Fem via! ( #viacatalana és clar!)

Font: Vilaweb

Font: Vilaweb

El 23 d’agost del 1939 Alemanya i la Unió Soviètica van signar el pacte Molotov-Ribbentrop en virtut del qual l’estat nazi i l’estat comunista establien un acord de no-agressió i es repartien part de l’Europa Oriental, en concret Polònia, Estònia, Letònia, Lituània i parts de Finlàndia i Romania. La posada en pràctica va començar amb la invasió nazi de Polònia el setembre del 1939, fet que va desencadenar la II Guerra Mundial. Ara ningú ho recorda però és curiós que no pocs comunistes occidentals en aquells moments estiguessin en contra de l’entrada dels seus països en una “guerra imperialista” i promoguessin moviments pacifistes.

Font: Wikimedia

Font: Wikimedia

Dos anys després el pacte es va trencar i els alemanys van envair l’URSS. Durant la guerra els territoris van passar a mans d’uns als altres.Un cop acabat el conflicte amb la derrota nazi Letònia, Estònia i Liutània (que per abreujar acostumem a anomenar “les Repúbliques Bàltiques” tot i que en realitat no són les úniques repúbliques que tenen costa a la mar Bàltica) van quedar com a part de la Unió Soviètica.

Temps després la decadència de l’URSS va comportar un revifament dels moviments d’alliberament nacional. En això les tres Repúbliques Bàltiques van ser sempre a l’avantguarda. Van ser les que van tirar del carro al que després van pujar la resta de repúbliques socialistes soviètiques i després altres territoris. De fet, encara avui s’hi arrosseguen derivacions que  no s’han resolt com és el cas de Txetxènia i tot el Caucas Nord.

Dintre de les accions per la independència va tenir especial ressó la Via Bàltica, una cadena humana que va unir les capitals de les tres Repúbliques (Tallin, Vílnius i Riga) el dia 23 d’agost de 1989, volent commemorar així el cinquentenari de l’ominós pacte que els va fer perdre la independència. El recorregut va ser d’uns 530 km i hi van participar més d’un milió i mig de persones (sobre un total de set milions que conformaven la població de Letònia, Estònia i Lituània)

La Via Bàltica va tenir un ressó internacional enorme. Tant, que va passar a formar part del programa “Memòria del Món” de la UNESCO.  Va ser un acte publicitari de gran magnitut, el món va veure un poble sencer mobilitzant-se de forma pacífica en contra de l’ocupació exercida per part d’una gran potència mundial (i amb un dels exèrcits més poderosos ho sigui que ho tenien moooolt més dificil que nosaltres) i ja tothom va saber que no hi havia marxa enrere. I tot i aixó encara van passar dos anys per a que assolissin la independència.

Inspirant-se en aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana ha volgut que el proper 11 de setembre (potser l’últim abans de la Independència?) es faci quelcom semblant al Principat de Catalunya. És el que s’ha anomenat la Via Catalana cap a la Independència.

La idea és unir el Pertús i Alcanar a travès d’una cadena humana. Un recorregut d’uns 400 Km per a la que es calcula que caldran 400.000 persones. (Personalment penso que calcular un metre per persona és massa, una persona amb els braços estesos fa més d’un metre i mig de mitjana.)

El recorregut travessarà tretze de les quaranta-una comarques i 86 dels 947 municipis catalans (Entre altres: El Pertús, La Jonquera, Pont de Molins, Figueres, Santa Llogaia d’Àlguema, Bàscara, Orriols, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Girona, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Tordera, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Vallirana, Ordal, Cantallops, Sant Cugat Sesgarrigues, Olèrdola, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, La Ràpita, Castellet i la Gornal, Bellvei, l’Arboç, Coma-ruga, Creixell, Clarà, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Reus, Riudoms, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, l’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar, el Perelló, l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar)

1004802_542208515827444_1956645291_n

El recorregut s’ha triat per diversos motius:

  • És la columna vertebral dels Països Catalans seguint l’antiga Via Augusta. Així la gent del País Valencià i la Catalunya Nord, tot i ser dia feiner, podran continuar el recorregut pel seu territori. Les Illes Balears podran realitzar actes en paral·lel de manera simultània.
  • Les vies emprades són de fàcil accés per a la majoria de la població i presenta un recorregut bàsicament pla i lineal, assequible per a les persones amb mobilitat reduïda.
  • Arriba al gruix de la població i, especialment, a les zones on hi ha més gent a sumar i a implicar en el procés.
  • Garantim la mobilitat de vehicles que van a o vénen d’altres punts d’Europa, així no interferim en el seu dia a dia.
  • Segueix el recorregut d’exemples clars de la manca d’inversió de l’Estat espanyol en infraestructures a Catalunya com la N-340, la N-II i el corredor mediterrani ferroviari

La gent dels llocs per on no passa també s’està mobilitzant per a que sigui un èxit. Per exemple des del Bages sortiran busos plens per a cobrir la zona de l’Hospitalet de l’Infant. Des de Lleida hi haurà una marxa de relleus que l’unirà amb l’Ametlla de Mar.  A les Illes també s’hi faran actes. S’allargarà la Via tant com sigui posible per la Catalunya Nord i el País Valencià . Fins i tot “L’Inde” (el diari més llegit de la Catalunya Nord) en parla i explica que val fer per apuntar-s’hi. L’inici de la cadena entrant al País Valencià el faran els pares d’en Guillem Agulló…..Tingueu en compte que allà és dia laborable i no hi ha gaire complicitat dels poders públics ni infrastructura per a poder muntar un operatiu logístic més enllà del Principat (i encara dintre fer-ho és una feinada), però des d’ara mateix hauriem de tenir clara la diferència entre estat i nació i que després de la independència caldrà continuar fent feina.

Però és que, a més a més els catalans que viuen a l’exterior també s’estan mobilitzant per a enllaçar-se. El primer acte s’ha fet a Roma. Tots els camins duen a Roma però en aquest cas és la Via Catalana en surt.

Font: Vilaweb

Font: Vilaweb

La cosa fa setmanes que està en marxa i ja hi ha molts trams absolutament plens. Ara mateix ja hi ha més de 275.000 inscrits i els trams que falten per a omplir  són els que passen per zones menys poblades. Si encara no us hi heu inscrit ho podeu fer a la pròpia web de l’ANC (enllaç aquí).

Fins al dia 11 s’estan fent assajos i actes de suport. Aquí teniu el calendari dels esdeveniments.

També us hi podeu apuntar a travès de les paradetes que les diferents territorials munten de tant en tant. A banda d’apuntar-vos-hi també podeu demanar informació, comprar marxandatge independentista (així contribuïu a sufragar les despeses de les activitats de l’ANC que, com sabeu, no rep cap mena de subvenció) i signar un vot per la independència.

Per a més informació podeu contactar amb la Assemblea Territorial que tingueu més a prop.  En concret a Badalona la paradeta hi serà cada dijous a la vesprada (de 17.30 a 21 h.) a la cantonada entre el Carrer del Mar i el Passeig de la Rambla (lloc conegut com la Plaça del Pou de Greix).

BQnxp74CQAABBjB.jpg large

Que la Via Catalana serà un èxit està més que cantat. Serà un nou acte de publicitat de cara al món.  Ara només cal que els polítics a banda de seguir carregant-se de raons facin la seva feina i segueixin el pla previst.

Per cert, una curiositat per acabar. El 2004 es va celebrar el tricentenari de la sobirania britànica de Gibraltar (conseqüència, com sabeu, de la Guerra de Successió) i un dels actes va ser…envoltar la Roca amb una cadena humana.

8 responses to “Fem via! ( #viacatalana és clar!)

  1. Un article clar, claríssim, necessari per continuar fent via. Amb el teu permís, faré una ‘escampada’. Cal llegir-lo atentament i seguidament apuntar-se per omplir tots els trams, que s’ompliran, sense cap mena de dubte.

    M'agrada

  2. En llistar els pobles per on passarà la cadena, t’has deixat –tal com han fet els mateixos organitzadors– Malgrat de Mar (o millor, senzillament Malgrat, que això del “de Mar” fou una decisió i imposició del “Ministerio de Información y Turismo” espanyol). El meu pare, i la meitat dels meus avis, besavis, etc., eren fills d’aquest poblet de frontera entre El Maresme i La Selva, així que em sento especialment responsable de fer notar l’oblit.
    Quant a la resta de l’entrada, m’ha semblat molt completa i il·lustrativa, com d’habitud en aquest blog 🙂
    Salutacions cordials.

    M'agrada

    • Ja l’he afegit. La llista no està completa perquè no hi ha 86 municipis. A veure si puc aconseguir el nom de tots els municipis i l’actulitzaré. Si més no a la imatge que encapçala el post si que hi han posat Malgrat de Mar 🙂
      Gràcies!

      M'agrada

  3. Mercès! I és ben cert que en manquen d’altres, de municipis. Jo m’he fixat en Malgrat car em toca de prop (de tota manera, potser l’hauries d’inscriure entre Tordera i Pineda i no pas tan amunt, rere Girona…)

    M'agrada

  4. Retroenllaç: Omplint els darrers trams de la #ViaCatalana | Temps d'incertesa (com tots)

  5. Retroenllaç: Bona Diada Nacional i bona #Via Catalana ! | Temps d'incertesa (com tots)

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s