010 | 20:02h

M’hagués agradat fer més apunts de la campanya electoral. Els missatges dels partits, els vídeos, el seguiment a la xarxa, els líders….malauradament no hi he tingut prou temps i moltes idees han quedat en esborranys. Potser més endavant puc recuperar-ne algun.

Però avui el que toca és la reflexió. El moment el que hom ha de decidir a qui votarà demà.
Diuen que la majoria de la gent te el vot decidit amb molta antelació i que la campanya incideix poc en els indecisos. No ho se. Però aquesta vegada és el primer cop en que personalment més m’he pensat el vot.

Descartem primer els partits que no tenen cap possibilitat d’entrar al Parlament i els que tenen poder de decisió espanyol (PSC, PP) els que no però són espanyolistes (C’s) i els que fan passar vergonya (ICV)

Com tothom sap CiU guanyarà. Ara com ara l’única formació amb una imatge sòlida i amb un líder amb possibilitats de guanyar que tingui una imatge una mica seriosa. Malgrat les presumptes trampetes del PSC per a semblar que el Palau St. Jordi estava ple per a sentir Montilla i Zapatero. A banda dels seus votants tradicionals que els han fet guanyar totes les eleccions fins ara cal afegir molts decebuts del PSC que o bé canviaran de partit i bé aniran a l’abstenció. O fins i tot gent que normalment s’hi absté els pot ara votar sota la idea que “amb Pujol viviem millor”.
A més a més hi ha vot independentista que també confiarà en CiU ja sigui perquè prefereix primer un govern sòlid per a sortir de la crisi o perquè decebuda d’ERC no confia en les noves formacions.

La nova legislatura estarà marcada per la qüestió econòmica i per la nacional. Com sempre, vaja, però encara més.

Ja Mas ha deixat dit en algun moment que ens preparem que quan entrin al govern es trobaran la caixa buida (cosa que sap tothom, per cert) i que per a solucionar el desastre cal reclamar el concert econòmic. A banda d’això no hi ha hagut gaire referències al tema econòmic per part de cap partit parlamentari. Vull dir seriosament i en profunditat.

La promesa de concert econòmic sembla feta a mida dels tradicionals equilibris de CiU entre el catalanisme arrauxat i el seny del sentit d’estat (espanyol). Però és una proposta trampa. Els requisits necessaris per a aprovar-la són molt més difícils d’aconseguir que els que van caldre per aprovar l’estatut. I si ja varem estar anys patint tot el calvari de les negociacions i retallades i boicots i insults etc….i només és tractava de replantejar una llei que regula la relació d’Espanya amb Catalunya no cal dir que l’oposició que pot aixecar un projecte que equival a una semi-independència financera serà infinitament més gran. A més a més, en aquest cas tothom ja s’ha posat en contra, tant Zapatero com Rajoy. A més amb un argument infalible: El concert econòmic català faria que Espanya no fos viable econòmicament.

O dit d’una altra manera, tots sabem que amb l’actual relació fiscal entre Catalunya i Espanya, la primera s’està empobrint cada cop més. Això ho nota tothom que viu a Catalunya fins i tot els que se senten espanyols i animen la “Roha”. Però Espanya no pot canviar aquesta relació perquè s’enfonsa.

Quan es demostri que la proposta del concert econòmic és inviable (i esperem que el procés sigui el més breu possible) s’arribarà a la conclusió que l’única sortida és la independència. Potser és aquesta l’agenda oculta de CiU? Mas no ha fet fàstics a votar afirmativament en un referèndum en aquest sentit malgrat que evadeix la resposta directa a la proposta que li va fer Puigcercós.
I tanmateix tal com està la cosa el proper govern pot veure’s empés a proclamar la independència sinó per convicció sí per supervivència. Ja ho va dir Marx que no és la ideologia la que determina l’economia sinó l’economia la que determina la ideologia.

Però aixó és entrar en el terreny especulatiu. I no votaré un partit per una suposició que em faci jo sobre el que farà en un futur.

ERC pagarà cara la reedició del tripartit.

Ja fa quatre anys molts es van sentir decebuts quan va tornar a pactar amb el PSC després que els expulsessin del govern i els fessin empassar una humiliació rere l’altra durant el que va durar la legislatura.
I tanmateix, pel que fa a gestió ERC pot mostrar més bona feina feta que durant el tripartit del Dragon Khan. Per exemple en la Conselleria de Cultura. Ha ajudat a això el fet que en aquesta legislatura qui ha fet el paper de freaky hagi estat ICV superant i molt el que va fer el partit republicà sota el govern Maragall.
A més s’ha posat un cert ordre dintre del guirigall constant que és aquest partit (ja des de la seva fundació per cert). Els “caucus” del partit van donar el poder al grup de Joan Puigcercós i Joan Ridao i defenestrar Carod a més de fer que els sectors d’Uriel Bertran i Joan Carretero acabessin més d’hora o més tard a deixar el partit i formar part de Solidaritat Catalana o crear Reagrupament.

Però una bona part d’independentistes tot això no ha estat suficient. (per a mi tampoc) I no ho arregla el fet que Puigcecós digui que no vol reeditar el tripartit (Personalment m’el crec, donat el fracàs de l’intent de Carod de l’independentisme de pluja fina i els intents d’arrosegar el PSC al sobiranisme. Els únics que poden voler reeditar-lo són els d’ICV com a única posiblitat que tenen de tocar poder).


Si i RCat
no van finalment junts a les urnes. Després del recompte de vots ens podrem entretenir a fer càlculs de com hagués quedat la situació parlamentaria amb una llista única.

Les enquestes no donen representació a cap dels dos partits o com a molt algun escó no segur. Però és curiós que en tots els actes que fan (Dels que d’acord amb la normativa vigent els mitjans públics no informen) tots dos partits omplen. I els dos líders són coneguts més enllà del seu propi partit (sobretot Laporta) i tots dos tenen un bon munt de gent treballant-hi. Potser no és prou, però sembla que parteixen d’una posició millor que per exemple C’s que fa actes minimalistes amb poquíssim públic.

SI i RCat? Aquesta és la qüestió que més m’ha fet pensar aquests dies.
Des del començament el projecte de Reagrupament m’ha atret.  De fet, fa dies que tinc la papereta i la propaganda del partit al meu escriptori (La de SI no l’he rebuda per cert). No tant el de Laporta que veia més populista tot i que amb més mitjans. A més alguna que altra frikada (digues-li Novoa, digues-li Lapiedra tots dos finalment i feliçment apartats) que em van fer dubtar de la seriositat del projecte.

Ja fa dies que vaig dir que calia que al proper Parlament hi fossin Lopez Tena (número 2 per Barcelona de SI) i Carretero (número 1 per Girona) per Rcat.
Així que si jo votés per Girona tindria clar el meu vot per Reagrupament.

Per Barcelona no tant, però la posada fora de la circulació dels elements estranys de SI que esmentava abans i l’entusiasme que he trobat en la gent de la secció local del partit han fet que m’acabi de decidir per fer vot útil per SI.

Efectivament, fa temps que vaig apuntar-me a la newsletter de la web de Solidaritat i des de llavors m’han enviat des de la secció local del Barcelonès Nord tot tipus d’informació, m’han fet saber tots els actes, fins i tot m’han demanat col·laboració via sms i telefònicament. No van insistir quan els vaig dir que no volia fer-me membre del partit sinó que només tenia la intenció de rebre informació per acabar de decidir el meu vot.

En canvi, no vaig saber trobar la manera de posar-me a la llista de newsletter de Rcat sense haver de fer-me’n soci. Vaig preguntar-l’hi a un militant i em va suggerir afegir-m’hi a la pàgina de facebook de la secció local de la meva zona cosa que vaig fer de seguida.
En tot aquest temps no he rebut gaire res. En tota aquesta setmana una invitació a votar en una enquesta virtual sobre resultats electorals, cosa que em va emprenyar, aquests es preocupen de collonades mentre els seus rivals directes fan feina sense parar. Pel bé de Rcat espero que altres seccions del partit siguin més dinàmiques.

Davant d’haver de triar entre dues opcions amb poques diferencies el fet de com te la presentin pot ser definitori. A més que segurament qui més es treballi el territori té més possibilitats de treure-hi repressentació. Vot útil al capdavall.

Tanmateix espero que el total de vots independentistes hagi crescut i que tot plegat no sigui només un transvassament d’ERC a SI i RCat (i a CiU).

En tot cas, demà cal anar a votar. Sense excuses. I fer que tothom voti.

Demà comença una nova etapa.

Comentaris: 2

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s