Daily Archives: 16 Setembre 2012

Expectatives post-Diada

Any nou, blog nou.

I no m’hi havia fixat però la primera etapa d’aquest blog va començar pocs dies després de la primera manifestació que va fer la PDD i acaba pocs dies després de la gran mani de la Diada.
Una mani que encara està portant cua…i la que portarà. A Catalunya ja anem baixant del núvol però fa dies que semblava que no passés res més en tot el món.

Ja en vaig parlar una mica en un post anterior de com havia anat però des de llavors que les declaracions (de moment només això és el que hi ha hagut) fan pujar uns graus la temperatura política.

L’endemà de la gran manifestació el MHPG Mas va anar al Forum Nueva Economia de Madrid i va fer el següent discurs:

Per primera vegada des de la restauració democràtica un President català parla tan clar a Espanya. Això sí, fent tot d’exercicis eufemístics per a evitar dir la paraula “independència”. Però tant se val, a les oïdes a que anaven adreçades era un discurs separatista en tota regla. Potser per això no hi va acudir cap representant del govern espanyol, ni del PP, ni del PSOE.

El dia següent Mas va rebre els representants de l’ANC. Na Carme Forcadell va fer palesa la bona sintonia entre ells i el Govern.


Tot això està molt bé però no oblidem que d’aquí a uns dies Mas ha de reunir-se amb Rajoy per a parlar de si es negocia el famós pacte fiscal. I encara més, han demanat el rescat de cinc mil i escaig milions d’euros. Com es compatibilitza una cosa amb l’altra?

Una de dues: O bé Mas te realment com a objectiu el pacte fiscal (i per tant creu que aconseguir-ho, o més ben dit, mostrar com un triomf el fet d’iniciar un llarg procés negociador, calmarà els ànims de la població i amainarà la deriva sobiranista) farà servir la força de la manifestació per a pressionar Rajoy (“Mira com tinc la gent, hem de negociar tant sí com no“)  o bé està decidit a proclamar la independència i això de tirar endavant amb el pacte fiscal és una escenificació de cara a la imatge internacional (“Veieu com amb Espanya no hi ha res a fer?”). Després de tot, hi ha més expectativa a veure què passa entre mitjans forans que entre els espanyols.

I el rescat? Bé podria ser una mesura d’emergència. La Generalitat te necessitat urgent de liquiditat. Potser l’estratègia és proclamar la independència l’endemà de rebre els diners i després ja ho trobarem quan negociem els termes del divorci. Per a mi, és una posibilitat massa agosarada per a CiU però sinó no s’entén aquest gir radical compaginat amb una petició de rescat que comporta una pèrdua de sobirania. Com pensen negociar els presupostos de l’any vinent (negociació que hauria de començar en unes setmanes) en aquestes condicions?

Potser l’alternativa és avençar eleccions un cop garantida la solvència immediata i constatar el fracàs de tota negociació de pacte fiscal o invent similar. I a partir d’aquí ja ho veurem. L’ANC espera que aquestes suposades eleccions signifiquin el posicionament definitiu dels partits en l’eix pro-independència/anti-independència i el Parlament resultant pugui fer la Proclamació.

La resposta, en uns dos o tres mesos. De moment, podeu contestar aquesta enquesta?

Mentrestant a Espanya sembla que hi ha nervis, van barrejant el menysteniment (el ninguneo, que en diuen) amb el fantasma de la por. Ja no pels tancs (bé, frikis a banda), sinó per l’economia.

Ens haurem d’acostumar a coses d’aquestes i anar fent hasabarà a la catalana. En concret sobre l’economia podem veure que en diu un expert:

Bé, continuem a l’expectativa. Acabo el post amb les fotos que vaig fer durant la Diada aprofitant que aquest format de blog permet penjar arxius de forma molt més fàcil i còmoda que l’antic:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Font de la imatge de capçalera: EFE