D’Escòcia a Catalunya

Jaume-Capdevila-KapEn el meu post anterior (It is for the interest of Catalonia to support Scotland’s independence) comentava que no era partidari de les solucions universals. Que cada poble havia de trobar la seva pròpia manera de governar-se. No podem mirar les situacions alienes amb els nostres ulls. I en tot cas havíem de fer dues coses si volem aspirar a ser un país de debò i seriós.:
– Respectar el dret d’autodeterminació de tots els pobles (i afegia que calia anar amb compte donat que alguns cops hi ha construccions de pobles i nacions que no són més que màscares per a d’altres projectes més discutibles)
– I, igual que tot altre esdeveniment, veure de quina manera ens afecta i actuar d’acord amb els nostres interessos.

Sobre el segon punt deia que, a banda de les simpaties que ens pogués despertar la nació escocesa, el que ens interessava era que guanyés el vot favorable a la independència sobretot pel que suposava de precedent dintre de la Unió Europea (Per cert, amb la independència escocesa es podia donar el curiós cas que la UE no acceptés aquesta nació prou europeista i alhora que, sense la gran bossa de vots laboristes escocesos, veiés que a la resta del Regne Unit guanyessin amb més amplitud encara els tories i els euroescèptics els quals forçarien la sortida de la UE amb el referèndum promès per Cameron). Així, quan arribés el nostre moment, ja hi hauria un patró d’actuació i valia més que el precedent el creés una situació sorgida entre nacions on la democràcia estigués ben arrelada.

No ha estat així i els escocesos han preferit mantenir-se dintre del Regne Unit. Felicitats, sort i endavant. Ells ho han decidit. Haurem d’encarar-ho nosaltres sols.

De fet si recordem com ha evolucionat el procés escocès haurem d’arribar a la conclusió que Alex Salmond, malgrat haver dimitit en realitat va ser qui hi va guanyar.

Efectivament, la primera idea del Primer Ministre escocès era fer una referèndum amb tres preguntes: Quedar-se igual, Independència o tenir una millora de les competències traspassades.
Era clar que l’SNP no volia apostar un “tot o res” per la independència. El suport independentista sempre ha estat escàs a Escòcia, al començament del procés era al voltant del 30% i la victòria electoral del partit independentista cal emmarcar-la dintre de la decepció de la població cap al Partit Laborista.
Coneixedor d’això, va ser David Cameron qui va imposar la pregunta binària: Independència, sí o no. Pensant que això espantaria molts electors.

A diferència del que passa a Catalunya, les enquestes han donat sempre la victòria al No però el Sí anava guanyant terreny fins que al final anaven frec a frec i alguna als darrers dies augurava una victòria mínima del Sí. Això sí, sempre amb un important nombre d’indecisos.
I els indecisos són els que han decantat la balança. Acostuma a passar que l’indecís és força poruc i acostuma a votar per la situació existent. La fórmula per a guanyar-se’l va ser un compromís, per escrit i tot, dels tres grans partits britànics (conservadors, laboristes i liberal-demòcrates) de donar més autogovern a Escòcia si no optava per la independència.

És a dir que, com deia, Alex Salmond ha aconseguit el que volia de bon principi. Abans de marxar ha emplaçat Cameron de complir la seva promesa.  A veure com es tradueix, perquè malgrat el compromís escrit ara s’hauria d’obrir un període de negociacions que a més afectarà la resta de nacions. Un “cafè per a tots” a la britànica? Ja es veurà. I ja s’ho faran.

En tot cas les diferencies entre els casos escocès i català són evidents:

Primer de tot que ells han pogut votar. I això malgrat que la legislació britànica no preveia que Escòcia pogués convocar aquesta mena de referèndums, però es va canviar la llei (allò tan evident que es fa quan la llei no s’adequa a la situació social) per a que es pogués celebrar. El mateix Cameron va dir que legalment ell podia haver prohibit el referèndum però com a demòcrata volia que els escocesos parlessin….i n’acceptaria el resultat.

Com he comentat abans el procés escocès ha estat un procés “de dalt cap a baix”.  Era el govern qui havia de convèncer la gent de les bondats de la independència i malgrat el fracàs electoral el suport per a aquesta opció va créixer notablement. Pel contrari, el procés català està fet “de baix cap a dalt”. La mobilització popular és qui ha portat la situació i ha fet que un polític com Mas (que originalment tenia un perfil tecnòcrata, recordeu les primeres imitacions que li feien que el presentaven com un robot?) acabi optant clarament per la independència.  Fins i tot des d’aquest blog ho he dit algun cop, que Mas es faria independentista de grat o forçat per la situació.
Només algú que no coneix Catalunya pot parlar d’un “desvario” o un caprici del MHPG o de la classe política com a explicació al que està passant.

Els socialistes espanyols han volgut equiparar el resultat escocès amb una victòria de la tercera via. Obliden que la tercera via (buscar “l’encaix” català a Espanya) ha estat l’opció més intentada i més poc reeixida de la història de Catalunya.  Des del segle XVIII, passant per les repúbliques i el “peix al cove” convergent fins acabar amb el nou estatut, aquell que Zapatero va prometre acceptar i després va contribuir a retallar fins que el TC el va acabar de rematar. Encara no s’han adonat que ja no cola? Que ja hem aprés que els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat?

Un parell d’exemples, força grotescos, de com de diferent és la mentalitat de l’unionisme d’aquí i el britànic:

A la seva compareixença després de conèixer-se el resultat del referèndum escocès David Cameron va parlar de la unió de les quatre nacions britàniques i Televisió Espanyola ho va traduir com a nació unida.  Una de sola.

La presidenta del Partit Popular Català arriba a dir que posar les urnes és estar fora de la democràcia.

I en aquestes condicions el Parlament aprova, amb un 80% de vots favorables, la llei de consultes catalana   d’acord amb el que diu l’article 122 de l’Estatut de Catalunya (tant que el van retallar i això ho van deixar) La cobertura legal que calia per a poder fer la consulta del 9 de novembre.

Malgrat les amenaces trobo difícil que un recurs contra la llei prosperi, després de tot és escrupolosament legal. Una altra cosa és que considerin que el motiu de la consulta del 9N no s’ajusti a dret i que vulguin anul·lar-lo. Aniran a per totes, fins i tot n’hi ha qui amenaça amb la suspensió de l’autonomia. Serà interessant de veure com expliquen al món la imatge de la policia o l’exèrcit impedint votar.

Cert que la llei és de consultes no refrendaries i que la validesa jurídica del resultat de la consulta de la independència no és vinculant però la qüestió és com tenir una majoria de la població favorable i no actuar en conseqüència. En algun moment caldrà saltar-se la legalitat espanyola, això és evident. Com i quan fer-ho? De moment no sabem què passarà o sigui que malgrat que ja especulem sobre les conseqüències no deixa de ser tot una suposició. El President diu que tot està pensat.

Un cop publicada la llei al DOGC  el MHPG Artur Mas te entre trenta i seixanta dies abans de la data de la consulta per a convocar-la. De fet, queden 48 dies per al 9 de novembre però malgrat que encara queden 18 dies de marge per a la publicació de la llei (això pot ser avui o demà) i per a signar el decret de convocatòria diu que ho farà aquesta setmana. Sigui quan sigui a partir d’aquell moment entrarem en l’etapa decisiva i tot s’accelerarà.

Cordeu-vos, doncs, els cinturons.

4 responses to “D’Escòcia a Catalunya

  1. Encara no s’han atrevit a dir què faran el 9-N. Margallo no va ser gens explícit; crec que els periodistes es van embalar. Insisteixen que Mas no posi les urnes perquè el problema el tindrien ells i finalment ordenen enretirar les urnes. Ells tnen por que finalment es vegin obligats a fer el que els deixeria en calçotets democràtics davant del món. És un pols. Tenim les de guanyar. Si ells tenen por, nosaltres hem d’estar ben segur que guanyarem.

    M'agrada

  2. Ja el tinc posat el cinturó. Tenim la força i la convicció. Qui ens impedirà no anar al col.legi electoral assignat a votar ? Ningú. Mai se’m va passar pel cap que Escòia votaria YES, però després dellegir bé els resultats, ara ja han posat la directa cap a la independència, perque els joves, unes noves generacions han votat YES. Fa dos anys no hi havia cap moviment, només el partit del senyorSalmond, i ell en particular. Ara no.

    M'agrada

    • Ara al Regne Unit tenen el problema de com traduir la promesa en realitat. Per una ximpleria així (apoyaré i tal) amb el nostre estatut mira com estem ara…Potser han volgut apagar el foc amb benzina.

      M'agrada

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s