Entre les urnes i la #patxanga

borinotus | 1- Politics | dilluns, 23 de maig de 2011 | 16:05h

1. Les Urnes

Amb les eleccions d’ahir ja tenim configurat el nou mapa polític del país per al nou cicle polític. (I és que vista l’experiència suposo que està clar que tant se val qui mani a la Moncloa, i pel bé de tots cal desitjar que CiU tingui alguna alternativa al “ser decisiu a Madrid” per aconseguir “peix al cove” )

Les eleccions municipals són relativament indicatives de la situació política d’un país perquè en molts municipis pesa molt la gestió local o el carisma de l’alcalde, tanmateix en línies generals si que es pot extreure’n alguna conclusió.
 

CiU guanya a Barcelona, Girona i altres municipis importants. Les manifestacions anti-retallades no han aconseguit desgastar-los. Cosa lògica d’altra banda ja que fa només uns mesos que són al govern i això feia que moltes de les protestes semblessin dirigides de forma partidista (Que els metges tallessin les carreteres en defensa dels serveis per als usuaris i mentrestant els usuaris es quedessin a casa és ben indicatiu).
El problema que te ara CiU es saber quins pactes fa. A Barcelona farà una sociovergència després de tot? No crec que fos ben entés. Amb el PP? És una opció que te en molts municipis però fortament impopular i els causaria un gran desgast. De moment, Xavier Trias diu que intentarà governar en solitari.

El PSC rep una altra patacada i perd feus històrics o hi perd majories absolutes. Cosa que ja s’esperava d’altra banda. Àngel Ros, a Lleida, n’és l’excepció i podria estar mirant al proper congrés del partit.
Una campanya sense propostes no els ha fet remuntar, i el conte aquell de “que ve la dreta!” ja no cola. I d’obra de govern a la Generalitat no en podien presumir. Molt simptomàtic que ni Montilla ni ningú del PSOE aparegués per aquí.

ERC s’enfonsa encara més (perd fins i tot Puigcerdà). Encara no se’ls perdona la participació en el tripartit. I això en un moment en que hi ha més independentistes que mai. On són? Doncs a banda dels que no han votat o els que ho han fet en blanc, es troben repartits entre ERC, CUP, SI…i sobretot, ves per on, CiU.  Avui mateix la direcció del partit ha dimitit en bloc.

ICV demostra a cada elecció tenir un electorat fidel. Te un sostre de creixement electoral però també un terra. Manté El Prat de Llobregat i recupera (llevat de pactes en contrari) St. Feliu de Llobregat.

El PP puja espectacularment. Sobretot a barris i ciutats amb gran immigració espanyola que fins ara votaven PSC o ICV.  Vull dir immigració espanyola dels anys 60 i els seus descendents. Ja en alguna ocasió he dit que en aquests llocs fins ara renegaven d’aquest partit per ser “el dels rics” però ara el voten per ser “el dels espanyols“. Fins i tot guanya a Badalona amb un discurs xenòfob i en castellà.  Xenofòbia contra el moro, eisimofobia contra el català. El seu èxit el tenen perquè, com deia l’eslògan de Garcia-Albiol, estaven “Hablando claro. Potser caldria que tots comencéssim a parlar clar d’una vegada, oi?

SI ha aconseguit 48 regidors i l’alcaldia de Gallifa. No està malament i cal tenir en compte que és un partit acabat de crear. Segurament no era un partit encara prou madur per a presentar-se amb unes eleccions tan complexes com unes municipals i te mèrit aquest resultat.

Les CUP són una de les revelacions de la nit aconseguint representació a Girona i a molts altres municipis de l’interior. Es beneficia de la patacada d’ERC i encara te molt terreny per a crèixer tot i que si continua amb la línia de ser una ICV sense complexes nacionals (mostrant-se a favor del burca i volent posant setge al Call de Girona) trobarà un sostre ben aviat.

PxC és l’altra revelació de la nit. I encara no ha pujat més perquè en alguns llocs (com a Badalona) el PP s’hi ha avençat. Fins i tot ha tret regidors a localitats tan d’esquerres de tota la vida com Sta. Coloma de Gramenet, St. Adrià de Besòs o L’Hospitalet de Llobregat, llocs on val el que deia abans del PP als barris d’immigració espanyola automarginats. És igual de lamentable un que altre però a nivell sociològic seria interessant esbrinar quin percentatge de vots aconseguits a la Catalunya interior són provinents de catalans o d’espanyols. Els primers serien equiparables a la xenofòbia europea, el segons serien la demostració que hi ha grups de gent que ni hem sabut ni els ha donat la gana integrar-s’hi i tenen la santa barra d’exigir als nouvinguts que s’hi adaptin. Una bona caricatura del que és la Catalunya d’avui.

C’s són els desapareguts de la nit. Ahir no els vaig sentir ni esmentar. Aquest matí m’he recordat d’ells i he mirat la premsa. Han tornat a guanyar a Gimenells (l’única alcaldia que tenien) però sembla que han perdut bona part dels vots i regidors (que tampoc no eren gaires) que havien aconseguit al Baix Llobregat i al Vallès. Fa uns anys s’especulava que els seus votants provenien en bona part del PSC “catalanista” de Maragall i que acabarien passant-se a l’espanyolisme desacomplexat del PP. Potser és això el que ha passat, amb la contribució de PxC.

Del País Valencià i de les Illes no comentaré gaire cosa. Si després de tot el que hi passa el PP encara hi augmenta el suport i no hi ha un vot en blanc o abstenció de càstig remarcable vol dir que ja els està bé. Només destacaria l’entrada de Compromís a Les Corts Valencianes amb 5 diputats. Bé, ànims.

A Espanya el PP arrasa i això els anima a demanar eleccions avençades. Ja ho veurem. Amb una Espanya blava i amb l’increment de vots de UPyD (treu vuit regidors a Madrid, recordem que a les eleccions catalanes va quedar per sota de la CORI de Juantxi i Carmen de Mairena) aviat tindrem una nova i potent fàbrica d’independentistes.

Al País Basc la sorpresa ha estat Bildu. Arribar i moldre. Segona força en vots per darrera del PNB i guanya a Sant Sebastià. També entra amb força a Navarra. Tinguem en compte que aquí Diputacions provincials són uns ens estranys que ningú sap ben bé per a que serveixen però a  Euskadi són molt importants  ( i per tant també ho són les eleccions municipals ) en tant que mantenidors dels furs. Un intent de donar més poder al govern basc en detriment de les Diputacions va ser el detonant de l’escissió més gran en el nacionalisme basc amb la creació d’EA.
Bildu és una mostra que malgrat tenir tots els poders de l’estat a la contra n’hi ha que saben organitzar-se i fer feina. Amb el que els ha costat arribar a poder ser presents a les institucions no estaven per a fer acampades de protesta en contra de la classe política. Vet aquí perquè en un lloc tan propens a treure multituds de gent al carrer faci sol o plogui com Euskadi les acampades no han tingut gaire èxit.
2. # La patxanga

Malgrat que havia tingut algunes esperances, al final està vist que això de les acampades és poc més que una patxanga amb estètica seixanta-vuitera. Amb les bones intencions que vulgueu, però una patxanga. Per cert que després del maig del 68 la dreta francesa va arrasar a les eleccions. Sovint els que volen canviar-ho tot i ara són els que més fan per a que no canviï res.

Les propostes presentades a les assemblees de la Plaça de Catalunya no deixen de ser llistes de bon desitjos ratificats per unaniminitat (com compten els vots?) però cap projecte amb cara i ulls, és a dir, cap explicació de com es posaria a la pràctica. Alguns són lògics i de fet són teòricament legals (independència del poder judicial, per exemple) però, com es pot mantenir un subsidi d’atur indefinit posem per cas?.
Tots d’acord amb que s’aboleixi la monarquia, i ara què? Ens mantenim plantats fins que el Borbó abdiqui?

Davant d’aquestes objeccions n’hi ha qui han dit que, lògicament, no s’aconseguirà res, però que és una escola de democràcia i que és positiu que la gent es mogui. Argument trampós, i molt.

No entraré ara en explicar la meva visió de democràcia (ja en vaig parlar aquí i aquí) per a no entrar en debats teòrics però a nivell pràctic, una escola de la democràcia no és una acampada on tothom canta el mantra de que el sistema és dolent mentre fas malabars i toques la flauta.
Una escola de la democràcia és, per exemple, la feina que s’ha fet amb les consultes sobiranistes que era un projecte on la gent hi participava i es movia per a votar (per la independència, però era una escola de participació aplicable a altres temes i així s’havia dit un munt de vegades). Encara més, si creieu que els polítics no us representen es poden proposar alternatives més enllà dels “No els votis” o “Tots són iguals“.

A més a més, la independència és un projecte que, a més de voler fer el català llengua de un estat independent i de salvar la cultura, proporciona un capgirament econòmic que faria que la gent visques millor. O sigui participació activa del poble en la política i millora econòmica. No era això el que demanen els “indignats” aquests? Fa temps que hi ha gent que treballa activament per a arreglar les coses!!!

Que no diguin que la gent no es movia fins ara!!!!

I no només amb la independència. Com es va aconseguir l’abolició de les curses de braus, posem per cas?

És una indignació sense rumb com diu en Salvador Cardús. I la seva base intel·lectual força feble. Només cal veure aquest video del professor universitari i col·laborador de Vilaweb (Quo vadis Vilaweb?) Arcadi Oliveras on encara està amb la cantarella que el futbol és l’opi del poble com al temps de Franco. Com si no fossin compatibles la reivindicació i xalar amb els gols de Messi. (Encara sort que no ha acusat Guardiola de ser un agent del Mossd o la CIA enviat per a menjar el coco del poble). Evidentment que sempre hi haurà un sector de la població que farà servir el futbol (o el que sigui) com a narcòtic però pensar que el gruix de la població és tan messella és confiar poc en la intel·ligència del poble que tant diu admirar.

Per a reblar el clau, acaba dient que la independència no solucionaria res perquè si no és d’esquerres no val la pena lluitar-hi.  És a dir, millor continuar a Espanya.
Els falangistes deien allò d'”Espanya antes roja que rota” i aquests diuen “Si és roja Espanya millor que ‘rota’ “.

Amb aquest bagatge intel·lectual no és estrany que el català sigui pràcticament absent a l’acampada de Barcelona. Com que són “apolítics” i “ciutadans del món” passen de temes identitaris i estan per les coses que interessen a la gent. Us sona? Per això, per exemple, no tenen cap mania en empaparar el monument a Macià amb pancartes (en castellà, és clar) dedicades a Durruti.

Per això entre tantes coses  que reivindiquen no ésta el dret d’autodeterminació, i, com deia abans, és estrany si estas lluitant per a millorar el nivell de vida de la gent.

Per això molta gent independenstista ha passat de l’entusiasme a la perplexitat (quan no directament al cabreig) i els ha acabat donant l’esquena. Prou feina que tenen feta ja ara com per perdre el temps fent volar coloms.

Una patxanga com deia, de gent benintencionada que planta raves als parterres de la Plaça de Catalunya pensant que així està fent tremolar el poder.
Angelets! Quan el poder veu una amenaça hi combat amb tots els mitjans a l’abast (Bildu) o intentar menystenir l’adversari (consultes, concentració 10J).

Una llàstima. Però és el que passa amb les coses espontànies Quan les coses surten sense ningú que les dirigeixi al final algú les acaba dirigint. Ja ho veurem qui.

La gent prefereix seguir un somni que no encarar la realitat. Per això tenen èxit els venedors de fum i solucions miraculoses, sobretot en temps dificils. Això tenen en comú els acampats i els garciesalbiols.

Arxius: .
Comentaris: 2
  • El cabreig i la indignació no són suficients
    Llaudal | dijous, 26 de maig de 2011 | 11:08h
    i com que estan farcits de més budells que de matèria gris, passa el que tu dius. La indignació era necessària i encara s’han quedat curts, però qui ho traduirà en força constructiva que no sigui un castell de fum ni uns focs d’artifici?
    Sí, Jaume, convé recordar, i ben fort, que la millor mostra de democràcia real que hem tingut són les consultes independentistes. Protagonitzades per gent corrent, esforçada i treballadora, indignada però amb projecte.
    • Hi ha camí fet
      borinotus | dijous, 26 de maig de 2011 | 14:36h
      Ha costa molt deixar l’independentisme “kumba” i somiatruites i començar a fer coses reals com per tornar enrere ara.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s