Nadals amb tensió

Han acabat les festes de Nadal i ja comencem a recuperar la normalitat però, a tall d’epíleg, volia fer un post sobre la preocupació que va expressar el Ministre espanyol d’Interior Sr. Jorge Fernandez Diaz sobre el fet que hi ha hagut famílies que no s’han reunit durant aquestes dates (o ho han fet sota una gran tensió) degut a la “fractura social” que, segons ell, provoca l’augment de l’independentisme i la determinació del Govern català (amb el suport d’altres partits) de voler organitzar una votació sobre la qüestió. “Acabo de viure situacions molt tristes que mai vaig pensar que viuria a Catalunya” ha dit. L’home pateix.

Trobo força estrany que el tema de la independència provoqui tensions tan grans com per a trencar famílies. Sobretot si tenim en compte que d’entre els tòpics recurrents als Nadals es troben les baralles familiars al voltant de la taula parada. Ja ho deia La Trinca en una de les seves cançons:

Per Nadal i Sant Esteve,
per Any Nou i la vigília
ens agafa la fal·lera
de que som una família.
Si els parents no ens podem veure,
per què cony fem el titella
asseient-nos aquests dies
al voltant d’una escudella?
I arribem a Reis, histèrics,
i cridem tots amb afany:
S’ha acabat aquest suplici
i pel pròxim falta un any!
I bon vent i adéu-siau
a les diades d’amor i pau.

I no és una cosa només de casa nostra, aquí i aquí podem veure un parell d’exemples (dels molts que se’n poden trobar només googlejant una mica) de com és quelcom general, potser gairebé universal.  Potser hi ha alguna cosa d’inevitable en que hi aflorin tensions: perquè hi ha gent que hi és només “perquè toca”, perquè estàs obligat a passar una estona amb algú amb qui no tens relació mai i que potser ni et cau bé i fins i tot no t’és ni familiar, perquè hi retornen antigues picabaralles, també per política (en moltes famílies encara couen les ferides de la guerra i la dictadura) o per rivalitats futbolístiques, per una antiga herència, per malentesos de fa un munt de temps….milers de coses que provoquen tempestes més o menys intenses, més o menys breus. La cosa, normalment i per sort, no passa d’aquí. Una esbravada i tal dia farà un any.

Vull dir amb això que el Sr. Jorge Fernandez Diaz (recordeu als any 80 quan era candidat del PP al Parlament que apareixia als cartells com a Jordi?) menteix? No, ni parlar-ne. Com podria jo atrevir-me a sospitar que un polític menteix, més encara si és del PP? Si ell diu que hi ha famílies fracturades per aquesta qüestió és que deu ser veritat.

Potser, donat que s’hi mostra tan dolgut, és que parla de la seva pròpia. Una família molt nombrosa i unida, ja sigui pels seus orígens (d’aquells”inasequibles al desaliento, prietas la filas e impasible el ademán“) com per haver-se  trobat tots ben col·locats i amb bona feina. La mena de família en que no trobes gaire disensions d’opinions (pel que es veu no tenen fisures en temes de gran actualitat i que generen polèmica com ara la reforma de la llei de l’avortament per posar un exemple)  i, ves per on,  ara es veu que algun membre díscol mostra simpaties per una opció política que no és la majoritària en la família van i es deixen de reunir.
En conclusió, que sembla que, al capdavall, el seu problema és no saber ser tolerant amb la discrepància i la diferència, oi?

 

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s