D’Arenys de Munt a Barcelona

borinotus | 1- Politics | dilluns, 11 d’abril de 2011 | 15:08h

Amb la consulta d’ahir celebrada a Barcelona i una vintena més de localitats va culminar el camí que es va encetar el 13 de setembre del 2009. Una data que està a un parell de passes de convertir-se en una data plenament històrica (manca que hi hagi una traducció política i oficial) d’aquelles que serviran per a explicar als néts que “jo hi vaig ser“.

Recordarem la gosadia de la vila irreductible, la justícia  posant-se al costat de la falange i fent així més interessant la jornada (a l’hora de la veritat els de la Falange van fer més pena que altra cosa, com sempre). Aquell cap de setmana van viure la Diada més llarga   amb un fi de festa inoblidable. I amb ressó internacional.

L’endemà més poblacions van mostrar la seva disposició a fer consultes, però molts ja es demanaven si tot plegat serviria per alguna cosa o acabaria essent un acte de costellada entre amics.

Lluny d’això, aviat es va veure que la cosa anava de debó, les consultes sobiranistes anaven fent camí i agafant força. Evidentment, com a bons catalans que som, als quatre dies ja ens estàvem barallant i a punt d’engegar-ho tot a rodar (que si les plataformes, que si els partits,….) però el seny es va anar imposant i es va continuar anant endavant. Onada a onada. Al capdavall la feina ben feta és la que te premi i els fantasmes i falsaris són els que queden en evidència.

I durant tot aquest temps (poc més d’any i mig) han passat moltes coses. Hem vist que l’independentisme no depén del lloc de naixença, que Espanya (que no és gaire cosa més que un equip de futbol  amb la majoria de jugadors catalans o formats aquí) ens posava els límits definitius del nostre creixement i que la gent deia que prou.
Hem vist com Espanya iniciava una nova ofensiva centralista que volia acabar amb moltes coses que han costat molt aconseguir (l’escola per exemple) a banda d’escanyar-nos econòmicament volia fer-ho també lingüísticament. I hem vist que per als partits espanyols (ja siguin populars o socialistes) la llibertat d’expressió és un dret relatiu.

I finalment hem vist que es votava per la independència en llocs on fa dos anys o menys era impensable fer-ho (començant per Barcelona). La cosa es mou i molt. Qui podia pensar que l’advocada de l’estat que va voler prohibir la consulta d’Arenys acabaria votant a Barcelona i per tant donant legitimitat a l’acte? O que el President Mas i el President Pujol també ho fessin així com la majoria del govern? Fins i tot ha vota la Vicepresidenta Ortega. I ja ha sortit en Duran a matisar, el molt xivato. Allò important és que hi voti no el què…..Per cert que quin nivell el d’alguns! El Duran dient que ell no vol independència sinó estat confederat i la Camats que vota en blanc perquè ella vol federalisme…Lliçó gratis de teoria política: Per a que dos estats es federin o confederin han d’haver…dos estats. Per tant si fossin conseqüents haurien hagut de votar afirmativament a la pregunta formulada. Primer tens un estat propi i després et pots federar, confederar o anar per lliure.

Res d’això no s’hagués aconseguit sense   la feina feta per voluntaris i tota la gent que s’hi ha implicat d’alguna o altra manera ja sigui amb feina, temps o diners.

Detall important els dels diners! NO han rebut ni un euro de diners públics. Ans al contrari, sovint han hagut de batallar contra tota mena d’impediments. I malgrat tot han assolit reunir més vots que tots els partits del Parlament actual (llevat de CiU), una participació més gran que la del referèndum de la Diagonal i un cost per vot molt menor que qualsevol elecció (que aquestes sí que se sufraguen amb diners públics). I això que a molts llocs (com ara a la meva ciutat, Badalona i moltes altres poblacions algunes molt poblades com l’Hospitalet de Llobregat) no s’hi han arribat a fer consultes

Que amb aquests mitjans hagin aconseguit un 20% de vots és tot un èxit. Perquè, evidentment, per molt que bordin no podran convèncer ningú que el 80% restant està en contra de la independència. Que facin la prova i organitzin ells un demanant si volem continuar a Espanya a veure que surt.

Font de la foto: Vilaweb

Comentaris: 2
  • Gairebé tots hem fet
    Daguer | dimarts, 12 d’abril de 2011 | 11:26h
    de voluntaris. Uns, els de l’organització, hi han posat la pell, el temps i fins i tot els quartos. Però la mare que ha acollit reunions a casa, el pare que ha portat els fills en cotxe a la Coordinadora Nacional a Barcelona o que els ha acompanyat a penjar cartells, l’amo d’un local desocupat que l’ ha prestat als voluntaris organitzats… és molta gent que s’ha afegit a la mobilització independentista. Tot un poble en marxa!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s