Un bell morir (potser) tota una vida honora #RTVVNOESTANCA

canal9-300x294A diferència de TV3, Canal9 (que pren el seu nom del nou d’octubre, Diada de la Comunitat Valenciana i dia en que va començar les seves emissions) va ser concebuda com a televisió autonòmica i prou. En certa manera va ser la “televisió antropològica” que volia Calviño que fos TV3, una cadena que parlés de temes locals, frívola i carrinclona (Calviño va ser el director de TVE durant els primers governs del PSOE a Espanya als anys 80, va ser qui va fer-ne una televisió moderna i oberta, imagineu que en pensaven els retrògrads). En aquells primers temps el programa estrella era un concurs d’estètica kitsch conduint pel desaparegut actor Joan Monleon. La intel·lectualitat valenciana hi sortia poc, la valencianista (encara vivia Joan Fuster) encara menys.

Evidentment Canal9 no tenia cap sentit de país (valencià) i encara menys de països (catalans) i això començava per la llengua: molts programes eren en castellà (es va crear un segon canal, avui desaparegut, anomenat Punt2, després CanalNou2, que era integrament en català amb una programació més de caire cultural). L’obsessió per negar qualsevol relació amb Catalunya arribava a extrems grotescos, recordo que durant un temps, fa anys, a la informació de l’oratge sortia el mapa del País Valencià i les Illes, obviant el Principat no fos cas que algú pensés que parlessim el mateix idioma, en canvi devien considerar que valencians i illencs es veu que si que parlaven el mateix (no són pocs els que abans s’agermarien amb la Xina per allò de l’arròs, la pòlvora i les taronges abans que reconèixer alguna cosa en comú amb els catalans). Un altre exemple el tenim en els dibuixos animats, moltes sèries s’emetien des de feia temps per TV3 (en molts casos molt abans que n’hi hagués versió en castellà) però les tornaven a traduir com si fossin idiomes diferents (aquí teniu l’intro de la mítica Bola de Drac en la versió de TV3 i aquí la del Canal9 ). Pel que fa a les pel·lícules i sèries dramàtiques les acostumaven a passar en castellà encara que ja hi hagués versió en català.

El primer director de l’ens, Amadeu Fabregat, va fer una llista de paraules prohibides que no es podien dir a la seva televisió per considerar-les “massa catalanistes”. Li agradava passar-se la normativa lingüística per l’entrecuix i, en una famosa entrevista a El Temps, va dir que “L’idioma s’ha de violar tant com calga”. Aquest personatge va ser el capitost de la cosa durant la presidència de Joan Lerma, del PSPV (increïblement encara se’n diu així) així que hom ja podia tèmer el pitjor quan el govern de la Generalitat Valenciana va anar a parar a mans de la dreta més dreta de les dretes espanyoles: el PP valencià.

Que va entrar amb força i per a força temps. Des del 95 que van guanyant eleccions de forma aclaparadora amb un índex de participació força elevat. D’acord que la barrera mínima de vots exigits per a aconseguir representació a les Corts Valencianes és força alt (un 5% enfront del 3% que es fa servir a altres llocs) i que aquesta decissió es va prendre per a dificultar l’accés a partits  considerats “pancatalanistes”, però el suport al partit popular és innegable tot i que darrerament sembla que hi ha un cert desinflament. I això que ja feia temps que mostrava quina era la seva actitud en altres institucions com ara l’Ajuntament de València on en un moment determinat va arribar a utilitzar les, diguem-ne, normes ortogràfiques del blaverisme que propugnava Unió Valenciana, fins que va fagocitar aquest partit.

Amb el canvi de govern la programació de Canal9 va accentuar la seva vessant més cutre. La cadena va esdevenir pionera en la teleporqueria, un programa de la casa, “Tómbola“, va esdevenir pioner en un format que temps després imitarien les cadenes privades espanyoles (i en tots els casos val a dir que amb unes audiències més que notables). Paral·lelament els informatius van esdevenir portaveus del partit del govern, tot tergiversant o amagant informació descaradament en temes tan important com ara la corrupció política, l’accident del metro de València (43 morts, cap responsable) i el seguiment del que es va anomenar #primaveravalenciana.

Al capdavall, aquest servilisme no els va servir de gaire.  L’agost del 2012 s’hi va aprovar un ERO a tota la RTVV, aixó sí, hi van haver acusacions que entre els que s’hi van salvar hi havia força endollats i afectes al partit del govern.

Fa uns dies el Tribunal Superior de Justicia valencià va donar la raó als sindicats que n’havien demanat l’anul·lació de l’ERO i va obligar a la readmissió dels treballadors afectats (un miler). La reacció del Govern valencià va ser la d’anunciar el tancament de la RTVV, argumentava que no podia assumir la despesa que comportava tenir tots els treballadors. Totes dues noticies van sortir el mateix dia, o sigui que els treballadors van passar de l’eufòria a la desesperança en poques hores de diferència.

I llavors va començar el festival. Potser algú esperava que hi hagués una divisió dels treballadors entre els que salvaven la feina si s’aprovava l’ERO i els afectats per aquest però no ha estat així, o no ho ha estat prou significatiu: Els treballadors van prendre el control i tot el que havien callat i amagat durant tots aquests anys va sortir de cop: Coses que no s’hi havien vist mai com ara debats plurals, crítiques al govern, presència per primer cop de gent i entitats vetades com ara “Escola Valenciana”. També hem sabut una mica com funcionava allò per dintre: el servilisme de molts treballadors o l’assatjament sexual que feien alguns directius amb episodis força grotescos com el del director general que empaitava treballadores pilila en mà i que arriba a límits que sembla mentida que s’hagin pogut amagar tant de temps. Els treballadros també han demanat perdó a les víctimes de l’accident de metro per com van tractar la notícia.


Però la cosa no te marxa enrere, malgrat les hipòcrites disculpes que ha fet el govern valencià pels “errors comesos a RTVV“, el President Fabra ha reiterat (en castellà, és clar) que pensa tancar la cadena i ha utilitzat per a justificar-ho arguments tan demagògics com fer triar entre això o tancar col·legis i hospitals per falta de fons (la culpa és del Canal9 i no de projectes faraònics que són un forat per on s’escolen milions i milions d’euros per mala gestió com ara la Ciutat de les Arts i les Ciències)

De fet, el Govern ja ha intentat recuperar el control de la situació tot nomenant un nou director i posant ja data per al tancament: al ple de Les Corts del 27 de novembre.

Mentrestant es produeixen manifestacions de protesta arreu del País Valencià i no només dels treballadors sinó de la ciutadania.  El nivells d’audiència, per cert, han augmentat de forma espectacular els darrers dies.

Amb aquest tancament el País Valencià es queda sense televisió en català (i potser aquest fet no és del tot aliè a la decissió presa) i no es preveu que el Govern valencià permeti l’arribada de TV3  (Pobres valencians! Amb comparació amb Canal9, TV3 per a ells és millor que la BBC de tan mitificada que la tenen)

Ara bé, què haguès passat si no els fessin al carrer? Haguessin continuat essent tan dòcils i servils? Haguessin continuat aguantant abusos, endolls i assatjaments sexuals? Haguessin continuant callant la corrupció i vetant els elements més “pancatalanistes”? I en les noves feines que facin a partir d’ara continuaran amb l’esperit crític que s’espera de la seva professió?

Sovint es diu que un bell morir tota una vida honora i és clar que el que està passant aquests dies serà recordat força temps i redimirà a ulls de molts les actituds passades. Però si bé l’honestedat i el compromís són exigibles a tothom hi ha unes feines ho són  especialment i són la dels periodistes i els polítics. Als segons perquè tenen com a missió la gestió dels diners de la ciutadania i als primers perquè són els encarragats de vigilar-los.

És clar que, després de tot, cadascú és producte de la seva societat. Una societat que ha creat un “model d’èxit” que potser ara sembla que entra en fallida.

3 responses to “Un bell morir (potser) tota una vida honora #RTVVNOESTANCA

  1. Sí, podien haver parlat abans, però tot i així cal que se’ls hi acceptin les disculpes, el pa a taula pesa molt, però ara ja saben que per a l’amo no són res. D’altra banda la factura que haurà de pagar el PP serà prou interessant.

    M'agrada

  2. Cazare Ieftina Neptun

    Wow, fantastic blog layout! How long have you been blogging for?
    you make blogging look easy. The overall look of your web site is fantastic, as
    well as the content!

    M'agrada

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s