Intervenció a Libia

borinotus | 2- Socials | dilluns, 21 de març de 2011 | 15:17h

Amb el vist-i-plau de les Nacions Unides, ha començat la intervenció contra el règim del Coronel Gaddafi.

Sempre n’he tingut dubtes sobre aquesta mena d’actuacions. És evident que qui hi intervé no ho fa (només ) per altruisme  i prova d’això és que hi ha molts altres llocs al món on es violen sistemàticament els drets humans i ningú no hi diu gaire res (pensem en Birmània o Sri Lanka,…). Però d’altra banda tampoc és ètic el deixar fer i entonar l’excusa de la “no interferència en afers interns d’un estat sobirà“. Bé que ens hagués anat als anys 40/50 una intervenció encara que hi hagués hagut interessos darrera (quan no n’hi ha?). Ens hauríem estalviat unes quantes coses i pitjor que ara segur que no estaríem.

Quanta gent no es va mostrar decebuda llavors de la passivitat dels aliats? Quants no han retret des d’aleshores als estatunidencs el seu reconeixement del règim franquista?

I Libia? Doncs la situació Libia mostra com Occident viu sovint pujat a una figuera de la qual uns ara han caigut des de la branca dreta i altres des de la branca esquerra. Ara el Coronel ja no te qui l’estimi però tan criminal és ara com fa quaranta anys. Tan asssassí era el règim quan feia negocis amb Berlusconi com quan Chavez l’equiparava a Bolívar (malgrat tot encara ara el considera amic ) o quan era un ídol de les nostres esquerres només pel seu odi als Estats Units i Israel.

Ja n’hi ha hagut manifestacions contra la intervenció. La Plataforma No a la Guerra (bé, segons quinesva sortir al carrer amb el lema “Ni tiranies, ni ocupacions”.

Ja és curiós que n’hi hagi qui només s’hagi recordat de condemnar Gadaffi i la seva dictadura quan l’ataca Occident.

És clar que si no hi hagués hagut d’intervenció el motiu de la protesta suposo que seria que Occident permet que es massacri el poble libi i que dóna suport a la dictadura a canvi de petroli….

En tot cas qui està més capacitat per a parlar és el propi poble libi i el cap de l’opisició (i fins fa poc ministre del règim o sigui que ja em diràs) deia fa uns dies que si no hi havia una intervenció estrangera “Gaddafi aniquilarà el nostre país“.

Font imatge de capçalera: Vilaweb

Comentaris: 9
  • És lícit matar al tirà?
    josepselva | dimecres, 23 de març de 2011 | 11:34h
    Aquesta pregunta ja la feien en l’época des romans i la resposta era mes contundent que ara. Però som a l’época que som i de la mateixa manera que l’espai de centre es el mes concorregut, també el gris-mig es el no-color mes adoptat (nomes cal que miris la carrosseria dels cotxes).
    Els matisos creen dubtes, els dubtes perplexitat, la perplexitat inacció i la no-acció crea frustració. És una cadena malvada on el primer grilló es al nostre peu.
    Embrutar-se les mans? I ara!, en l’era del ratolí telecomandat…..!
    Com deia un comentarista d’aqeust matí: “les guerres ja no són el que eren…”
    • Depèn
      borinotus | dimecres, 23 de març de 2011 | 14:44h
      Quin tirà? N’hi ha d’útils i dels que no ho són. És allò que diuen que “aquell tirà és un fill de puta però és el nostre fill de puta”.

      Interessos al capdavall.

      El Gaddafi com dic interessava a tothom i per això ara tots queden com a babaus sobretot els que fins ara no han badat boca amb la dictadura i ara clamen per la intervenció. Almenys els que hi intervenen el volen treure.

  • No a la guerra
    Reyes | dimecres, 23 de març de 2011 | 11:19h

    Jo no puc recolzar aquesta intervenció militar. Tu ho has dit molt bé: seria necessària una intervenció “planetària” en tots els llocs del món on hi ha conflictes que ni coneixem però que també causen morts humanes de les què ningú en parla. Mentre no sigui així que ningú em parli de “raons humanitàries”… Aturar una guerra civil és tant fàcil com no vendre armes als bàndols enfrontats però, com sempre, les vides humanes queden supeditades a interessos econòmics, de petrolieres i armamentistes. I Espanya n’és un molt bon exemple:
    “España es el octavo país que más armamento pesado exportó entre 2005 y 2009. Sólo contando las armas vendidas en 2009, se situaría en el sexto puesto. En las dos legislaturas del PSOE se han vendido casi el triple de armas que en las anteriores con José María Aznar como presidente. En 1996, España ocupaba el puesto 16.” (Público, 17-03-11)
    Aíxò té un nom: hipocresia.
    PD No puc arribar a entendre com aquells que van protestar contra la guerra d’Irak ara recolzen aquesta guerra…
     
     
     

    • No és tan simple
      borinotus | dimecres, 23 de març de 2011 | 14:39h
      No vendre armes als contendents és el que van fer les democràcies a la guerra nostra mentre que les dictadures feixistes i la URSS se’n van aprofitar. Com vigiles que no entri cap arma? Fots un bloqueig? Això és el que fa Israel amb Gaza per a que Hamàs no s’armi i tothom clama al cel!.

      Tanmateix no participar-hi (fins i tot si s’aconseguís que no hi entressin armes) seria legitimar el més fort. No és tan fàcil.
      I llavors què? No hi fem res? Potser a Birmània els agradaria un cop de ma que els tregui de sobre la junta militar.

      Que hi han interessos? Sí, i? Potser esperem que els nostres governs actuin com a superman expandint la democràcia arreu? Que s’ajunten amb dictadors per petroli? Sí, èticament molt reprobable i repugnant. L’esquerra (que actua per ideologia i per principis i no per interessos) també s’ajuntava amb Gaddafi,i amb el règim iranià i mira amb simpatia alguns moviments islamistes….Una cosa no treu l’altra però que no ens vingui ningú a donar consells d’ètica.

      Ara et donaré unes claus que t’ajudaran a entendre perquè aquesta intervenció (de guerra ja hi havia abans) no ha mogut tanta gent com la de l’Irak:

      – Aquesta intervenció està avalada per l’ONU, la d’Irak no.

      – La d’Irak es feia a causa d’unes armes “de destrucció massiva” que ningú creia que existissin. A Líbia, Gaddafi estava matxacant la població.

      – La intel·lectualitat sociata ( la de la cella i la que va omplir una gala dels Goya de missatges pacifistes ) no actuarà mai en contra d’un govern del PSOE ja que seria alimentar l’alternativa que és el PP.

      – Certes ONG que van de pacifistes ja no enganyen ningú.

      • no, no és tant simple
        Reyes | dimecres, 23 de març de 2011 | 18:42h
        L’ONU és una de les institucions internacionals menys democràtica que existeix. Potser estic mal informada, però la intervenció militar la va aprovar el Consell (onze països ara?) no l’Assemblea (que queda obligada per les decisions del Consell). A la pràctica, un aval ètic no tan ètic, o sí?
        Entenc perfectament el que vols dir des de bon començament, i espero saber expressar-me millor ara. No hauríem de conformar-nos amb donar la benedicció a la intervenció militar en Líbia sinó que hauríem d’exigir coherència als nostres governants, és a dir, que intervinguin també en la resta de conflictes. No són coses incompatibles, i si les fan incompatibles serà, de nou, per motius econòmics que hauríem de denunciar. Si amb això que dic dono de menjar al PP… mala sort! No crec que canvïi gaire (a pitjor) la situació amb el PP a Moncloa.
        PD Que estigui en contra de la indústria armamentística no presuposa forçosament que sigui pacifista o que vagi pel món amb el lliri a la mà…
  • Sí, però compte!
    Daguer | dilluns, 21 de març de 2011 | 18:54h
    Res no és ni blanc ni negre. I què fàcil és caure en simplismes infantils quan un es condueix per eslògans. Així ho demostra el flyer del MDT, quan anar contra els EUA era garantia de “socialisme” (bon treball el teu). Però la intervenció tampoc no és ni blanca ni negre. No vull que Gaddafi eternitzi la seva dictadura ni massacri els dissidents, però tampoc vull que això serveixi d’escusa per un intervenció on s’hi juguin sobre tot interessos privats i es faci matant civils. Voldria més claretat en els mitjans i menys manipulació. Vull que en comptes d’anar en contra de la intervenció, els de sempre posessin els seus esforços en exigir respecte pels civils. Però això seria demanar massa dels simplistes del blanc o negre.
    • Puntualitzo
      Daguer | dimarts, 22 de març de 2011 | 10:44h
      El títol del meu comentari no es refereix a l’apunt del Jaume, que comparteixo plenament, sinó al tema que hi exposo. Vull dir que quan donem un sí, hem d’anar en compte de no sempre donar-lo sense matisos. Justament el mateix que demanava en Borinotus.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s