Daily Archives: 26 Novembre 2012

#25N El resultats, el procés i les incognites de la gestió diaria.

 

 

 

 

 

Els resultats de les eleccions d’ahir són els següents:

2012

Bloc pel dret a decidir:            CiU 50 + ERC 21 + + ICV 13 + CUP 3 =  87

Bloc unionista:                         PSC 20+ PP 19 + C’s 9  = 48

 

Si ho comparem amb la distribució d’escons de comicis anteriors veiem que els partits a favor del dret a decidir continuen la seva tendència a l’alça:

2010

Bloc pel dret a decidir:            CiU 62 + ERC 10 + ICV 10 + SI 4 =  86

Bloc unionista:                         PSC 28+ PP 18 + C’s 3  = 49

 

2006:

Bloc pel dret a decidir:             CiU 48 + ERC 21 + ICV 12 = 81

Bloc unionista:                           PSC 37 + PP 14 + C’s 3 = 54

 

Malgrat aquesta victòria caldria preguntar-se si per a guanyar només un escó calia la pena fer eleccions. Més encara quan el partit que havia de liderar el procés (CiU) és el partit que més baixa. Això des de Madrid (malgrat que s’hagi complert el seu malson que ERC hagi assolit ser la segona força), i alguns mitjans europeus (d’altres no) es veu com un fracàs. Aquí teniu un resum d’enllaços a mitjans internacionals tractant el tema.

Artur Mas ha declarat que el projecte continua i pica l’ullet a ERC. Però des de dins de la coalició algú deu d’estar valorant que els ha anat sempre millor quan han estat jugant a la puta i la ramoneta que no quan s’han definit nacionalment. El sector Duran pot sortir-ne reforçat. Des d’Espanya ja demanen que dimiteixi. Enlloc més del món deu passar això que es demana la dimissió d’un que ha guanyat les eleccions treien més del doble d’escons i de vots al segòn partit.

Vist com han anat les coses ha estat un error de càlcul monumental (de CiU i de tothom) lligar unes eleccions legislatives a un plebiscit independentista. Hagués estat millor que liderés el procés per a fer la consulta i després fer eleccions. El SÍ hagués guanyat de carrer. Només cal mirar quins han estat els ressultats de cada partit per vots i no per escons (de fet, la caiguda de CiU és més espectacular en escons que en vots) i veurem que el vot a partit pel dret a decidir no només guanya sinó que augmenta la seva diferència amb el vot a partits unionistes:

2012 2010
CiU 1112341 1202830
ERC 496292 219173
PSC 523333 575233
PP 471197 387066
ICV 358857 230824
C’s 274925 106154
CUP 126219
PxC 60142 75134
SI 46608 102921
UPyD 14552 5418

Font dels resultats: Parlament.cat
(A banda deixo altres partits que no s’han definit nacionalment o que són poc rellevants, el total de vots d’aquests altres partits ha estat de 87853)

2012 2010 Increment
A favor 2140317 1755748 384569
En contra 1344149 1149005 195144
Diferència 796168 606743
 Però estar a favor de fer la consulta o del dret a decidir implica estar a favor de la independència? No, evidentment. El dret a decidir és quelcom en que qualsevol demòcrata hauria d’estar a favor ( Però aquí ja sabem com van les coses). Tot i així, quins dels partits que estan pel dret a decidir votarien en contra de la independència? Potser una part d’ICV (ni molt menys tota) i una part de CiU (que suposem ja minvada perquè a hores d’ara qui ha votat aquest partit ja sap el projecte que hi ha darrera).També hi ha qui tem que les CUP arribat el moment diguin que estan en contra perquè no inclou tots el PPCC o alguna cosa així (Personalment no crec que filessin tan prim tot i que el fet que les primeres paraules del líder de les CUP fossin per a saludar Palestina diu molt de la qualitat del canvi que hem fet canviant Lopez-Tena i companyia per aquests)
Sumarien aquests posibles “Nos” més que aquesta diferència de 796168 vots? No ho crec gens.
A banda d’aquesta victòria rotunda del dret a decidir ( o sobiranisme. o independentisme) cal destacar el reforçament i radicalització de l’espanyolisme.Una cosa que ja s’esperava però no tant. El PP puja en un escó i en vots i C’s puja espectacularment. Una pujada que no s’explica només per la baixada del PSC (que malgrat la patacada i d’haver tret el pitjor resultat de la seva història ha quedat millor del que molts esperaven), sinó per la mobilització de la gent que habitualment vota a les eleccions espanyoles però no a les catalanes (una part d’aquest 11% d’augment de vot). La “Catalunya de Tele5” que dic jo, que la formen persones el marc referencial de les quals és Espanya, viuen en àmbits monolingües castellanoparlants i s’informen en mitjans espanyols ignorant els catalans. I que votava aquesta gent a les eleccions espanyoles? Doncs fins fa poc el PSOE. Era la famosa bossa de vot espanyol que el PSC tant invocava i que no ha aconseguit seduir mai per a que els votés en unes eleccions catalanes (I la que ERC i Omnium volien atreure tot proposant fer el castellà oficial en una Catalunya independent. És d’esperar que hagin aprés la lliçó). Gent que vota la bandera espanyola i que no te ni idea del que significa “infraestructura” ni què implica el corredor mediterrani. Un estudi del nivell d’instrucció mitjà dels votants de cada partit ens acabaria d’arrodonir el perfil.
I malgrat tot, amb tota la maquinària espanyolista en contra, escampant calumnies que no s’aguantaven per enlloc i amb tripijocs descarats (Algú investigarà l’actuació dels interventors del PP que van fer coses estranyes amb les paperetes de votació? Algú explicarà aquell estrany desembarcament d’interventors vinguts d’arreu d’Espanya? Algú respondrà per la imposibilitat de 140.000 votants residents a l’estranger que no han pogut votar per traves adminstratives?) els vots sobiranistes han guanyat de molt.
Així doncs no caldria patir pel procés si no fos…..
Si no fos que la nova situació fa que la política de gestió diaria s’ompli d’incògnites. La crisi la tenim igual i el partit del govern està més afeblit. Si ja tenia dificultats per a pactar els presupostos abans, què farà ara? Amb qui pactarà els d’enguany que s’han d’aprovar ja? Mots sobiranistes somien amb un pacte CiU-ERC però els republicans dificilment pactaran uns presupostos austers (no en poden haver d’altres i qui ho negui s’enganya o enganya), si això implica que es cremaran de seguida (i amb ICV i CUP esperant retallar-li espai). ERC podria posar com a condició accelerar el procés d’independència però, i mentrestant? Com es gestiona el dia a dia? Una inestabilitat massa gran ens abocaria a noves eleccions en pocs messos.
Una altra opció és pactar amb el PP, partit que n’estarà encantadíssim. Els riscos són evidents: CiU trencaria la seva imatge sobiranista i a Espanya mostrarien el pacte com una humiliació, com el fill pròdig que torna capcot a casa després de fer una malifeta.
L’altra opció que suma prou escons és un pacte amb el PSC. La famosa sociovergència que tothom donava per feta fa dues legislatures. Desgastaria CiU però no tant (però igual que un pacte amb el PP implicaria oblidar-se de consultes per una bona temporada) i donaria una estabilitat que no tindrà amb ERC. Per al PSC seria un regal inesperat que acceptarien de bon grat. Pitjor no els pot anar.
I mentrestant Espanya (amb nosaltres dins) continua enfonsant-se.
Font de la imatge: Nació Digital