Aquest cop…ho sembla, oi?

borinotus | esborrar | 1- Politics | dijous, 13 de setembre de 2012 | 11:13h

Amb imatges com aquesta i les d’aquest video que mostra la magnitud de la manifestació des de l’helicòpter de TV3 s’ha acabat la història de si hi érem tants o quants. El titular d’això hauria de ser “Poseu-hi vosaltres mateixos la xifra” i com a subtítol “ I si teniu collons en convoqueu una altra en contra de la independència al mateix lloc a veure quanta gent hi aplegueu
Un pensava que després d’haver anat a la manifestació de fa dos anys i dos mesos (aquella en que l’estelada esdevingué normal) ja ho havia vist el màxim que podia donar de si una manifestació independèntista.
Doncs no! La manifestació convocada per l’ANC ha superat, i de molt, la convocada per Òmnium, la qual al seu torn va batre tots els rècords haguts fins llavors.

No només de participació (i si anem a aquest ritme a la propera haurem d’encabir els manifestants com peces de Tetris) sinó d’intents de manipulació, ressó internacional i reaccions a diversos nivells.

Quan la manifestació del 10/7/10 va haver MHPG Montilla de desvirtuar el sentit original de la marxa. La Presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, va haver d’aguantar mil-i-una pressions , no només polítiques sinó també de l’aparell periodístic domesticat però se’n va sortir.

La mobilització va ser tal que pensàvem que aquell cap de setmana seria històric. I, de fet, ho va ser. La concentració més gran de la història de Catalunya i cap incident remarcable (deixant clara la diferència entre “ells” i nosaltres) La mani del 10J va ser una fita que ens ha marcat, però lamentablement no va tenir cap incidència política remarcable i duradora.

Però la creació de l’Assemblea Nacional Catalana i la seva iniciativa de fer  Marxes per la Independència (així de clar, se’n deien) per diversos llocs del territori català durant tot l’estiu (des del 30 de juny a Lleida fins a l’11 de setembre a Barcelona) ha capgirat el panorama.

Primer de tot perquè per primer cop es parlava obertament d’independència i es deixaven enrere eufemismes del tipus “Dret a Decidir”, “Som una nació”, etc… que dominaven els lemes de les convocatòries anteriors de la Plataforma pel Dret a Decidir i Òmnium. Després perquè la idea d’anar fent bullir l’olla per tot el territori feia que la gent de totes les comarques s’hi impliqués més directament. I també perquè han sabut, de moment, mantenir l’esperit transversal i aplegar tothom que tingui com a objectiu la independència de Catalunya independentment de les seves opinions ulteriors.  Tots podem tenir un “però” d’algun personatge que corre per l’ANC o d’alguna opinió expressada però tota diferència va quedant aparcada pel bé de l’objectiu comú.
I finalment perquè el motiu per a sortir al carrer no era tant queixar-se del poc que ens estimen els veïns sinó per a demanar al nostre Parlament i al nostre Govern que vegi quins són els anhels del poble i hi actuï en conseqüència.

Per tot plegat, perquè es veia a venir que la cosa seria, aquest cop sí, històrica i que no es podria fer com si no hi hagués passat res, n’hi ha hagut qui l’ha volgut boicotejar, tergiversar o manipular des de bandes molt diverses: Que si el MHPG Artur Mas demanava que la manifestació fos al favor del pacte fiscal, que si Pere Navarro (“Qui?” “El líder del PSC” “Ah!”) dient que la mani no era independentista coincidint, vés per on, amb un Duran cada cop més nerviós i perdut que està portant el veterà partit de Carrasco i Formiguera (ell, que va morir afussellat pels feixistes mentre cridava “Visca Catalunya Lliure!“) com a exponent màxim de partit botifler.

Per si un cas les paraules de na Carme Forcadell no els van quedar clares, és de suposar que el mar d’estelades (més aviat un oceà) i els càntics i crits els hagin convençut de per a què es manifestava la gent.

En tot cas, si algú volia manifestar-se per alguna altra cosa podia convocar una altra manifestació al seu gust i amb el seu propi lema. Barcelona és una ciutat gran. De fet, Ciudadanos en va ser coherent i va muntar-se un acte propi que va aplegar quatre-centes persones…segons ells.

Ep, i els “indignaos” aquells que havien de canviar el món, on són ara? Al seu web no n’han dit ni una sola paraula. Deuen considerar que no va amb ells, cosa absolutament legítima només faltaria, però recordem que aquests es van auto-atorgar el dret de parlar en nom “del poble· (i “el poble” l’altre dia al carrer podria haver omplert unes quantes places Tahrir, Sol i Catalunya) li de canalitzar els seus anhels i aspiracions. Potser és que en aquesta ocasió no és tractava d’okupar i aturar el Parlament sinó de tot el contrari, de dir-li que actuï en conseqüència.
Només la seva secció de la tercera edat (els anomenats iaioflautes) van mostrar-se en desacord amb la manifestació de l’ANC. Mentrestant un dels seus gurus ha passat de dir que si la independència no és d’esquerres no val la pena (versió progre del lema falangista “Antes roja que rota”) a buscar aixopluc en la transversal ANC on et pots trobar gent de tota tendència i amb moltes idees diferents de país.

Que la cosa ha estat històrica ho demostra l’immens ressó que hi ha hagut en mitjans d’arreu del món. Per només posar uns pocs exemples aquí poso els enllaços (alguns amb video) de La Reppublica, Il Corriere della Sera, Haaretz, Walla, Reuters, Der Spiegel, Le Monde, Time, The Guardian,….

Pel que fa a Espanya, les reaccions van (com tothom podia esperar-se) del cabreig a l’intent de “ninguneo que diuen ells (Cosa que ha provocat la crítica del diari Le Monde)

I a partir d’ara? Doncs després del discurs de Mas “post-mani (per a molts de nosaltres no prou clar ni prou contundent, per a molts espanyols un evident missatge separatista) en que va fer un lloable exercici de retòrica per a no dir ni un cop la paraula independència i de dir que rebria una delegació de l’ANC aquesta mateixa setmana, hom està a l’espera del que passi el dia 20. Aquell dia Mas te una reunió amb el seu homòleg espanyol Mariano Rajoy per a parlar del pacte fiscal. És evident que el MHPG farà servir les imatges de la manifestació com a força de pressió en la negociació però el resultat està cantat. Espanya (del PP, del PSOE o de qui sigui) no concedirà cap pacte fiscal “a la basca” perquè no se’l pot permetre. Així doncs, l’expectativa està en veure què passarà després. L’actitud del “peix al cove” ja no dóna per a més, el país no pot ni vol aguantar més el marejar la perdiu i fer “la puta i la ramoneta”. Coses com dir “Si no hi ha acord amb Madrid pel pacte fiscal, el camí cap a la llibertat està obert” és contraproduent: de cara a allà i de cara a aquí sembla que diguem que venem la nostra llibertat per diners.

En tot cas la situació s’està accelerant per moments. Els partits polítics catalans s’estan posicionant cada cop més en un desacomplexat eix nacional. Els més abrandats ja volen iniciar ja el procés d’independència. L’ANC, de fet, és el que pretén tot i que Carme Forcadell ja ha dit algun cop que ella suposa que abans hi haurà avençament d’eleccions. A Madrid, malgrat el “ninguneo” inicial (no han calgut ni dos dies per a que s’adonin que no ha estat una manifestació multitudinària més) cada cop sembla que hi hagi més interés en veure que hi passa,…

D’aquesta Diada en vaig fer unes quantes fotos que es poden veure aquí. Ara penjo una amb la colla d’amics entre els quals podem veure uns quants blocaires (Chao Ong Viet Nahm, Tenim el que ens mereixem, Boira de Madrid, Cafè en Gra, Camins d’independència, Notices from Nowhere)

Arxius: reunió
Comentaris: 4
  • ..//..
    rginer | esborrar | dijous, 13 de setembre de 2012 | 12:04h
    No has deixat res al tinter, Jaume. Bravo ! I deixant de banda que no paren de parlar-ne, i això és bo, el dia de la mani, els polìtics ni se’ls veia, ni teníen protagonisme i alguns feien cara de ‘pòker’. Va estar molt clar que es va anar al Parlament a demanar als representants del poble que moguin fitxa ja, i que la única sortida és la independència, que sí és possible.
    Al diari El Pais publiquen fotografíes de la manifestació, i mira, són les úniques on he vist els polítics al darrera les pancartes del seu partit, i fins i tot a en Duran i Lleida amb la cama embenada !! Això sí, cap, ni una fotografia de la capçalera ni de ningú de l’ANC. Curiós, oi ?
    Hi estic d’acord, eleccions anticipades i els partits que canvïin el seu programa per incloure el reclamar la independència. El que guanyi, llegitimarà ja d’una vegada per totes el que es voti al Parlament. El poble ja ho ha fet.
    • borinotus | esborrar | divendres, 14 de setembre de 2012 | 00:06h
      Doncs sí. Després de la compareixença de Mas avui a Madrid al Forum Nova Economia (en que ha tornat a fer exercicis eufemístics) sembla que les coses no poden seguir igual. Ja ho veurem.

3 responses to “Aquest cop…ho sembla, oi?

  1. Retroenllaç: Expectatives post-Diada | Temps d'incertesa (com tots)

  2. Retroenllaç: Concert per la Llibertat. Camp Nou 29J | Temps d'incertesa (com tots)

  3. Retroenllaç: Bona Diada Nacional i bona #Via Catalana ! | Temps d'incertesa (com tots)

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s