L’ull que mira (i et fa ballar com vol)

borinotus | 2- Socials | dijous, 29 de setembre de 2011 | 19:11h

Diu el Principi d’Incertesa de Heisenberg que l’observació d’un partícula influeix en el seu comportament i que, per tant, allò que veiem no és mai el seu estat “en repós”.

Això és vàlid per a partícules subatòmiques però també aplicable a comportaments socials. Una persona no es comporta igual quan està sola que quan està amb algú altre. I si aquest altre du una càmera que pugui enregistrar els seus moviments hi ha la tendència a comportar-se de forma diferent: fer gestos, fer (encara més) pallassades, adoptar un posat greu i seriós,…en definitiva que aquell observat passa a ser actor de forma instintiva o volguda. El captador d’imatges esdevé enregistrador d’aquest comportament influït i te la possibilitat de mostrar un missatge determinat a un futur espectador.

Vet ací una responsabilitat del periodisme que no es te prou en compte. Veiem sovint imatges de successosd’arreu del món  i no pensem mai que si estem veient allò és perquè allà hi ha algú amb una càmera.

I encara menys pensem que el fet que allà hi hagi algú amb una càmera pot estar influint en el que estem veient.

I que aquesta influència sobre el missatge també ho és sobre l’opinió que ens formem o que ens volen transmetre.

Al 1984 de George Orwell (sempre que es parla d’aquests temes queda bé fer-hi una referència) el món era vigil·lat per les càmeres del Germà Gran. Al nostre món actual les càmeres ens mostren com hem de veure el món.

Com a exemple i com a motiu de reflexió, aquest vídeo (en italià amb subtítols en anglès però ben entenedor per si mateix) del fotoperiodista Ruben Salvadori, que ha estat guardonat recentment.


Photojournalism Behind the Scenes [ITA-ENG subs] from Ruben Salvadori on Vimeo.

Comentaris: 2
  • L’ULL QUE ENS MIRA
    Lourdes Garcia| Adreça electrònica | dijous, 29 de setembre de 2011 | 20:04h
    Està claríssim que els fotoreportatges avui dia estan sotmesos a dinàmiques d’orquestració molt similars a les fotografies de posem el món de la moda. Això no és nou. Encara avui dia és motiu de debat si la famosa foto de Capa, ‘The Falling Soldier’, és un muntatge o no. L’objectiu no es captar els fets, sinó les sensacions, el dramatisme. Moltes d’aquestes imatges responen a interessos polítics i econòmics prèviament pactats pels governs involucrats en el conflicte i els mitjans de comunicació simpatitzants amb la causa dels uns o dels altres. Per cert, molt jove aquest noi, no?
    • L’ull que ens fa veure
      borinotus | divendres, 30 de setembre de 2011 | 13:41h

      Sí que és molt jove, sí.

      Saps la dita aquella que el ximple és aquell que quan l’assenyalen la Lluna es queda mirant el dit? Potser la cosa més assenyada abans de mirar la Lluna és intentar saber de qui és el dit  i perquè ens ordena mirar cap allà.

One response to “L’ull que mira (i et fa ballar com vol)

  1. Retroenllaç: Un racisme impune | Temps d'incertesa (com tots)

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s