Les Haggadot il·luminades: Un tresor català desconegut

Imatge de la Sister Haggada

Imatge de la Sister Haggada

Un tresor català desconegut…i escampat pel món. De la dotzena de Haggadot il·luminades que es coneixen fetes al nostre país només una és encara a Catalunya.

(La majoria d’informació que hi ha en aquest post sobre les haggadot il·luminades i la seva història és un resum d’una conferència de na Sylvia Angelet )

Parlaré una mica de què són les haggadot, comentaré els aspectes específics de les catalanes i esmentaré especialment la trista història de la haggadà catalana de Sarajevo.

Haggadà (Haggadot en plural) és una paraula hebrea que vol dir “relat”. En concret s’anomena així a un text que explica l’alliberament del poble israelita de l’esclavitud i la fugida d’Egipte.  Aquest text es llegeix durant la festivitat de la Pasqua (Pessakh). Durant el sopar es llegeix i es comenta per tots els assistents i sobretot els nens, ja que la intenció és fer viva la memòria i passar-ne el testimoni a les noves generacions.  Tot el que es fa durant aquests dies (rituals, menjars, …) tenen com a objectiu no oblidar els orígens i aprendre a valorar la llibertat i el que hom te.

Arreu es fan i s’han fet haggadot. Als Calls catalans va haver un temps en que se’n feien algunes de gran qualitat artística. Les que coneixem van ser fetes sobre els segles XIII i XIV i destaquen per les seves “il·luminacions” això és, les il·lustracions que acompanyaven el relat. Per tal de contextualitzar el relat aquestes il·lustracions sovint no eren només sobre  l’Èxode sinó també d’altres episodis de la Toràh. En aquesta imatge de la Haggadà de Sarajevo es veu part de l’episodi de la creció del món. És curiós observar com en aquella època representaven la Terra rodona.

5

Els manuscrits eren fets a demanda, és a dir que cada família n’encarregava una amb el contingut que desitjava.  Les families amb més poder econòmic podien demanar que els fessin autèntiques obres d’art, d’altres eren més modestes. L’única haggadà que resta a Catalunya és una d’aquestes ja que te pocs detalls luxosos i poques il·lustracions. Es troba al Monestir de Poblet.

??????????

Però, pobres o rics, cal destacar el fet que tots els jueus sabien llegir. Aprendre’n era una obligació que tenien ja que havien de saber llegir la Torà. Contrasta això amb la ignorància generalitzada entre la resta de la població i no només entre els estrats més baixos. Això va fer que els jueus poguessin accedir més facilment a feines qualificades i d’alt nivell (cosa que devia despertar enveges). Molts diplomàtics eren jueus ja que a banda de ser bilingües hebreu-català molts sabien l’àrab que era la llengua dels veïns de llavors: Al-Andalus, que ells anomenaven Sefarad.

D’entre les més luxoses destaca la Golden Haggadah, on es va fer servir gran quantitat de pa d’or.

Golden_Haggadah_Jacob_Blessing_Ephraim_and_Manasseh

En aquest enllaç es pot veure la Golden Haggadà completa.
Aquesta i algunes altres haggadot (Com la Sister Haggadà i la Brother Haggadà)   es troben a la Biblioteca Britànica. Una altra es troba a la Biblioteca de la Universitat John Rylands de Manchester…Llocs on van a parar després de les vicissituds viscudes després dels saquejos del segle XIV i l’expulsió del segle XV.  De fet, que només en quedi una dotzena després de tot el que ha passat segurament deu voler dir que n’hi havia moltes més. De Haggadot i d’altres llibres (com ara la Bíblia de Cervera que es troba a Portugal) No seria d’estranyar que moltes acabessin a la foguera.

Que els jueus catalans se sentien catalans és una evidència. No només perquè fossin l’única comunitat amb una forta identitat pròpia que estava establerta per aquí segles abans del naixement de Catalunya i que va mantenir la seva personalitat molts segles després, no només perquè la família comtal catalana tenia els orígens que tenia, no només perquè tenien molt clar que una cosa era Sefarad i una altra les Terres d’Edom sinó que es pot veure molt bé en les mateixes haggadot. Es veu en la il·lustració que encapçala aquest post com hi ha dos escuts catalans. I també en aquesta curiosa escena treta de la Sister Haggadà:

The British Library- Or 2884 f 16

Representa la mort dels primogenits a Egipte (recordeu que en hebreu es llegeix de dreta a esquerra), cosa que fa que el Faraó accedeixi a deixar marxar els israelites i aquests tot contents se’n van….tot enarborant una Senyera.

Or. 2884  f.16v

En la continuació es veu com travessen el Mar Roig amb la seva Senyera. Tal com estan les coses actualment algun polític podria fer servir aquestes imatges com a metàfora.

I és que l’el·laboració de haggadot il·luminades era una tradició molt nostrada i hauriem de considerar-la un patrimoni propi. Però la realitat és que aquí  és quelcom força desconegut (per no tenir, no te ni entrada en català a la Vikipèdia) mentre que a d’altres llocs es tenen com a autèntics tresors. Tot plegat em porta a parlar de la trista història de la Haggadà de Sarajevo.

001

Aquesta és la primera plana de la Haggadà de Sarajevo. Com es pot apreciar a la part superior, també porta l’escut de Catalunya.

El 1894 un jueu pobre anomenat Josef Cohen va haver de vendre’s, per necessitats econòmiques, la seva haggadà al museu de Sarajevo que es va convertir en la seva peça més valorada.

Diuen que al 1914 quan l’Arxiduc Francesc Ferran d’Austria venia de visitar el museu i veure la Haggadah va ser quan va patir l’atemptat perpretrat per Gavrilo Princip que va causar la seva mort i de retruc la I Guerra Mundial.

Durant la II Guerra Mundial un oficial de les S.S. alemanyes va visitar el Museu i va exigir que li donessin la Haggadà. L’encarregat de la Biblioteca, Derviš Korkut, va dir-li que ja li havia donat a un altre oficial que havia vingut abans. Davant de la pregunta de qui era aquell altre oficial, Korkut va tenir prou sang freda per a dir que ell no era ningú per a demanar la identificació a un oficial S.S.

Així que va marxar l’alemany comença la llegenda. N’ hi ha qui diu que el llibre va ser amagat entremig dels altres (les haggadot no són llibres gens voluminosos) i n’hi ha qui diu que Korkut va anar a una mesquita on va demanar que l’hi guardessin tot posant en risc la seva vida ja que molts musulmans bosnis col·laboraven activament amb els nazis amb les milicies organitzades pel Gran Muftí de Jerusalem (l’avi-oncle de Iasser Arafat). Encara més, ell i la seva muller van protegir una noia jueva membre de la resistència. Per tot plegat van ser nomenats Justos entre les Nacions. Anys a venir la noia jueva, Maria Papo, va evacuar la filla dels Korkut, Lamija, i la seva família durant les guerres balcàniques dels anys 90 i els va acollir a Tel Aviv on vivia.

Un cop acabada la II Guerra Mundial la haggadà va ser restituida al museu. Però anys després durant la Guerra de Bòsnia el museu va ser saquejat i el llibre robat. Sembla que no tant per que els saquejadors coneguessin el seu valor sinó perquè se’l van trobar tirat per terra junt amb d’altres. Sortosament la policia el va poder recuperar aviat.

El darrer capítol d’aquesta atzarosa història s’escriu a l’octubre del 2012. Aquell mes el Museu de Sarajevo va tancar les seves portes per manca de diners. De fet, els treballadors feia molts mesos que no cobraven. I rere aquelles portes tancades es troben diversos tresors de la cultura, entre ells la Haggadà catalana de Sarajevo, una joia de sis segles de la qual ara ningú no te cura. Ja seria trist que després d’haver sobreviscut a progroms, exilis, diverses guerres, saquejos i robatoris ara es fes malbé per falta de diners.

En tot cas els jueus catalans i d’arreu mantindran viva la memòria tot repetint un ritual més que mil·lenari i començaran a cel·lebrar Pessakh el dia 15 del mes de Nissan, això és el vespre de demà dilluns.

    חג פסח שמח

17 responses to “Les Haggadot il·luminades: Un tresor català desconegut

  1. Quan Catalunya sigui independent, podrem explicar la nostra vertadera història a les escoles.

    M'agrada

  2. Un apunt fantàstic! .. i realment interessant!

    M'agrada

  3. Boníssima feina i un apunt. Desconeixement absolut de tot el que ens expliques i tan ben documentat. He de tornar a llegir-ho amb calma. Gràcies.

    M'agrada

  4. Tu Jaume tan “jodio” com sempre 😉 :-P. Ets una mina en això de la religió jueva i si et llegeix el Mas i aprofitant els Haggadots catalans, potser canvii la metafora de Ítaca pel de la Terra Promesa, que al cap i a la fi som mes jueus que grecs.
    Felicitats per aquest interessantissim post.

    M'agrada

    • Em sembla que en Mas ja va per aquí, recorda el cartell electoral on semblava Moises XD
      Ara em sembla que està en la baralla contra els que en lloc de seguir la Llei prefereixen adorar el vedell d’or.

      M'agrada

  5. Retroenllaç: Un racisme impune | Temps d'incertesa (com tots)

  6. Arreu del món jueu son molt conegudes. Les il·lustracions de les haggadot catalanes es fan servir molt sovint en haggadot dels nostres dies o per fer pòsters.
    De fet, l’obra dels catalans jueus es l’obra intel·lectual i artística que mes repercussió te arreu del mon en els nostres dies. Les seves obres son estudiades, citades, interpretades arreu del mon cada dia i cada segon. La falta de consciència a Catalunya d’aquest patrimoni, es una pèrdua pel país que no passaria en qualsevol altra lloc del mon.

    M'agrada

    • Esther, fa uns dies vaig anar al Centre d’Interpretació del Call de Barcelona i els vaig preguntar si, donat que el museu és tancat, sabien d’alguna iniciativa per a recuperar la Haggadà de Sarajevo, No en sabien res i tampoc van saber dir-me quina institució oficial s’hi podria encarregar. Lamentable.

      M'agrada

  7. Reblogged this on Temps d'incertesa (com tots) and commented:

    Republico aquest post de fa gairebé dos anys perquè d’aquí a poc sentireu a parlar d’aquest tema a bastament.

    M'agrada

  8. Retroenllaç: Les haggadot catalanes tornen a casa. | Temps d'incertesa (com tots)

  9. Retroenllaç: Les haggadot tornen a casa: Ens ajudes amb aquest projecte? | Judaisme en català

  10. Linus Fontrodona Padró

    Cridat pel teu recordatori d’abans d’ahir, he llegit aquest article teu, i me n’alegro molt, perquè hi he après moltes coses interessantíssimes que desconeixia del tot. M’ha sobtat, molt en especial, la consulta de l’enllaç que proporciones a l’arbre genealògic dels Comtes de Barcelona! Mai no havia llegit ni m’havien dit –ni se m’havia acudit a mi– res d’aquesta directa ascendència jueva. De les Haggadot sí que en tenia una certa informació, però tampoc no era conscient de la seva rellevància ni del tresor iconogràfic que comporten les seves il·luminacions. Estic corprès i, és clar, molt content d’haver descobert aquí el besllum de tot aquest llegat… Em llegiré el llibre “Els jueus catalans”, de Manuel Forcano, i esperaré amb candeletes aquest documental que esteu arranjant i produint. De fet, fins m’abelleix de col·laborar-hi modestament (poca cosa puc aportar, en la situació que visc ara mateix; però tota pedra fa paret, que diuen).
    En fi, accepta de nou la meva enhorabona per tota la informació i per la esplèndida iniciativa. Bona ventura tingueu!

    Liked by 1 person

  11. Linus Fontrodona Padró

    … Bé, volia dir “la” besllum, és clar :-/

    M'agrada

  12. Retroenllaç: Temps de Pèssakh, temps de haggadot | Judaisme en català

  13. Retroenllaç: Les haggadot catalanes tornen a casa | Mozaika

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s