Saps que m’han dit…(dels immigrants a Badalona)?

borinotus | 2- Socials | dissabte, 14 de maig de 2011 | 02:02h

Fa unes setmanes em va arribar a casa un fullet anomenat “Saps que m’han dit?” editat per l’Ajuntament amb el propòsit de desmentir els típics rumors que corren sobre la població immigrant (causen delinqüència, es queden tots els ajuts públics, creen problemes de convivència,…) que estan provocant que alguna formació política (concretament el PP)  estigui guanyant suports a base d’explotar aquesta por. Ja en vaig parlar en un post (Que bonic que és Badalona!).

No crec que serveixi de gaire res aquest fullet. Allò que la massa aprèn sense raons no se’ls pot treure amb raons. I de fet, ja fa dies que es va posar en marxa la campanya i el ressó ha estat gairebé nul malgrat que estem en ple període electoral.

El fullets de l’Ajuntament són editats en castellà i català. Per imperatiu legal suposo, però també i sobretot per a que arribi més fàcilment als seus destinataris: gent que fa temps que ha arribat aquí o els seus fills i no han aprés ni a llegir en català. Això sí, defensaran la indubtable catalanitat dels Estopa, però no tindran ni idea de qui és Najat El-Hachmi.

I és que en el fons el que diuen sobre els immigrants actuals (Muchos lo piensan. Yo lo digo) és molt més del que per un bonisme nefast no han dit mai els catalans sobre els immigrats espanyols que no han volgut adaptar-s’hi al país d’acollida. Al contrari, se’ls ha volgut guanyar tot renunciant a les senyes pròpies començant per canviar de llengua a la mínima ocasió (cosa inaudita en qualsevol altre país del món) i acabant per gastar-se milionades en esperpents folklòrics com la Feria de Abril (no gaire afectada per retallades). Si el PP vol trobar immigrants inadaptats els pot començar a cercar entre els seus propis votants.

Votants que tampoc se que n’esperen. Per molt que en Garcia-Albiol digui, que farà això i allò,  les competencies sobre immigració no són ni municipals ni catalanes i no ho seran fins que Catalunya sigui independent, cosa que no està entre les preferencies del PP ni dels seus votants.

 

De migracions i barreges n’hi ha hagut durant tota la història.  La gent, per les raons que siguin, anava a viure a un altre lloc i s’hi adaptava al mateix temps que feia la seva aportació a la societat d’acollida. Com a molt a la segona o tercera generació ja hi estaven ben integrats i els seus orígens forans eren una anècdota familiar i prou.

Coneixeu gent descedent dels “murcians” dels anys 20 que tingui el castellà com a llengua familiar? Em jugo el que vulgueu que no. I això que va ser una migració important en nombre i no hi havia institucions polítiques pròpies…Era el procés natural que passa arreu, i fins ara no havia calgut emprar cap terme com “multiculturalitat” o “mestissatge“.

La cosa canvia quan la quantitat d’immigrants trastoca l’equilibri demogràfic fins a esdevenir població majoritària en alguns llocs i sense cap ganes d’integrar-se. És el cas d’una part vinguda als anys 60 (no tots, que jo en sóc fruit) i, més greu encara, dels seus descendents que, ells sí, ja han tingut accés a educació gratuïta.

La immigració actual en situacions normals es podria gestionar raonablement bé si tinguessim competències i no partissim d’una situació de precarietat com la que tenim. Si poguessim tenir una política migratoria pròpia on establir criteris ferms de qui pot entrar i qui no i es fes servir l’escola com a instrument d’integració social sense complexes (inculcant els valors que volem que tingui la nostra societat: laica, catalana i democràtica)  la cosa podia anar millorant.
Però si la qüestió s’ha enverinat és per no haver sabut afrontar els problemes que la nova situació creava (i qui gosava dir-ne alguna cosa era assenyalat com a racista) i per haver portat al límit el bonisme: De la lluita feminista s’ha passat a no condemnar el burca, de reclamar la laïcitat de l’estat a donar diners per a llocs de culte, de promoure els valors de l’associacionisme i la solidaritat entre la joventut a  subvencionar bandes de delinqüents per a que esdevinguin d’un dia per l’altre associacions culturals.

 

Parlant de delinqüència i problemes de convivència, els del PP diuen a tort i a dret que la inseguretat i l’incivisme són cosa d’immigrants i molta gent assenteix. Però quan hom diu que els barris conflictius ho eren abans que vingués cap  xoriço “moro” o romanès i que aquests només són el relleu dels delinqüents espanyols tothom posa el crit al cel.  Com si St. Roc abans fos una Arcàdia on es feien jocs florals per places i carrers.

Ras i curt, la gent que vota a partits que proclamen la croada contra l’immigrant inadaptat acostumen a ser immigrants espanyols inadaptats o catalans vergonyants abans votants fidels del PSC que els pagava la Feria d’Abril i coses d’aquestes.

I els ajuts socials? Lògicament aquests haurien d’estar destinats a l’estrat més baix de la societat i aquests són, per norma general, immigrants. Però el problema està mal enfocat. I de totes totes. La qüestió no és si els ajuts els han de rebre els immigrats o no. Allò que caldria posar en qüestió són els propis ajuts. A que ve que dels diners públics es paguin ajuts permanents a lloguer , o “xecs nadó” per a per a tothom independentment de la renda que tinguin per exemple?

I així veiem que el que en temps de bonança són mesures pròpies del socialisme  (no cal que et preocupis per res, l’estat ho paga tot) en temps de crisi és fàcil que esdevingui nacional-socialisme (l‘estat ho paga tot…. però primers els de casa (Encara que això de de casa en aquest cas és relatiu))

Allò més lògic i econòmicament sostenible seria que l’Administració procurés igualtat d’oportunitats per a tots (amb educació garantida i sistemes de salut per a tots els ciutadans). Ajuts públics només als que realment ho necessitin i pel temps estrictament necessari. La resta que espavilin, que gairebé tots hem estat fills d’obrers i el sol surt igual per a tothom.