Monthly Archives: Desembre 2014

Bon Any 2015! L’any de la concreció

latest-wallpaper-hd-happy-new-year-2015Acaba el 2014, l’any del Tricentenari, L’ANY (així en majúscules com deia la Vicepresidenta), del 9N,… Un any formidable que no acaba del tot bé per al sobiranisme (com diu en Vicenç Villatoro) sobretot pel desacord dels nostres polítics.

Ja en un punt anterior en vaig parlar (Quan s’hagi de votar ja avisareu!) així que no cal pegar-hi més voltes fins que n’hi hagi novetats. Ahir el MHPG Mas no en va donar cap pista en el seu discurs de Cap d’Any d’ahir. De fet, va ser un discurs sense gaire èpica, amb referències al desig d’unitat i a la situació social econòmica, social i promeses de lluita contra les desigualtats i la corrupció. Un discurs força normal, força anodí.
Això pot voler dir que la situació està estancada o que va per bon camí. Ja ho veurem. Segons diu en Vicent Partal a l’editorial d’avui: “A més, per les informacions que en tinc, els problemes gruixuts, els de debò, estarien resolt pràcticament tots. O s’han encarrilat a través de propostes diverses d’una manera acceptable, tant per CiU com per ERC. Com serà el govern de transició, quines polítiques haurà d’aplicar i durant quants mesos. Els enginyers de la política han bastit aproximacions que podrien compartir fàcilment els uns i els altres i que situarien aquest país en l’estadi polític completament nou i revolucionari que tants esperem. No diré que, amb això, el problema de com ha de ser la llista siga menor. No ho és, de cap manera. Però si ve un moment que la llista és l’únic problema, serà inevitable de resoldre’l. Ningú no ho entendria altrament.”

Esperem que així sigui, cal que la cosa es desencalli ràpid, i ràpid vol dir durant el proper mes de gener per a no caure en el vesper del calendari electoral espanyol i la seva dialèctica (eleccions municipals i autonòmiques al maig i generals espanyoles al novembre). Fonts del govern apunten que hi haurà notícies després de Reis, cosa que vol dir que s’espera activitat intensa i discreta durant la primera setmana de l’any.

Esperem que tot vagi com ha d’anar i ens puguem felicitar d’aquí a just un any de tot el que hem fet. 2015 ha de ser l’any de la concreció, de fer realitats. Que tots els nostres projectes nacionals, personals, professionals arribin a bon port.

I si teniu temps i ganes visiteu també els meus dos nous blogs:

Actiu (i) Corrent dedicat a l’apassionant món de la comptabilitat i l’economia.

Judaisme en català sobre cultura, història i altres aspectes del judaisme i que de moment és, amb diferència, el blog amb més seguidors que tinc.

Us desitjo que tingueu un molt bon any 2015!!!

Quan s’hagi de votar ja avisareu!

Artur-Mas-y-Oriol-Junqueras-du_54358124723_54028874188_960_639Abans de tot una prèvia: Des que fou restaurada la Generalitat de Catalunya els partits catalans (és a dir, els que no són sucursals d’un partit espanyol i aquí no incloc el PSC) han tingut la majoria de vots i la majoria absoluta d’escons del Parlament: CiU, ERC, PSUC, ICV, SI, CUP,… Fins i tot si reduïm la llista als que s’han declarat a favor de la independència la suma ha superat sempre els 68 escons que marquen la meitat d’escons.
Encara diria més, quan el MHPG Mas va avençar eleccions el 2012 ho va fer per a carregar-se de legitimitat per a portar endavant el procés i els resultat va ser, com sempre, que els partits pro-independència van assolir la majoria absoluta de carrer (CiU+ERC+CUP: 74 escons) amb un nivell de participació rècord (sobre el 70%).
Dic tot això perquè no caldria convocar noves eleccions. Les del 2012 ja es venien com a plebiscitàries, no només per a fer la consulta. No cal muntar un sarau per a cada passa que fem.
Però sorprenentment cap dels actors interessats (ni partits polítics, ni societat civil) ha tret aquesta qüestió.

Ara la cosa està en quan i com es convoquen eleccions. Les propostes que s’hi barallen són dues: La llista unitària proposada per Artur Mas i les llistes paraigua proposada per Oriol Junqueras.

En aquest enllaç podeu veure la conferència integra del President Mas.

I en aquest altre podeu veure la conferència integra del líder d’ERC.

Personalment m’atreu més la proposta de Mas i diria que aquesta és l’opinió majoritària. Només cal recordar quina va ser la reacció de la gent quan va acabar la conferència del President i comparar-la amb la que va haver quan va acabar la de Junqueras, en una setmana vam passar d’una trempera col·lectiva a tenir dubtes i confusió.
De tota manera el que cal esperar que s’arribi a un acord ràpid i que tothom ho accepti. La doble pregunta del 9N tampoc no era la favorita de ningú i bé que tots la vam acceptar (en realitat la doble pregunta servia per a que s’hi sentissin a gust els d’ICV i Duran i Lleida i intentar “captar” el PSC, en vista del posicionament de tots ells crec que la propera vegada podrem tirar pel dret amb una pregunta normal).

– La proposta de Mas parla d’una llista unitària independentista però aclareix que no es tracta necessàriament d’una llista única (pensant segurament en que les CUP anirien per la seva banda). No és una llista de partits sinó que la formarien polítics i persones rellevants que estarien al poder durant un període màxim d’any i mig, aquest període seria el de trànsit cap a la independència. Evidentment la llista hauria de guanyar per majoria absoluta.

– Dues coses que em van agradar especialment d’aquesta proposta: Els integrants d’aquesta llista no es podrien tornar a presentar i l’actual President pot anar-hi o no com a cap de llista, pot anar-hi tant de cap de llista com tancar-la en darrer lloc  (i de qualsevol manera tampoc s’hi tornaria a presentar). Em sembla interessant perquè Mas vol demostrar així que posa el país per davant d’interessos partidistes o personals. La limitació dels integrants d’aquesta llista em sembla important perquè servirà per a fer neteja dintre dels partits i no crearem “patums” (hem estat dècades veient com alguns aportaven com a mèrit haver lluitat contra la dictadura o haver fet la transició com si per això els haguéssim d’estar agraïts eternament, val més no crear personatges similars entre els “pares de la independència”) a més de poder atreure el talent de persones que no militen en cap partit i no els agrada la política però podrien en canvi sentir-se atrets per un servei temporal i crucial per al país.

– Diu en Mas que una llista unitària mostraria més legitimitat al món sobre la posició del país. No hi estic d’acord. El que cal que el món vegi és una majoria de la població i una majoria del Parlament a favor de la independència (això, com he dit al començament ja es veu ara però en fi). Com s’aconsegueixi és indiferent.

– Diu en Junqueras que és millor fer-hi llistes separades. A mi em va sobtar en sentir-lo perquè de sempre hem sentit que, per les peculiaritats electorals de l’aplicació de la llei d’Hondt, era sempre millor concentrar vots que no dispersar-los (sempre s’ha dit que les dretes guanyen les eleccions millor que les esquerres perquè aquests es perden en una sopa de lletres de sigles, oi?). Però l’argument amb el que el líder d’ERC defensa la seva afirmació és que hi ha gent que no votaria mai Convergència encara que fos indirectament.
Deixant de banda el fet que la llista unitària no és de Convergència sinó de tots (llevat dels radikals de les CUP i similars) hi trobo una mica d’absurditat en aquest plantejament: Tant si ERC i CiU van en llistes separades com conjunta és clar que hauran de governar plegats, no? Sinó no cal fer res i continuar com fins ara (de fet, Mas ja ha dit que per a continuar com fins ara no cal avençar comicis). Llavors està dient Junqueres que el seu públic objectiu el votaria si no va al costat de CiU però en canvi acceptarà que governin plegats? No faríeu millor d’anar negociant què i com fareu la transició cap a la independència? Ai! Aneu amb compte que de tant voler aplegar rebotats del PSC que s’han despertat independentistes el dia que el seu partit s’ha enfonsat (i que mai han fet res per la independència i han estat sempre còmplices de tots els pals a les rodes que ens ha posat el PSOE) no acabeu PSCeitzant ERC.

Sigui com sigui acceptaré la proposta que acabi triomfant (Vés que hi haig de fer!) Suposo que l’ANC està treballant entre bambolines i que les reunions, trucades i missatges entre totes les parts estan essent continus per tal que hi hagi un acord aviat. De fet, acaba de transcendir que dissabte va haver una reunió secreta (ara ja no l’és) entre Mas, Junqueres i les Catalines Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d’Abadal.

Personalment preferiria una llista unitària, a banda de perquè m’agradi més i hi vegi més avantatges com ja he explicat està el fet que si haig de votar a partits ho haig de fer amb la pinça al nas sigui quin sigui qui acabi votant. I curiosament si triomfa la proposta d’ERC Junqueras podria aconseguir que faci una cosa que no he fet mai fins ara: Votar, encara que sigui sense entusiasme, CiU en unes eleccions al Parlament.

En tot cas ja avisaran quan calgui votar. És l’hora dels polítics. Per la meva part considero que ja he tingut prou de participar en performances, signar manifestos i pagar quotes.

Dos petits apunts abans d’acabar:

– Sembla ser que una part del sobiranisme està en alerta pel fenomen Podemos aquest. La veritat és que les enquestes mostren aquest partit com una mena de cicló que arrasa amb tot. M’ho miro amb cautela, i sobretot estranyesa. Que aconsegueixi suports a Espanya d’acord. Però que fins i tot quedi com a segona força a Euskadi  i aturi l’independentisme ja no em quadra tant. Tantes dècades de lluita de l’esquerra abertzale per al final acabar votant un partit reformista espanyol? Per a això podien haver-se fet d’Euzkadiko Ezkerra fa anys!  I a Catalunya igual, que tregui vots de partits espanyolistes d’acord, però que faci tant de forat en partits independentistes és quelcom que no m’empasso. I menys quan les propostes que fan són més confuses que l’Apoyaré del Zapatero: Enquadrar el dret a decidir en un procés constituent a tot l’estat (per a fer què? La República? D’això ja no en parlen) i dir tot amb aquella dialèctica guerracivilista tan espanyola (o dels meus o traïdors, o Podemos o la casta) que el porta a menysprear Artur Mas i dir que mai no s’hi abraçaria com si que va fer David Fernàndez. I mentrestant no te cap proposta a fer sobre el finançament de Catalunya.   O les enquestes estan molt mal fetes o es fa bo l’aforisme de Nietzsche que diu que la gent prefereix creure en el no-res a no creure en res.He fet un experiment casolà: he preguntat a la gent del meu voltant qui te Podemos com una de les seves opcions de vot, el resultat ha estat aformatiu només en votants del PSC o ICV. Cap de les meves coneixences independentistes m’ha dit que ho faria.  No te cap validesa sociològica però us convido a fer el mateix.

– Ahir va sortir publicat un primer resum de la proposta de constitució catalana. Segons m’han comentat avui sembla ser que hi ha certa confusió sobre la veracitat del text i podria ser que no fos Santiago Vidal qui estigués darrera d’això. Potser era una innocentada? Malgrat que la broma seria de mal gust espero que sí, perquè algunes de les propostes són per a desesperar-se.  Per exemple quan defineix Catalunya com “una nació de pau, lliure d’exèrcit i forces armades” Encara estem amb aquestes ximpleries? Encara no sabem que els únics estats sense exèrcits són els paradisos fiscals pel simple fet que amaguen tantes coses que ja sortirà algú a defensar-los? Encara ens pensem que dir que som pacifistes és una mena de conjur que ens evitarà prendre mal quan algú ens vulgui fotre? Tenir exèrcit no vol dir gastar-se milionades en submarins que no suren sinó fer un cos eficaç que vetlli per la seguretat. Avui en dia més que tancs el que cal és prevenció i defensa d’atacs cibernètics. Que no us enrecordeu del que va passar el 9N? Doncs això no va ser res.

Encara pitjor és la idea de fer el castellà llengua oficial fent bona així la famosa instrucció dels temps de Felip V de fer per a introduir el castellà de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. 

No és un acudit només d’aquests que redacten la constitució (per cert, qui són?)Un dels moments més vergonyants que he viscut com a independentista de llengua materna castellana que ha fet seu el català va ser quan vaig veure l’assemblea de l’ANC dempeus aclamant una organització formada per gent que te com a mèrit no parlar català, com si haguéssim arribat fins aquí gràcies a ells (S’estaven enumerant les organitzacions, partits i demés que hi havien col·laborat i tots havien estat aplaudits discretament). Sembla que encara hauré de viure moments pitjors si tot segueix així. Ja vaig dir fa un temps que m’entraven ganes de tirar el barret al foc i passar-me al castellà

En fi, votaré per la independència en llistes separades o no, i si després es fa un referèndum de debò també hi votaré (tanmateix la constitució si es fa en termes que no m’agraden no la votaré) però anem amb compte amb fer genialitats que encara no hem sabut fer un país normal i ja n’hi ha que volen donar lliçons al món.

El moment depen de nosaltres i de nosaltres dependrà demostrar que ens hem merescut o no el que ens ha passat els darrers tres-cents anys i si som mereixedors del que ha de venir.