I l’olla va bullint

borinotus | 1- Politics | dimarts, 12 de juliol de 2011 | 22:47h

Avença l’estiu, i d’aquí a poc entrarem en aquella època de l’any en que tot sembla entrar en una letargia.

Però abans d’encarar la canícula han quedat un fils deslligats que caldrà reprendre al setembre, tot i que en realitat no els deixem mai de banda del tot. Com sempre, com l’any passat, però enguany encara més. L’olla va bullint més que mai.

Ahir es va celebrar el cinquanté aniversari d’Òmnium Cultural. En el seu discurs (un discurs emotiu i emocionant) la Presidenta Muriel Casals va fer un crida a la independència fiscal, la cultural… i la política.

Malgrat això Omnium Cultural no va donar suport a la manifestació independentista del passat dissabte que commemorava la concentració “monstre” de fa un any.

Una manifestació convocada amb poc temps i sense gaire suports polítics ni d’entitats, i sense la complicitat de mitjans informatius de qui hom esperava si més no que n’informessin més a bastament. Si més no, hagués estat desitjable que se’n donés si fa no fa la mateixa cobertura que als “indignats” aquells que havien de canviar el món i que ja no recorda ningú.

I malgrat tots els entrebancs el resultat de la manifestació va ser prou digne. Com va dir un amic, va quedar com un Onze de Setembre arregladet. A més a més a mi em va servir per retrobar-me amb amics que feia tems que no veia, conèixer gent nova i veure físicament gent que només coneixia de forma virtual

N’hi ha qui s’ha molestat força amb aquesta manca de suport d’Òmnium. Alguns fins i tot han amenaçat amb donar-se de baixa. Arribar a això em sembla excessiu. Òmnium Cultural (i les seves “germanes” Acció Cultural del País Valencià o Obra Cultural Balear) són entitats necessàries i útils que, tot i les diferencies que puguem tenir, val més que existeixin que que no. És més, la millor manera de garantir la viabilitat de l’entitat i la seva independència de les subvencions atorgades del govern  cal que s’hi adhereixi el més gran nombre de persones possible. Sembla mentida que amb tant catalanista que hi ha només  tingui 25000 socis.
Que  ara s’enfonsés no beneficiaria de cap manera al país sinó als seus enemics els qual durant els darrers dies estan atacant-la de forma directa i frontal amb  denuncies incloses.

És clar que la necessària unitat d’acció no exclou la crítica. Jo mateix, com a soci, els  vaig fer saber la meva contrarietat i des de l’organitzacióem van remetre al “pronunciament polític” que es faria en la commemoració del cinquantenari.

Un pronunciament que m’ha semblat més que correcte tot i que posar-se un límit de quatre anys per incitar a la desobediència civil sinó s’assoleix el pacte fiscal em sembla un temps excessiu. De fet, dubto que el país pugui aguantar tant. Suposo (i em sembla ben clar) que el text ha estat consensuat entre les diverses sensibilitats de l’entitat i s’ha volgut contemporitzar amb el Govern malgrat alguna sorpresa com ara el desafiament de tancament de caixes o insubmissió fiscal, proposta que ha estat rebuda amb diversitat d’opinions al Parlament. Res d’extraordinari: els partits d’allà en contra i els d’aquí a favor amb l’habitual posició de CiU d’estar a favor i en contra alhora.
Mentrestant el Centre Català de Negocis diu que no es pot demanar al conjunt de la ciutadania que prengui aquesta mena de riscos si no te la cobertura del seu govern. És aquest qui ha de prendre la iniciativa i liderar-la.
Mentrestant a Madrid sembla que no estan amoïnats per aquestes coses.  Hi ha un aire de final d’etapa. Aviat arribaran les eleccions, potser avençades. Personalment ho desitjaria per així acabar d’una vegada per totes amb la provisionalitat de saber amb qui ens haurem de barallar. Això sí, estic força d’acord amb la iniciativa que han fet algunes formacions independentistes d’abstenir-s’hi. Vist està que guanyi qui guanyi els catalans només podem aspirar al “peix al cove” d’esgarrapar alguna cosa sempre i quan ningú no tregui majoria absoluta i un partit català pugui ser influent. Bé, més que un partit català cal dir CiU perquè el PSC…en fi. Engrunes que en algun moment van ser importants però que caldria buscar alguna altra manera més sòlida d’aconseguir les coses. D’aquí la proposta de CiU de concert econòmic. Però de fet, a Madrid, lluny de semblar que hi hagi gaire voluntat de negociar cap pacte fiscal, Catalunya ha de tornar vora de 800 milions en concepte de regularització del model de finançament (que era la rehòstia segons el govern anterior que és qui el va aconseguir).
I és que prou feina tenen ara a entomar les envestides dels “mercats”. Ara es veuen les conseqüències de gestionar la política i l’economia amb el cul. Ara tot són presses per a que Europa (o sigui Alemanya) surti al rescat. Ja de pas recordem que els malvats especuladors no són causa sinó conseqüència. Si fas les coses bé no solen aparèixer.

I qualsevol dia d’aquests els alemanys diran que ja n’hi ha prou de finançar economies dirigides per inútils que financen ganduls i es gasten els calés en infraestructures ruïnoses i inútils i que si cal triar entre estar units a uns altres i enfonsar-se junts i anar per lliure i capejar la tempesta sols la decisió a prendre està ben clara.

Foto: Vilaweb

Comentaris: 2
A foc altet
Llaudal | diumenge, 17 de juliol de 2011 | 11:13h
La desobediència fiscal s’ha de treballar. Suposo que Omnium ho està fent. Però per a mi el més important és que se’n vagi informant cada cert temps perquè la ciutadania es vagi fent a la idea i també perquè aquesta ciutadania conscienciada es vagi eixamplant. Amb l’anunci d’un dia no n’hi ha ni per començar. Cal mantenir el bull de la desobediència si volem que tingui èxit. Cap acte catalanista sense parlar-ne. Implicar-hi totes les organitzacions i el màxim de partits.

Aquests que a la més mínima estan a punt de trencar carnets, són un virus per a l’independentisme. Encara n’hi ha massa d’exaltats i per culpa seva es fan capalletes i es dirigeix l’energia més cap a actes emotius que constructius.

Feina i puristes
borinotus | dimecres, 20 de juliol de 2011 | 21:47h
Hi ha molta feina a fer i hi ha pressa. Fa temps deiem allò que la prudència no ens faci traidors i continua essent vàlid, però caldria afegir que la pressa no ens faci inoperants. Els puristes que a la mínima estripen carnets acabaran escindits d’ells mateixos i tot.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s