Monthly Archives: Setembre 2013

Bona Diada Nacional i bona #ViaCatalana !

(Aquest blog s’ha unit a la cadena de blogs proposada pel Blog-via cap a la independència, una manera de reproduir al món blocaire la Via Catalana cap a la Independència que farem avui. Així doncs dono la ma al blog que em precedeix Homenatge nacional als patriotes morts en combat, un blog que vol mantenir en el record tots aquells que ens han precedit en el camí cap a la llibertat del nostre poble, tasca lloable doncs no farem res de bo si no sabem d’on venim, i no són pocs els que han estat injustament oblidats)

Avui ens despertarem sabent que viurem (i farem) un dia que passarà a la història i amb la sensació que la independència és a tocar. Però també amb el convenciment que no podem fer performances de rècord Guinnes per a enlluernar el món indefinidament i que cal que la classe política, sobretot el Govern, actuï amb fermesa i convenciment des del mateix dia 12, despus-demà. El poble haurà parlat (un cop més) de forma clara El sentireu President? El món ens mira, no ens feu quedar malament.

En anteriors articles ja he parlat sobre la Via Catalana cap a la Independència (Fem via!(#viacatalana és clar) i Omplint els darrers trams de la #ViaCatalana )

Ara la Via ja està plena  (jo seré al tram 57 a L’Aldea, Baix Ebre) però encara s’hi pot inscriure gent a l’anomenat Tram 0, tot i que ja sabem que l’assistència de gent superarà de molt la de gent inscrita.
En tot cas no està de més que tothom faci una ullada al Dossier per als participants que ha editat l’ANC amb tot d’informació important, consells i recomanacions.

Un petitet resum:
1240478_563724123676502_1503183673_n

I “ellos” què fan mentrestant? Doncs mira, cada dia demostrant més allò que diuen que va dir Josep Pla, que pel que respecta a Catalunya no hi ha res que s’assembli a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Com a mostra les portades dels principals diaris espanyols del dia d’ahir.

Al mateix temps el to de les intervencions del govern espanyol sembla que vol rebaixar la tensió alguns graus. El Ministre d’Exteriors (això que per a parlar de Catalunya surti sempre aquest home és un lapsus recurrent de l’inconscient o què?) diu (després de despotricar contra l’independentisme) que cal buscar un encaix respectuós de Catalunya a Espanya, però després d’uns quants segles els indígenes ja sabem que els tractats amb rostres pàlids només són paper mullat.

(Una demostració que els temps han canviat és que ja no ens fa por el Setè de Cavalleria i estem molt més cabrejats que cagats de por)
Pel que fa a la quinta columna, els que volien encerclar la Sagrada Família amb una cadena en nom de la unitat d’Espanya han desconvocat l’acte. Per por al rídicul bàsicament. Comprensible, la comparació de les proves gràfiques hagués estat demolidora.

D’altra banda, el PP ha declarat que no assistirà als actes institucionals de la Diada. A mi no em sorprén, de fet el que em sorprenia era que fins ara hi assistissin i fessin ofrenes florals i tot allò. Ells (i C’s) són els que es troben més identificats amb els vencedors del 1714 (i en no pocs casos, amb els de la guerra del 36-39) així que no se què hi pintaven fins ara.

Demà diran que érem quatre gats. Com vaig dir després de la manifestació del 10/7/10 i la de la Diada de l’any passat, la millor resposta és una foto aèria i dir “Poseu la xifra que volgueu, i si teniu collons convoqueu una cosa similar al mateix llocs per la causa que vulgueu a veure quanta gent hi aplegueu”.
I en aquest sentit cal felicitar als organitzadors de l’ANC, voluntaris i ajudants. He col·laborat amb ells aquests dies molt menys del que m’hauria agradat (i ho continuaré fent a partir del dia 12) però he pogut veure que si aquest país es salva és per l’empenta de la seva gent.

Bé, nosaltres a la nostra. Aquesta tarda que tothom surti al carrer i doni la ma al veí encara que pensi que és un friqui insuportable, no cal que l’estimeu només cal que feu pinya per assolir l’objectiu comú.

No vull acabar sense fer un esment a la multitud de cadenes humanes que s’han fet arreu del món. Veient el video següent penses que és veritat la dita aquella que diu que de xinesos, catalans i jueus te’n trobes per tot arreu.

Per cert, endevinalla. Algú sap dir-me on és aquesta Via Catalana?

Pista: És a la ciutat on es va fer la primera Via Catalana Internacional d’aquestes que s’han fet les darreres setmanes.

Solució i explicació històrica: Aquí

Bona Diada Nacional a tothom!
Visca Catalunya Lliure!

(Acabat el post i seguint el Blog-via cap a la independència dono la ma al blog A cau d’orella, un bonic blog que recull les reflexions del seu autor en Joan Fer)

Omplint els darrers trams de la #ViaCatalana

http://www.elpunt.catEstem a una setmana de la Diada Nacional de Catalunya i l’ompliment de la Via Catalana cap a la Independència va a tota màquina.

En aquests moments els únics trams que encara tenen una certa dificultat per a omplir-se del tot són al Montsià i al Baix Ebre. I no pas perquè la gent que hi viu no s’hi impliqui, ben al contrari, el percentatge de gent inscrita és més alt que en altres comarques de Catalunya, però la baixa densitat de població fa que sigui més dificultós omplir-hi tots els trams. Penseu que en una ciutat de la mida de, posem per cas, Sabadell ja hi viu més gent que en les dues comarques senceres!

Per això la gent de la resta de comarques s’hi ha llançat. Per a omplir les Terres de l’Ebre i per a omplir-ho tot.  I s’hi ha llençat de cap! (Bé, sincerament, algú ho dubtava???) Barcelona, Badalona, el Baix Llobregat,…tots els trams de la Via Catalana que passen per la zona metropolitana de Barcelona es van omplir en una setmana (Badalona, per cert, va ser la primera). A partir de llavors a omplir autocars. I tot i així sabem que el dia onze molta gent baixarà al carrer i s’hi afegirà sense haver-s’hi apuntat. Ho veig jo a Badalona, fa dies que no admetem inscripcions que no siguin cap als trams encara no omplerts i tot i així molta gent que no se’n pot desplaçar diu que ells hi vindran igualment. Per cert, que a l’autocar que noliegem des de l’ANC Badalona encara en queden places lliures, si us hi voleu afegir….
La implicació és tanta que a les comarques de Lleida (un dels llocs que els rebentaires deien que no s’hi afegirien perquè la cadena no passava per aquesta “província”) ja no s’hi poden trobar autocars lliures. La gent del Bages van ser dels primers a oferir-se a ocupar trams de les Terres de l’Ebre i va ser tanta la demanda que van haver de demanar nous trams per a encabir tota la gent. Al Vallès Occidental s’han omplert 250 autocars!
A Matadepera han omplert tretze autocars. Ciutats amb una composició poblacional complexa com L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o St. Adrià de Besòs també omplen autocars….Són només uns quants exemples, la llista d’autocars noliejats per l’ANC que encara tenen places lliures la podeu trobar aquí.

Però no només l’ANC nolieja autocars. També entitats com Òmnium Cultural i partits polítics com Convergència i Esquerra n’organitzen. Us en podeu informar a les seccions locals corresponents.

Al web Mou-te per la Via trobareu molta més informació com ara horaris de bus o tren, particulars que volen anar pel seu compte a un tram concret i s’ofereixen a compartir cotxe, consells de salut, recomanacions de seguretat, un fòrum per a opinar o demanar consells, etc…
A més a més, també es pot descarregar una aplicació per al mòbil amb tota la informació sobre la Via Catalana cap a la Independència.

Que la Via Catalana cap a la Independència està destinada a ser un esdeveniment que faci conèixer la lluita catalana al món està clar, però és que a més a més molts catalans s’han dedicat a fer vies als indrets més diversos ja sigui perquè hi viuen o perquè hi eren de vacances. Aquí en podem veure alguns exemples:

La primera es va fer a Roma:

roma

I després van venir d’altres com ara Londres,

londres

Hèlsinki,

helsinki

Brusel·les,

brusel·les

Jerusalem,

1185428_721104937905800_1273942694_n

Nova York,

central park

(menció especial mereix l’americana d’en Xavier Sala-i-Martin)

timessquare

Sidney,

sidney

Paris,

paris

 

 

 

 

Toronto,

toronto

Bangkok,

bangkok

o Pekin

pequin

Déu n’hi do, oi?

Però cal donar-hi el darrer impuls.

Que acabi de ser un èxit depèn només de nosaltres. Està a les nostres mans.

שנה טובה ומתוקה