Si la policia no és patriota caldrà depurar-la

borinotus | 1- Politics | diumenge, 15 de gener de 2012 | 01:47h

Una de les coses que cal esperar de les forces de seguretat de qualsevol lloc és que s’estimi el país que serveix. Podem confiar la nostra seguretat a un grup que amenaça de canviar la seva fidelitat per una reivindicació laboral o salarial?

Anem a per la llengua” deia Toni Castejón, portaveu del Sindicat de Mossos d’Esquadra SME-CCOO. Es referia a la decissió que havia pres aquest sindicat de deixar de fer servir la llengua catalana entre ells i amb els ciutadans (a no ser que el ciutadà li ho demani, però no s’acostuma a fer això de fer retrets a un policia cabrejat). Aquesta mesura és una manera de pressionar el Govern durant les negociacions laborals que s’estan duent a terme aquests dies. La sectorial de l’altre gran sindicat espanyol, SPA-UGT, també va prendre partit per aquesta proposta. El seu portaveu, Valentin Anadón ho va fer amb prou entusiasme.

I què te a veure la llengua amb les seves reivindicacions laborals? Res de res. Només volen fer mal al Govern, segons diuen. Però no és només al Govern a qui fan mal….

Pel que es veu ja havien fet el mateix en altres ocasions. L’abans esmentat Toni Castejón ha explicat que en temps de la Presidència de Jordi Pujol ja van fer-ho….Diu molt (d’ells i dels diferents governs que hem tingut) que considerin que aquestes actuacions només fan mal quan hi ha governs convergents.

Tot i que després han volgut matisar que “no volen polititzar la llengua” i que només era una qüestió d’imatge avui hem vist algunes actuacions que no es durien a terme si no fossin recolzades per un profund sentiment polític i de pertinença. En concret, en una visita del MHP Mas a Lloret de Mar un grup de Mossos d’Esquadra han entonat la cançó “Que Viva España” i han enlairat alguna bandera espanyola (moment que recull la foto del diari Ara que encapçala aquest post).

Evidentment no tot el cos de polícia està format per botiflers. Recordem per exemple la darrera edició dels Jocs de Policies i Bombers que es van celebrar a Nova York i on la delegació catalana va rebre insults i escridassades per part dels equips espanyols per mostrar-se com a catalans (vegeu aquí i aquí ).
Pel que fa a la situació creada aquests darrers dies caldria destacar la Declaració de Compromís de Mossos d’Esquadra amb Catalunya que ha aparegut en un blog no oficial del cos, on un grup d’agents mostren “l’orgull de formar part de la policia de Catalunya i refermem el nostre compromís amb la defensa de tot allò que conforma la Nació catalana (els ciutadans, les institucions, la cultura i la tradició)” i demanen disculpes als ciutadans per la situació creada per alguns sindicats.

Però quina facció és majoritària dins dels Mossos? Potser la facció botiflera (o segons com colona) és minoritària però sorollosa. En tot cas és influent; recordem que els portaveus dels dos sindicats majoritaris (sindicats, ai las, espanyols) estan entre els que han decidit prendre aquestes mesures.

Ara és moment de fer-se la pregunta famosa “Com hem pogut arribar fins aquí?”.

No és que hagi seguit amb gaire detall la recuperació del cos de Mossos d’Esquadra  i el seu posterior desplegament però recordo que tenia la impressió que els primers joves que hi anaven a fer de Mosso ho feien amb la idea de fer una “nova policia”, gent plena d’idealisme i bons patriotes que s’estimaven el país a qui havien de servir. Era una novetat, sobretot si ho comparem amb la policia que hi havia fins llavors: la policia espanyola (de gris o de marró…..) i la guàrdia civil. Agents que ni entenien ni volien entendre el lloc on eren (començant, com sempre, per la llengua) i on actuaven com el que eren: forces d’ocupació espanyoles.

Mentre s’anava consumant el desplegament comarca a comarca s’hi anaven fent noves lleves d’agents. En un moment donat el Govern de llavors va prendre una decissió que encara ara estranya: acceptava que entressin als Mossos grups d’agents de policies espanyoles. I no es tractava (o no només) de gent professional sense vessant polític que pogués passar fàcilment d’una administració a una altra (per exemple, de la secció científica o criminal).
N’hi ha qui va començar a tèmer que estiguéssim fent un cos de “cipais“. O si més no que hi acabés havent un sector espanyolista infiltrat.

Més endavant, ja amb el tripartit al Govern, la consellera Tura va completar el desplegament dels Mossos. Un desplegament fet amb presses (i potser aquestes presses per aconseguir nous agents va fer que es rebaixessin els requisits demanats, començant pel coneixement de la llengua i el sentiment de pertinença, cosa que no és indiferent a una baixa en la eficàcia i l’eficiència) donat que al govern espanyol li va agafar una estranya pressa per retirar els seus agents i algunes zones van quedar gairebé desprotegides. Podem recordar una onada de robatoris a les comarques de Tarragona que va fer que Zapatero (el govern amic que deien) anunciés que hi destinaria nous guàrdies civils. Evidentment això donava una imatge de deixadesa i ineficàcia per part de l’administració catalana que la llavors Consellera Montserrat Tura va maldar per desmentir.

Després va venir el segòn tripartit i l’assumpció de la Conselleria d’Interior per Joan Saura, líder d’ICV. Què buscava el President Montilla en nomenar com a responsable de la policia a membres d’un partit que llueix una retòrica “happy flower” és una cosa que algú hauria d’investigar. En tot cas, el resultat és ben conegut: Entre la criminalització del cos per part del propi govern i una gestió nefasta, el cos de Mossos d’Esquadra va arribar al nivell més baix de la seva popularitat (fins ara). Com a exemple de la gestió d’aquell temps podem recordar espectacles esperpèntics de veure el número dos del Departament en una manifestació en una jornada de vaga general (contra el govern!) mentre el centre de Barcelona estava en flames pels aldarulls.

Amb el govern actual i amb Felip Puig de Conseller la imatge dels Mossos no ha millorat precisament. Algunes actuacions dels anti-avalots han estat qualificades com a “brutals” o “desproporcionades” gairebé per tothom.  I per a reblar el clau, les protestes d’aquests dies no ajudaran precisament a un augment de la simpatia popular cap a ells.

La conclusió és que, com tot a la vida, el que passa actualment no deixa de ser consequència del que s’ha fet fins ara per part de tothom que hi tenia responsabilitat. Ara bé, una cosa és badar i que un grup més o menys nombrós de quillos se’t faci Mosso i una altra és permetre que uns servidors públics diguin que “van a fer mal” i “van a per la llengua” i que facin ostentació d’actituds que mostren una nul·la identificació amb el país que estan obligats a servir.
Algú s’imagina una cosa semblant en qualsevol policia o militar de qualsevol país del món? Que digués “Ei, com que no m’apugen el sou ara ja no em sento del país X i ara sóc el país Y que és el que fa més ràbia“.

Això és, per definició, traïció.

Seria desitjable que en la “Transició Nacional” en que estem immersos el projecte fos fer dels Mossos d’Esquadra l’embrió de la futura policia i de l’exèrcit del futur Estat Català (deixeu-vos de somiar truites que els únics països del món sense exèrcit són o bé paradisos fiscals o bé tenen algú que els protegeixi, primer fem un país normal i després ja intentarem arreglar el món). Per a aconseguir-ho caldrà depurar el cos d’elements que siguin més fidels a interessos forans que propis. I no només la policia que hi ha altres organismes que estan en pitjor situació (el cos judicial per exemple). Fent aquesta neteja es faria un favor al país, als ciutadans i als propis Mossos d’Esquadra.

Perquè si no és aquest el projecte, quin objectiu tenia tot aquest merder de dècades de duració de substituir policies espanyols per policies catalans?

Comentaris: 14
  • Depurar o empurar?
    josepselva | dimarts, 17 de gener de 2012 | 00:30h
    Que jo sápiga es depurern els musclos, però no els policies. Si depurar vol dir empurar aixó no faria altra cosa que  engreixar “l’esperit de cos” – que no és l’ánima- sinó el gremialisme i generar noves toxines fins l’infinit. Res a a fer.
    En una hipotètica confrontació amb l’Estat, aquesta gens ens defensaria?. I cá!, ni somiar-ho, i ens costen mes de vuit-cents milions d’euros. Perque gastar en mals professionals, i mercenaris en qui no es pot confiar?
    Siguem realistes i demanem l’impossible, que torni la guardai civil a fer-se cárrec de la vigilancia. És un cos militar que ens estalva la plaga sindicalista, experimentat i eficient. Amb una mica de má esquerra ens parlaria en catalá, igual que els mozuelos, i tenen millor formació i educació.
    Quan tinguem Esta propi els podem contractar com a instructors d’una Guardia Catalana, i al Mosssad com a assessor en recurssos d’intel·ligència escassa.
    • Totes dues coses
      borinotus | dimarts, 17 de gener de 2012 | 13:28h
      El que veig és que dintre dels mosso hi ha gent que hi va entrar a fer una policia al servei del ciutadà (com la que suposem que tenen a Suïssa, Suècia i altres països) i altres que eren quillos que van entrar perquè molava anar amb porra i pistola. Aquests darrers són el càncer del cos i és increïble com en un moment donat van rebaixar els criteris i requisits necessaris per a entrar-hi.

      Parlant els darrers dies amb amics mossos t’asseguro que més d’un estaria disposat a fer-hi neteja a fons de tota aquesta xusma.

      Guàrdia civil i policia nacional eren una colla de torturadors i assassins que soterraven les seves victimes amb calç viva i eren condecorats per això.
      No ho oblidem perquè sembla que ara els mossos són pitjors que la gestapo.

  • Revisar els test
    Daguer | diumenge, 15 de gener de 2012 | 22:39h
    És palès que cal revisar els test d’intel.ligència usats fins ara. No han funcionat, sobre tot amb els quillos reclutats dels gimnassos de barriada. En conec!
    Qui va començar a augmentar el percentatge procedent de la Benem…GC o de P…N? Va ser el primer tripartit?
    • Rebaixar els requisits…
      borinotus | diumenge, 15 de gener de 2012 | 22:57h
      …exigits porta a rebaixar les expectatives del que en pots esperar. És lògic.

      No se qui en va ser responsable. Suposo que tots els governs que hi ha hagut, tot i que suposo que en grau diferent.

  • ..//..
    rginer | diumenge, 15 de gener de 2012 | 07:52h
    On he de signar per demanar la depuració dels elements del cos fidels a interessos foranis que als nostres ? Els polítics estaran a l’alçada i començaran d’una vegada per totes a fer la neteja que no es va fer des del primer dia de la transició ?
    O hem de tornar la societat civil a moure’ns i exigir? És clar que ja ho hem fet i els que han de defensar-nos encara no han estat a l’alçada ni es veuen gestos ni fets per començar la ‘Tansició Nacional’ (10 de juliol, consultes ….)
    Només un petit apunt al teu magnífic i contundent, com sempre, article d’opinió; no només són els ‘antics’ policies nacionals qui transgredeixen els límits, també n’hi han i moltíssims de botiflers, paràsits que s’hi han apuntat per assegurar-se un plat de mongetes.
    Penso que els que sí treballen per el país, els que ho fan de vocació, s’ho han de passar molt i molt malament en veure aquests fets i com els de ‘dalt’ deixen fer …
    L’apunt de Cafè en Gra ens ho explica molt bé.
    Bon dia Jaume.
    • Vocacions i depuracions
      JRRiudoms| Adreça electrònica | diumenge, 15 de gener de 2012 | 11:52h
      Curiosa vocació aquesta de fotre cops a ciutadans sols perque t’ho exigeix el guió (les ordres del caporal).
      No ens enganyem: el 99,9% dels polícies acaben sent mercenaris (a l’exercit, el % puja al 100%, però).
      De depuracions, caldria seguir pels polítics i per la gent que els vota o no els vota. Pot ser acabariem com a Cambodja, però segur que els llibres d’història pàrlarien del nostre pais! (com passa amb els almogavers i les seves “hazañas bélicas”).
      Atentament
      • ..//..
        rginer | diumenge, 15 de gener de 2012 | 13:41h
        Un comentari ben curiós i simplista i que l’amic Jaume ha contestat més que correctament. I si us plau no fem comparacions amb països del sudest asiàtic, que no porten enlloc ni tenen cap sentit.
        Històries de colonialismes són encara ben presents.
        • Simplificacions
          JRRiudoms| Adreça electrònica | diumenge, 15 de gener de 2012 | 19:31h
          Simplista o no, no em podran negar que els fets son uns. A la persona que és polícia, quant li diuen “carrega!”, carrega; sigui a un pais sotmes (com el nostre) o a un pais normal (com Finlandia). Al maig francès, les comissaries de la gendarmeria nacional van ser ocupades (“okupades”, en dirien avui), pels mateixos gendarmes que desprès sortirien a repartir llenya al personal (amb la honrosa excepció dels pocs desertors).
          La referència a Cambodja (poc afortunada, pot ser) era per posar a la palestra que si cal “depurar”, pot ser se sab per on es comença però no a on s’acaba. (De ben segur, a Cambodja el règim de Pol-Pot volia fer una depuració).
          En tot cas, la solució no vindrà ni dels polítics ni dels polícies (per molt català que parlin). Encara que crec que els polícies ha d’estar en tot moment sota les ordres del govern de torn (format per polítics que han estat votats per la ciutadania lliure. Bé, tot una útopia pot ser, però és la meva opinió.
          Atentament
          • Torno a dir
            borinotus | diumenge, 15 de gener de 2012 | 20:58h
            que la funció de la policia va molt més enllà dels antiavalots i cert és que aquests carregaran sempre que se’ls ordeni, la qüestió està és trobar l’equilibri entre la força i la raó. Una policia democràtica no carregarà contra ciutadans innocents sinó que la seva funció és evitar que una legítima protesta derivi en bretolades i aldarulls. Díficil? És clar. Però l’objectiu hauria de ser aquest.
            Sobre depuracions: És evident que un servidor públic ha de servir els interessos de la nació per la que treballa. Una de les coses que la Transició espanyola no va fer va ser una depuració a fons i total d’elements vinculats al franquisme en molts àmbits (judicial, policial, militar,…) cosa que encara es nota.  En el cas que ens ocupa és evident que uns policies catalans que enlairen banderes espanyoles i canten el Viva Espanya només per a fer mal vol dir que els seus interessos i sentiments no són els de la nació que han de servir. Cal actuar en conseqüència.
  • Una mica simplificadora aquesta visió
    borinotus | diumenge, 15 de gener de 2012 | 12:03h
    La funció de la policia va molt més enllà de la dels anti-avalots. I la funció dels anti-avalots no és “fotre cops a ciutadans” sinó que no hi hagi avalots. Una altra cosa és que al cos se’t fiqui gent que abans de posar-se uniforme eren els “matons” del barri.
    Mercenaris? Depèn.Tothom treballa a canvi d’un guany, oi? Mercenari és aquell a qui la seva fidelitat canvia. El cas d’aquests Mossos n’és un exemple.
    I això de l’exèrcit….bé, ja en vaig parlar. Depèn de la idea i de les funcions que es vulgui que tingui.
    I això de Cambodja no se a què ve. Potser com que adreça el seu comentari al que previament ha fet la Roser i ella precisament és entesa en el que passa en aquella zona del món hi podrà veure algun sentit…

    Mirem una mica més enllà, casos com el que comentem passen aquí i no podrien passar enlloc més. Sense anar més lluny algú s’imagina policies espanyols cantant “Els Segadors” per avençar en una negociació laboral?

One response to “Si la policia no és patriota caldrà depurar-la

  1. Retroenllaç: L’equip que te la missió de dur-nos a la independència…i treure’ns de la crisi | Temps d'incertesa (com tots)

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s