Monthly Archives: Desembre 2012

Bon any 2013! (Any tempestuós, auguren)

keep-calm-and-happy-2013-2

Fa un any anomenava el meu post de comiat del 2011 i rebuda del 2012 com “Benvinguts a l’any de la incertesa!“. Avui, vist en perspectiva, podriem dir “incertesa? doncs mira que el que ve…”

Em sembla que mai havia vist un canvi d’any amb tanta aprensió col·lectiva al futur. Per acabar-ho d’adobar acabem l’any una miqueta més sols en desaparèixer avui una de les últimes baules (l’última potser?) que ens enllaçava amb la generació perduda que tant va fer per fer del nostre un país avençat i que tants somnis escapçats i tants somnis frustrats va patir.

Ja veurem que ens porta el nou any. Sabem segur que algunes coses seran més difícils, algunes situacions més turbulentes,…però potser, esperem, alguna esperança que tenim acaba per concretar-se en quelcom real.
Tindrem tempesta, i ben forta, però ja sabem que després de la tempesta, ve la calma.  Així que prenguem-nos-ho amb tranquil·litat i procurem gaudir del 2013 tan bé com poguem.

L’any passat recomenava cantar “Uh, oh No tinc por” per a conjurar temors i acabava el meu post amb un curtmetratge que provocava somriures. Aniria ve revisitar-ho.

Avui, per acabar amb festa i alegria, ho faig amb el divertit video del que sens dubte ha estat un dels temes musicals de l’any ( i que ha matxacat tots els rècords de visualitzacions de videos penjats a internet)

I la parodia nostrada:

Bon any 2013 a tothom! Passi-ho bé i fins l’any que ve!

L’equip que te la missió de dur-nos a la independència…i treure’ns de la crisi

nou-govern-27380

 

 

 

En la seva primera compareixença després de prendre posessió de nou com a Conseller, Mas-Colell va dir que, malgrat que el 2013 serà un any encara més dificil que el 2012, aquesta legislatura serà la de la sortida de la crisi. Ves que ha de dir!, en tot cas ja han pres les primeres mesures: Prórroga dels presupostos d’aquest any (obviament no hi ha temps material per a que el Parlament aprovi el nou dintre d’aquest any) i la reforma de l’impost de patrimoni (a corre-cuita abans de finals de desembre per tal que es pugui recaptar ja al 2013) Tot i això Mas-Colell veu impossible aconseguir el nivell de dèficit exigit. Ressulta dificil de creure que el país pugui aguantar gaire messos més en una situació que s’agreuja cada dia que passa.

Sigui com sigui, aquest és l’equip que ha de liderar Catalunya en el camí de la   independència i de la sortida de la crisi o be enfonsar-nos en la més gran de les decepcions (És significatiu que a la web del govern tot allò referent a la gestió estigui dins l’apartat Transició Nacional):

Artur Mas, president de la Generalitat.

Joana Ortega, vicepresidenta del Govern i consellera de Governació. Es manté al càrrec. Membre d’UDC i propera a Duran.

Jugada estratègica que revela unes quantes coses: Malgrat que teòricament el càrrec de vicepresident és el número 2 del Govern, les peces claus i més properes al President seran Mas-Colell i Francesc Homs.

 

Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement.Independent. Es manté al càrrec però amb un paper reforçat. El seu prestigi internacional servirà per a internacionalitzar la situació catalana.

 

Francesc Homs, conseller de Presidència, que també assumeix Exteriors (tot i que de moment el nom d’ “Afers Exteriors” no s’afegeix al de la Conselleria). Ascendeix a conseller després de ser secretari general de la Presidència durant l’última legislatura.

 

Germà Gordó, conseller de Justícia. Substitueix en el càrrec a Mª Pilar Fernández Bozal, independent que va ser proposada per UDC i que va crear certa polèmica quan va entrar al govern en ser ella qui, des de l’advocacia de l’estat va voler prohibir la consulta d’Areny de Munt (i curiosament, ella mateixa va votar quan temps després es va fer a Barcelona).

Gordó, sovint anomenat “l’home a l’ombra de Mas” ascendeix a conseller després de ser secretari del Govern l’última legislatura. El càrrec que deixa l’assumeix Jordi Baiget.

 

Boi Ruiz, conseller de Salut. Es manté al càrrec malgrat que ha estat dels consellers més criticats per la qüestió de les retallades. És independent.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura. Es manté al càrrec.Independent ex-PSC.

Irene Rigau, consellera d’Educació. Es manté al càrrec. També ha estat de les més criticades pels ajustos que s’han fet a l’ensenyament, però la seva popularitat ha crescut amb la fermesa amb que ha aguantat les embestides wertianes.

Josep Maria Pelegrí, conseller d’Agricultura. Es manté al càrrec. És membre d’UDC.

Ramon Espadaler, conseller d’Interior. Membre d’UDC. Substitueix Felip Puig, el qual ha estat el conseller més qüestionat després de diverses actuacions lamentables dels antiavalots. Fins i tot uns dies abans del canvi de govern va posar el càrrec a disposició del president.Tanmateix el problema del cos dels Mossos d’Esquadra no era tant Puig sinó un sector que és a dins disposat a carregar-s’ho tot. Com sinó s’enten el ridícul de Puig negant el que era evident?

Esperem que Espadaler tingui més encert i fermesa a l’hora de posar ordre allà dins.

Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat. El popular alcalde de Figueres i figura ascendent convergent substitueix Lluís Recoder qui va anunciar que no volia continuar al càrrec (i que alguns interpreten com a una retirada temporal per a tornar més endavant a primera línia política)

Neus Munté, consellera de Benestar i Família. Membre de Covergència i UGT (trencant tòpics). Substitueix, molt a pesar del President Mas, Josep Lluís Cleries. Segurament les pressions d’ERC han influit en aquest canvi.

Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació. Substitueix Francesc Xavier Mena.

 

Es veu una més gran presència del “pinyol” més proper a Mas (Homs, Gordó, Puig) i un increment de consellers que s’han declarat a favor de la independència (Homs, Gordó, Vila, Munté, Puig, Mas-Colell, Rigau)

Pel nostre bé, sort i encert que tinguin en la tasca que ara comencen. Tanmateix la “transició nacional” no serà completa si no aprofitem el moment històric per a regenerar la democràcia.

Fumata bianca!: Habemus pactum…et consultam #consulta2014

NO ENS FALLEU!!!

NO ENS FALLEU!!!

Donat que la investidura d’Artur Mas com a MHPG serà el proper divendres, dia 21, i fa temps que sentim que, segons una llegenda maia, aquell dia s’acabarà el món, no seran pocs els acudits que se’n puguin fer (Els maies en realitat predeien el final d’Espanya per exemple). També n’hi ha qui diu el que predeien era un canvi de cicle. No aniré ara a donar crèdit a aquestes coses, però, ves per on Si non e vero e ben trovato, de canvi de cicle a casa nostra sí que n’haura.

L’acord de governabilitat inclou tota una sèrie de mesures per a encarar la crisi, ja hem començat a veure algunes iniciatives com l’impost sobre dipòsits bancàris (important és el fet que es prohibirà als bancs repercutir-ho sobre els clients!). Iniciativa que serà tombada pel govern espanyol el qual fa uns dies que ho preveia. Ja veurem com evoluciona la cosa.

Però el punt fort de l’acord, el que ha estat l’últim i més dificil de tancar, és el procés de convocatòria d’una consulta d’autodeterminació. Està reproduit més avall d’aquest post però els punts més importants són els següents:

– Declara que els intents de diàleg amb Espanya han estat un fracàs i que cal exercir el dret a decidir per a garantir “el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies”

– El primer ple del Parlament després de la investidura (això serà a principis de gener) es farà una declaració de sobirania que oficialitzi el compromís de la cambra amb el dret a decidir. Així veurem la correlació de forces, en principi el famós 87-48. Començarà forta la legislatura!

– Durant el 2013 es tramitarà la llei de consultes (es començarà a tramitar ja al gener) que haurà d’estar llesta com a molt tard al desembre. Paral·lelament, durant el primer semestre, s’intentarà iniciar un diàleg amb l’estat espanyol per a posibilitar la consulta.

– La consulta es farà el 2014. Si per les causes que fossin es considerés que cal una prórroga es podra fer amb l’acord dels dos partits. Cal suposar que la posible prórroga seria dintre de la legislatura tal com està acordat.

No està malament. Espero que s’hi puguin sumar altres forces polítiques. En particular espero que ICV i CUP estiguin a l’alçada. I ja veurem com evoluciona el PSC ( o part d’ell) durant els propers mesos.

Tindrem consulta. Posats a demanar podriem fer-la coincidir amb la dels escocesos. En tot cas espero que la farem abans que ells, més que res perquè tenim més posibilitats de guanyar-lo i això els podria ajudar. En canvi si la fan ells primer i no guanya el “SÍ” pot repercutir negativament en la nostra.

El President Mas va començar la passada legislatura amb metàfores marineres. Allò que per a portar el timó calia cap fred, cor calent, punt ferm i peus a terra. Podriem continuar i desitjar que els déus els il·luminin i els donin sabiduria per a capejar el temporal. Salpem! Infleu les veles peró aferreu-vos a xàrcies i obencs que tindrem maregassa i tempesta (i atacs pirates de cara i a traïció) només eixir de port.

———————————————————————————————

ANNEX 1.
PROCÉS DE CONVOCATÒRIA DE LA CONSULTA SOBRE EL FUTUR
POLÍTIC DE CATALUNYA
Al llarg dels darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s’ha
compromès a fons amb la transformació de l’Estat espanyol per fer-hi encaixar
Catalunya sense haver de renunciar ni a les legítimes aspiracions nacionals, ni a la voluntat d’autogovern, ni a la continuïtat com a nació. Però els intents d’encaix de Catalunya amb l’Estat espanyol i les seves reiterades respostes negatives són, avui, una via sense recorregut. És per aquest motiu que CiU i ERC consideren que Catalunya ha d’iniciar una nova etapa basada en el dret de decidir per garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.
En aquest sentit, CiU i ERC manifesten el seu compromís explícit i la determinació política de fer una consulta al poble de Catalunya perquè pugui decidir democràticament i lliurement el seu futur col·lectiu.
Catalunya es troba davant d’una oportunitat que només es presenta una de cada moltes generacions: l’oportunitat de construir un nou país; l’oportunitat del poble català de ser protagonista de la nostra història; l’oportunitat de posar la política al centre del debat públic; l’oportunitat de construir una societat millor basada en la justícia social i l’equitat; l’oportunitat de reafirmar el nostre compromís amb la democràcia, amb la pau i amb Europa.
Com qualsevol altra nació, Catalunya necessita disposar de l’instrument d’un Estat que li permeti desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Catalunya pot viure molt millor del que ho fa ara. Ho podria fer si disposés, d’una banda, de tots els recursos que generem els ciutadans i les empreses de Catalunya i, de l’altra, de la capacitat de decisió, del poder polític sobre tot allò que ens és propi i ens afecta.
Per aquests motius, CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es pugui pronunciar, mitjançant una consulta, sobre la possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un Estat en el marc europeu, per disposar, d’aquesta manera, de les eines necessàries per superar la crisi econòmica, afavorir el creixement i garantir la cohesió i el benestar de la societat catalana.
En aquest sentit, i en funció dels compromisos descrits, CiU i ERC acorden:

1. Formular una “Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya” en el primer
Ple ordinari de la desena legislatura, que tingui per objecte fixar el compromís
del Parlament amb l’exercici del dret de decidir del poble de Catalunya.

2. Aprovar la Llei de consultes a partir dels treballs iniciats en l’anterior
legislatura, tot incorporant-hi les modificacions i esmenes que es consensuïn. En
aquest sentit, s’estableix el compromís d’impulsar l’inici de la tramitació
parlamentària com a màxim a finals del mes de gener de 2013.

3. Obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici
del dret de decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum, previst en
la Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, de consultes populars per via de
referèndum. En aquest sentit, s’estableix el compromís de formalitzar la petició
dins del primer semestre del 2013.

4. Crear el Consell Català per a la Transició Nacional, com a òrgan d’impuls, de
coordinació, de participació i d’assessorament del Govern de la Generalitat amb
relació amb les actuacions del procés de consulta i transició nacional, i amb
l’objectiu de garantir-ne l’impuls i la materialització.
Aquest organisme estarà integrat per personnalitats de reconegut prestigi i/o
representatives dels diversos àmbits vinculats al procés de la transició nacional i
la preparació i celebració de la consulta.
El Consell haurà d’afavorir la participació en el procés de les entitats
econòmiques, socials i culturals del nostre país, així com de les formacions
polítiques favorables al dret de decidir i a la celebració d’una consulta.

5. CiU i ERC es comprometen a treballar tots els procediments formals, jurídics i
institucionals possibles fins al 31 de desembre de 2013 per estar en condicions, a
partir d’aleshores, de convocar la consulta d’acord amb el marc legal que
l’empari., dins el termini del següent any, amb l’excepció que el context
socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga. En tot cas, la data serà
pactada almenys per les dues parts signatàries.

6. Convocar una consulta perquè el poble de Catalunya es pugui pronunciar sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un Estat en el marc europeu.

CiU i ERC acorden treballar per consolidar una majoria social àmplia que permeti garantir l’èxit de la consulta i del procés de transició nacional.

Han perdut la #wertgonya (o Ja es pot notar “el cuidado”)

189253_4415809267662_263366648_nHi ha vegades que es fa certa la famosa dita que diu que una imatge val més que mil paraules. Aquesta mirada d’odi del Ministre Wert cap a la Consellera Rigau explica i resumeix molt bé moltes coses que estem sentint aquests dies.

Intents de millorar l’ensenyament? I ara! La reforma educativa presentada aspira a ser la materialització del propòsit que el ministre va expressar fa un parell de mesos: espanyolitzar els alumnes catalans.

En certa manera és lògic que un govern espanyol aspiri a que tots els ciutadans tinguin sentiments i imaginaris comuns, més encara quan el sentiment independentista va creixent dia rere dia. Però és que encara ara no han aprés la lliçó: l’espanyol no ha d’acceptar com a pròpia la llengua i cultura catalanes i el català ha de acceptar la llengua i cultura castellanes com a superiors a la seva, la qual ha de quedar relegada a un pur folklore regional i poca cosa més.

No és cap error. És el seu propòsit de sempre. Machado deia que “Castella menysprea allò que ignora” i podriem afegir-hi que n’hi ha qui a més odia a qui no s’hi sotmet. La diferència és que per primer cop (en democràcia, és clar) ja no cal que “se note el efecto sin que se note el cuidado” sinó que es pensen que poden anar a cara descoberta. I com que, a diferència de les Illes i el País Valencià, el PP aquí no és gaire res (relegat a quarta força i ho han celebrat com un triomf) no poden actuar directament contra l’ensenyament i necessiten l’ajut del govern central.

Sincerament s’agraeix. Així alguns il·lusos potser s’adonen de com estan les coses realment. Però, per què ara?

Potser realment es pensen que, com va publicar El Mundo (Sí, aquell diari que publica que te esborranys policials que ningú no troba i que la policia nega haver fet, i que malgrat tot no demanarà mai disculpes per llençar calumnies) l’independentisme està desactivat a Catalunya després de les eleccions del 25N.Potser és que els resultava simbòlic presentar aquest projecte un dia proper al Dia de la Constitució….

És posible. Però en tot cas em sembla clar que si han decidit fer aquest pas és perquè se senten segurs per a fer-ho. Potser sí que són conscients que l’independentisme és majoritari però tenen un as a la màniga: La Generalitat està endeutada fins a les celles i depén de la generositat del govern central per a fer front als pagaments mensuals. Sí, ja sabem que estem així perquè l’estat espanyol deu a Catalunya una barbaritat de calés  (això a banda de l’espoli sistemàtic) i no te la més mínima intenció de pagar-los i que la solució que dóna és prestar diners, amb interessos naturalment, però la realitat és que cada dia que passa el govern català està més endeutat i, com que no te poder efectiu sobre la clau de la caixa, cada dia es limita més el marge d’actuació. Caldrà molt de sentit d’estat a Catalunya per a sortir-se’n. Ha arribat l’hora dels líders.

Hom es pregunta si realment a l’estat espanyol es creu realment que amb actituds així aconseguirà reduir l’independentisme i aconseguir que els catalans abracin la santa unitat espanyola, i si, en el cas d’aconseguir-ho, creuen que seria una situació permanent, que esborrarien el catalanisme per a sempre. Costa de creure. Potser és que tenen tan assumit que Catalunya s’independitzarà que volen assegurar-se que marxarà arruïnada. Abans del “xoc de trens” faran que descarrili el nostre.

Per cert que la “reforma Wert” no implica canvis només en l’ensenyament de i en llengües “cooficials”, entre altres coses també preten unificar l’ensenyament de la Història d’Espanya. Si tenim en compte que a Espanya encara no es posen d’acord,setanta-tres anys després que finalitzés, en valorar la guerra del 36-39 podem imaginar quin serà el tracte que poden donar a Francesc Macià o la Guerra de Successió o la Història de Catalunya en general.

I en aquest ambient enrarit ens arriben noticies no se si generalitzables però sí inquietants. Una candidata (i posible guanyadora) de les eleccions al Col·legi d’Advocats de Madrid ha de sortir al pas de certs rumors que cercaven perjudicar la seva candidatura i l’acusaven de tenir origen català o vinculacions amb Catalunya. Repeteixo que estem parlant d’advocats, no d’anònims en un fòrum d’internet o programes de futbol en una cadena televisiva de tercera. Com a contraexemple, nosaltres fa poc varem tenir un President nascut a Andalusia. Es van dir moltes coses negatives d’ell i de la seva gestió però mai es va sentir ningú que malparlés dels seus orígens.

Això sí, els intolerants, els que escampen l’odi i la divisió però que alhora anem de víctimes som sempre nosaltres. Creen un deliri i se’l creuen, un ja no sap si és la vella tàctica goeblessiana de “repetir una mentida fins que esdevingui una veritat” o n’hi ha que necessiten un psiquiatre.

Per cert, dono fe que la Sra. Gumpert no és catalana. Si més no, jo no l’he vista mai a la Sinagoga.