#spanishrevoquè?

borinotus | 1- Politics | dijous, 19 de maig de 2011 | 15:10h

Si la primera meitat d’aquesta campanya electoral va estar marcada per les bestieses antiimmigrants que deien els del PP i altres formacions més a la dreta, durant la segona el protagonisme l’està prenent les acampades de gent indignada amb el sistema. Una amalgama de gent ben diversa amb opinions ben diferents unides tan sols per lemes contraris a la crisi i al sistema polític.
Les mobilitzacions es fan a nivell d’estat espanyol, per això un dels hashtags més utilitzats és #spanishrevolution. Doncs ja comencen bé perquè molta gent dirà que la spanish revolution la facin els spanish.

Tanmateix la mobilització és fonamentalment espanyola. Només cal mirar la diferència de nivell de convocatòria entre la Puerta del Sol de Madrid (plena a vessar) i la Plaça de Catalunya de Barcelona (uns centenars de dia, a tot estirar uns pocs milers a les nits).
I és que la situació és ben diferent en tots dos casos. Una de les protestes més generalitzades és la consideració que la gent no se sent representada amb els partits polítics. Això a Espanya tindria una certa lògica: Hi ha dos partits molt grans (PSOE i PP) i alguna alternativa testimonial.

Però al Parlament de Catalunya hi ha representades set formacions polítiques (CiU, PSC, PP, ICV, ERC, SI i C’s), vuit si comptem l’escó de Laporta després de la seva escissió. I d’aquestes, tres (CiU, ICV, SI) són al seu torn formades per altres partits. Evidentment no trobaràs mai cap partit que s’adeqüi al cent per cent als teus desitjos però entre tanta varietat resulta dificil no trobar cap afinitat.

A més a més, és en les eleccions en que aquí estem immersos, municipals, on hi ha la més gran possibilitat que formacions menors tinguin la possibilitat de fer-se conèixer i obtenir el favor dels ciutadans. Això a banda que la llei permet a tothom (bé, si ets basc s’ho miren una mica més) formar un partit i presentar-se a les eleccions. Alguns dels acampats, però, ja diuen més clarament que quan diuen “No els votis” estan parlant d’uns partits en concret (i indirectament, ho vulguin o no, a favor d’uns altres)

Personalment a mi em sembla que unes eleccions municipals no són el millor exemple per a mostrar que els “polítics que no ens representen i no fan res“. I menys com més petita és la població on el vot va més enllà de la ideologia i es vota una gestió més propera.

Més sentit té, en canvi, a bona part de l’estat espanyol on també es voten els governs autònomics que es poden prendre com un assaig de les eleccions generals. En alguns llocs, per exemple el País Valencià o Madrid, els governs actuals (del PP) no els hauria de preocupar massa aquesta mena de mobilitzacions (malgrat el que digui el sector talibà). La majoria dels seus votants no deuen d’estar acampats i no és el seu electorat el que fallarà diumenge a l’hora d’anar a votar. Evidentment si els “indignats” realment pensen que “tots els polítics són iguals” els deu donar igual que acabi guanyant un que altre.

En un altre ordre de coses, un no pot deixar de pensar en la diferència de tracte amb l’acampada que va organitzar SI davant del Parlament els dies en que s’hi havia de debatre la proposta de llei per la independència. En aquella ocasió la Guàrdia Urbana va procedir al dessallotjanent sense gaire contemplacions amb l’excusa que l”acampada dintre de la ciutat està prohibida“.

El perquè d’aquesta diversitat d’actuació es pot deure al fet que en campanya electoral ningú vol prendre el risc de veure la seva imatge malmesa per enviar la policia a fer fora uns jovenets que reclamen un món millor. Per això tothom espera la decissió que prengui la Junta Electoral Central (per cert, no us heu demanat mai qui són aquests?).

I és que la llei prohibeix tota manifestació durant la jornada de reflexió i el dia de votacions. La mesura és absurda, certament, tant com el mateix dia de reflexió, però en fi.
Estaria per apostar que no prohibiran res. Amb l’excusa que una acampada no és una manifestació i que darrera no hi ha cap formació política s’estalviarien proporcionar als aprenents de revolucionaris la imatge de l’heroi davant de les forces repressives.
A més a més, el cafarnaüm de gent amb opinions diverses que omplen la plaça fa que només estiguin d’acord en allò en que estan en contra, permetent mantenir l’acampada farà que més d’hora que tard les contradiccions internes faria que el grup es dividís o dissolgues. Anar a la contra és molt més fàcil que construir alguna cosa nova.

I és que les propostes que han fet fins ara (del web DemocraciaRealYa però suposo que consensuades entre tots) no són gaire més que una llista de desitjos amb els que molta gent hi estaria d’acord si no en tots, sí en molts. Ja sabeu que passa quan es parla de llibertat,  hom espera que les portes s’obrin, els murs caiguin i la gent surti al carrer cridant d’alegria. És positiu que la gent estigui disposada a mobilitzar-se i  a lluitar en defensa dels seus drets, però per a canviar les coses cal més que un eslògan enginyós o una llista de bons propòsits. Per exemple, ja que un dels temes recurrents és el de la poca representació política, es podria fer una proposta de revisió a fons de llei electoral. Jo en vaig fer una fa cosa d’un any i mig per cert.
Per acabar, no acabo d’entendre perquè uns pocs centenars de persones són mostrats com a capaces de fer tremolar “el sistema”. Llavors el dia que els que varem anar a la manifestació del 10J (que va moure mooooooooooooooooooolta més gent i amb un objectiu molt més ben definit i clar ) ens doni per fer un Tahrir això serà una supermegafesta i la independència qüestió d’hores.


Blocus Track 20/05/11 07:30:

-La Junta electoral ha prohibit les concentracions que es facin o continuin fent-se demà i diumenge. És la millor publicitat que els podria fer. Ara a veure si el Govern o l’Ajuntament hi envia la policia o què hi fa.

– Una mostra de l’empanada mental dels indignats és la proposta feta a Madrid d‘una circumscripció única electoral per a les eleccions espayoles. Això no només no acabaria amb el bipartidisme sinó que el potenciaria a banda de fer augmentar el poder dels aparells dels partits. Dificultaria l’accés al Parlament de les formacions petites i ja no diguem les “regionals”. Per acabar-ho d’arreglar ho complementen amb una petició de llistes obertes. Circumscripció única amb llistes obertes vor dir que cada votant haurà de triar  TOTS els escons, tots 350, i que cada papereta de cada formació haurà de tenir aquest nombre de caselles per a marcar.

Imatge: Gent concentrada aquest migdia a la Plaça Catalunya (Font: Ara.cat)

Comentaris: 1
  • A la Plaça de la Font
    Daguer | divendres, 20 de maig de 2011 | 12:07h
    de Tarragona, la gent augmenta i l’ambient és de primera.
    N’hi ha per tenir-ne els pebrots plens.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s