El crit del silenci al Caucas

Caucas Nord(Font: wikitravel.org)

Caucas Nord
(Font: wikitravel.org)

Ja en alguna altra ocasió he parlat del projecte anomenat “Txetxènia. Trenquem el silenci” que, com el seu nom indica, te com a objectiu informar sobre la situació d’aquest conflicte oblidat.

Fa uns dies vaig assistir a una exposició fotogràfica que incloïa una conferencia on la Marta Ter, la persona que lidera aquest projecte, explicava la situació de la zona i ho il·lustrava amb fotos d’una visita que hi van fer. Va començar per posar-nos en situació amb un resum històric. Esquemàticament:

– Els russos conquereixen el Caucas a la segona meitat del segle XIX

– Durant la Revolució Russa un moviment de resistència declara la independència del nord del Caucas. Posteriorment l’Exèrcit Roig hi imposa el domini soviètic.

– El 1936 es crea la República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia.

– El 1944 s’aboleix la RSSA de Txetxènia-Ingúixia i la seva població deportada amb el pretext de col·laboració amb els nazis. Quatre-cents mils txetxens i cent mil ingúixos (40% eren nens) van ser deportats en trens de bestiar al Kazahstan, Kirguízia i Sibèria. Un terç dels deportats van morir durant el trajecte. Cal recordar que els nazis només van ocupar durant tres o quatre mesos part del Caucas i no van arribar mai a Txetxènia.

– Amb la desestalinització dels anys 50 es va permetre que els txetxens i els ingúixos supervivents hi tornessin, però es van trobar que les  seves cases, si existien, eren ocupades per russos o gent d’altres repúbliques. Molts van haver de construir-se o adquirir una altra casa o bé pagar (si el nou habitant s’hi avenia) per a tornar a comprar casa seva.

– A finals dels anys vuitanta, amb la perestroika i la glasnot, van tornar a sorgir nous moviments polítics a Txetxènia. Amb la desaparició de l’URSS al 1991 i aprofitant que les RSS s’independitzaven (Ucraïna, Lituània, Moldàvia, Kazahstan,….) Txetxènia (sense Ingúixia) va autoproclamar-se independent (malgrat ser una RSSA i no una RSS). Donat els maldecaps que llavors tenien a Moscou no van poder parar-hi gaire atenció i fins al 1994 van reconèixer “de facto” la situació. Neixia la República d’Itxkeria.

– A finals de 1994 el President Ieltsin ordena un atac de les tropes russes amb l’objectiu de prendre Grozni (la capital txetxena). Creien que control·larien la zona en poques hores però la guerra es va allargar dos anys (durant els quals van haver 90.000 civils morts i 400.000 desplaçats i refugitas, i va tenir episodis de barbàrie com les massacres de civils a les poblacions de Samaixki i Bamut), finalment un atac de les tropes txetxenes comandades pel coronel Aslan Maskhàdov derrota els russos i reprèn el control de Grozni. El 31 d’agost del 1996 l’acord de Khassaviurt estableix la retirada de tropes russes i es dóna com a termini el desembre del 2001 per a definir l’estatus polític txetxè.

– Aslan Maskhadov, nou president triat a les eleccions del 1997, no s’acaba de sortir en la tasca de reconstrucció del país per la desastrosa situació econòmica després de la guerra, la manca de suport d’alguns senyors de la guerra propers a l’islamisme i l’activitat de poderoses mafies que es dediquen al contraban de petroli i als segrestos.

– Poc després que Boris Ieltsin (en el moment més baix de popularitat) designi Vladimir Putin com a successor succeeixen uns fets que acabaran justificant (amb bona part de l’opinió pública russa a favor) una nova guerra contra Txetxènia: Un guerriller txetxè (Xamil Bassaiev) fa incursions al Daguestan amb la intenció d’annexionar-la a Txetxènia i hi ha una onada d’atemptats a edificis d’habitatges a Rússia atribuits a terroristes txetxens tot i que alguns analistes hi veuen la ma dels serveis secrets russos, la FSB (el que abans era la KGB), de qui Putin n’era el director.

– A l’octubre del 1999 l’exèrcit rus envaeix Txetxènia. Aquest cop hi dediquen molts esforços i recursos: 140.000 soldats (42% de mercenaris mentre que en la primera guerra la majoria de soldats eren de lleva) per a dominar un país on queda mig milió de civils.  D’aquests en van morir 120.000, molts en accions de neteja (massacres generals indiscrimades en pobles) El país va quedar literalment arrassat. Una dada: En el punt més àlgid dels bombardejos serbis durant la guerra de Bòsnia es calcula que van haver sobre Sarajevo unes 3500 detonacions per dia. A Grozni es calcula que van haver 4000 detonacions….per hora.

Actualment hi ha de President Ramzan Kadírov, imposat pel Kremlin. Hi governa amb despotisme i en un clima de corrupció generalitzada. Hi ha un exagerat culte a la personalitat, la seva imatge és omnipresent.Els russos l’hi deixen fer. A hores d’ara hi ha pocs soldats russos a Txetxènia en quarters aïllats a les muntanyes i ben pocs a la zona urbana. La seguretat es cosa de les milicies de Kadírov que es dediquen a segrestar i torturar civils sospitosos de dedicar-se a activitats contraries al règim.

La manca de resposta internacional davant la primera guerre txetxena va provocar l’entrada de guerrers wahabittes i suport de països islàmics. Aquest fet va anar en creixement durant la segona guerra i actualment la guerrilla està dominada pel gihadisme. El líder insurgent Dokku Umàrov (que va arribar a ser President d’Itxkeria) te com a objectiu establir un Emirat del Caucàs.

Com a contrapartida el règim de Ramzan Kadírov ha imposat la sharia (la llei islàmica), actualment les dones han de dur el cap tapat i no poden sortir al carrer a partir de les nou de la nit. En cas d’infracció són portades a comisaria. La societat caucàsica sempre ha estat patriarcal i molt masclista (amb crims d’honor inclosos). Però amb la imposició islamista d’una banda i l’altra la situació és cada cop pitjor.

Val a dir que, malgrat que la població txetxena, i en general del Caucas Nord, fa segles que són musulmans la seva relació amb la religió ha estat sovint força relaxada. De fet, la primera constitució de la Txetxènia independent establia un règim laic.

La població està, doncs, entremig d’un conflicte en el qual no saps quina opció és la pitjor. Molts joves que han patit tortures policials o estan desesperats per la situació (no hi ha feina i és dificil treballar si no ets prou submís amb el poder i pagues interminables suborns) acaben anant al bosc a afegir-se a la guerrilla amb més desig de venjança que no per convicció islamista.

Des de la seva presa del poder Kadírov s’ha dedicat a intentar millorar la imatge de Txetxènia. La reconstrucció del país ha estat total: No només s’han reconstruit els edificis malmesos per la guerra sinó que s’han fet moltes més obres, monumentals en la seva majoria com ara una de les mesquites més grans i luxoses d’Europa, un complex d’edificis de negocis amb un megahotel de cinc estrelles, també han fet avingudes i parcs i places, les carreteres s’han asfaltat,…

A primera vista el canvi és impressionant. Però tot és com un decorat de cartró-pedra. A les places i avingudes no hi ha ningú per la nit. L’hotel és buit: els locals no ho poden pagar i els estrangers no tenen gaire interès en anar-hi i menys per a fer negocis. Una txetxena anomenada Zaira en una entrevista feta per Asne Seierstad va resumir així la situació :” La gent te més por ara que durant la guerra. Això és com Moscou als anys trenta: la gent es delata mútuament i desapareixen persones de nit que mai no tornen. Ja ningú no confia en ningú. Putin ha tingut un cop d’enginy, ha deixat que Ramzan Kadírov fes la feina bruta. Ara els txetxens s’enfronten als txetxens“.

I amb tanta tasca de reconstrucció com és que la taxa d’atur és tan alta? Doncs perquè les obres són subcontractades a empreses estrangeres, turques principalment, que porten els seus propis treballadors (que no donen gaire problemes).

A Txetxènia ningú no sap que depara el futur. Tan incerta està la situació que molta gent es fa les cases amb murs gruixuts i soterranis. No per la situació actual (la guerrilla no atempta contra civils a Txetxènia i no hi ha perill de bombardeig actualment) però vista l’experiència i els deliris de grandesa de Kadírov no seria descartable una nova situació bèl·lica, sigui contra Rússia o sigui un conflicte generalitzat en tot el Caucas Nord. De fet, actualment la situació més conflictiva de la zona no és a Txetxènia sinó al Daguestan: la república més gran de la zona i la més complexa ètnicament. També hi ha molta tensió a Txerkessia.

Moltes més coses ens va explicar na Marta: Com els russos que hi vivien han marxat gairebé tots i els pocs que quedan són vells que no tenen cap lloc on anar i estan força identificats amb el país, com la imatge que tenen els russos dels txetxens és de ser uns terroristes mentre que els txetxens tenen clar que el conflicte no és contra els russos sinó contra el govern rus (i és que la majoria de txetxens tenen coneguts i amics txetxens mentre que molts pocs russos coneixen gent de Txetxènia), com molta gent pensa que el vasallatge de Kadírov a Putin és només una tàctica per a guanyar temps per a fer-se l’amo absolut, com algunes persones amb cert nivell intel·lectual s’han vist forçades a treballar per a Kadírov (alguns han hagut de tornar de l’estranger) sota amenaces de repressàlies contra la seva família,….

Tot seguit us deixo algunes fotos del viatge que van fer:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Contrasta la constant tensió en aquesta zona amb la poca atenció que se li dispensa des d’aquí (comparat, podriem afegir, amb altres conflictes dels quals més que informar-nos-en ens volen adoctrinar).
Un parell d’exemples de com de despistats estem per aquí:

– Durant la inauguració del Grozny-City (el complex moderníssim que he esmentat abans) i que coincidia amb el dia d’aniversari de Ramzam Kadírov, es va preparar una festa amb la participació d’artistes internacionals. Entre aquests la Fura del Baus, companyia teatral catalana que acostuma a denunciar les injusticies de la nostra societat. Van dir que no sabien la situació que hi havia a Txetxènia cosa que contrasta amb el fet que una de les seves obres (Boris Gudonov) estigui basada en el segrest real del públic d’un teatre rus per part d’un grup txetxè i la matança que va haver posteriorment quan hi van intervenir les forces de seguretat russes.
Shakira, la cantant de cançons intrascendents sense tantes ínfules justicieres, es veu que n’estava millor informada perquè va declinar la invitació. Eva Mendes, també. Altres artistes van demanar perdó per haver assistit, com ara Hilary Swank  qui va dir que donaria l’import rebut per la seva actuació a alguna activitat benèfica.

Poca gent ha retret aquesta actuació a la Fura. I és que els nostres solidaris de guàrdia només estan amatents a llençar els gossos a aquells que posin els seus peus a Israel: un exemple, un altre, un altre

– El, segons molts, líder de la llibertat d’expressió mundial Julian Assange va ser fitxat per Putin sense que ningú dels seus seguidors (d’Assange i Wikileaks vull dir) s’hagi esquinçat les vestidures. Bonica manera de solidaritzar-se amb els periodistes morts pel règim.

Que jo sàpiga aquesta iniciativa de “Txetxènia. Trenquem el silenci” és l’única a casa nostra que es dedica a informar-ne, no només sobre Txetxènia sinó de tot el Caucas a més de fer-se ressó de la situació a Rússia. Sabieu, per exemple, que actualment hi ha un llibre que està essent jutjat (sí, un llibre) a Rússia que descriu els crims de guerra fets a Txetxènia per tots els bàndols? Un resum d’aquest llibre ha estat traduit al català i al castellà.

Una iniciativa que ara corre perill. La crisi ha fet que s’hagin quedat sense fons (actualment estaven associats a una ONG que ara no els pot pagar). Malgrat tot, ells continuaran treballant-hi de manera voluntària: continuaran actualitzant  la seva web i editant mensualment el “Caucas News” amb les noticies més destacades i articles informatius i d’opinió fets per ells o traduits

Si hi voleu donar-hi suport només cal que us interesseu per la seva feina tot visitant la seva web:

www.txetxenia.org (teniu la posibilitat de rebre les novetats al vostre correu electrònic)

O podeu clicar un “M’agrada” a la seva pàgina de facebook:

http://www.facebook.com/pages/Txetx%C3%A8nia-trenquem-el-silenci-Chechenia/172392142825400?ref=ts&fref=ts

També podeu ajudar oferir-vos per a traduir articles de l’anglès o rus al castellà o català i entre aquestes dues llengües.

Aquesta exposició que he esmentat està visitant diversos llocs dels Països Catalans. Si esteu interessats que visitin la vostra població us podeu posar en contacte amb ells:

Tel. 93.723.71.02  Fax 93.168.58.71  email: txetxenia@dretsdelspobles.org

5 responses to “El crit del silenci al Caucas

  1. Països rics amb recursos i interessos molt grans es mengen els petits, i ja els està molt i molt bé recolzar un criminal com Kadirov. De Kadirovs n’hiha un munt arreu del món. Txexènia és petit, ha patit molta violènciai amb tristor, moltìssima,i crec que continuarà patint. És amb aquests fets, desconeguts, invisibles per la majoria de la gent, quan saps que una part de la nostra terra és una merda, on els poderosos esclafen, maten, redueixen al no res a l’ésser humà per continuar en el poder.
    Hi ha gent com la Marta Ter i el seu grup que no es rendeix i vol donar a conèixer què passa a Txexènia. El teu post és per copiar i enganxar. I així ho faré. Gràcies.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Un racisme impune | Temps d'incertesa (com tots)

  3. Retroenllaç: Fem via! ( #viacatalana és clar!) | Temps d'incertesa (com tots)

  4. Retroenllaç: Racisme impune | Núvol

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s