Ai Sandrusco, ai Sandrusco

borinotus | 2- Socials | diumenge, 26 de juny de 2011 | 20:58h
… vull entendre-ho però no puc que dirien Els Amics de les Arts. O potser sí que s’enten força.

Ara fa poc més d’un any en Sandro Rosell guanyava les eleccions a can Barça amb una victòria aclaparadora. El president més votat de la història del club, de fet.

De bon començament la seva directiva es va centrar en voler passar pàgina de l’etapa Laporta de la manera més ràpida i clara posible. Dos dels primers gestos que varen fer en són ben significatius: La visita de desgreuge al president d’Extremadura (ofés pel catalanisme de l’anterior President) i la decissió de fer una due diligence a l’auditoria de l’exercici anterior.

.Sobre el primer d’aquest dos gestos no hi ha gaire a dir: Entre molts catalans està encara força estesa aquesta voluntat d’aguantar tota mena d’insults i alhora a la mínima ocasió demanar perdó per qualsevol cosa que pugui arribar a ofendre a alguns espanyols, inclós (i sobretot) el fet d’existir o mostrar-se tal com hom és. És una mena de gent que ens ha portat a l’estat en que estem ara i que si en lloc de catalans haguessin nascut negres es pintarien de blanc per a no molestar el Ku Klux Klan.

Sobre la segòn cal suposar que properament en tindrem novetats. No ha estat fins fa pocs dies que després d’un estira-i-arronsa la Justícia ha decidit que cal entregar el ressultat de la due diligence a Joan Laporta per tal que pugui consultar-ne tots els detalls i poder defensar-se de la demanda que el club li ha imposat (de fet, ell també n’ha posat una). Tanmateix degut a que fins ara no se n’ha derivat cap acció judicial contra l’empresa auditora (per negligència o complicitat) és ben possible que tot s’acabi considerant com canvis de criteri de valoració i que tot el que s’ha arribat a dir sobre fraus (normalment els fraus es fan declarant resultats pitjors del que hi ha realment i no a l’inrevès, per cert) i coses d’aquesta mena no tenien gaire fonament. Ja ho veurem.

Darrerament hi ha hagut decisions més polèmiques. I sobretot transcendents pel que fa a la filosofia del club. I cal recordar que una promesa electoral de Rosell va ser que les qüestions importants les decidiria el soci, cosa que de moment no ha passat.

Per exemple la decisió de posar publicitat a la samarreta (publicitat d’un patrocinador que pagui, vull dir) i acabar amb un dels trets diferencials del club.
Era una cosa que haria arribat tard o d’hora (com és sabut Laporta ja en va fer algun primer intent) però el fet que l’espònsor triat fos la Qatar Foundation no ha agradat a una part important de socis i aficionats. Alguns demanen que volen Unicef al pit i Qatar Foundation al cul, per exemple.

El capital de monarquies àrabs fa temps que ha entrat al futbol europeu. En bona part és el responsable del revifament del futbol anglès i del fet que la Premier League hagi esdevingut la millor lliga del món. També ha entrat a la lliga espanyola (per exemple al Màlaga i el Getafe). Res a dir, en principi. Però si et vantes de ser un club que és “més que un club”, que te uns valors i tal i qual t’ho hauries de mirar més a l’hora de veure amb qui t’ajuntes (sobre el que hi ha darrera de la Qatar Foundation vaig publicar aquest post).

Les excuses del club són força estranyes. En un primer moment en Javier Faus va dir que Qatar era una monarquia absoluta però flexible. Fa uns dies ( en aquesta entrevista al programa Àgora) el president Rosell deia que malgrat tot la gent hi és feliç.
Segurament d’aquí a poc veurem com algú recorda que la seva antiga empresa BSM tenia com a principal client el govern qatarí.

És de suposar que el fet que Guardiola hagi decidit passar uns dies de vacances a Israel (convidat per la cantant Noa, tan estimada per part de la nostra progressia) i que s’hi hagin afegit Piqué i Shakira no haurà fet gaire gràcia als patrocinadors ni als seus valedors (malgrat que Guardiola va jugar en aquell emirat i va donar suport a la seva candidatura mundialista). És curiós que amb la “matxacada” continua que se’ns fa de tot el que fa en Pep i entorn no se n’hagi parlat gaire. Per cert que molts mitjans nostrats tenen Al-Jazeera com a mitjà referent (de vegades únic) del que passa en aquella zona de món. Mitjà que és propietat de l’emirat de Qatar, ves per on.

Una altra decissió polèmica ha estat la retallada de presupost a les seccions no professionals del club. El cas més dur ha estat la desaparició sobtada de la secció de beisbol (una secció amb vuitanta anys d’història)… amb l’excusa que és un esport que no te arrelament!. Altres seccions perdran l’opció d’optar a jugar competicions internacionals donat que deixaran de competir a nivell de l’estat espanyol. Això caldria plantejar-s’ho un cop independents, no abans.
D’acord que hi ha crisi i que tenen l’excusa de la suposada mala situació econòmica que s’han trobat. Però si el Barça és “més que un club” és també pel seu paper de promoció i dinamització de l’esport base en diverses disciplines.

La darrera actuació de la junta en aquesta primera temporada de mandat ha estat la resposta a les reiterades calúmnies fetes per l’entorn madridista, la caverna espanyola i similars: acusacions de dopatge (algú va arribar a dir que el tumor d’Abidal n’era conseqüència), de comprar arbitres, de joc brut,….
El President Rosell no en deia res i va emplaçar tothom a esperar a final de temporada per a sentir la rèplica cosa que feia pensar en alguna cosa contundent. Però tot va quedar en no gaire cosa. Una resposta que podia haver-la dit en qualsevol altre moment i que no ha estat tan dura com molts volien. Què vol dir que “trencarien relacions amb el Reial Madrid” si tot continua igual? Que deixaran d’assistir als dinars de directives?

No sembla, doncs, que l’entorn madridista se n’hagi arronsat, de fet tot sembla indicar que la nova temporada (Que comença precisament amb un Madrid-Barça i en la que Mourinho ha estat avalat per la seva directiva ) serà més moguda que mai.

Comentaris: 6
  • En Sandro, “Montilleja”
    norge | dimarts, 19 de juliol de 2011 | 19:27h
    Fets i no paraules, aquest deu ser el seu lema. Però a l’hora de la veritat no diu ni piu quan hauria de parlar i els seus fets son patètics i de cara a la galeria per no perdre la batalla de la “imatge”. S’han trobat el nou Barça fet i volen dilapidar tot rastre del Laportisme.
  • Jo podria…
    Jordi Carbonell | dimarts, 28 de juny de 2011 | 09:25h
    subscriure tot el post, perquè tens tota la raò. Però per altra banda voldria afegir que no tot es or el que llur. El deute que es varen trobar la nova directiva es més del que s’imaginaven – digue’l-s’hi il·lusos perquè ja podien preveure que mai es diu tota la veritat del que es deu, i ells faran el mateix-.
    Pel que fa a Qatar, es clar que fa lleig, però per la mateixa regla de tres cap govern ni empresa occidental haurien de fer negocis amb ells, i no es així, llavors . Perquè rebutja’ls sison els que més ofereixen?, la exceléncia te un cost esconómic però també, a vegades, étic. I això mateix es pot aplicar al beisbol, Algú sabia que molts dels jugadors son cubans amb fitxes retribuïdes, i que l’assistència per cobrir aquestes fitxes esta pel terra?

    La resposta als atacs del Madrid. Clar que jo hagués volgut contestar-lis en calent, però ben pensat fer-ho quan ho van fer els deixa en evidencia, i a ulls del mon son ells els que ataquen per desestabilitzar, i no nosaltres que els hi contestem quan no ens juguem res.

    Dirigir o gestionar es bastant més complicat que esta a la oposició, i la prova la tens que tothom – tots,tu, tothom- quan arribar al poder es te que desdir del que va prometre ja que la realitat que es troben no es la mateixa que es pensaven.

    • Matisem
      borinotus | dimarts, 28 de juny de 2011 | 14:26h
      Ja dic que el capital d’aquests països àrabs ha salvat el futbol anglès. “Business is business” i no hi ha gaire cosa a dir. Però si vols protar l’etiqueta de ser més d’un simple club de futbol i vas proclamant que tens ns valors i passes pels morros de tothom que duus Unicef al pit i tal després no pots esgrimir l’argument dels calés per a que et patrocini segons qui.

      Sobre la resposta al Madrid a mi m’ha semblat poruga. O potser em dóna aquesta sensació perquè no veus que més enllà de fer aquesta declaració tinguin esma per a fer res més.  Vull dir que per exemple en Laporta no se què hagués fet però segur que no donaria aquesta sensació.

  • Faig meu
    Daguer | diumenge, 26 de juny de 2011 | 22:27h
    tot l’article. No m’ha agradat res del que ha fet Sandro Rosell. Tou. Ha triat el camí més fàcil per millorar l’economia. Covard. Quina humiliació el seu viatge a Extremadura! Quina humiliació el seu paper davant del Real Madrid! Els catalans i barcelonistes ens identifiquem molt més amb l’actitud de Laporta-President del Barça, pel que sento en les converses. Fins i tot els que són seguidors del Madrid no entenen el comportament del Sandrusco.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s