La barbàrie arriba a l’oasi

borinotus | 2- Socials | dimecres, 3 d’agost de 2011 | 01:06h

De pura casualitat, vaig assabentar-me de l’explossió al centre d’Oslo al poc que s’hagués produït.  Tan recent era que en cercar informació vaig veure que molts diaris digitals de casa nostra encara no se’n feien ressó.

Els videos que començaven a circular mostraven els instants després de l’explossió. Les destrosses, els ferits, la por….Era colpidor reconèixer aquells carrers per on tant havia passejat.

Va ser arribar a casa i posar el 3/24. Justament en aquell moment parlaven d’un tiroteig als afores d’Oslo. No se’n sabia res més. Vaig intuir que la policia empaitava els autors i aquests responien a trets. Aviat ens assabentàrem que no havia anat així.

Ja és un tòpic dir que els atemptats de divendres passat a Oslo i Utøya han portat Noruega a un estat de xoc donat que aquell país era una mena d’oasi tranquil on no passava gairebé mai res.
Un tòpic però ben cert. Durant el temps que vaig ser-hi (unes vacances de fa uns anys) l’indret amb més vigilància que vaig veure va ser el museu dedicat a Edvard Munch. De fet, hi vaig anar el dia que el van reobrir amb les instal·lacions renovades amb múltiples sistemes de seguretat després de l’enèssim robatori d'”El Crit” (en vaig parlar aquí)
Per la resta allò semblava el cim de la civilització. Fins i tot es podia entrar lliurement a alguns jardins del Palau Reial. Tan planer semblava tot allò que em donava la impressió que els guardes de la porta (que amb el seu uniforme de gala feien la seva doble funció de vigilància i objectiu de fotos de turistes, i més la segona que la primera) no em posarien gaire problemes si els deia que em deixessin entrar que havia quedat per a prendre el te amb la princesa Mette-Mari
Sobre el que ha representat aquest crim per a Noruega recomano que es llegeixi aquest post que ha escrit el meu conciutadà Marc. Una persona que coneix i estima aquell país.

Des de fa uns dies Europa és conscient que viu amb una nova amenaça sobre el cap. Conjurat de fa temps les activitats de les organitzacions armades clàssiques, ja no són només els islamistes fanàtics els únics capaços de provocar una massacre en el lloc i moment més impensat.

Hem de combatre el feixisme sempre. Però no cometem l’error de considerar l’islamisme com els bons de la pel·licula. Ni tampoc com “l’altre extrem“. Entre el Breibik de torn i un jihadista les diferències no són tantes com sembla. Quina és l’actitud de l’ultradreta cap als drets de la dona? I sobre l’homosexualitat? I la llibertat religiosa? I la laïcitat de l’estat?. I que pensen els islamistes (i no només els més fanàtics) sobre aquestes qüestions?

La civilització occidental és la que ha assolit les més grans quotes de llibertat personals i col·lectives i en bona part això es conseqüència del procés engegat amb la separació esglèsia-estat (als països protestants abans i millor que als catòlics. I mireu la diferència de desenvolupament).
Aquesta separació és difícil de fer a l’Islam per les pròpies característiques de la religió. Però és que la gent com el tal Breivik són hereus del que històricament han lluitat en contra del progrés i de l’assoliment de drets socials i individuals.  El que volen és tornar enrere si més no en qüestió de cert valors. Aquest paio (i AlQaeda, Hamàs i similars) no són més que la punta violenta de l’iceberg.
El veritable perill és la seva versió homologable que s’esten socialment. La que, fin i tot,  condemna aquesta mena d’atemptats. (És clar que…algú pensava que l’aplaudirien, potser?)

Si algú te la paciència de llegir el famós manifest del tal Breivik (2083+ A European Declaration of Independence) veurà que, a banda de la  “justificació” de la seva croada (hi ha un munt de dades històriques i referències bibliogràfiques) també és una posada al dia de l’ultradreta.  Insta a no repetir els errors del passat. A les minories no caldrà portar-les al camp d’extermini posem per cas.  És contraproduent (I malgrat això ha fet esclatar un cotxe bomba i ha matat a trets un munt de gent. Mostra del batibull mental que te al cap).

Però una diferència en les formes no exclou que ara en pensi diferent. Un cas és el dels jueus.

Efectivament l’antijudaisme ha deixar de ser el leitmotiv de l’ultradreta. Sobretot perquè ara el que et trobes pels carrers europeus són “moros” i no jueus. Que ara tinguin com a enemic l’Islam els porta a considerar (unilaterlament, és clar) Israel com a aliat circumstancial

Tanmateix el Breivik aquest en el seu famós manifest considera que Europa ja no te un “problema jueu” llevat de França i Anglaterra (on hi ha les comunitats més nombroses) però sí que el te els EUA (on n’hi ha una gran quantitat).

És a dir, que no hi ha “problema jueu” si no hi ha jueus. Els toleren si són lluny.

Sobre els gitanos (dels quals, per cert, ahir en vam commemorar el Porrajmos) ja no diu que són sub-humans sinó que els fa servir, amb una cínica carambola, per a justificar l’existència de l’etnicisme. Ve a dir que les organitzacions que els defensen no deixen de ser identitàries.

Quina diferència hi ha entre el tal Breivik i un islamista? Tots dos volen la supremacia del seu grup, tots dos estan en contra del coneixement de cultures alienes, tots dos estan en contra del feminisme, tots dos estan en contra de la llibertat sexual…i tots dos odien els jueus (no fa tants anys que col·laboraven en aquest sentit)

Ens trobem davant de dues menes de reaccionaris.

I aquests reaccionaris van en auge. Per què?

La gent no vota els partits xenòfobs perquè un dia s’aixeca i veu que no li agraden els musulmans. Les explicacions són una mica més complexes però podríem intentar aprendre  del passat. Recordem aquella frase tan utilitzada que  diu que el poble que no aprèn de la seva història està condemnat a repetir-la.

A l’Alemanya als anys 30 molta gent obrera va passar de votar esquerra a votar nacionalsocialista, als noranta va passar el mateix amb el Front National francès i fa un mes i escaig va succeir a Badalona amb el PP més xenòfob.

La qüestió és que en temps de crisi a molta gent (sobretot la gent més afectada) li urgeix trobar solucions. I el populisme de totes les tendències (esquerres o dretes) proposa solucions senzilles a problemes complexos (propostes de solucions que no arreglen res, de fet). Això els fa atractius entre alguns sectors de la població. A “La por a la llibertat” Erich Fromm ja ho exlicava.

Més guanyen encara quan l’alternativa que hi ha són partits que no saben o no volen afrontar els problemes. Encara més, la innocència el papanatisme benintencionat el fa presa fàcil de qui se’n sàpiga aprofitar.

Un tema de debat és la possibilitat d’il·legalitzar aquests partits. Personalment jo no ho faria. La llibertat d’expressió és sagrada i prohibint que algú digui alguna cosa el que fas és amagar el problema, no solucionar-ho. A més que demà pots ser tu el que siguis demonitzat perquè dius alguna cosa inconvenient. Recordeu la llei de partits? Va ser un intent d’identificar independentisme amb terrorisme.
Fins i tot policialment seria contraproduent la il.legalització. Val més tenir-los legals i control·lats que no amagats en les catacumbes.  En tot cas, seria un greu error voler prohibir els partits ultres i no prendre mesures contra imams que des de les seves mesquites proclamen l’odi etern a Occident (en tenim uns quants a casa nostra ).

Un patètic exemple d’aquest papanatisme que deia abans el trobem en unes declaracions de l’ambaixador noruec a Israel en que mig justificava el terrorisme que pateix l’estat hebreu. Que això ho digui algú que acaba d’enterrar gairebé un centenar de conciutadans per una acció terrorista ja és més que cinisme. Si trobes justificat que es posi una bomba a casa del veí quina autoritat moral tens per a condemnar que algú altre trobi una justificació per posar-ne una altra a ca teua?

La lluita no és ultradreta europea contra islamisme radical. És entre democràcia i antidemocràcia. Que ara hi hagi dos faccions de l’antidemocràcia que estiguin enfrontats no és el problema de fons.

Imatge: Kap per a La Vanguardia.

Comentaris: 4
  • Hem anat a parar
    Llaudal | dissabte, 6 d’agost de 2011 | 14:27h
    allà mateix. És sa discrepar, però és satisfactori coincidir.
    Bones vacances. Abans que jo hagués pogut acomiadar-me de la gent, m’he trobat la família ocupant-me totes les hores a casa i obligant-me a dedicar-los el temps que abans em requerien els articles. Adéu i bona calor!
    • Bones vacances
      borinotus | dilluns, 22 d’agost de 2011 | 13:54h
      Tot i que potser ja les has acabat a hores d’ara.

      Sí, m’ha agradat la coincidència en l’enfocament del succés.

  • Un gran article.
    carme.laura | dimecres, 3 d’agost de 2011 | 16:06h
    Com eradicar el sentiment raciste i xenòfob que usa el discurs polític com a instrument propagador?… No es poden il·legalitzar les idees, d’acord, absolutament d’acord. I les idees poden detentar el poder gràcies a la grandesa democràtica. Què fer?… educació a tots els àmbits, però tots els àmbits són inabastables.
    Un article per a la reflexió … i l’acció col·lectiva. Un plaer llegir les teves reflexions, com sempre. Bones vacances per  a tota la família!.
    • Reflexions
      borinotus | dijous, 4 d’agost de 2011 | 20:09h
      Gràcies pels elogis. Trobo que sovint les reflexions sobre aquest tema es fan amb por d’entrar fins al fons. Els tabús (allò políticament correcte, prejudicis,…) no es deixen veure clar. I necessitem veure clar si volem sortir-nos-en.

      Bones vacances a tu també

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s